Anar al contingut

Català xipella

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Dialecte xipella dins del català

El xipella ha segut considerat un subdialecte o variant del català central, aun cuando es tracta més be d'un parla de transició situat en la frontera entre el bloc oriental i l'occidental.

Zones xipellas

El dialecte s'estén per eixa frontera de forma discontínua entre l'Alt Urgel i la Conca de Barberá, seguint la llínea que separa la província de Lleida de les províncies de Barcelona i Tarragona. Podríem dir que el dialecte de transició oriental-occidental comença a parlar-se en pobles de l'Alt Urgel, i també en alguns municipis de les comarques de la Segarra, pero especialment en la Conca Barberá.

Esta discontinuitat del xipella provoca a sovint canvis entre les parles de pobles que estan a pocs quilómetros de distància. En la Conca de Barberá és a on es obervan les peculiaritats de la transició en més força ya que està en la confluència de quatre dialectes o dialectes de transició:

En l'Espluga de Francolí, fins a mediats del XX, es va conservar inclús una divisió dialectal procedent dels dos núcleus de població en la que estava dividida la vila durant l'Edat Mija, la parla de l'Espluga Jussana i el de l'Espluga Sobirana, en moltes característiques compartides.

Característiques del xipella

Com totes les parles de transició, es troben característiques d'abdós zones limítrofes. Per eixemple, pot ser que es faça la neutralisació de la o a la o i, en canvi, no es faça la de la a/i a la ə, o que sí es faça, depenent de la situació geogràfica del poble en qüestió), etc.

Pero el xipella és molt conegut per una traça que ho fa singular: l'articulació en [i] de les [ə] (vocals neutres) postòniques finals: formatgi per formatge (formage), donavi per donava (donava), lis vaquis per els vaques (les vaques), etc.

Esta característica, que provoca moltes voltes les burles de parlants de zones llingüístiques propenques, fa que esta parla es trobe en recessió, especialment entre les generacions jóvens. Només es manté en certa vitalitat en algunes poblacions de la Conca de Barberá, com Solivella, convertit en un símbol d'orgull local. Este nom s'ha usat modernament per a designar també un grup de roc, un vi i una casa de colónies.

A continuació apareix una taula a on es pot apreciar les semblances de la pronunciació xipella respecte dels dialectes limítrofs:

Paraula Pronunciació occidental
(p. ex. Vimbodí)
Pronunciació xipella
(p. ex. Solivella)
Pronunciació tarraconense
(p. ex. Montblanc)
Pronunciació oriental
(p. ex. Sta. Coloma de Queralt)
terra - terra [ˈtɛra] [ˈtɛri] [ˈtɛrɛ] [ˈtɛrə]
aigua - aigua [ˈajwa] [ˈajwə] [ˈajwɛ] [ˈajwə]
home - home [ˈɔem] [ˈɔel meu] [ˈɔmɛ] [ˈɔmə]
dona - dòna [ˈdɔna] [ˈdɔni] [ˈdɔnɛ] [ˈdɔnə]/[ˈdɔnɔ]
menjar - menjar [menˈdʒa(r)] [minˈdʒa(r)] [mənˈʒa] [mənˈdʒa]
beure - beure [ˈbewre] [ˈbewri] [ˈbɛwrɛ] [ˈbɛwrə]
petit - menut [peˈtit] [pəˈtit] [pəˈtit] [pəˈtit]
comprar [komˈpra] [kumpra] [kumˈpra] [kumpra]
dia [ˈdia] [ˈdii]/[ˈdiguesɛ] [ˈdiguesɛ] [ˈdiguesə]
anglès - anglés [anˈgles] [ənˈglɛs] [ənˈglɛs] [ənˈglɛs]
nosaltres - nosatres [nozalˈtres] [nalˈtris] [nalˈtrus] [nuzalˈtrəs]
perquè - perqué [perˈke] [pərˈkɛ] [pərˈkɛ] [pərˈkɛ]
pomes - pomes [ˈpomes] [ˈpomis] [ˈpoməs] [ˈpoməs]

Bibliografia

  • PLAZA ARQUÉ, Carme (1996). La parla de la Conca de Barberà. Tarragona: Diputació de Tarragona.