Anar al contingut

Anex:Expedicions antàrtiques

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En este artícul s'arreplega, en forma de taula cronològica, una llista d'expedicions antàrtiques.

Expedicions antàrtiques
Anys Expedició Líder Nacionalitat Guanys Posició Etapa
600-300 a. C. Els filòsofs grecs teorizan sobre la Terra esfèrica, en regions polars antípodes en el nort i en el sur Pre-expedicions
150 a. C. Claudio Ptolomeo Publica Geografia, que arreplega una Terra Australis Ignota
ca. Plantilla:DC Expedició maorí de Ui-et-Rangiora Ui-et-Rangiora Maorí Es denomina al oceà Antàrtic: Tai-uka-a-pia (mar espumoso com arrurruz) VII
1487 Bartolomeu Dias Archiu:Flag of Portugal.png Primer en doblar el veta de Bona Esperança 40° S XV
1497 Descobriment de la ruta marítima a l'Índia Vasc dona Gama Archiu:Flag of Espanya .png Primer en navegar a l'Índia a través de la ruta de la Veta
1522 Expedició de Magallanes-Elcano Fernando de Magallanes
Juan Sebastián Elcano

Primera circumnavegació de la Terra. Descobrix l'estret de Magallanes 54°S XVI
1525 Expedició de García Jofre de Loaísa Francisco de Hoces Va pensar que havia avistar el «fi del món» 56°S
1578 Expedició de Francis Drake Francis Drake Archiu:Flag of Anglaterra.png Descobrix el passage de Drake
1599 Dirck Gerrits Pomp Archiu:Flag of Països Baixos.png Navega potencialment fins als 64°S 64°S
1603 Gabriel de Castella Navega potencialment fins als 64°S 64°S XVII
1615 Jacob Li Maire
Willem Schouten
Archiu:Flag of Països Baixos.png Descobrixen l'estret de li Maire i el veta de Forns 56°S
1619 Expedició García de Nodal Bartolomé García de Nodal
Gonzalo García de Nodal
Circunnavega Terra del Fòc i descobrix les illes Diego Ramírez {{ dms-lat=56°30′S dms-long=68°43′O dec-lat=-56.5 dec-long=-68.717 default=dms|name=}}</noinclude>
1642-1643 Abel Tasman Archiu:Flag of Països Baixos.png Descobrix Nova Zelanda i Tasmania 44°S
1675 Anthony de la Roché Archiu:Flag of Anglaterra.png Descobrix Geòrgia del Sur, la primera terra descoberta al sur de la convergència antàrtica 54°15′00″S 36°45′00″O / -54.25, -36.75</noinclude>
1698-1699 Edmund Halley Archiu:Flag of Anglaterra.png Navega fins als 52°S 52°S
1720 George Shelvocke Archiu:Flag of Regne Unit.png Navega fins als 61°30’S 61°30’S XVIII
1739 Jean-Baptiste Bouvet Archiu:Flag of França.png Descobrix l'illa Bouvet Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>
1768-1771 Primer viage de James Cook James Cook Archiu:Flag of Regne Unit.png
1771-1772 1.ª Expedició Antàrtica Francesa Yves Joseph de Kerguelen Archiu:Flag of França.png Descobrix les illes Kerguelen Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>
1772-1775 Segon viage de James Cook James Cook Archiu:Flag of Regne Unit.png Creua el círcul polar antàrtic en giner de 1773 i decembre de 1773. El 30 de giner de 1774 aplega a 71°10'S, la seua més al sur, a menys de 75 milles del continent antàrtic sense vore-ho. 71°10'S
1819 William Smith Archiu:Flag of Regne Unit.png Descobrix les illes Shetland del Sur, la primera terra descoberta al sur dels 60°S. {{ dms-lat=62°00′S dms-long=058°00′O dec-lat=-62 dec-long=-58 default=dms|name=}}</noinclude> || rowspan="19" bgcolor="#D8D8D8" | XIX
1819 Rosendo Porlier El buc espanyol Sant Telmo, capitaneado per Rosendo Porlier, s'afona en el passage de Drake, prop de l'illa Livingston
1819-1821 Fabian Gottlieb von Bellingshausen Archiu:Flag of Rússia.png El 27 de giner de 1820 descobrix la part continental de l'Antàrtida, en la Costa de la Princesa Marta 69°21′28″S 2°14′50″O / -69.35778, -2.24722</noinclude>
1820 Edward Bransfield i William Smith (pilot) Archiu:Flag of Regne Unit.png El 30 de giner de 1820 avistar la península Trinitat (ara península Antàrtica) i primera persona en posar el peu en l'Antàrtida (en disputa en John Davis) {{ dms-lat=63°37′S dms-long=058°20′O dec-lat=-63.617 dec-long=-58.333 default=dms|name=}}</noinclude>
1820 Nathaniel Palmer Avistar l'Antàrtida el 17 de novembre de 1820
1820 Expedició lobera del bergantín "Dragó de Valparaíso" Andrés Macfarlane Cap a novembre de 1820 desembarca en la península Antàrtica, segons el testimoni posterior del capità anglés Robert Filde. Disputa el lloc d'haver segut el primer en chafar l'Antàrtida.[1][2] 64° S
1821 John Davis Archiu:Flag of Regne Unit.png el 7 de febrer de 1821, disputa l'honor de ser el primer en chafar l'Antàrtida en la baïa Hughes {{ dms-lat=64°13′S dms-long=61°20′O dec-lat=-64.217 dec-long=-61.333 default=dms|name=}}</noinclude>
1823-1824 James Weddell Archiu:Flag of Regne Unit.png El 20 de febrer de 1823, en el seu barco Jane va alcançar un sur més lluntà en els 74°15’ S {{ dms-lat=74°15′S dms-long=30°12′O dec-lat=-74.25 dec-long=-30.2 default=dms|name=}}</noinclude>
1830-1832 Expedició oceà Austral John Biscoe Archiu:Flag of Regne Unit.png Va Avistar la Terra de Enderby (Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>) i l'illa Adelaida (Plantilla:Coord/input/d</noinclude>)
1837-1840 2.ª Expedició Antàrtica Francesa Jules Dumont d'Urville Archiu:Flag of França.png Descobrix la Terra de Adelaida 66°S
1838-1839 John Balleny Archiu:Flag of Regne Unit.png Descobrix les illes Balleny Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>
1838-1842 Expedició Wilkes Charles Wilkes Apleguen a la península Antàrtica i l'Antàrtida Oriental. Informa del descobriment de l'Antàrtida continental a l'oest de les illes Balleny {{ dms-lat=69°30′S dms-long=065°00′O dec-lat=-69.5 dec-long=-65 default=dms|name=}}</noinclude>
1839-1843 Expedició Erebus i Terror James Clark Ross Archiu:Flag of Regne Unit.png Descobrix la barrera de gèl de Ross, el mar de Ross, el mont Erebus, el monte Terror i la Terra de Victoria. Conseguix una nova marca més al sur el 23 de giner de 1842 en els 78°10’ S 78°10’S
1892-1893 1.ª Expedició Antàrtica Noruega Carl Anton Larsen Archiu:Flag of Noruega.png En el Jason, Larsen es va convertir en la primera persona en esquiar en l'Antàrtida, en la barrera de Gèl Larsen, que va ser nomenada en el seu honor.
1892-1893 Expedició ballenera Dundee Thomas Robertson Archiu:Flag of Regne Unit.png Descobrix l'illa Dundee {{ dms-lat=63°30′S dms-long=055°55′O dec-lat=-63.5 dec-long=-55.917 default=dms|name=}}</noinclude>
1893-1894 2.ª Expedició Antàrtica Noruega Carl Anton Larsen Archiu:Flag of Noruega.png
1893-1895 Henryk Bull, Carsten Borchgrevink i Alexander von Tunzelmann Balleneros que desembarquen en l'Antàrtida en el veta Adare
1897-1899 Expedició Antàrtica Belga Adrien de Gerlache Archiu:Flag of Bèlgica.png Passa l'hivern de 1898 en l'Antàrtida, Descobriment del Estret de Gerlache. Primera descripció de Belgica antarctica, únic insecte endèmic de l'Antàrtica 71°31´ S
1898-1900 Expedició Southern Cross Carsten Borchgrevink Archiu:Flag of Regne Unit.png En la seua segona expedició navega fins a veta Adare, passa l'hivern en l'Antàrtida i alcança el seu punt extrem Sur el 16 de febrer de 1900 en els 78°50’ S 78°50’S
1901-1904 Expedició Discovery Robert Falcon Scott Archiu:Flag of Regne Unit.png El 30 de decembre de 1903, alcançaria els 82°17’S 82°17’S XX
1901-1903 Expedició Gauss Erich von Drygalski Archiu:Flag of Alemània.png 1.ª Expedició antàrtica alemana
1901-1903 Expedició Antàrtica Sueca Otto Nordenskjöld i Carl Anton Larsen Archiu:Flag of Suècia.png
1902-1904 Expedició Antàrtica Nacional Escocesa William Speirs Bruce Archiu:Flag of Escòcia.png Instalació de primera estació meteorologia en l'Antàrtica, l'Omond House 60°40’ S
1903-1905 3.ª Expedició Antàrtica Francesa Jean-Baptiste Charcot Archiu:Flag of França.png
1903-1907[3][4] Expedició Societat Ballenera de Magallanes Adolfo Andresen Archiu:Flag of Noruega.png La Societat establix un chicotet poblat-factoria (el primer en el seu tipo) en Caleta Balleneros, Illa Decepció.[5] 62°59′00″S 60°34′00″O / -62.983333, -60.566667</noinclude>
1904 Base Orcadas (ex-Omond House) Roberto Mossman Archiu:Flag of Argentina.png Primera base antàrtica permanent, encara en funcionament. Ubicada en les illes Orcadas del Sur 60°40’ S
1907-1909 Expedició Nimrod Ernest Shackleton Archiu:Flag of Regne Unit.png El 9 de giner de 1909 Shackleton va alcançar els 88'23S (Farthest South), i el 16 de giner de 1909, Edgeworth David va alcançar el pol sur magnètic en (Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>) (posició principal) || 88'23S
1908-1910 4.ª Expedició Antàrtica Francesa Jean-Baptiste Charcot Archiu:Flag of França.png
1910-1912 Expedició Antàrtica Japonesa Nobu Shirase Archiu:Flag of Japó.png 80°5'S
1910-1912 Expedició Amundsen Roald Amundsen Archiu:Flag of Noruega.png Amundsen, el 14 de decembre de 1911, va aplegar al Pol Sur 90°S
1910-1913 Expedició Terra Nova Robert Falcon Scott Archiu:Flag of Regne Unit.png El 17 de giner de 1912, Scott va alcançar el Pol Sur 90°S
1911-1913 2.ª Expedició Antàrtica Alemana Wilhelm Filchner Archiu:Flag of Alemània.png
1911-1914 Expedició Antàrtica Australiana Douglas Mawson Archiu:Flag of Austràlia.png
1914-1916 Expedició Imperial Trans-Antàrtica (Expedició Endurance) Ernest Shackleton Archiu:Flag of Regne Unit.png
1914-1917 Ross Siga Party Aeneas Mackintosh Archiu:Flag of Regne Unit.png
1916 Missió de rescat de l'Expedició de Shackleton Luis Pardo Villalón Rescate des de l'Illa Elefant dels nàufrecs del sinistrat buc Endurance, de l'expedició Imperial Trans-Antàrtica 61°08’S
1921-1922 Expedició Shackleton–Rowett Ernest Shackleton Archiu:Flag of Regne Unit.png Última expedició de l'Edat heròica de l'exploració de l'Antàrtida
1929-1931 Expedició d'investigació antàrtica britànica, australiana i neozelandesa (BANZARE)
1928-1930 Richard Evelyn Byrd Primera expedició de Richard Evelyn Byrd
1931 Hans Halvorsen Va descobrir la Costa de la Princesa Astrid
1931 Carsten Borchgrevink Costa del Príncip Olav
1931 Hjalmar Riiser-Larsen Va sobrevolar l'Antàrtida, va descobrir costa del Príncip Olaf
1933-1935 Richard Evelyn Byrd 2.º expedició de Richard Evelyn Byrd
1933-1939 Lincoln Ellsworth Expedició aérea
1934-1937 British Graham Land Expedition Archiu:Flag of Regne Unit.png
1936 Lars Christensen Va issar la bandera sobre la costa del Príncip Harald
1938 3.ª Expedició Antàrtica Alemana Alfred Ritscher Archiu:Flag of Alemània nazi.png Nova Suabia (Neuschwabenland), explorada per l'Alemània nacionalsocialista
1939-1941 United States Antarctic Service Expedition Richard Evelyn Byrd 3.ª expedició de Richard Evelyn Byrd
1943-1945 Operació Tabarin James Marr Archiu:Flag of Regne Unit.png
1946-1946 Operació Highjump (Operació Bote d'Altura) Richard Evelyn Byrd
1947 Primera Expedició Antàrtica Chilena Federico Guesalaga Bou Inauguració la primera base antàrtica chilena, la Base Naval Capità Arturo Prat” sur més lluntà 68°30'S,
1947-1948 Segona Expedició Antàrtica Chilena Inauguració la segona base antàrtica chilena, Base General Bernardo O'Higgins” i visita de Gabriel González Videla, primer president en el continent Antàrtic
1947-1948 Operació Molino de Vent (Windmill) Gerald Ketchum
1947-1946 Ronne Antarctic Research Expedition Finn Ronne
1949-1952 Expedició Noruec-Britànic-Sueca John Giaever
1955-1956 Operació Deep Freeze Richard Evelyn Byrd
1955-1957 1.ª Expedició Antàrtica Soviètica Mijaíl Sómov Archiu:Flag of Unió Soviètica.png
1956 S'instala la Base Amundsen-Scott Pol Sur
1956-1958 Expedició Fuchs-Hillary Vivian Ernest Fuchs Archiu:Flag of Regne Unit.png Expedició transantártica de la Commonwealth
1956-1958 2.ª Expedició Antàrtica Soviètica Aleksei Treshnikov Archiu:Flag of Unió Soviètica.png
1957-1958 Any Geofísico Internacional
1957-1958 New Zealand Geological Survey Antarctic Expedition Archiu:Flag of Nova Zelanda.png S'establix la Base Scott
1957-1958 Expedició Luncke
1957-1959 3.ª Expedició Antàrtica Soviètica Yevgeny Tolstikov Archiu:Flag of Unió Soviètica.png
1958-1959 New Zealand Geological Survey Antarctic Expedition Archiu:Flag of Nova Zelanda.png
1958-1960 4.ª Expedició Antàrtica Soviètica Aleksandr Dralkin Archiu:Flag of Unió Soviètica.png
1959-1961 5.ª Expedició Antàrtica Soviètica Yevgeny Korotkevich Archiu:Flag of Unió Soviètica.png
1960 Expedició Antàrtica Nacional Surafricana Archiu:Flag of South Africa (1928-1994).svg Suràfrica
1960-1962 6.ª Expedició Antàrtica Soviètica V.Driatsky Archiu:Flag of Unió Soviètica.png
1961-1963 7.ª Expedició Antàrtica Soviètica Aleksandr Dralkin Archiu:Flag of Unió Soviètica.png
1962-1962 Vostok traverse Archiu:Flag of Austràlia.png Liderada per Australian National Antarctic Research Expeditions (ANARE)
1962-1964 8.ª Expedició Antàrtica Soviètica Mijaíl Sómov Archiu:Flag of Unió Soviètica.png
1963-1965 9.ª Expedició Antàrtica Soviètica Mijaíl Sómov Archiu:Flag of Unió Soviètica.png
1964-1966 10.ª Expedició Antàrtica Soviètica M. Ostrekin i I. Petrov Archiu:Flag of Unió Soviètica.png
1965 Operació 90 Jorge Edgar Leal Archiu:Flag of Argentina.png La primera feta per terra d'Argentina al Pol Sur.
1965-1967 11.ª Expedició Antàrtica Soviètica D.Maksutov i Leonid Dubrovin Archiu:Flag of Unió Soviètica.png
1966-1968 12.ª Expedició Antàrtica Soviètica Pavel Senko i Vladislav Gerbovich Archiu:Flag of Unió Soviètica.png
1967-1969 13.ª Expedició Antàrtica Soviètica Aleksei Treshnikov Archiu:Flag of Unió Soviètica.png El 22 de febrer de 1968 va ser inaugurada la Base Bellingshausen.
1968-1970 14.ª Expedició Antàrtica Soviètica D.Maksutov i Ernst Krenkel Archiu:Flag of Unió Soviètica.png
1969-1970 New Zealand Geological Survey Antarctic Expedition
1969-1971 15.ª Expedició Antàrtica Soviètica Pavel Senko i Vladislav Gerbovich Archiu:Flag of Unió Soviètica.png El 22 de març de 1970 en l'estació Vostok es va iniciar la perforació del primer pou profunt per a obtindre mostres de gèl per a estudiar el complex paleogeográfico i l'investigació climàtica.
1970-1972 16.ª Expedició Antàrtica Soviètica I.Petrov i Yury Tarbeyev Archiu:Flag of Unió Soviètica.png
1971-1973 17.ª Expedició Antàrtica Soviètica Yevgeny Korotkevich i V. Averyanov Archiu:Flag of Unió Soviètica.png
1972-1974 18.ª Expedició Antàrtica Soviètica Pavel Senko Archiu:Flag of Unió Soviètica.png
1973-1975 19.ª Expedició Antàrtica Soviètica D. Maksutov i V. Ignatov Archiu:Flag of Unió Soviètica.png
1974-1976 20.ª Expedició Antàrtica Soviètica V. Serdyukov i N. Kornilov Archiu:Flag of Unió Soviètica.png
1975-1977 21.ª Expedició Antàrtica Soviètica O.Sedov i G.Bardin Archiu:Flag of Unió Soviètica.png 31 de decembre de 1975 (21.ª EAS) va ser inaugurada la Base Drúzhnaya 1 en la barrera de gèl Filchner-Ronne, i el buc d'investigació Mijaíl Sómov es va convertir en el buc insígnia de l'Expedició Antàrtica Soviètica, realisant el seu primer viage
1976-1978 22.ª Expedició Antàrtica Soviètica N.Tyabin i Leonid Dubrovin Archiu:Flag of Unió Soviètica.png
1977-1979 23.ª Expedició Antàrtica Soviètica V. Serdyukov i O.Sedov Archiu:Flag of Unió Soviètica.png
1978-1980 24.ª Expedició Antàrtica Soviètica A. Artemyev i O.Sedov Archiu:Flag of Unió Soviètica.png Entre l'1 de febrer i el 27 d'abril de 1978 va funcionar la Base Sályut.
1979-1980 25.ª Expedició Antàrtica Soviètica N. Kornilov i N.Tyabin Archiu:Flag of Unió Soviètica.png
1980-1981 Transglobe Expedition Ranulph Fiennes
1980-1982 26.ª Expedició Antàrtica Soviètica V. Serdyukov i V. Shamontyev Archiu:Flag of Unió Soviètica.png El 9 de març de 1980 va ser inaugurada la Base Rúskaya en la Terra de Marie Byrd.
1981-1983 27.ª Expedició Antàrtica Soviètica D. Maksutov i R. Galkin Archiu:Flag of Unió Soviètica.png
1982-1984 28.ª Expedició Antàrtica Soviètica N. Kornilov i A. Artemyev Archiu:Flag of Unió Soviètica.png
1984 Operació Estrela Polar Primer vol directe de la Força Aérea de Chile al Pol Sur, en mijos propis i respal llogístic institucional. 90°00´S
1984-1987 Despuix dels passos de Scott Robert Swan
1984 1.ª Expedició Antàrtica Brasilera Archiu:Flag of Brasil.png Establiment de la base Estação Antàrtica Comandant Ferraz 62°05’S
1984-85 1.ª Expedició Antàrtica Uruguayana - Antarkos I Lt.Col. Omar Porciúncula Archiu:Flag of Uruguay.png Establiment de Base Científica Antàrtica Artiga 62°10’S
1984-1985 1.ª Expedició Antàrtica China Archiu:Flag of China.png
1985-1987 31.ª Expedició Antàrtica Soviètica N. Tyabin i V. Dubovtsev Archiu:Flag of Unió Soviètica.png
1986-1988 32.ª Expedició Antàrtica Soviètica V. Klokov i V. Vovk Archiu:Flag of Unió Soviètica.png
1987 Iceberg B-9 calves and carries away Little Americas I- III
1987-1989 33.ª Expedició Antàrtica Soviètica N.A. Kornilov i Yu. A. Khabarov Archiu:Flag of Unió Soviètica.png L'1 i el 19 de giner de 1987 varen ser inaugurades les bases Drúzhnaya 4 i Drúzhnaya 3, respectivament.
1987-1988 1.ª Expedició Antàrtica Búlgara Archiu:Flag of Bulgària.png Establida la base Sant Clemente de Ohrid
1988 1.ª Expedició Antàrtica Peruana (ANTAR I) Archiu:Flag of Perú.png Establiment de Base Machu Picchu 69°30 S
1988 1.ª Expedició Antàrtica Equatoriana Archiu:Flag of Equador.png
1988-1990 34.ª Expedició Antàrtica Soviètica S.M. Pryamikov i L.V. Bulatov Archiu:Flag of Unió Soviètica.png
1989 2° Expedició Antàrtica Peruana (ANTAR II) Archiu:Flag of Perú.png Fundació de Base Machu Picchu
1995-1996 Expedició Cruz del Sur Major Sergio Flores Prim Primera expedició chilena feta a peu al Pol Sur, sense respal extern 90°00 S
2000 Expedició argentina al Pol sur[6] Tinent coronel Víctor Figueroa Archiu:Flag of Argentina.png 90°00 S XXI
2004-2005 Expedició chilena científica conjunta al Pol sur Gino Casassa 90°00 S
2004-2005 Tangra 2004/05 Lyubomir Ivanov Archiu:Flag of Bulgària.png Crea Camp Acadèmia
2005 Isse Challenger Expedition Viage al Pol Sur en un vehícul de sis rodes.[7]
2005-2006 Expedició Transantártica Espanyola Ramón Hernando de Larramendi Va alcançar el Pol Sur d'Inaccessibilitat utilisant kite-trineus.[8]
2007-2008 Norwegian-U.S. Scientific Traverse of East Antarctica.[9] Archiu:Flag of Noruega.png
2008-2009 Impossible 2 Possible (i2P) Ray Zahab, Kevin Vallely i Richard Weber Expedició no patrocinada de busca del Pol Sur.[10]
2009 1.ª Expedició Científica d'Azerbaiyan Archiu:Flag of Azerbaiyan.png
2010-2011 47.ª Expedició Antàrtica Chilena[11] Javier Arata Estudis paleontológicos en les Illes Shetland del Sur i sector oriental de la península Antàrtica 69°30 S
2011-2012 Expedició Acciona Windpowered Antàrtica Ramón Hernando de Larramendi 1.ª expedició científica que recorre 3500 km en un vehícul 0 emissions, el Trineu de Vent
2014-2015 I Expedició Científica Colombiana a l'Antàrtica "Expedició Caldas"[12] Archiu:Flag of Colòmbia.png
2015 1.ª Expedició Antàrtica Mexicana Archiu:Flag of Mèxic.png En l'objectiu d'enfortir la capacitat operativa dels pilots de l'Armada de Mèxic en condicions extremes de temperatura i altitut en este tipo d'àrees.[13]
2015-2016 II Expedició Científica Colombiana a l'Antàrtica "Almirant Lemaitre" Archiu:Flag of Colòmbia.png
2016-2017 III Expedició Científica Colombiana a l'Antàrtica "Almirant Padilla" Archiu:Flag of Colòmbia.png
2017-2018 IV Expedició Científica Colombiana a l'Antàrtica "Almirant To" Archiu:Flag of Colòmbia.png
2017-2018 2.ª Expedició Antàrtica Mexicana Archiu:Flag of Mèxic.png Eixecució de proyectes d'investigació sobre les circumstàncies especials del clima antàrtic.[14]
2018-2019 V Expedició Científica Colombiana a l'Antàrtica "Almirant Campos" Archiu:Flag of Colòmbia.png
2019-2020 VI Expedició Científica Colombiana a l'Antàrtica[15] Archiu:Flag of Colòmbia.png
2020-2021 VII Expedició Científica Colombiana a l'Antàrtica[16] Archiu:Flag of Colòmbia.png
2021-2022 VIII Expedició Científica Colombiana a l'Antàrtica Archiu:Flag of Colòmbia.png
2022-2023 IX Expedició Científica Colombiana a l'Antàrtica Archiu:Flag of Colòmbia.png
2023-2024 X Expedició Científica Colombiana a l'Antàrtica[17] Archiu:Flag of Colòmbia.png
2024-2025 XI Expedició Científica Colombiana a l'Antàrtica Archiu:Flag of Colòmbia.png
2025-2026 32° Expedició Antàrtica Peruana (ANTAR XXXII) Archiu:Flag of Perú.png

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Saul, Ben; Stephens, {{{nom2}}} (30 d'abril de 2015). Antarctica in International Law (en en), Bloomsbury Publishing. ISBN 9781782258858.
  2. «1820-21: La desconeguda primera expedició chilena a l'Antàrtica». www.estrellavalpo.cl. Consultat el 16 d'octubre de 2018.
  3. Revista Estudis Hemisfèrics i Polars.
  4. «Adolf Amandus Andresen» (en no). Polar Historie. Consultat el 25 de giner de 2026.
  5. Història (Santiago).43(1)
    41–78.ISSN 0717-7194.doi:10.4067/S0717-71942010000100002.Consultat el 16 d'octubre de 2018.
  6. Isse Challenger 2005 Retrieved on 2008-10-14
  7. Transantártica 2005-2006, Terres Polars
  8. «South Pole Quest 2008».
  9. «a-realisar-34-proyectes-cientificos.html Chile realisarà inèdita expedició a l'Antàrtica per a realisar 34 proyectes científics».
  10. «Programa Antàrtic Colombià».
  11. Aterrisa avió de l'Armada de Mèxic en l'Antàrtida en: La Jornada. Consultat el 01-12-2015.
  12. Armada de Mèxic participa en expedició científica en l'Antàrtida en: L'Universal. Consultat el 21-05-2018.
  13. «vore-expedicion-cientifica-de-colombia-a-la-antartica.html Informe de la VI Expedició Científica de Colòmbia a l'Antàrtica».
  14. «VII Expedició Científica de Colòmbia a l'Antàrtida, estiu austral 2020-2021».
  15. «Des de Buenaventura salparà la X Expedició Antàrtica de Colòmbia 2023-2024».

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Savatyugin, L.M., Preobrazhenskaya, M.A. Russian Exploration of Antarctica (en rus: Российские исследования в Антарктике), published by Gidrometeoizdat, Arctic and Antarctic Research Institute (AARI), Federal Service for Hydrometeorology and Environmental Monitoring of Russian Federation (Roshydromet), en 3 volums: (vol. 1: 1st to 20th SAE;vol. 2: 21st to 30th SAE; vol. 3: 31st SAE to 40th RAE), Saint Petersburg, 1999, ISBN 5-286-01265-5
  • «Soviet Antarctic Expedition»: Information Bulletin, Amsterdam: Elsevier Pub. Co.; New York: American Elsevier Pub. Co., 1958-1974, ISSN 0038-5271
  • Headland, Robert K. (1990). Chronological List of Antarctic Expeditions and Related Historical Events. Cambridge University Press. ISBN 0-521-30903-4
  • Landis, Marilyn J. (2003). Antarctica: Exploring the Extreme: 400 Years of Adventure. Chicago Review Press. ISBN 1-55652-480-3

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]