Operació 90
La Operació 90 va ser la primera expedició terrestre feta per l'Argentina al pol sur, realisada en 1965 per 10 soldats del Eixèrcit Argentí baix el mando del coronel de cavalleria Jorge Edgar Leal. L'operació va ser anomenada aixina pels 90 graus sur de latitut que té el pol sur. L'operació tenia com a objectiu l'afirmació de la capacitat argentina d'alcançar tots els racons de lo que considera el seu territori sobirà, buscant afirmar aixina els drets de la sobirania territorial esgrimits pel país en l'Antàrtida Argentina. Durant la marcha es varen fer observacions científiques i tècniques, tals com a geològiques, gravimétricas i meteorològiques.
Preparació de l'expedició
[editar | editar còdic]
Des de fins de novembre de 1963 el personal destacat en la Base Belgrano I sobre la barrera de gèls Filchner va iniciar tasques de relevamiento per a buscar vies d'accés cap al pol i buscar un lloc en a on instalar una base de respal en víveres i combustibles cap als 83° de latitut Sur. Com a antecedent immediat dels intents argentins d'alcançar el pol sur, el 3 de novembre de 1964 un bimotor Douglas C-47 i dos monomotores Beaver de la Força Aérea Argentina ho varen alcançar, continuant el Douglas C-47 els dies 11 i 12 de novembre fins a la base nortamericana McMurdo, sent el primer vol transpolar des d'Amèrica, i el 25 de novembre va retornar a Matienzo en els dos Beaver que estaven en el pol sur.
Desenroll
[editar | editar còdic]En març de 1965 va partir des de la Base Belgrano una patrulla liderada pel capità Gustavo Adolfo Giró per a fitar la ruta i construir la Base Alferes d'Navío Sobral, inaugurada el 2 d'abril de 1965 a </noinclude> i a 420 km de Belgrano, quedant quatre hòmens en ella. Varen transportar 50 tonellades de càrregues. Els avions Beaver varen quedar en l'Antàrtida realisant diverses missions, entre elles el trasllat de personal i materials a la Base Sobral.
La Patrulla d'Assalt al Pol Sur va partir de Belgrano el 26 d'octubre de 1965 en sis vehículs snowcat en trineus d'arrastre, precedida dos dies abans per una patrulla de quatre hòmens en trineu tirats per 18 gossos que varen fitar la ruta en llances de cavalleria fins als 83,2° Sur (denominada Patrulla 82). El seu objectiu era explorar i marcar una ruta segura per als vehículs snowcat, evitant que caigueren en clavills de la barrera de gèls traspassant lo que denominaven el Gran Clavill. Després de reunir-se abdós patrulles, el 4 de novembre varen alcançar la Base Sobral, en a on varen intercanviar un expedicionario que tenia una ferida per un de la base. En Sobral es varen fer tasques de manteniment mecànic dels snowcat.
En ascendir la replanell Antàrtic varen deure soportar temporals en temperatures que baixaven fins als 30° o 40 °C baix zero, escrivint Lleal en el seu diari:
La Patrulla 82 es va separar del Grup d'Assalt el 18 de novembre[1] i tenia la missió adicional de dirigir-se a cartografiar montanyes que mai havien segut visitades pels humans, la cordonera Santa Fe, extraent mostres de roca. En retornar devien continuar marcant el camí per a facilitar la tornada al Grup d'Assalt.
El trencament de dos trineus va obligar a deixar un snowcat, que va quedar com a depòsit de combustible per a la tornada. El trencament d'un atre trineu va fer que degueren establir un campament a 1.900 m s. n. m., que varen denominar Desolació, conseguint la seua reparació després de dos dies de treball. Degut a que en eixes regions les brúixolas no són confiables, l'orientació va ser feta observant el sol, que no es posa en l'estiu austral, auxiliant-se pels horaris que escoltaven per radis d'ona curta.[2]
Després de 45 dies de marcha, realisant l'últim tram sense dormir durant 28 hores, a les 10 del matí del 10 de decembre de 1965 els expedicionarios varen arribar al pol sur a on varen plantar la bandera de l'Argentina. Després de mija hora es va presentar l'operador de radar de la Base Amundsen-Scott dels Estats Units, ubicada a 3.000 m s. n. m. en el pol sur, que els havia detectat en el radar. Com l'expedició va ser realisada en secret i els expedicionarios tenien roba de color taronja casi roig, l'operador els va preguntar els qui eren i qué feyen allí, pensant que podien ser de l'Unió Soviètica. L'operador va despertar al cap de la base, qui els va invitar a passar, a duchar-se i els agasajó en un menjar.
Varen retornar a la Base Belgrano, despuix de recórrer 2.980 km, aplegant el 31 de decembre.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ L'arribada al Pol Sur per via terrestre. Operació 90. Fundació Marambio.
- ↑ «Entrevista a Leal». Archivat des d'el original, el 3 de decembre de 2009. Consultat el 30 de decembre de 2010.
- ↑ Eixèrcit Argentí, Revista N.º 655, 2004 Any de l'Antàrtida Argentina, pel Comando Antàrtic
- Este artícul conté una traducció derivada de «Operación 90» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.