Anex:Cronologia de les guerres càntabres

Lo que seguix és una cronologia de les guerres astur-càntabres, conflicte armat en el s. I a. C. pel que l'Imperi romà es va apropiar dels territoris de càntabres i astures, els dos últims pobles lliures de la península ibèrica.

Cronologia

• 36 a. C. al 31 a. C.:

Gayo Norbano Flac, Lucio Marcio Filipo, ApioClaudio Pulcro i Gayo Calvisio Sabino es declaren vencedors d'Hispania, contra astures, càntabres i potser contra els vacceos del nort, provablement encara no somesos.

• 29 a. C.:

Massacre d'una cohorte quan estava alçant el seu campament en Andagoste^{cita requerida}, Àlaba, en territori autrigón molt propenc a les fronteres sudorientales dels càntabres. En este campament inacabat varen aparéixer multitut de proyectils de plom per a fonda i restants de pila.

L'arribada de reforços càntabres li varen causar una derrota que hauria segut total de no ser perque els vacceos i càntabres varen detindre la persecució en produir-se un eclipse que varen prendre per una senyal divina.

Important batalla en les planures del replanell septentrional de romans contra vacceos i càntabres. Els romans dominaven per fi el territori vacceo, els càntabres i astures aprofiten per a refugiar-se en les seues montanyes. Tito Estatilio Tauro dirigix als romans.

• 28 a. C.:

Cayo Calvisio Sabino va obtindre un atre triumfo en Hispania, encara que no sabem contra quin poble o pobles va combatre.

Sext Apuleyo, un atre llegat, obté el mateix triumfo.

• 27 a. C.:

Octavio rep el títul d'Augusto. Obri les portes del temple de Jano i es dirigix a la península.

Nova divisió de Hispania per Augusto: Tarraconense, Bètica i Lusitania.

• 26 a. C.:

En primavera l'emperador Octavio Augusto es dirigix en persona a Hispania i establix la seua base d'operacions en Segisama (actual Sasamón, Burgos), com a pas previ a l'invasió. Les guerres càntabres escomençaven a sonar ya en tot l'Imperi i calia finalisar-les quant abans. La calitat de l'enemic va forçar a dur sèt legions (70.000 hòmens) al conflicte procedents d'Aquitània: I Augusta, II Augusta, IV Macedonica, V Alaude, VI Victrix, IX Hispana, X Gemina i XX Valeria Victrix, encara que la V, VI i X varen operar en Astúries. Tropes auxiliars: Ala II Gallorum, Cohors II Gallorum, Ala II Thracum Uictrix Ciuium Romanorum, Cohors IV Thracum Aequitata, Ala Parthorum i Ala Augusta en Portus Victoriae o Portus Victoriae Iulobrigensium (baïa de Santander o Santoña).

Divisió dels eixèrcits en tres columnes: l'oriental va alvançar per la calçada des de Pisoraca (Herrera de Pisuerga) cap a Portus Samanum (Castro Urdiales) i cap a l'interior de Cantàbria. L'occidental alvançaria per Riaño fins a Liébana. La columna central va prendre les grans fortalees del sur de Cantàbria, començant per Penya Amaya i Mont Bernorio.

En estiu les legions de Publio Carisio V Alauda, VI Victrix i X Gemina conquisten Asturica, capital dels astures. Octavio li assigna el nom d'Asturica Augusta.

Queden assentades les tres legions d'Augusto: la V Alauda en emplaçament desconegut, la VI Uictrix en Asturica (Astorga, León) i la X Gemina en Petavonium (Rosinos de Vidriales, Zamora).

Batalla del Mont Vindio.

Augusto es retira a Tarraco (Tarragona).

Batalla d'Aracillum.

Augusto du cereal d'Aquitània puix les collites dels vacceos, ya dominats, han segut saquejades pels càntabres en múltiples incursions.

Es varen presentar en falca, formació utilisada per celtíberos, gals i germans, per a llançar un massiu atac que no va conseguir trencar les llínees romanes, despuix de lo que fugen a la ciutat de Bergida.

En estiu va haver una formidable batalla al peu de les muralles de la ciutat càntabra de Bergida o Vellica (Attica segons Orosio), que s'ha identificat en el castre trobat en el cim del monte Cildá (Olleros de Pisuerga, Palència); en Valberga (Riaño, León); la llanada de Mave (Palència) i en algun castre en El Bierzo, també en León.

Destrucció de Bergidum, segona ciutat en importància del poble astur.

Desembarc romà en la zona de Llanes (actual Astúries).

Durant el hivern les legions romanes es retiren a descansar, possiblement a la Terra de Campos.

• 25 a. C.:

En hivern va haver una plaga de rates en el campament d'Augusto, para l'erradicació del qual va tindre que establir un concurs de caça, en premis als millors caçadors.

En primavera els astures es varen sublevar i varen atacar els campaments del Astura (riu Esla), pero els astures de Brigaecium varen avisar als romans, els qui varen derrotar als rebels i els varen sitiar en Lancia (Villasabariego). Baixen en tres columnes, pero dos són sorpreses en el pla atacant un campament i són derrotades en moltes baixes.

Batalla de Lancia (actual León) entre astures i romans. Les legions destruïxen Lancia, tercera ciutat important dels astures, que es refugien en les montanyes en els càntabres. Pren de l'important citania de Lancia, en el terme lleonés de Villasabariego. La ciutat no és destruïda per a ser eixemple de la victòria romana.

Durant l'autumne els càntabres es varen replegar despuix de la derrota de Bergida fins al Mont Vindio (segons pareix en els Picos d'Europa, Peñasanta^{cita requerida}), molt elevat, a on pensaven que "havien de pujar les ones de la mar abans que les armes de Roma". Els romans varen cercar la serra i casi tots els allí refugiats varen morir en autumne per la fam del sege romà i el fret (Vindius en celta significa blanc).

Corocotta visita el campament d'Augusto per a arreplegar la recompensa que s'ha posat al seu cap. Augusto li deixa ser sorprés pel seu valor. La recompensa ascendix a 200.000 sextercios.

L'estància d'Augusto en Cantàbria no va deure ser afortunada. El cansanci, la desanimació d'una guerra de guerrilles, l'aspereza del terreny, la malaltia i inclús un raig que va estar a punt de matar-li, varen fer mella en l'Emperador que es va retirar de la lluita a Tarragona.

En Roma s'aplega a dir que l'Emperador ha mort per la seua mala salut^{cita requerida}. Augusto emmalaltix del fege.

El hostigamiento a les llínees d'aprovisionament romà va aplegar a dificultar-ho de tal manera que els romans varen tindre que dur el cereal des d'Aquitània, en enormes dificultats i aplegant casi a l'hambruna.

A finals de l'any Antistio, llegat d'Augusto, al mando de les legions [Legio I Augusta|[I Augusta]], II Augusta, IV Macedónica, IX Hispana i XX Valeria Victrix, conseguirà la conquista d'Aracillum. La batalla final es va lliurar en el castre d'Aracillum (Espina del Gallego, entre Toranzo i Iguña), últim baluart càntabre que va opondre una resistència heròica. El castre és rodejat per tres campaments romans, dos d'ells en espai per a dos legions i el tercer per a una cohorte o ala de tropes auxiliars.

Simultàneament al sege de Aracillum una flota d'Aquitània va desembarcar tropes en la costa càntabra, sorprenent-los per l'esquena. L'arqueologia nos demostra que va haver numeroses batalles com el sege romà al castre de l'Espina del Gallego, (Besaya - Pas) o l'enorme campament de legionaris de La Collada (Sant Feliços de Buelna). Desembarquen la Legio IX Hispana i la Legio XX Valeria Victrix en Portus Blendium.

Augusto entrega als astures brigantinos el campament de Asturica Augusta en premi per la seua ajuda. Ademés repartix terres en els plans als aliats.

Despuix de la pren de Aracillum es llicencia als veterans (Legio V Alaudae i Legio X Gemina) i funda Augusta Emerita (Mèrida) i Caesar Augusta (Saragossa); Augusto retorna a Roma, tancant les portes del Temple de Jano i donant per tancada la campanya. Es considera finalisada la guerra i pacificadas les tribus.

L'Emperador Augusto va fer erigir el trofeu de Lugdunum Convenarum per a commemorar la seua triple victòria en Aquitània, en la batalla naval d'Actium contra Marco Antonio i en el Nort de Hispania, monument de singular importància en el que es va representar als enemics vençuts, els despojos navals i s'aludia simbòlicament als estandarts romans recuperats pels seus eixèrcits de mans dels bàrbars de Hispania i de la Galia.

• 24 a. C.:

Augusto regala als romans 400 sestercis i es tanquen les portes del temple de Jano, i va rebujar el triumfo per a no irritar als seus adversaris polítics^{cita requerida}.

Rebelió de càntabres i astures, els qui tendixen una emboscada a les tropes romanes en l'excusa d'una oferta de blat i quan estos varen acodir a arreplegar-ho els varen matar. Estos varen respondre saquejant camps i ciutats.

Lucio Emilio, llegat de la Tarraconense va derrotar ràpidament als càntabres, va destruir alguns poblats, va eixecutar o va tallar les mans als guerrers destacats, esclavizó als presoners, i va obligar al restant de la població a abandonar els castros i viure en el pla.

• 23 a. C.:

Pels monts i boscs vagaven bandes de guerrers fugits que hostigarían en la mida de lo possible al invasor^{cita requerida}.

• 22 a. C.:

Els astures, farts de la crueltat de Carisio, se subleven. Els càntabres, davant la presunta falta d'experiència del llegat Cayo Furnio no tarden en seguir-los.

Pero Furnio era un militar experimentat i no només va derrotar als càntabres, sino que va acodir en ajuda de Carisio, que tenia grans dificultats en els astures.

Sege del Mont Medulio: una volta més, si seguim a Floro i Orosio, els romans, en lloc d'atacar directament este enclavament, ho varen rodejar en un fos de 23 quilómetros. Al vore els seus habitants que era impossible escapar i que el seu destí era morir de fam, varen preferir suïcidar-se i morir pel fòc o el verí que varen fer a partir de fulls de teixixc despuix d'un convit, reproduint-se de nou la tipologia numantina. A penes es capturen presoners.

Els astures, en canvi, havien sorprés a Carisio, que va estar a punt de ser derrotat. Furnio va acodir en la seua ajuda, i va trobar als astures sitiant algun campament romà, d'a on els va expulsar i més vesprada va tornar a derrotar-los en una nova batalla campal, en lo que es va acabar definitivament la guerra contra els astures.

Sumissió dels astures.

• 19 a. C.:

Canvi de llegat de Cayo Furnio a Publio Silio Nerva.

Els càntabres venuts com a esclaus assessinen als seus amos i tornen a Cantàbria des de la Gàlia sublevant a la població.

Floro: "Els càntabres fets presoners en la guerra i venuts com a esclaus, varen assessinar als seus amos i es varen ser a casa."

Comença una nova rebelió de càntabres i astures.

Publio Silio Nerva va sofrir una série de derrotes, que varen supondre la pèrdua d'ensenyes militars, entre elles provablement l'àguila de la Legio I Augusta, que va ser castigada per Agripa en la prohibició d'usar el sobrenom d'Augusta. Açò va supondre una gran desmoralisació de l'eixèrcit, en castics com el consistent en quintar o diezmar als legionaris.

Despuix d'acabar en la desmoralisació de les tropes romanes, Agripa esclafa la rebelió càntabra.

Despuix de guanyar les batalles, Agripa va matar o va vendre a tots els hòmens en edat de lluitar, va confiscar les seues armes i va fer baixar a hòmens i dònes al pla.

Nova repressió romana, tots els càntabres en edat militar que conseguia capturar eren crucificados, i conte Estrabón que era tal el seu despreci al dolor i al sofriment que molts guerrers varen morir en la creu entonant els seus himnes de victòria, puix una victòria era morir com a guerrers i hòmens lliures. El restant de la població va sofrir deportacions, la crema de les seues collites i la matança del ganado, en l'hambruna consegüent.

• 16 a. C.:

Per a vigilar als natius varen quedar en Asturica Augusta les legions VI Victrix i X Gemina, i l'IV Macedonica en Cantàbria (la primera va ser substituïda anys més vesprada per la Legio VII Gemina, en base en l'actual ciutat de León a la que, en el temps, donaria orige), durant uns 60 anys.

Última rebelió dels càntabres.

Bibliografia

• E. Martino, Roma Contra Càntabres i Astures. Nova Llectura de les Fonts, ed. Ix Terrae, Santander, 1982, ISBN 84-293-0630-7.