Mont Cildá (Palència)
El mont Cildá és una montanya situada junt a la localitat d'Olleros de Pisuerga, al nort de la província de Palència (Espanya), en el municipi d'Aguilar de Campoo, en la que s'han localisat importants vestigis arqueològics, com els restants de poblaments càntabres, romans i visigodos, i alguns investigadors situen en ell la ciutat càntabra de Vellica. És un important jaciment d'época prerromana, conegut com castre de mont Cildá.
Ubicació
[editar | editar còdic]El mont Cildá és una montanya en una altitut màxima de 975 m s. n. m., dividida en dos replanells, una a 920 m s. n. m. i la superior a 950 m s. n. m. En la paret O de l'inferior es troba l'iglésia rupestre de Olleros de Pisuerga, i tota la part I està vorejada pel riu Pisuerga, que forma en esta zona el Canó de la Foradada, que ho separa del Espai Natural de les Tuerces i ho convertix per esta zona en un important baluart, des del qual es domina una gran planura. Es troba junt a la localitat d'Olleros de Pisuerga, que pertany al municipi d'Aguilar de Campoo, del que dista 7 km, junt a l'autovia Cantàbria-Replanell.[1]
Campanyes arqueològiques
[editar | editar còdic].jpg)
D(iis) M(anibus)/EL(a)ESUS PINETIS UM(a)I CONIU(gi)/SU(a)I MIMO/RA(m)AN(n)OR(um) NUMERU
traduït com: "Als deus infernals Manes. Elaesus a la memòria de la seua piadosíssima esposa en el seu aniversari".
Les primeres prospeccions en este oppidum varen ser portades a terme en 1891 per encàrrec de Claudio López Bru, Marqués de Comillas, que també es va interessar pel propenc Jaciment de Mont Bernorio en busca d'objectes antics.[2] Es varen trobar una trentena d'esteles funeràries del s. III.[3]
Posteriorment, i des de 1963, la Diputació de Palència va finançar estudis portats a terme per l'arqueòlec Miguel Ángel García Guinea.[4] En esta época varen ser descobertes les muralles defensives i trobats multitut d'objectes (l'epigrafia trobada és la més numerosa de tota la zona: esteles sepulcrales, llaures i inscripcions honorífiques) que atestaven la presència ininterrompuda d'assentaments en la zona, depositats en el Museu de Prehistòria i Arqueologia de Cantàbria i el Museu Arqueològic de Palència.
La principal troballa arqueològica va ser la primera tésera càntabra coneguda, una Tésera de hospitalitat trobada per un particular i estudiada per Eduardo Peralta Labrador. Es trobava en bon estat i tenia una inscripció en celta.[5]
És un jaciment pràcticament per descobrir, ya que els tasts arqueològics realisats en el mateix han segut escasses, i la seua conservació corre el risc de deterioració, per la qual cosa es troba en la Llista Roja de patrimoni en perill.[6] A partir de 2002 es varen recomençar les excavacions, finançades per la Junta de Castella i Lleó. El seu objectiu és recaptar el major número de senyes possible, per a asseverar les époques exactes de cada construcció i adaptar el jaciment per a la seua exhibició pública.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ubicació en Wikimapia.
- ↑ Celtiberia: Castro de Mont Cildá.
- ↑ 3,0 3,1 El Diari Montañés: Santa María la Real Piasca.
- ↑ Ministeri d'Educació Nacional «Memòria de les excavacions en Mont Cildá.» M. A. García Guinea, J. González Echegaray i J. A. Sant Miguel Ruiz. Consultat el 22 d'agost de 2010
- ↑ «Revistes UCM: La tésera de Mont Cildá.». Archivat des d'el original, el 29 de març de 2010. Consultat el 2 de març de 2009.
- ↑ Llista Roja del Patrimoni: Jaciment de Mont Cildá.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monte Cildá (Palencia)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.