Tésera

Tésera

Tésera de hospitium d'Uxama (Osma, Soria. Signario occidental.

Una tésera (del llatí tessera) és una peça elaborada en materials com la fusta o el marfil, pero més generalment en metal (ferro i bronze). Tenien formes i perfils variats, encara que lo més comú era en plancha laminada i estaven inscrites per una, dos o més cares. Varen ser usades pels pobles antics com a contrasenya, distinció honorífica, penyora d'un pacte, sagell d'amistat, repartiment de terres, contracte, drets reconeguts, drets o prestacions i permissos de pas o pastoreig, etc. Eren reconegudes entre els romans que entregaven tals símbols, com a penyora de vestimenta a caps tribals, com a intermediaris oficials en atres nacions o tribus.

Téseras en l'Antiga Grècia

En la Heliea, segons els juges requerits, es trea un número igual de tablillas, per sorteig, del conjunt de les cent caixes. Aixina, cada tablilla treta tenia assignada per sorteig un tribunal. A continuació, totes les tablillas es colocaven en la segona série de caixes. Totes les tablillas de juges assignades a un determinat tribunal eren colocades en la caixa que duya la lletra corresponent a eixe tribunal.

Els bastons eren el distintiu del càrrec de juge. Estaven marcats en el mateix color que el llindar de la porta del tribunal assignat al juge. El juge ho entregava en entrar al tribunal i rebia una tésera o contrasenya oficial (sýmbolon) a canvi. La tésera servia per a reclamar el pagament del trióbolo (moneda de tres obolos).

Téseras en l'Antiga Roma

Tessera, lliteralment ‘quadrat’, és el nom que varen donar en la Roma antiga a unes chicotetes planches de diverses formes i que varen tindre usos molt variats. També va ser el nom que varen donar als daus. Per als antics romans, les téseras eren salvoconductes militars per a permetre el pas de persones per llocs o ciutats concrets, pero no tenien el valor d'amistat i hospitalitat com en el cas de les téseras celtíberas. Varen tindre una important funció en l'àmbit militar, duent órdens o contrasenyes. Inclús hi havia un oficial encarregat de les téseras cridat el tesserarius, qui tenia funcions molt importants en l'estratègia de manipular, per eixemple, en confondre a l'enemic. En principi, varen ser monedes quebrades i cada u dels membres del pacte es quedava en un part. Més vesprada, inclús la plebe romana també podia usar tesserae, per eixemple, per a tindre accés al repartiment de blat i accés a teatres i jocs circenses.

En el Museu Arqueològic Nacional, Madrit, es conserva una tésera de bronze trobada en Boira dedicada al gladiador Borea en l'any 64.

Informe de dos téseras de Contrebia Carbica.

Vore també

• Llengües celtes
• Idioma celta

Bibliografia

• Fernández-Guerra i Orbe, Aureliano (1816-1894):Una nova tésera de hospitalitat en les ruïnes de Clunia. Bolletí de la Real Acadèmia de l'Història, tom 12 (maig 1888), pp. 363-380. Vore en Biblioteca Virtual Cervantes.
• Peralta Labrador, E.: La tésera càntabra de Monte Cildá (Olleros de Pisuerga, Palència). Complutum, ISSN 1131-6993, Nº 4, 1993 , pags. 223-226 Llegir en llínea en Dialnet.
• Pérez Vilatela, L.: Aspectes de la tésera llatina de Fonts Clares Alazet: Revista de filologia, ISSN 0214-7602, Nº 5, 1993 , pags. 127-150 Llegir en llínea en Dialnet.

• Rubio Orecilla F.J.: La tésera celtibérica de Sasamón (K14.1). Emerita: Revista de llingüística i filologia clàssica, ISSN 0013-6662, Vol. 72, Nº 1, 2004 , pags. 121-154 Llegir en llínea en Dialnet.
• Romero Carnicero, F., & Elorza Guinea, J. C. (1990). Nova tésera celtibérica de la província de Burgos. Bolletí del Seminari d'Estudis d'Art i Arqueologia: BSAA, (56), 189-204. [1].
• Més artículs relacionats.

Beltrán Lloris, F., Jordán Còlera, C., & Simón Cornago, I. (s.f.). Revisió i balanç del corpus de téseras celtibéricas. Gómez, G. (2022, decembre 1). Soria. (Gómez, G. (2022, decembre 1). Marco Simón, F. (2019). Vota omnia finibus. La tésera de Herrera de Pisuerga i la ritualizaació dels pactes en l'Hispania indoeuropea. Palaeohispanica. Beltrán Lloris, F. (2001). El hospitalitat celtibérica: Una aproximació des de l'epigrafia llatina. Palaeohispanica, 1, 35–62. Almagro-Gorbea, M. (2006). Precisió i correccions sobre algunes téseras celtibéricas de la Real Acadèmia de l'Història. Palaeohispanica, 6, 281–293.De Hoz, J. (1995). Les societats celtibérica i lusitana i l'escritura. AEspA, 68, 3–30. Guàrdia i Llorens, M. (2017). La tessera lusoria del Puig del Castell de Samalús (Barcelona): ¿més que fiches de joc? Zephyrus: Revista de Prehistòria i Arqueologia, LXXX, 3–30. García Merino, C., & Untermann, J. (s.f.). Revisió de la llectura de la tésera uxamensis i valoració de les téseras en el context de la configuració del poblament celtibérico en el sigle I a.C.