Alemanya

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

Plantilla:Artículo bueno Alemanya (alemà: Deutschland (Deutsch o Teutsch: Alemà o Teutó, Land: Terra o País / oficialment República Federal d'Alemanya, RFA) es un país d' Europa central que forma part de l' Unió Europea (UE). Llimita al nort ab el mar del Nort, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est ab Polonia i la República Checa; al sur ab Àustria i Suïssa, i a l'oest ab França, Luxemburc, Bèlgica i els Països Baixos. El territori d'Alemanya abarca 357.021 km ² i esta influenciat per un clima templat. Ab més de 82 millons d'habitants, representa la major població entre els estats membres de l'Unió Europea i es la llar del tercer major grup d'emigrants internacionals.

Les paraules alemà i Alemanya provenen del llatí i eren utilisades en l' antiguetat per els romans per a denominar als alamanes —no es lo mateix que alemanys—, el poble germànic més proper al territori de l' Imperi Romà. Llavors va ser utilisada per a nomenar al país sancer.[1] Ademés d' alemà, esta també extés l'us del gentilici germà, derivat del nom ab que els romans es referien a les tribus no romanes de la zona central d'Europa, a les que nomenaven Germania.[1] Des del segle X, els territoris alemanys formaren una part central del Sacre Imperi Romà Germànic que va durar fins al 1806. Durant el segle XVI, les regions del nort del país es varen convertir en el centre de la Reforma Protestant. Com un modern estat-nació, el país va ser unificat en mig de la Guerra franc-prussiana en 1871. Després de la Segona Guerra Mundial, va ser dividida en dos estats separats a lo llarc de les llínees d'ocupació aliades en 1949 pero els dos estats es varen reunificar de nou en 1990. Va ser membre fundador de la Comunitat Europea (1957), que es convertir en la Unió Europea en 1993. Es part de la zona Schengen i adopta la moneda comú europea, el euro, en 1999.

Es una república parlamentaria federal de setze estats (Bundesländer). La capital i ciutat més gran es Berlin. Es membre de les Nacions Unides, la OTAN, el G8, les nacions G4, i va firmar el Protocol de Kioto. Es la tercera major economia mundial en quant al PIB nominal, la primera d'Europa, i el major exportador de mercaderies del mon en 2007. En térmens absoluts, assigna el segon major presupost anual de la ajuda al desenroll en el mon,[2] mentres que les seues despeses militars ocuparen el sext lloc.[3] El país ha desenrollat un alt nivell de vida i ha establet un sistema complet de seguritat social. Te una posició clau en els assunts europeus i mante una estreta relació ab varies associacions a nivell mundial.[4] Es reconeguda com líder en els sectors científic i tecnológic.[5]

Història

Artícul principal → Història d'Alemanya.

Abans del Sacre Imperi Romà Germànic

Expansió de les tribus germàniques entre 750 a. C. y l'any 1.
Artícul principal → Pobles germànics.


Es creu que la etnogénesis de les tribus germàniques es va produir durant l' Edat de Bronze nòrdica, o, a més tardar, durant la Edat de Ferro pre-romana. Des del sur de Escandinava y el nort d'Alemanya, les tribus iniciaren la seua expansió al sur, est i oest en el segle I a. C., entrant en contacte ab les tribus celtes de la Gàlia, així com Iran, el Bàltic, y les tribus eslaves de l' Est d'Europa. Poc es coneix sobre l'història temprana dels pobles germànics, excepte lo que se sap a través de les seues interaccions ab l'Imperi Romà i els registres de troballes arqueològiques.[6]

Durant el regnat de César August, els germans se familiarisaren ab les tàctiques de guerra romans, mantenint al mateix temps la seua identitat tribal. En 9 a. C., tres legions romanes dirigides per Varó foren derrotades per els Queruscs i el seu líder Armini en la Batalla del bosc de Teutoburc. Per lo tant, l'Alemanya moderna, per lo que respecta al Rin i el Danubi, es va mantindre fora de l'Imperi Romà. En l'época de Tácit, tribus germàniques es varen establir a lo llarc del Rin i el Danubi, ocupant la major part de la zona moderna d'Alemanya. El segle III va vore el sorgiment d'un gran número de tribus germàniques de l'Oest: Alamanes, Francs, Chatti, Saxones, Frisons, i Turingios. En eixe moment estos pobles iniciaren el periodo de les grans migracions que es va estendre per varios segles.[7]

Sacre Imperi Romà Germànic (962-1806)

Martín Lutero (1483-1546), inicia la Reforma Protestant.
Artícul principal → Sacre Imperi Romà Germànic.


L'imperi migeval es derivava d'una divisió de l 'Imperi Carolingi en 843, que va ser fundada per Carlomagne en 800, y va existir en diferent formes, fins a 1806, el seu territori abarcava des de el riu Eider en el nort fins a la costa mediterrànea en el sur.

Baix el regnat de la Dinastia Saxona (919-1024), els ducats de Lorena, Saxonia, Franconia, Suabia, Turingia y Baviera es varen consolidar, y el Rei alemà va ser coronat emperador del Sacre Imperi Romà Germànic d'estes regions en 962. Baix el regnat de la Dinasta Salia (1024-1125), el Sacre Imperi Romà va absorbir el nort d' Itàlia y Borgonya, encara que els emperadors perderen el poder a través de la Querella de les Investidures. Baix els emperadors Hohenstaufen (1138-1254), els príncips alemanys aumentaren la seua influencia cap al sur y l'est en els territoris habitats per els eslaus. En el Nort alemà creixeren ciutats prosperes com les de la Lliga Hanseática.

L'edicte de la Bula d'Or en 1356 va ser la constitució bàsica de l'imperi que va durar fins a la seua dissolució. Es va codificar l'elecció del emperador per set príncips electors. A partir del segle XV, els emperadors eren elegits casi exclusivament entre els provinents de la Casa de Habsburc.

Martí Lutero va escriure Les 95 tesis, on qüestionant l' Iglésia Catòlica Romana en 1517, provocant la Reforma Protestant. L'iglésia Luterana va ser reconeguda com la nova religió sancionada en molts estats alemanys després de 1530. El conflicte religiós resultant va conduir a la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648), que va devastar el territori alemà.[8] La població dels estats alemanys es va reduir en un 30%.[9] La Pau de Westfàlia (1648) va acabar ab la guerra religiosa entre els estats alemanys, pero el imperi de facte va ser dividit en numerosos principats independents. Des de 1740, el dualisme entre la monarquia Habsburc d'Àustria y el Regne de Prusia va dominar l'història alemanya. En 1806 ,l'Imperi va ser invadit y dissolt com a conseqüència de les Guerres napoleòniques.[10]

Restauració y revolució (1814-1871)

Confederació del Rin en 1812.
Parlament de Fráncfort en 1848.
Artícul principal → Confederació Germànica.


Despés d'abdicar l'últim monarca del Sacre Imperi Romà Germànic, es va iniciar, en els antics estats que el componien, una dispar busqueda per crear un estat nacional alemà unificat. La qüestió territorial es va debatre entre la creació d'una «gran Alemanya», que incloguera els territoris germanòfons austríacs o una «chicoteta Alemanya», formada exclusivament per atres estats. A esta disjuntiva es va sumar la qüestió institucional sobre el repartiment del poder entre el poble y la corona.

La qüestió es va plantejar de manera concreta després la caiguda del Primer Imperi Francés. Napoleó,l' emperador dels francesos, va ser derrotat, pero el fet d'acabar ab la dominació estrangera no els reporta als alemanys una Alemanya unida dins de la Confederació Germànica, implantada en 1815.

En març de 1848, la revolució va estallar en Alemanya. Convertir a Alemanya en un estat nacional e institucional suponia tindre que definir qué perteneixia a Alemanya. El primer Parlament lliurement elegit, en Fráncfort del Meno, va descobrir que no era possible forçar l'establiment d'un estat nacional pangermànic, ab l'inclusió d'Àustria. Este fet va plantejar la solució de la «chicoteta Alemanya», en la forma d'un imperi baix l'hegemonia del Regne de Prusia.

El parlament va exigir que, com emperador alemà, el rei de Prusia tindria que renunciar al seu caràcter diví y concebres a sí mateix com a eixecutor de la voluntat del poble, exigència esta que el monarca va rebujar en 1849, impedint d'esta forma que es realisara l'unificació alemanya.

En la década de 1860 el Canceller Otto von Bismarck va favorir en Prusia al eixecutiu contra el Parlament. La qüestió del poder polític extern es va resoldre ab la Guerra de les Set Semanes en 1866, en el sentit de la «chicoteta Alemanya».

Imperi alemà (1871-1918)

Proclamació de l'Imperi alemà en el Palau de Versalles.
Archiu:Map-DR-Prussia.svg.png
Imperi Alemà, ab el dominant Regne de Prusia en blau.
Artícul principal → Imperi Alemà.


Alemanya va ser unificada com un modern estat-nació en 1871, quant es va forjar l'Imperi Alemà, ab el Regne de Prusia com el seu principal constituent. Després de la derrota francesa en la Guerra franc-prussiana, l'Imperi Alemà (Deutsches Kaiserreich) va ser proclamat en Versalles el 18 de giner de 1871. La dinastia Hohenzollern de Prusia va liderar el nou imperi, en el qual la capital es va establir en Berlin. L'imperi va ser una unificació de les parts disperses d'Alemanya, excepte Àustria (Kleindeutschland, o «chicoteta Alemanya»). A partir de 1884, Alemanya va iniciar l'establiment de varies colònies fora d'Europa.

En el periodo posterior a l'unificació d'Alemanya, l'emperador Guillem I va orientar la política exterior garantisant la posició d'Alemanya com una gran nació al forjar aliances per a aïllar a França per la via diplomàtica, y evitar la guerra. A pesar d'açò, durant el regnat de Guillem II, Alemanya, al igual que atres potencies europees, va donar un curs imperialiste que va provocar friccions ab els països veïns. La majoria d'aliances en les que Alemanya havia estat prèviament implicada no es varen renovar, y noves aliances varen excloure al país. En concret, França va establir noves relacions mijançant la firma de la entente cordiale ab el Regne Unit y l'obtenció de vínculs ab l' Imperi Rus. A banda dels seus contactes ab Àustria-Hungria, Alemanya es va vore cada vegada mes aïllada.

En la Conferencia de Berlin, Alemanya es va unir a atres potencies europees per a reclamar la seua part d'Àfrica. Alemanya va obtindre la propietat sobre varios territoris africans en la part est, suroest, Togolandia y Camerun. La lluita per Àfrica va causar tensions entre les grans potencies que podien haver contribuït a crear les condiciones que varen dur a la Primera Guerra Mundial.

El atentat de Sarajevo (1914) en el que va morir l'hereu de la Corona del Imperi Austrohúngar, va desencadenar la Primera Guerra Mundial. Alemanya, com part de les Potencies Centrals, va sofrir la derrota contra les Potencies Aliades en u dels conflictes més sanguinaris de tots els temps. La Revolució de Novembre va estallar en 1918, y l'emperador Guillem II va abdicar. Un armistici que ficava fi a la guerra es va firmar l'11 de novembre y Alemanya es va vore obligada a firmar el Tractat de Versalles de 1919. En la seua negociació varen ser excluits les Potencies derrotades en contradicció ab la diplomàcia tradicional de la posguerra. El tractat es va percebre en Alemanya com una humiliant continuació de la guerra per atres mijos y la seua durea se cita sovint com un factor que va facilitar el posterior ascens del nazisme en el país.[11]

Archiu:Inflation-1923.jpg
L'inflació 1923-24: una dona alimenta la seua estufa ab diners. En eixe moment, la crema de diners es menys costosa que la compra de llenya.

República de Weimar (1919-1933)

Artícul principal → República de Weimar.


L'adversitat econòmica, deguda tant a les condicions de la pau com a la gran depressió mundial, es considerada una de les causes que varen provocar el recolzament per part dels líders d'opinió y els votants alemanys cap als partits antidemocràtics. Junt açò, durant la guerra y fins al seu fi s'havia mantes en la societat alemanya la idea de que la victòria era casi segura y la falta d'una invasió va alimentar la teoria (Dolchstoßlegende) de que va ser ser les forces democràtiques (y comunistes, així com els judeus) les que traïcionaren la pàtria y provocaren la derrota.

En les eleccions extraordinàries de juliol y novembre de 1932, el Partit Nacional-Socialiste Alemà dels Treballadors (NSDAP, «partit nazi») va obtindre el 37,3%[12] y el 33,0% dels vots, respectivament. L'inestabilitat política y la impossibilitat de crear un govern ferm va obligar a que el president del govern tinguera que nomenar al canceller (Präsidialkanzler), algo que d'orige era tasca del parlament. El 30 de giner de 1933, per pressió del NSDAP, el president (cap d'Estat) Paul von Hindenburg (canceller durant la Primera Guerra) va nomenar canceller (cap de govern) al líder del NSDAP, Adolf Hitler.

Alemania Nazi (1933–1945)

Hitler inspecciona una desfilada de les tropes SA (1935).
La Potsdamer Platz després de la Batalla de Berlin en 1945.
Artícul principal → Alemania Nazi.


Després la mort de Hindenburg se denomina a Adolf Hitler Jefe de Estat, lo que va donar inici a la Alemanya Nazi. El 27 de febrer de 1933, el Reichstag va ser incendiat. Alguns drets democràtics fonamentals varen ser derogats posteriorment en virtut de un decret de emergència. Una Llei de Hitler va donar al govern el ple poder llegislatiu. Solo el Partit Socialdemòcrata de Alemanya va votar en contra de ella; els comunistes no pogueren presentar oposició, ya que els seus diputats havien segut assessinats o encarcerats.[13][14] Un estat totalitari centralisat va ser establet per una serie d'iniciatives y decrets, fent d'Alemanya un Estat de partit únic. La industria es va regular per a desplaçar l'economia cap a una base de producció de guerra.

En 1936 les tropes alemanyes entraren en la Renania desmilitarisada, y el Primer Ministre britànic Neville Chamberlain impulsa la seua política de apaciguamiento que va resultar insuficient. La política de Hitler de anexionar terres veïnes per a fer-se ab Lebensraum ('espai vital') que va incloure a Àustria y a Checoslovaquia anexionant-se la part checa y establint un govern títere en Eslovàquia, va dur al escomençament de la Segona Guerra Mundial el 1 de setembre de 1939, quant va atacar Polonia. Inicialment Alemanya va obtindre èxits militars ràpidament (de ahí el términi Blitzkrieg — 'guerra relámpago') y va conseguir el control sobre els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburc, nort y oest de França y posteriorment sobre Dinamarca, Noruega, Yugoslàvia y Grècia en Europa, y Túnez y Líbia en el nort d'Àfrica. Ademés tenia com aliats firmes al Imperi de Japó (qui fea la seua propia invasió per Àsia y Oceania) e Itàlia (que ya havia invadit Albània, Etiopia, controlava Líbia junt ab els alemanys y atacava Malta y el Egipte Britànic. Els seus aliats, més be vassalls, foren el Govern de Vichy (la França Sur controlada per el mariscal Petâin y tots els seus territoris africans y asiàtics: Marroc, Argelia, Síria...), Finlàndia, Eslovènia, Croàcia, Hungria, Rumania y Bulgària.

Atres Estats tenien que colaborar ab els alemanys per a que no hi hagueren represalies y no foren invadits, així que la seua neutralitat estava clarament manifesta, evidentment al estar rodejats per territoris alemanys no els quedaven moltes opcions, estos Estats foren Suècia, Andorra, Mónaco, Suïssa, Liechtenstein, San Marino, El Vaticà y Turquia. En l'estiu de 1941 un eixercit de més de 3 millons d'hòmens invadiren l'Unió Soviètica, trencant el tractat de no agressió firmat 2 anys abans. Hi hagué 3 eixercits que es dirigiren, u direcció Leningrat, atre a Moscou y l'atre a Ucrània y aplegant fins a Stalingrat y els camps petrolífers de Maykop y Grozni. Els alemanys foren ajudats ab ingents tropes de Finlàndia, Bulgària, Itàlia, Rumania e Hungria entre atres. Finalment, Alemanya fou detinguda en la Batalla d'Anglaterra, durant la qual la Luftwaffe fou derrotada per la RAF. L' atac a l'Unió Soviètica en 1941 demostra que l'eixercit nazi era insuficient per a abarcar un territori d'estes dimensions.Els seus fracassos en las campanyes russes de 1941 (aplegar a Moscou y tallar els suministres procedents de Siberia) y 1942 (aplegar al mar Caspi per a fer-se ab el petroli), així com l'ingrés dels Estats Units (en decembre de 1941) en el conflicte, donaren un gir que dugué a la destrucció del país baix els bombardejos perpetrats per els aliats, que solament es detingueren després de la capitulació del règim nazi el 8 de maig de 1945.

En lo que més tart aplega a ser conegut com l' Holocaust, el règim Nazi promulga polítiques governamentals per a avassallar a varios sectors de la societat: Judeus, comunistes, gitanos, homosexuals, Francmasones, dissidents polítics, sacerdots, predicadors, opositors religiosos, y les persones ab discapacitat, entre atres. Durant l'época nazi, uns onze millons de persones foren assessinades en el Holocaust, entre ells sis millons de judeus y tres millons de polacs. La Segona Guerra Mundial y el genocidi nazi son responsables de alrededor de 50 millons de morts en Europa.

Divisió y reunificació (1945-1990)

Archiu:Deutschland Besatzungszonen - 1945 1946.svg.png
Zones d'ocupació en 1946.
Artícul principal → Història d'Alemanya des de 1945.


Alemanya pergué part considerable del seu territori, que ademés va ser ocupat y dividit entre els aliats durant més de 45 anys. S'estima que entre 12 y 14 millons de alemanys ètnics y els seus descendents foren desplaçats de les antigues possessions de l'Imperi.[15] En 1949, després d'aprovar-se en el oest una nova Constitució, es crea la República Federal d'Alemanya (RFA), que al cap de pocs anys recobraria part de la seua sobirania, incloent la capacitat de mantindre un eixèrcit, y passaria a integrar-se, en occident, com membre de les Comunitats Europees y de la OTAN. Per la seua part, la República Democràtica Alemanya (constituïda en 1949 com resposta a la fundació de la RFA) entraria des de un primer moment a formar part del Pacte de Varsòvia y el bloc soviètic.

D'esta forma, encarnà la situació que se vivia a nivell mundial en el marc de la Guerra Gelada. Berlin, l'antiga capital imperial, va ser dividida en dos blocs. La part oriental de la ciutat, baix control comuniste, construïx un mur per a evitar el contacte y la fugida de la seua població cap a la part occidental, fenomen que s'havia intensificat a lo llarc de la década dels anys 50, com conseqüència del Miracle econòmic alemany.

La tíbia persecució dels criminals del Regim nazi provoca el rebuig, per part de les noves generacions de la RFA, lo que contribuí al estaclafit de les protestes de 1968. La RDA, en cambi, es veïa a sí mateixa com un nou estat, creat per els combatents antifascistes y de ningú modo associat al regim nazi. Per esta raó, y per temor a desencadenar discussions polítiques que posaren en perill la supremacia del partit únic, no se dugué a cap una reflexió amplia sobre lo succeit durant la guerra. Esta falta de autocrítica ha determinat que la majoria dels actes de xenofòbia en la actualitat ocurrisquen en la ex-RDA.[16][17]

Remodelació de Berlin, després de la reunificació.

Després d'una història d'incidents y desencontres entre els dos estats alemanys, el mur de Berlin es va obrir a la circulació el 9 de novembre de 1989, ab posterioritat a les fuges massives de ciutadans de la RDA cap a territori occidental, que es produïren a través de Hungria y Checoslovaquia en l' estiu d'ixe mateix any. Alemanya es reunifica el 3 de octubre de 1990, recobrant la seua plena sobirania, al quedar definitivament suprimit el règim de control polític y militar de les potencies vencedores de la Segona Guerra Mundial.

La reunificació alemana tingué conseqüències en tots els àmbits de la vida alemanya, com la participació alemanya en operacions de la ONU per a l'imposició de la pau, una actitut més crítica de la contribució dels estrangers a la vida alemanya, y enormes costs per als contribuents dels antics estats.

La Alemanya reunificada conserva tradicions que es remonten al segle XIX: el sufragi universal y la estructura parlamentaria, desenrollada en temps del Reichstag. S'ha conservat també certa continuïtat espacial: el Tractat Dos més Quatre, acta fundacional internacional de la Alemanya reunificada, reafirma la solució de la «chicoteta Alemanya». Els acorts establiren la retirada gradual de las tropes soviètiques de Alemanya Oriental ab la garantia per part de la OTAN de no situar forces en el est de l'Alemanya unificada.

Des de que en 1950, Robert Schuman, el ministre francés d'orige alemany,[18] pronunciara la seua célebre declaració, abdós països, França y Alemanya, es consideren el motor de las comunitats europees que han donat orige a la actual Unió Europea.

Govern

Artícul principal → Política de Alemanya.
Edifici del Reichstag, seu del Bundestag alemà.
Horst Köhler, President de Alemanya.

Es una república federal, democràtica, representativa y parlamentaria. El sistema polític alemany opera baix un marc establert en el document constitucional de 1949 conegut com la Grundgesetz (Llei Fonamental). Al nomenar el document Grundgesetz, en lloc de Verfassung (constitució), els autors expressaren l'intenció de que seria substituit per una constitució adequada una vegada que Alemanya fou reunificada com un estat. Les esmenes a la Grundgesetz generalment requerien una majoria de dos tercies d'ambes càmares del parlament; els artículs que garantisen els drets fonamentals, la separació de poders, la estructura federal, y el dret de resistir als intents de derrocar la constitució son vàlits en perpetuïtat y no poden ser modificats.[19] A pesar de l'intenció inicial, la Grundgesetz seguix en vigor després de la reunificació alemanya en 1990, encara que ab algunes modificacions.

El Bundeskanzler (Canceller Federal), actualment Angela Merkel, es el jefe de govern y eixercix el poder eixecutiu, similar al paper d'un Primer Ministre en atres democràcias parlamentaries. El poder llegislatiu recau en el parlament compost per el Bundestag (Dieta Federal) y el Bundesrat (Consell Federal), que en conjunt formen un únic tipo d'òrgan llegislatiu. El Bundestag es elegit mijansant eleccions directes respectuoses de la representació proporcional. Els membres del Bundesrat representen als governs dels setze estats federals y son membres dels gabinets d'esta. Els respectius governs estatals tenen el dret de nomenar y remoure als seus enviats en qualsevol moment.

Des de 1949, el sistema de partits ha estat dominat per la Unió Demócrata Cristiana y el Partit Socialdemócrata de Alemanya, encara que els partits més chicotets, com el Partit Democràtic Lliure (que ha tingut membres en el Bundestag des de 1949) y la Aliança 90 / Els Verts (que ha controlat escans en el Parlament des de 1983) han desempenat també un paper important.[20]

El jefe de Estat alemany es el Bundespräsident (president), elegit per la Bundesversammlung (convenció federal), una institució integrada per els membres del Bundestag y un número igual de delegats estatals. El segon funcionari alemany més alt en el orde de precedència es el Bundestagspräsident (president del Bundestag), que es elegit per el Bundestag, siguent responsable de supervisar les sessions del cos. El tercer, y més alt oficial de la Jefatura de govern es el Canceller, que es designat per el Bundespräsident després d'haver segut elegit per el Bundestag. El Canceller es pot remoure de manera constructiva a través d'una moció de no confiança por part del Bundestag, on simultàneament s'elegix a un successor.

Estats

Artícul principal → Organisació territorial de Alemanya.


Els 16 estats (Länder, Bundesländer) que abarquen Alemanya se subdividixen en 439 distrits (Kreise) y ciutats (Kreisfreie Städte).

Estat federat % S H/km² Capital Mapa
1 Baden-Wurtemberg 10,01 300 Stuttgart  
Archiu:Karte Deutsche Bundesländer (nummeriert).svg.png
 
2 Baviera 19,76 177 Múnich
3 Berlin 0,25    3.812 Berlin
4 Brandeburc 8,26 87 Potsdam
5 Bremen 0,11 1.642 Bremen
6 Hamburc 0,21 2.317 Hamburc
7 Hesse 5,91 288 Wiesbaden
8 Mecklemburgo-Pomerania Occidental  6,49 73 Schwerin
9 Baixa Saxònia 13,34 168 Hanóver
10 Renania del Nort-Westfalia 9,55 529 Düsseldorf
11 Renania-Palatinado 5,56 204 Maguncia
12 Sarre 0,72 407 Sarrebruck
13 Saxònia 5,16 231 Dresde
14 Saxonia-Anhalt 5,73 120 Magdeburc
15 Schleswig-Holstein 4,41 180 Kiel
16 Turingia 4,53 144 Érfurt
% S= % de superfície sobre el total de la superfície d'Alemanya.
H/km²= Es considera el promig d'habitants per km².

Relacions exteriors

Frank-Walter Steinmeier, Ministre Federal de AA.EE. (President del CUE, 1er sem. de 2007).

Unió Europea

En el plà de l' Unió Europea, conta ab la representació més nombrosa en el Parlament Europeu, en virtut de la seua condició de país més poblat de l'Unió; ademés, el alemany Hans-Gert Pöttering es el President del Parlament Europeu y Günter Verheugen es u dels vicepresidents de la Comissió Europea per a el període 2004-2009.

La Presidència alemanya del Consell de l'Unió Europea, en el primer semestre de 2007, estigué emmarcada dins del sistema de administració rotativa de dita institució. Va ser la duodècima ocasió que Alemanya asumix la Presidència des de que s'iniciara este procés en 1958. La vegada anterior va ser durant el primer semestre de 1999 baix la presidència de Joschka Fischer. Com es habitual, encara que el jefe de govern d'Alemanya es Angela Merkel, va ser Frank-Walter Steinmeier el Ministre Federal de Relacions Exteriors qui oficia com President del Consell de l'Unió Europea.[21] Entre els aspectes més destacats d'esta Presidència estageren l'acort sobre el us del 20% de energies renovables en la UE per a el 2020,[22] així com la redacció de la Declaració de Berlin,[23] pero el major guany va ser l'acort que dona orige al Tractat europeu de Lisboa.

Forces Armades

Artícul principal → Bundeswehr.
Membres de la Bundeswehr treballant en un cementeri dels caiguts de guerra alemanys.

Les forces armades recebiren el nom de Bundeswehr; compostes per l'Eixèrcit (Heer), la Força Naval (Deutsche Marine), la Força Aérea (Luftwaffe), els servicis mèdics centrals y els ramals del comande de la ajuda de servici comú. En temps de pau, la Bundeswehr es ordenat per el Ministre de Defensa y el Canceller, qui ademés es comandant en jefe quant el país esta en el estat de guerra.

El servici militar obligatori dura nou mesos y el govern destina el 1,6% del PIB per a la defensa nacional. Per el seu alt grau de desenroll tecnològic civil en el àmbit de la Ingeniera nuclear y aeroespacial, es capaç de desenrollar armes nuclears si el seu govern ho decidix. La seua industria militar produix armas que van des de tancs, y vehículs blindats, fins a artilleria, submaríns y barcos de combat. La majoria de les armes son manufacturades per a la Força Armada Federal o per als aliats en la OTAN.

Segons l'artícul 24 GG Alemanya pot llimitar-se en la seua sobirania per a conservar la pau europea o mundial y traballar en conjunt ab una organisació internacional. Alemanya forma part de la OTAN y com tal ha participat en Afganistan, Kosovo y en la Segona Guerra del Golfo, entre atres. Ademés, junt a l' Unió Europea treballa per la pau en Darfur.

Vore també: Eurocos, EUFOR, i GSG 9

Dret

Oficial de la policia d' Hamburc.

El Tribunal de justícia es independent del poder eixecutiu y el llegislatiu. Te un estatut civil que es basa en el dret romà ab algunes referències al dret germànic. El Bundesverfassungsgericht (Tribunal Constitucional Federal), ab sede en Karlsruhe, es el Tribunal Suprem alemany responsable d'asunts constitucionals, ab el poder de realisar processos de revisió judicial.[24] Actua com la més alta autoritat jurídica y s'assegura de que les pràctiques dels poders llegislatiu y judicial s'ajusten a la pràctica la Llei Fonamental per a la República Federal d'Alemanya (Llei Fonamental). Actua ab independència dels atres organs del Estat, pero no pot actuar en el seu propi nom.

El sistema del tribunal suprem, dit Oberste Gerichtshöfe des Bundes, conta ab dependències especialisades. Per a les causes civiles y penales, el més alt tribunal d'apelació es el Tribunal Federal de Justícia, ab sede en Karlsruhe y Leipzig. La sala es d'estil inquisitorial. Atres tribunals federals son el Tribunal Federal del Treball en Erfurt, el Tribunal Social Federal de Kassel, el Tribunal Federal de Facenda en Múnich y el Tribunal Administratiu Federal en Leipzig.

El dret penal y dret privat estan codificats en el plà nacional en el Strafgesetzbuch y el Bürgerliches Gesetzbuch, respectivament. El sistema penal es dirigix cap a la rehabilitació del criminal, el seu objectiu secundari es la protecció del públic en general.[25] Per a conseguir este últim, el condenat penal pot ser posat en presó preventiva (Sicherheitsverwahrung), ademés de regular la pena si se li considera una amenaça per al públic en general. El Völkerstrafgesetzbuch regula les conseqüències dels crims de lesa humanitat, genocidi y crims de guerra.

El poder llegislatiu esta dividit entre la federació y els estats. La llei fonamental estipula que els estats deuen seguir les disposicions del poder llegislatiu a nivell estatal, llevat de casos designats per la pròpia llei fonamental. La llei federal preval sobre la llei de cada estat, ya que el poder llegislatiu residix en el nivell federal. El Bundesrat es el orgue federal a través del qual els estats participen en la llegislació nacional. Cada estat te els seus propis tribunals constitucionals.

Geografia

Artícul principal → Geografia de Alemanya.
Principals ciutats de Alemanya.

Te la segona població més gran en Europa (després de la Rússia europea) y el sèptim país mes gran. El seu territori abarca 357.021 km², que consta de 349.223 km² de terreny y 7.798 km² de aigua. Entenent-se des de els alts pics dels Alps (punt més alt: el Zugspitze a 2.962 m de altura) en el sur a las costes dels mares Bàltic y del Nort. En el centre del país es troben les terres altes forestals y al suroest la Selva Negra. No poseix territoris de ultramar.

Alguns dels seus rius més importants son el Rin, el Elba, el Danubi y el Meno. Entre els llacs destaquen el de Constança y el Müritz.

Clima

La major part d'Alemanya te un clima templat humit en el que predominen els vents de l'oest. El clima es moderat per la Corrent de l'Atlàntic Nort, que es l'extensió nort de la Corrent del Golf. Este calentament d'aigua afecta a les zones que llimiten ab el Mar del Nort incluint la península de Jutlandia y la zona a lo llarc del Rin, que desemboca en el Mar del Nort. Per consegüent, en el noroest y el nort, el clima es oceànic, les plujes es produïxen durant tot l'any ab un màxim durant l' estiu. Els hiverns son suaus y els estius tendixen a ser frescs, encara que les temperatures poden superar els 30° C (86° F) durant períodes prolongats. En el est, el clima es més continental, els hiverns poden ser molt gelats, els estius poden ser molt càlits, per lo que a sovint se registren llarcs períodes secs. La part central y el sur son regions de transició que varien de clima moderat a oceànic continental. Una vegada més, la temperatura màxima pot excedir de 30° C (86° F) en estiu.[26][27]

Fauna

El rabosot roig.

La major part dels mamífers viuen en boscs on es poden trobar animals com el corzo, el cérvol comú, el javalí, el rabosot roig, el daine europeu y molts mustèlits. Els castors y llúdria son habitants cada vegada més rars en els rius.

Atres mamífers grans que vixqueren en atra época en Europa Central foren exterminats com el uro, el orso part, el alce, el cavall salvage, el bisont europeu o el llop. Recentment han emigrat alguns alces y llops de Polonia y la República Checa buscant millors provisions pero en el cas del restabliment del llop y el orso es molt problemàtic degut a la mala reputació d'estos animals en la població.

El àguila real es troba únicament en els Alps en la zona de Bavaria y el trencaossos que es trobava en atra época en esta zona va ser exterminat. Els rapaços de presa més freqüent son el ratoner comú y el soliguer comú al contrari que el falcó peregrí el qual es menys numerós.

Flora

Com el país esta en una zona ab clima templat la seua flora es caracterisa per amplis boscs de fusta y coníferes. L'amplia fusta existent es sobre tot procedent de faigs rojes. Ademés son comuns atres arbres com el roure, el abedul o el pi. Destaquen zones amplies de flora com l'alpina (Alps bavars) o la subalpina (Selva Negra o Harz).

Loreley, sirena de la mitologia germànica, de gran bellea y deliciós cant, que es colocava en una roca sobre el Rin y ab el seu cant seduïa als navegants. Escultura que s'alça a la vora del riu en Renania.

Actualment el 29.5 por cent de la superfície estatal es boscós. Ab ell es un dels països més rics en bosc de l' Unió Europea. Entre les plantes la acàcia de flor blanca te una gran acceptació en la població sigüent comú la seua presencia. També hi ha un creixent interés per la producció de Flora apícola y principalment cereals (ordi, avena, centeno, blat), creïlles y dacsa. En els valls que estan junt al riu, entre atres el Moselle, el Ahr y el Rin, el paisage va ser reformat per a la producció del vi.

Hidrografia

Els tres rius principals son:

  • Rin (Rhein en Alemà) ab una part alemanya de 865 quilómetros conta ab varis tributaris importants com el Neckar, el Meno y el Mosela.
  • Elba ab una part alemanya de 727 quilómetros que desemboca en el Mar del Nort.
  • Danubi (Donau) ab una part alemanya de 687 quilómetros.

Atres rius importants son els citats Neckar y Meno y atres com el Isar en el surest, o el Weser en el nort.

Entorn

El major parc eòlic y la major capacitat de energia solar en el mon s'han instalat en Alemanya. La energia renovable genera el 14% del total del consum d' electricidtat del país en 2007.[28]

Es un país conegut per la seua consciencia mig ambiental.[29] Els alemanys en la seua majoria consideren que les causes antropogéniques son un factor important en el calfament global y son casi unànims en pensar que l'acció es necessària, pero estan més dividits que les persones d'atres països sobre l'urgència de dita acció.[30] Esta compromesa ab el Protocol de Kioto y varis atres tractats de promoció de la diversitat biològica, baix les normes d'emissió, el reciclage, l'us d'energies renovables y recolza el desenroll sostenible a nivell mundial.[31] A pesar d'açò, el país te una de les emissions de diòxit de carbono per càpita més altes de l' Unió Europea.

Les emissions de combustió de carbó y les industries de servicis públics contribuixen a la contaminació atmosfèrica. La pluja àcida, com conseqüència de las emisiones de dióxido de azufre está dañando los bosques. La contaminación de les aigües negres en el Mar Bàltic y els afluents industrials dels rius en l'antiga Alemanya oriental s'han reduït. El govern del ex-canceller Schroder anuncià l'intenció de posar fi a l'us de l' energia nuclear per a produir electricitat.

Economia

Eurotower, sèu del BCE en Fráncfort del Meno.
Artícul principal → Economia de Alemanya.


Per el desenroll de la seua economia, es considerada en térmens generals com la tercera potencia mundial y la primera d' Europa. En 2006 el seu Producte interior brut (PIB) rebalsà els 3 billons de dólars US. Les seues bases industrials son diverses; els tipos principals de productes fabricats son mijos de transport, aparats elèctrics y electrònics, maquinaria, productes químics, materials sintètics y aliments processats. Es foc de riquea y això es reflexa en la creixent economia del centre d'Europa. Ab una infraestructura de carreteres amplies y un excelent nivell de vida, es una de les nacions més desenrollades del mon.

En paraules del ex-Ministre Federal de Relacions Exteriors, Joschka Fischer, Alemanya es «campeó mundial de les exportacions», degut al moviment favorable en el comerç exterior del país des de 2004, que ha donat als alemanys un superàvit exportador.[32]

França es el més important soci comercial d'Alemanya y viceversa. En 2005, França ab un 10,2%, tornà a ser el principal destí de les exportacions alemanes y l'orige del 8,7% de les importacions.[33] En 2006, més del 14 % de les exportacions franceses tingueren com destí a Alemanya y prop del 17 % del total de les importacions franceses provingueren d'Alemanya.[34]

Els països de l' Unió Europea son els principals compradors dels productes alemanys (Regne Unit el 7,8% e Itàlia el 6,9% en 2005[33]). El principal soci comercial d'Alemanya fora d'Europa son els Estats Units, país al que en 2005 realisa el 8,8% de les seues exportacions y del que va recibir el 6,6% de les seues importacions.[33]

El Deutsche Bundesbank (Banc central) y el Banc Central Europeu (BCE) tenen la seua sede central en la ciutat de Fráncfort del Meno. En 2006 s'inicia la construcció del edifici del Banc Central Europeu.


Infraestructures

El Aeroport de la regió Rin-Meno es el tercer d'Europa en número de passagers.
Hamburc es la segon major ciutat portuaria en Europa.

Des de que en els anys 1930 l'Alemanya nazi iniciara la construcció de la primera ret de autopistes a gran escala en el mon,[35] el país disposa de vies de comunicació ràpides (Autobahnen) que sumen prop de 12.000 km cobrint la totalitat del territori. Ademés conta ab més de 40.000 km de carreteres, lo que convertix en el país ab major densitat de vies per a vehículs. La totalitat de autopistes del país son gratuïtes per a vehículs particulars; a partir de 2005, els camions de carrega deuen pagar un peage que se desconta automàticament via satèlit, una vegada que el camió deixa la ruta, y que es percentual al número de quilómetros recorreguts.

Alemanya es líder mundial també en la construcció de canals. Esta classe de construcció milenària prengué renovat impuls a partir del segle XIX. El Canal de Kiel, que unix el mar del Nort ab el mar Bàltic, es un dels més imponents. Numerosos canals fluvials, com el Rin-Meno-Danubi, el Dortmund-Ems o el Elba-Seitenkanal, doten al país de una completa ret de canals.

Per atra part, les energies renovables en Alemanya representen un paper creixent en el desenroll del país, especialment des de que el partit polític Bündnis 90 / Die Grünen forma part del gover central. Ciutats com Friburc de Brisgovia disposen de modernes instalacions per al aprofitament de l energia solar. Les grans regions industrials, com conca del Ruhr, regió Rin-Meno o Colónia, han desenrollat un dinamisme econòmic que mante la seua base industrial y que ademés ha sabut implementar-se en l'àrea dels servicis.

Demografia

Creiximent de la població alemanya des de 1961 (en mils d'habitants).
Artícul principal → Demografia de Alemanya.


Ab més de 82 millons d'habitants, es el país més poblat en l' Unió Europea. A pesar d'açò, la seua taxa de fecunditat de 1,39 fills per mare es u dels més baixos del mon, y l' Oficina Federal d'Estadística estima que la població es reduirà a entre 69 y 74 millons en 2050 (69 millons d'assumir una migració neta de +100000 por any, 74 millons d'assumir una migració neta de +200.000 por any).[36] Alemanya te una serie de grans ciutats, següent Berlin la més poblada, a pesar d'açò la major aglomeració urbana es la regió Rin-Ruhr.

Des de decembre de 2004, uns set millons de ciutadans estrangers han sigut registrats, y el 19% dels residents del país son estrangers o tenen algun orige estranger. El grup més números (2,3 millons) es de Turquia,[37] y la majoria del rest son de països europeus com Itàlia, Sèrbia, Grècia, Polonia y Croàcia.[38] Nacions Unides ubica a Alemanya com el tercer major receptor d'emigrants internacionals en tot el mon, entorn del 5%, o 10 de los 191 millons de emigrants, o siga entorndel 12% de la població del país.[39] Com conseqüència de les restriccions, el número d'inmigrants que busquen asil justificant orige ètnic Alemà (en la seua majoria procedents de l'antiga Unió Soviètica) ha anant disminuint constantment des de 2000.[40]

Cultura

Ludwig van Beethoven.
Artícul principal → Cultura de Alemanya.


El país es sovint dit Das Land der Dichter und Denker (la terra de poetes y pensadors).[41] La cultura alemanya comenzà molt abans del surgiment d'Alemanya com nació-estat y abarca a tota la zona de parla alemanya. Des de les seues arraïls, la cultura, en Alemanya s'ha format per les principals corrents intelectuals y populars en Europa, tant religioses com llaics. Com resultat, es difícil identificar una determinada tradició alemanya separat del marc més ampli de la alta cultura europea. Atra conseqüència d'estes circumstancies es el fet de que algunes figures històriques, tals com Wolfgang Amadeus Mozart y Nicolás Copérnic, entre atres, encara que no foren ciutadans d'Alemanya en el sentit modern, deuen ser considerats en el context de l'àmbit cultural alemà per a comprendre el seu treball.

En Alemanya s'han desenrollat alguns dels més renombrats compositors de la Música clásica europea, ab inclusió de Johann Sebastian Bach, Ludwig van Beethoven, Johannes Brahms y Richard Wagner. A partir de l'any 2006, Alemanya es el quint mercat de la música en el mon y ha influït en la música pop y rock a través d'artistes com Kraftwerk, Scorpions, Rammstein y Tokio Hotel.

Numerosos pintors alemanys han gojat de prestigi internacional a través del seu treball en diverses corrents artístiques. Hans Holbein el Jove, Matthias Grünewald, y Albert Durero eren importants artistes del Renaiximent, Caspar Davit Friedrich del Romanticisme, y Max Ernst del surrealisme. Entre les contribucions alemanyes en la arquitectura s'inclouen els estils carolingi y Otonià, que son importants precursors del romànic. La regió més tart es convertí en el lloc de es obres importants en estils com el gòtic, renaixentiste y barroc. Es especialment important en els primers moviments moderns, sobre tot a través del moviment Bauhaus fundat per Walter Gropius. Ludwig Mies van der Rohe es convertí en un dels més renombrats arquitectes del mon en la segona mitat del segle XX. La fontrera de vidrie en els arrapacels va ser idea seua.[42]

Ciència

Alexander von Humboldt
Vehícul Benz de 1885.

Alemanya ha sigut la llar d'algun dels més destacats investigadors en diferents camps científics.[43] Es així que prop de 100 alemanys (de nacionalitat u orige) han sigut llorejats ab el Premi Nobel. El treball d' Albert Éinstein y Max Planck va ser crucial per a la fundació de la física moderna, que Werner Heisenberg y Max Born desenrollaren encara més.[44] Ells foren precedits per físics com Hermann von Helmholtz, Joseph von Fraunhofer, y Daniel Gabriel Fahrenheit. Wilhelm Conrad Röntgen descobrí els rajos X, un guany que el va fer el primer guanyador del Premi Nobel de Física en 1901.[45] En Alemanya y atres països els rajos X se denominan "Röntgenstrahlen" (rajos de Röntgen). El treball de Heinrich Rudolf Hertz en l'àmbit de la radiació electromagnètica va ser fonamental per al desenroll de les modernes telecomunicacions.[46] Wilhelm Wundt es célebre per haver desenrollat el primer laboratori de psicología, a la que dona la categoria de ciència.[47] Alexander von Humboldt y el seu treball com científic natural y explorador va ser fundacional per a la biogeografía.[48]

Numerosos importants matemàtics han naixcut en Alemanya, inclosos Carl Friedrich Gauss, David Hilbert, Bernhard Riemann, Gottfried Leibniz, Karl Weierstrass y Hermann Weyl. Alemanya ha sigut també la llar de famosos inventors e ingeniers, com Johannes Gutenberg, a qui s'acredita l'invenció de la imprenta de tipos mòvils en Europa; Hans Geiger, el creador del contador Geiger, y Konrad Zuse, que construí el primer ordenador digital totalment automàtic.[49] Inventors, ingeniers e industrials, com el comte Ferdinand von Zeppelin, Otto Lilienthal, Gottlieb Daimler, Rudolf Diesel, Hugo Junkers y Karl Benz contribuitren a donar forma moderna al automòvil y a la tecnologia del transport aéreu.[50][51]

Importants institucions d'investigació son la Societat Max Planck, el Helmholtz-Gemeinschaft y la Societat Fraunhofer. Estes treballen de forma independent o conectades externament al sistema universitari contribuint en una medida considerable a la producció científica. El prestigiós premi Gottfried Wilhelm Leibniz es concedix a deu científics y acadèmics cada any. Ab una adjudicació màxima de 2,5 millons de euros, es un dels premis d'investigació més alçament dotats en el mon.[52]

Educació

Artícul principal → Educació en Alemanya.
Universitat de Heidelberg, la més antiga de Alemanya.

La responsabilitat de la supervisió educativa recau principalment en els estats federals a títul individual, mentres que el govern només ben un paper secundari. El jardí d'infància es de caràcter opcional, e impartix educació per a tots els chiquets entre tres y sis anys, després, la escolarisació es obligatòria per lo menys durant deu anys.[53] La educació primària sol durar quatre anys y les escolas públiques no estan estratificats en esta etapa. En contrast, l' educació secundaria inclou quatre tipos d'escoles sobre la base de la capacitat del alumne segon lo determinat per les recomanacions del professora: el Gymnasium, que inclou la majoria de chiquets més inteligents, prepara als estudiants per als estudis universitaris y la assistència dura huit o nou anys, depenent del estat; el Realschule te una gama més ampla de especial interés per a estudiants intermijoss y dura sis anys; el Hauptschule prepara alumnes per a l' ensenyança professional, y el Gesamtschule combina els tres enfocs.[53]

L' Informe PISA, evalua les habilitats dels estudiants de 15 anys d'edat en els països de la Organisació per a la Cooperació y el Desenroll Econòmic y una serie de països socis. En 2006, els escolars alemanys han millorat la seua posició ab respecte a anys anteriors, classificant-se (estadísticament) en un nivell significativament superior a la mija (ranc 13) en les ciències, y no significativament per damunt o per baix de la mija en matemàtiques (ranc 20) y habilitats de llectura (ranc 18).[54][55] Les diferencies socio-econòmiques son elevades, y el rendiment dels alumnes es més dependent d'este factor que en la majoria d'atres països.[54][55]

Per a entrar en una universitat, els estudiants de secundaria necessiten aprovar l'examen Abitur, similar al Advanced Level, també es possible entrar a l'universitat ab un Fachabitur, el qual es un Abitur especialisat, per eixemple, en economia. Els estudiants tinguen un diploma d'una escola de formació professional poden entrar a una Universitat de Ciències Aplicades.[53] La majoria de les universitats alemanyes son de propietat estatal. En totes les universitats hi ha que pagar els impostos administratius, els quals son entre 50 y 200 euros. En alguns Estats ademés hi ha que pagar per drets de matrícula que ascendixen fins als 500 euros per semestre.[56]

Les universitatss son reconegudes a escala internacional, lo que indica el elevat nivell d'educació en el país. En el ranking THES 2006, deu universitats alemanyes foren classificades entre les primeres doscentes del mon.[57]

Religió

Artícul principal → Religions d'Alemanya.
La Catedral de Colònia a la vora del riu Rin forma part del Patrimoni de la Humanitat.

El cristianisme es la major denominació religiosa ab 53 millons d'adeptes (64%).[58] La segon major religió es l' islamisme ab 3,3 millons de seguidors (4%), seguit per el budisme y el judaisme, abdós ab prop de 200.000 adeptes (0,25% ). L' hinduisme te uns 90.000 adeptes (0,1%). Totes les demés comunitats religioses tenen menys de 50.000 (o inferior a 0,05%) adherents. Prop de 24,4 millons d¡alemanys (29,6%) no han registrat denominació religiosa.

El protestantisme es concentra en el nort y l'est y el catolicisme romà es concentra en el sur y el oest. Cada una d'elles compren entorn del 31% de la població; el 1,7% de la població total es declara a sí mateixos cristians ortodoxos, entre ells les servis y els grecs son els més numerosos.[59] L'actual Papa, Benedicte XVI, naixqué en Baviera.

El número de persones sense religió, entre ells els ateus y agnòstics ascendixen a 29,6% de la població, y son especialment numerosos en l'antiga Alemanya de l'Est y les principals àrees metropolitanes.[60] Dels 3,3 millons de musulmans la majoria son sunites y alevites de Turquia, pero hi ha un chicotet número de chiites.[61]

Segons la enquesta del Eurobarómetre de 2005, el 47% dels ciutadans alemanys respongueren "Crec que hi ha un Dèu", mentres que el 25% respongué "Crec que hi ha una espècie d'esperit o força vital" y el 25% digué "No crec que existixca ningun tipo d'esperit, dèu, la vida o la força".[62]

Idiomes

Artícul principal → Idioma alemà.
Coneixement de l'alemà en la Unió Europea, Suïssa y Turquia.

L'alemà es l'oficial y principal idioma parlat en Alemanya.[63] Es tracta d'un dels 23 idiomes oficials en l' Unió Europea, y un dels tres idiomes de treball de la Comissió Europea, junt ab l' anglés y francés. Ademés hi ha oares idiomes minoritaris que son reconeguts natius: l' danés, el sorap, l' romaní y l' frisó. Estos estan protegits oficialment por la ECRML. Els llenguages més utilisats son l' turc, l' polac, els idiomes de la Península Balcànica y l' rus.

L'alemà estandart es una llengua germànica occidental y esta estretament relacionada ab l'anglés, l' neerlandés y l' suec. La majoria del vocabulari alemà es deriva de la rama germànica de la família llingüística indoeuropea.[64] Importants minores de paraules derivades del llatí, grec, y una cantitat menor del francés. L'alemà s'escriu usant l' alfabet llatí. Ademés de les 26 lletres estandart, l'alemà conta ab tres vocals ab diéresis, es dir, ä, ö y ü, així com la Eszett o scharfes S (s forta) ß.

En tot el mon, l'alemà es parlat per aproximadament 100 millons de parlants natius y també al voltant de 80 millons de parlants no natius.[65] L'alemà es l'idioma principal de prop de 90 millons de persones (18%) en l'Unió Europea. El 67% dels ciutadans alemanys afirmen ser capaços de comunicar-se en al menys una llengua estrangera, el 27% per lo menys en dos idiomes distints del propi.[63]


Filosofia

Friedrich Nietzsche.

La lliteratura alemanya es remonta a l' Etat Mija y les obres d'escritors com Walther von der Vogelweide y Wolfram von Eschenbach. Diversos autors y poetes alemanys han guanyato gran renom, incloent Johann Wolfgang von Goethe y Friedrich Schiller. LEs coleccions de contes populars publicats per els Germans Grimm popularisa el folclor alemà en el plà internacional. L'influencia d'autors del segle XX inclouen Thomas Mann, Bertold Brecht, de Hermann Hesse, Heinrich Böll y Günter Grass.

L'influencia d'Alemanya en la filosofia es històricament significativa y molt notables filòsofs alemanys han contribuït a donar forma a la filosofia occidental des de l'Edat Mija. Gottfried Leibniz y les seues contribucions al racionalisme, Immanuel Kant, Georg Wilhelm Friedrich Hegel, Friedrich Wilhelm Joseph Schelling y Johann Gottlieb Fichte que forjaren l' idealisme, Karl Marx y Friedrich Engels formularen la teoria comunista, Arthur Schopenhauer desenrolla la composició de pessimisme metafísic, Friedrich Nietzsche desenrolla el Perspectivisme, l'obra de Martin Heidegger en Ser y Temps, y el de les teories socials Jürgen Habermas foren especialment influents.

Mijos de comunicació

El gabinet del Doctor Caligari.

Alemanya es el mercat de televisió més gran d'Europa, ab uns 34 millons de llars que tenen televisió. Les numeroses cadenes públiques regionals y nacionals s'organisen d'acort ab l'estructura política federal. Al voltant del 90% de les llars alemanyes tenen televisió per cable o televisió por satèlit, y els telespectadors poden elegir entre una varietat de lliure accés públic y als canals comercials.

El país es la llar d'alguns dels més grans conglomerats de mijos de comunicació, incloent Bertelsmann y l'editorial Axel Springer.

Cine

El cine alemà va ser especialment influent durant els anys de la República de Weimar ab els expressionistes alemanys com Robert Wiene (El gabinet del Doctor Caligari) y Friedrich Wilhelm Murnau. L'época nazi produí obres significatives com la película Münchhausen (1943) o el controvertit treball de la directora Leni Riefenstahl.

Durant el periodo 1970–1980 directors com Volker Schlöndorff, Werner Herzog, Wim Wenders, Rainer Werner Fassbinder colocaren el cine alemà atra vegada en la escena internacional ab les seues películes a sovint provocadores. Més recentment, películes com Das Boot (1981), Lola rennt (1998), Good bye, Lenin! (2003), Gegen die Wand (2004), Der Untergang (2004) y Das Leben der Anderen (2007) han gojat d'èxit internacional.

El Festival de Cine de Berlin, celebrat anualment des de 1951, es un dels festivals de cine més prestigiosos. La cerimònia anual dels Premis del Cine Europeu es celebra cada dos anys en la ciutat de Berlin, on es troben l'Acadèmia del Cine Europeu. Els estudis Babelsberg, en Potsdam, son els més antics de gran escala en el mon y constituïxen un centre internacional per a la producció de películes.

Deport

Michael Schumacher set vegades Campeó del Mon en la Fòrmula 1.
Artícul principal → Deport en Alemanya.


La participació d Alemanya en els Jocs Olímpics ha sigut una de las més destacades des de que es realisa este event. El país organisa els Jocs Olímpics d'estiu en 1936 y en 1972 Alemanya Occidental va fer lo mateix.

La Federació Alemanya de Deports Olímpics (DOSB) conta ab més de 27 millons de membres.[66] Segons dades d'esta organisació, aproximadament la tercera part de la població del país realisa la pràctica deportiva a través d'un club o associació en alguna de las més de 200.000 instalacions de caràcter deportiu que existixen en el territori y en els 2.400 clubs del país.[66]

Per la seua part la Federació Alemanya de Fútbol (DFB) conta ab més de 26.000 clubs, totalisant 6 millons de membres, la membresía mes gran de qualsevol federació deportiva en el mon.[67] La selecció de fútbol d'Alemanya ha conseguit tres copes mundials (en 1954, 1974 y 1990) y tres eurocopes (1972; 1980 y 1996). En tres ocasions aplega a la final de l'Eurocopa sense guanyarla (1976, 1992 y 2008). Així mateix, el país va ser seu dels campeonats mundials de 1974 y 2006.

A nivell de clubs destaquen equips com el Bayer Múnich, el més llorejat del país y al mateix temps, un dels clubs més grans d'Europa. El seu major fita va ser el guanyar tres copes d'Europa de forma consecutiva (1974, 1975 y 1976. Posteriorment guanyaria en 2001). També estan el Hamburc SV, el Borussia Dortmund, clubs que també guanyaren la Copa d'Europa, en 1983 y 1997, respectivament; apart d'atres campeons europeus com el Bayer Leverkusen, Borussia Mönchengladbach, Werder Bremen y Schalke 04.

Alemanya també destaca en el fútbol femení, categoria en la que ha conquistat dos corones de campeona del mon 2003 y 2007.

En quant al automovilisme, Alemanya es una de las nacions principals a nivell mundial. Ab numerosos automòvils guanyadors de carreres com conductors alemanys. Precisament el més exitós conductor de Fòrmula 1 en la història es l'alemà Michael Schumacher.

També el ciclisme es un deport popular en Alemanya y un dels millros ciclistes dels temps recents, Jan Ullrich, guanya el Tour de França en 1997 y finalisa segon en cinc ocasions.

En hockey sobre herba, Alemanya ha obtés dos medalles d'or en el torneig masculí del campeonat mundial de hockey sobre herba, una en 2002 y atra en 2006; y atres dos medalles d'or en el torneig femení, una en 1976 y atra en 1981.

Gastronomia

Artícul principal → Gastronomia de Alemanya.
Currywurst.
Coca de la Selva Negra.

La cuina alemanya varia enormement d'una regió a atra. Les regions del sur de Baviera y Suabia, per eixemple, compartixen una cultura culinària ab Suïssa y Àustria. Carn de porc, carn de vacú, y aus de corral son les principals varietats de la carn consumida, ab la carn de porc com la més popular. A lo llarc de totes les regions, la carn es menja ab freqüència en forma de salchicha. Més de 1500 diferents tipos de salchiches es produïxen en el país. Els dits aliments orgànics han guanyat una quota de mercat de al voltant del 3,0% y es preveu que siga una tendència creixent.[68]

El desdejuni es usualment una selecció de cereals y la mel o melada ab pa. Alguns alemanys menjen embotits o formage ab pa per al desdejuni. Més de 300 tipos de pans son coneguts en tot el país. Al ser un país d'inmigrants, ha adoptat molts plats internacionals. Plats italians com pizza y pasta, o turcs y àraps com el kebab estan ben establits, sobre tot en ciutats grans. Restaurants chinescs y grecs estan també considerablement estesos.

Encara que el vi es cada vegada més popular en moltes parts d'Alemanya, la beguda nacional es la cervesa. El consum de cervesa per persona en el país esta disminuint, pero ab 116 litros per any esta encara entre els més alts del mon. De 18 països occidentals enquestats, el consum per càpita de refrescs resulta ser inferior a la mija (14ª en la llista), mentres que el consum de suc de frutas es un dels més alts (tercer en la llista).

Societat

Festes
Data Nom en valencià Nom local
1 de giner Any Nou Neujahr
  Divendres Sant Karfreitag
  Dilluns de Pasqua Ostermontag
1 de maig Dia del Treball Tag der Arbeit
  Ascensió de Jesucrist (Christi) Himmelfahrt
  Pentecostés Pfingstmontag
3 d'octubre Día de la Unitat Alemanya Tag der Deutschen Einheit
25 de decembre 1er dia de Nada 1. Weihnachtstag
26 de decembre 2º dia de Nadal 2. Weihnachtstag


Alemanya s'ha promogut a sí mateixa com la «Terra de les idees». Una campanya que s'inicia en l'any 2006 que acompanya a la fase final de la Copa Mundial de Fútbol te la seua continuació en 2008. La campanya es centra en les innovacions recents d'institucions públiques y privades, universitats e instituts d' investigació, empress, així com proyectes socials y culturals.

Des de les celebracions de la Copa Mundial de la percepció interna y externa de l'image del país ha canviat.[69] En les enquestes realisades a nivell mundial conegudes com l'Índex de GMI Anholt, Alemanya finalisa en segona posició després de valorar criteris econòmics, evaluació de la reputació del país en térmens de cultura, la política, el seu poble y el seu atractiu per als turistes.[70]

Es llegal y socialment un país tolerant cap als homosexuals. Les unions s'han permitit des de l'any 2001.[71] Gais y lesbianes poden adoptar llegalment el fill de la seua parella. Durant l'última década del segle XX, Alemanya transforma la seua actitut cap als immigrants considerablement. Fins a mitat dels anys noranta va ser l'opinió generalisada de que no era un país d'inmigració a pesar de que aproximadament el 10% de la població es d'orige no alemà.

Ab un gasto de 58.000 millons d'euros en viages internacionals en 2005, els alemanys han invertit més diners que qualsevol atre país. Els destins més populars foren Àustria, Espanya, Itàlia y França.[72]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Orígens» (en castellano). Deutsche Welle 19.01.2007 (2007). Consultat el 29/05/2008.
  2. ↑ Germany world's second biggest aid donor after US TopNews, India, Retrieved 2008, 04-10.
  3. ↑ «The fifteen major spenders in 2006» (PDF). Recent trends in military expenditure. Stockholm International Peace Research Institute (2007). Consultat el 2007-08-23.
  4. ↑ The leader of Europe? Answers an ocean apart International Herald Tribune. April 4, 2008. Retrieved 2008, 04-04.
  5. ↑ Confidently into the Future with Reliable Technology www.innovations-report.de. May 7, 2008. Retrieved 2008, 04-04.
  6. ↑ Jill N. Claster: Medieval Experience: 300–1400. NYU Press 1982, p. 35. ISBN 0-8147-1381-5.
  7. ↑ The Cambridge Ancient History, vol. 12, p. 442. ISBN 0-521-30199-8.
  8. ↑ The Thirty-Years-War, Gerhard Rempel, Western New England College.
  9. ↑ The Thirty Years War (1618-48), Alan McFarlane, The Savage Wars of Peace: England, Japan and the Malthusian Trap (2003)
  10. ↑ Fulbrook, Mary: A Concise History of Germany, Cambridge University Press 1991, p. 97. ISBN 0-521-54071-2
  11. ↑ Stephen J. Lee: Europe, 1890–1945. Routledge 2003, p. 131. ISBN 0-415-25455-8.
  12. ↑ «Hitler bei Hindenburg» (en alemà). Bundeskanzler- Willy- Brandt- Stiftung (2005). Consultat el 16/03/2008.
  13. ↑ Roderick Stackelberg, Hitler's Germany: origins, interpretations, legacies. Routledge 1999, p. 103. ISBN 0-415-20114-4.
  14. ↑ Scheck, Raffael. Establishing a Dictatorship: The Stabilization of Nazi Power Colby College. Retrieved 2006, 07-12.
  15. ↑ «Exhibició en Berlin reobri ferides» (en espanyol). BBC 13.08.2006. Consultat el 29/05/2008.
  16. ↑ «OSTALGIA», Diari El Mundo, Consultado el 25 de septiembre de 2008
  17. ↑ Xenofobia, la enfermedad alemana, Consultado el 25 de septiembre de 2008
  18. ↑ «Robert Schuman et l'idée européenne (1886-1963)» (en francés). Fondation Robert Schuman. Consultat el 29/05/2008. La família adquirí la nacionalitat alemanya després la anexió de Mosela l'Imperi alemany en 1871, estatus que conserva fins a 1918
  19. ↑ Artícul 79 of the Grundgesetz (German) Bundesministerium der Justiz. Retrieved 2008, 12-07.
  20. ↑ Christian Democratic Union/Christian Social Union U.S. Library of Congress. Retrieved 2006, 12-07.
  21. ↑ «Qu'est-ce que la présidence?» (en francés). Présidence allemande du Conseil de l'UE (2007). Consultat el 16/03/2008.
  22. ↑ Objetivo vinculante 20% uso energías renovables 2020
  23. ↑ Texto íntegro de la Declaración de Berlín
  24. ↑ Federal Constitutional Court, Bundesverfassungsgericht.de, Consultat el 13 d'abril de 2007
  25. ↑ § 2, StVllzg, gesetze-im-internet.de, Consultat el 13 de abril de 2007
  26. ↑ Olson, Donald (May 2007). Germany For Dummies, 3rd Edition, Wiley. ISBN 978-0-470-08956-9.
  27. ↑ German Climate and Weather World Travels. Retrieved 2006, November 30.
  28. ↑ German lessons, The Economist, Retrieved 2008, April 29.
  29. ↑ Starting points and focus of environmental communication German Federal Environmental Foundation, Retrieved 2007, November 25.
  30. ↑ PIPA (2007-09-24). «All Countries Need to Take Major Steps on Climate Change: Global Poll» (PDF). BBC World service Poll, carried out by Globescan. Program on International Policy Attitudes at the University of Maryland, College Park. Consultat el 2008-02-11.
  31. ↑ Reinforcing Germany's environmental protection industry Umweltbundesamt, Retrieved 2007, November 25.
  32. ↑ «Alemania: nuevo récord de exportaciones, más de un billón de euros» (en español). Deutsche Welle 12.03.2008 (2008). Consultat el 16/03/2008.
  33. ↑ 33,0 33,1 33,2 «El comerç exterior» (en español). Deutsche Welle 19.01.2007. Consultat el 16/03/2008.
  34. ↑ «França» (en espanyol). Ministeri de Relacions Exteriors (2007). Consultat el 16/03/2008.
  35. ↑ «Germany's Autobahn Turns 75» (en anglés). Deutsche Welle 06.08.2007 (2007). Consultat el 16/03/2008.
  36. ↑ Destatis. «Im Jahr 2050 doppelt so viele 60-Jährige wie Neugeborene». Consultat el 2007-06-20.
  37. ↑ Bernstein, Richard. A Quiz for Would-Be Citizens Tests Germans' Attitudes New York Times. March 29, 2006. Retrieved 2006, November 30.
  38. ↑ Foreign population on 31 December 2004 by country of origin Federal Statistical Office Germany January 24, 2006. Retrieved 2007, January 1.
  39. ↑ State of World Population 2006 United Nations Population Fund. 2006. Retrieved 2007, 01-01.
  40. ↑ Erstmals seit 1990 weniger als 600 000 Ausländer zugezogen, German Federal Statistics Bureau (Statistiches Bundesamt Deutschland) , July 6 2006. Retrieved on 2007, January 1.
  41. ↑ «Germans and indians» (en inglés). Spiegel Online International 06.04.2006 (2006). Consultat el 18/03/2008.
  42. ↑ 2006 A Dictionary of Architecture and Landscape Architecture (Paperback), Second (en inglés), Oxford University Press, 880. ISBN 0-19-860678-8
  43. ↑ Back to the Future: Germany - A Country of Research German Academic Exchange Service (2005, 02-23). Retrieved 2006, 12-08.
  44. ↑ Roberts, J. M. The New Penguin History of the World, Penguin History, 2002. Pg. 1014. ISBN 0-14-100723-0.
  45. ↑ The Alfred B. Nobel Prize Winners, 1901–2003 History Channel from The World Almanac and Book of Facts 2006. Retrieved 2007, 01-02.
  46. ↑ Historical figures in telecommunications. International Telecommunication Union. January 14, 2004. Retrieved 2007, 01-02.
  47. ↑ Kim, Alan. Wilhelm Maximilian Wundt Stanford Encyclopedia of Philosophy. Jun. 16, 2006. Retrieved 2007, 01-02.
  48. ↑ The Natural History Legacy of Alexander von Humboldt (1769 to 1859), Humboldt Field Research Institute and Eagle Hill Foundation. Retrieved 2007, 01-02.
  49. ↑ Horst, Zuse. The Life and Work of Konrad Zuse Everyday Practical Electronics (EPE) Online. Retrieved 2007, 01-02.
  50. ↑ Automobile. Microsoft Encarta Online Encyclopedia 2006. Retrieved 2007, 01-02.
  51. ↑ The Zeppelin U.S. Centennial of Flight Commission. Retrieved 2007, 01-02.
  52. ↑ Gottfried Wilhelm Leibniz Prize, DFG, Accessed March 12, 2007
  53. ↑ 53,0 53,1 53,2 Plantilla:PDFlink U.S. Library of Congress. Dec. 2005. Retrieved 2006, 12-04.
  54. ↑ 54,0 54,1 Programme for International Student Assessment (2007). Executive Summary, PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis, France: OECD. ISBN 978-92-64-04000-7. Consultat el 2007-12-15. Erro en la cita: Etiqueta <ref> no válida; el nombre «PISAex» está definido varias veces con contenidos diferentes
  55. ↑ 55,0 55,1 Programme for International Student Assessment (2007). PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis (PDFPDF), France: OECD. ISBN 978-92-64-04000-7. Consultat el 2007-12-15. Erro en la cita: Etiqueta <ref> no válida; el nombre «PISA1» está definido varias veces con contenidos diferentes
  56. ↑ Tuition Fees in Germany German Academic Exchange Service. Retrieved 2006, 11-30.
  57. ↑ World University Rankings — A 2006 ranking from THES - QS of the world's research universities.
  58. ↑ Christen in Deutschland 2005(German), EKD, Retrieved 2007, November 11-25.
  59. ↑ «www.ekd.de/statistik/mitglieder.html».
  60. ↑ Religionen in Deutschland: Mitgliederzahlen Religiosenwissenschaftlicher Medien- und Informationsdienst. November 4, 2006. Retrieved 2006, November 30.
  61. ↑ Germany Euro-Islam.info. Retrieved 2006, November 30.
  62. ↑ «Eurobarometer on Social Values, Science and technology 2005 (page 11)». Consultat el 2007-05-05.
  63. ↑ 63,0 63,1 European Commission (2006). «Special Eurobarometer 243: Europeans and their Languages (Survey)» (PDF). Europa.eu. Consultat el 2007-02-03.
    European Commission (2006). «Special Eurobarometer 243: Europeans and their Languages (Executive Summary)» (PDF). Europa.eu. Consultat el 2007-02-03.
  64. ↑ European Commission] (2004). «Many tongues, one family. Languages in the European Union» (PDF). Europa.eu. Consultat el 2007-02-03.
  65. ↑ (2006) National Geographic Collegiate Atlas of the World, Willard, Ohio: R.R Donnelley & Sons Company, pp. 257-270. ISBN Regular:0-7922-3662-9, 978-0-7922-3662-7. Deluxe:0-7922-7976-X, 978-0-7922-7976-1.
  66. ↑ 66,0 66,1 Daten und Fakten, dosb.de, Consultado el [[25 de septiembre de 2008
  67. ↑ «Federación Alemana de Fútbol» (en español). deutschland.de (2006). Consultat el 16/03/2008.
  68. ↑ «Organic Agriculture in Germany» (en inglés). organic-europe 13.04.2007 (2007). Consultat el 18/03/2008.
  69. ↑ «How Germany won the World Cup of Nation Branding» (en inglés). BrandOvation (2006). Consultat el 18/03/2008.
  70. ↑ «Soccer World Cup helps Germany challenge Britain to become world’s most valued nation brand» (en inglés). BrandOvation 12.11.2006 (2006). Consultat el 18/03/2008.
  71. ↑ «Germany extends gay rights» (en inglés). News24.com, 29.10.2004 (2004). Consultat el 18/03/2008.
  72. ↑ «The Germans are world champions in travelling» (en inglés). Goethe Institut Singapore 03.2006 (2006). Consultat el 18/03/2008.

Mirar també

Enllaços externs


Portal UE Unió Europea (UE) Flag of Europe.svg

Estats membres: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Bulgària | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França |Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburc | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Romania | Suècia | República Checa | Chipre

Estats candidats a ingressar que ya han escomençat negociacions: Turquia

Estats candidats a ingressar: República de Macedònia del Nort

Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Herzegovina | Kosovo | Montnegre | Sèrbia

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Alemanya&oldid=7334»