La Serena (Chile)
La Serena és una comuna de Chile pertanyent a la província d'Elqui, en la Regió de Coquimbo, ubicada en la zona nort del país, a la vora del oceà Pacífic. La ciutat constituïx la capital regional i un dels principals centres urbans del nort chic de Chile. Es caracterisa pel seu centre històric, a on predomina la arquitectura neocolonial espanyola, en construccions de pedra, balcons i places, aixina com per les seues extenses plages que l'han convertit en un destí turístic nacional.[1]
Llimita al nort en La Higuera, al sur en Coquimbo i Andacollo, a l'est en Vicuña i a l'oest en l'oceà Pacífic. Forma part del districte electoral N.º 5 i la 5.ª circumscripció senatorial de la regió. Fundada en 1544, és la segona ciutat més antiga de Chile despuix de la capital del país, Santiago. Per un atre costat constituïx part d'una conurbación en la veïna ciutat port de Coquimbo, que sumen una població estimada de més de 506 000 habitants en 2020, deixant-la com la quarta àrea urbana més important del país. La ciutat és la capital econòmica de la regió, i un sitie turístic, especialment durant el estiu, a on la gent la convertix en un dels tants destins reconeguts per a vacacionar en el país,[1] principalment pels seus plajas, arquitectura colonial, bon clima i gastronomia; en este últim àmbit és popular la producció de papayas locals i els seus derivats. Durant el restant de l'any la seua activitat se centra en ser un lloc d'estudis universitaris, en que es troben la casa central de la Universitat de la Serena i les sèus de vàries universitats privades. Constituïx, ademés, l'assent de la arquidiócesis de la Serena, una de les cinc arquidiócesis catòlicas de Chile.
Història
editar- Artícul principal → Història de la Serena.
El sector en a on actualment està emplaçada la ciutat, era habitat pel poble prehispánico conegut com els diaguitas. Va ser fundada pel capità Juan Bohón en el nom de Villanueva de la Serena, encara que es discutix la data exacta de la fundació, senyalant-se com a provables el 15 de novembre o 30 de decembre de 1543 i el 4 de setembre de 1544, molts historiadors diuen simplement que va ser fundada en 1544. Cinc anys més vesprada, en la nit de l'11 al 12 de giner de 1549, i quan recent començava a cimentar la seua història, una sublevació d'indígenes provoca la mort a casi tots els espanyols, destruint i incendiant el poblat. El 26 d'agost de 1549, per orde de Pedro de Valdivia, el Capità Francisco d'Aguirre refunda la ciutat baix el nom de Sant Bartolomé de la Serena, quedant baix el patronazgo de Bartolomé l'Apòstol fins a l'actualitat, en el mateix lloc a on hui s'alça la plaça d'Armes. Temps despuix, el 4 de maig de 1552, el rei Carlos I d'Espanya li conferix per real cèdula el títul de ciutat.
En el transcurs de la seua història primerenca, la ciutat comença a sofrir continus ataques per part dels corsarios. Un dels primers intents va ser en l'any de 1579 per part de Francis Drake, pero est va ser rebujat per milicians en la baïa de Guayacán. Casi cent anys despuix Bartolomé Sharp sorprén a la ciutat que es trobava desprovista d'armes i defenses, atacant-la en 1680. En 1686 una nova onada d'enemics aguaita la regió, en Tongoy un grup de pirates desembarca per a abastir-se d'aigua, pero varen ser atacats i vençuts per hòmens de Pedro Cortés i Mendoza vinguts des de la Serena. En maig del mateix any Edward Davis intenta un atre atac i conseguix entrar a la ciutat. No obstant, davant la feroç resposta dels milicians serenenses deuen refugiar-se en el claustre de la iglésia de Sant Dumenge, pero varen ser derrotats completament en hores de la matinada i varen escapar cap a les seues naus. Tots estos atacs varen causar gran temor en la població, obligant a la fortificació de la urbs en 1730. En esta mida es va evitar la migració progressiva que s'estava desenrollant per part dels encomenderos, els qui preferien viure en l'interior de la regió, en les zones rurals, a viure en perill constant en La Serena.
En 1825 es descobrix a 30 km al noreste de la Serena el mineral d'Arqueros, el qual donaria gran impuls a l'economia de la ciutat: tanta era la riquea que guardava este mineral que en 1827 s'instala una casa de moneda en La Serena, la segona que ha existit en l'història de Chile. Per motius no aclarits del tot esta no va aplegar a funcionar plenament falcant solament escasses monedes denominades "Pes de Coquimbo". A la postre, Arqueros des de 1825 a 1832 va originar el 85% de tot l'argent que es va produir en Chile. Atres fets bèlics ocorreguts en la ciutat, pero ya en époques republicanes, varen succeir en el marc de la revolució de 1851. A fins d'eixe any La Serena va resistir heroicamente durant mesos elloc del eixèrcit Central de Chile que recolzava el govern de Manuel Montt. La ciutat va ser escenari de cruentes batalles; gran part d'ella va ser bombardejada i les cases del carrer Sant Francisco (Eduardo de la Barra) varen resultar severament danyades pel fòc. Durant la Revolució de 1859 (rebelió en contra el govern de Montt pel centralisme de Santiago) La Serena novament va ser escenari de batalles; la ciutat es va adherir a les forces copiapinas liderades per Pedro León Gall Goyenechea i Pedro Pablo Muñoz. Els nortinos en el primer combat varen resultar victoriosos en la batalla dels Loros prop de les Companyies, fins que mesos despuix l'eixèrcit de Santiago, derrota a Pedro León Gall en la batalla del Cerro Gran a l'orient de la ciutat.
El 28 de setembre de 1864, dins del territori de la Serena es crea un nou departament cridat "Port de Coquimbo" que té per capitala vila en el mateix nom. Este fet marca la primera separació del port en La Serena, el qual s'havia mantingut unit a esta des de la colónia.[2] Després en 1928 se li reanexa, pero per un breu periodo.(fins a 1934)
En 1920, comença a gestar-se un nou auge econòmic per la mineria del ferro, específicament pel mineral de "El Tofo" i décades despuix en "El Romeral", lo que atrau a capitals i contingent humà, originant-se un nou canvi en l'estructura urbana. Entre 1948 i 1952 el president de la República d'aquelavors, Gabriel González Videla, crea el "Pla Serena", proyecte en el qual es renova la ciutat en inversions i remodelacions urbanes que li imprimiran un sagell únic en el país. Aixina comença a guanyar un rol més protagónico el sector de servicis, en el conjunt rescat i desenroll d'un estil arquitectònic propi, denominat neocolonial. El geógrafo chilé Luis Risopatrón descriu a la Serena en el seu llibre Diccionari Jeográfico de Chile en l'any 1924:[3]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 840
Este estil arquitectònic la caracterisa front a les demés ciutats del país, en conservar-se antigues construccions d'estil colonial i neoclàssiques d'el XIX i XX, sent moltes d'elles importants Monuments Nacionals. Estes es mesclen en edificis moderns, els quals són construïts baix un marc regulador que exigix que les estructures construïdes dins del caixco històric de la ciutat (comprés entre els carrers Almagro, Pedro Pablo Muñoz, Amunategui i Castro) mantinguen l'estil de la ciutat. Per lo tant, en el centre de la Serena no es pot edificar en construccions molt altes, les quals no deuen sobrepassar la vista que tinguen els edificis construïts en el terrat fluvio-marina que l'antecedix. En el sector coster de la avinguda de la Mar, es comença a observar una gran explosió immobiliària que es distinguix en observar construccions de gran altura, comprenent des de Serena Nort fins a la veïna ciutat de Coquimbo.
Demografia
editar| Any | Població |
|---|---|
| 2020 | 249 656 |
| 2017 | 221 054 |
| 2002 | 160 148 |
| 1992 | 120 816 |
| 1982 | 95 118 |
| 1970 | 72 141[4] |
| 1960 | 48 717 |
| 1952 | 46 588[5] |
| 1940 | 35 055 |
| 1930 | 32 096[6] |
| 1920 | 27 432[6] |
| 1907 | 29 547[6] |
| 1895 | 27 502[7] |
| 1885 | 28 316[6] |
| 1875 | 23 026[6] |
| 1865 | 13 550[6] |
| 1835 | 13 299 |
| 1813 | 5046 |
| 1778 | 1911 |
| 1766 | 3021 |
| 1744 | 1790 |
| 1700 | 1502 |
| 1657 | 1200 |
Segons senyes històriques, des d'el XVII La Serena ha experimentat un creiximent sostingut en la seua població, en algunes breus excepcions a fins d'el XVIII. En 1657 la seua població era d'aproximadament 1200 habitants.[8]
La comuna té una superfície de 1892,8 km², en els que viuen, segons les senyes que es desprenen del cense de 2017, 221.054 habitants, aumentant des dels 160.148 habitants censats en 2002. La població masculina correspon a 105.836, mentres que la femenina alcança els 115.218 habitants. Existixen en el territori comunal 4 zones urbanes; la ciutat de la Serena i els pobles de Caleta Sant Pedro, Altovalsol i Algarrobito.
| Localitat urbana | Habitants (2017) |
|---|---|
| La Serena | 195 382 |
| Caleta Sant Pedro | 2114 |
| Altovalsol | 1292 |
| Algarrobito | 1056 |
En tant, la població rural comunal viu en numerosos llogarets i caserius emplaçats en les riberes del Riu Elqui, aixina com en subcuencas de quebrades com a Santa Gràcia i Talca. Dins dels llogarets rurals més poblades a nivell comunal es troben Islón, Lambert, Quebrada de Talca i Les Rojas.[9]
| Localitat rural | Habitants (2017) |
|---|---|
| Islón | 987 |
| Casa Verda | 875 |
| Lambert | 805 |
| Monardez | 740 |
| Quebrada de Talca | 629 |
| Les Rojas | 622 |
| Huachalume | 531 |
| Pelícana | 329 |
| Punta de Pedra | 63 |
| Almirant Latorre | 37 |
| Condoriaco | 13 |
Geografia
editar
La comuna de la Serena es troba emplaçada en les unitats geomorfològiques de Pampa transicional, Cordoneres travesseres, Pampa ondulada o austral, Planicie marina o fluviomarina i Farellón coster;[10] mentres que la ciutat es troba emplaçada sobre varis terrats oceànics, les quals són clarament notòries des del sector coster, passant pel centre fins al sector oriente camí a Vicuña. El restant de l'àrea urbana s'assenta sobre varis cerros chicotets, vegas i planicies. La ciutat es dividix comunament en diversos sectors, al nort es troben els sectors de les Companyies, subdivididas en dos subsectores denominats Companyia Alta i Companyia Baixa. En les rodalia es troba Caleta Sant Pedro. Al sur es troben els sectors de la Pampa, Sant Joaquín i el sector El Milacre. A l'est estan els sectors de l'Antena, Juan XXIII, La Florida, Tossal El Pi i Barri Universitari. I, per últim, a l'oest es troba el sector de la Avinguda de la Mar. Les àrees que rodegen la ciutat són principalment zones destinades al cultiu d'hortalices, aixina com també posseïx una gran cantitat de plantacions de chirimoyes, paltos i tarongers, ademés de que elloc posseïx una vegetació mija i en alguns llocs pot trobar-se boscs principalment d'eucaliptus, estes zones per una atra part són propícies normalment a generar-se incendis forestals en temporades d'estiu (giner a febrer). En la costa, que és a on se situa esta ciutat, domina una faixa semiárida en nuvolats abundants, la humitat relativa és tan alta que alcança un promig d'un 80 %; allí les boires terreres s'intensifiquen localment, lo que explica una vegetació més densa i la conservació d'associacions boscoses en els tossals propencs.[11]
Clima
editarSegons la classificació climàtica de Köppen, la comuna de la Serena presenta un clima semiárido (BSk), clima semiárido de pluja hivernal (BSk (s)) i clima semiárido de pluja hivernal i influència costera (BSk (s) (i));[12] mentres que el clima en la ciutat de la Serena com en els llocs propencs, és clarament segmentat i per les époques estacionarias en estiu es caracterisa per tindre absència de precipitacions i a pesar de posseir abundant nuvolositat matinal i purnejos, estes dissipen a migdia, per a donar pas a cels rebujats i temperatures càlides de 19 a 26 °C, mentres que en hivern les temperatures descendixen per a barallar-se entre els 3 i els 12 °C, per ubicar-se en una zona netament costera. Les mínimes i màximes no varien tant per l'influència marítima i la temperatura de l'oceà Pacífic no varia, per tindre un clar efecte de la corrent d'Humboldt que comprén la zona de la Regió d'Atacama. Les precipitacions, les quals es concentren en hivern, específicament entre els mesos de juny i agost, s'acumulen en uns 104.7 milímetros anuals aproximadament en la zona en un any normal. Dins dels últims anys plujosos en la zona, destaquen 1992 en 240 milímetros, 226 milímetros en 1997, pels temporals ocorreguts en eixe any i 2011 en 212,1 milímetros, dels quals 160 varen caure en dos events de pluges en juny de 2011.[13][14] Com a events extrems de precipitació, la ciutat registra récorts d'acumulats diaris de 108,6 milímetros el 12 de maig de 2017, 105 milímetros el 6 de juny de 2011 i 104,7 milímetros el 24 de juliol de 1987.[15] L'any més plujós del que es té registre en la ciutat correspon a 1888 en 420 milímetros.[16]
En el passar dels anys, les condicions climàtiques en la ciutat han variat, tornant-se en la generació d'events extrems en major freqüència, concentrant pluges i fenomens intensos en poc temps, com el temporal ocorregut el 8 d'agost de 2015, que va dur raches de vent entre 100 i 110 km/h en l'àrea urbana, causant innumerables danys i corts dels servicis bàsics.
Mig ambient
editarHidrografia
editarLa comuna es troba entre les conques hidrogràfiques de Costeres entre riu Elqui i riu Limarí, Costeres entre el riu Els Choros i riu Elqui, riu Elqui i Riu els Choros.[17] Ademés, la comuna posseïx diversos cossos d'aigua, entre els que es destaquen el riu Elqui.[18]
Components biòtics
editarDins del territori de la comuna es poden trobar els següents ecosistemes:[19][20][21]
- Xara baixa desértico mediterràneu andino a on predominen Senecio proteus i Haplopappus baylahuen (Preocupació menor)
- Xara desértico mediterràneu coster a on predominen Oxalis virgosa i Heliotropium stenophyllum (Preocupació menor)
- Xara desértico mediterràneu interior a on predominen Adesmia argentea i Bulnesia chilensis (Preocupació menor)
- Xara desértico mediterràneu interior a on predominen Flourensia thurifera i Colliguaja odorifera (Preocupació menor)
- Xara desértico mediterràneu interior a on predominen Heliotropium stenophyllum i Flourensia thurifera (Preocupació menor)
Mides de protecció ambiental i conflictes socioambientals
editarFins a 2022, la comuna de la Serena conta en les següents zones que posseïxen algun nivell de protecció ambiental:[22]
- Chapull Desembocadura del Riu Elqui (Chapull urbà)[23]
- Punta Teatinos-Caleta Forns/Sector coster al Nort de la Serena (Llocs Llei 19.300)[24]
- Ret de Chapulls Costers de Comuna de Coquimbo (Llocs Llei 19.300)[25]
Àrees verdes
editarTant en els voltants del radi urbà com en la mateixa ciutat, es pot observar abundant vegetació, com a chicotetes zones boscoses, les quals algunes d'estes han segut destinades com a parcs de recreació, és aixina com destaquen el parc municipal Gabriel Coll Dalmau, el qual es troba en la part més alta en grans arbres i àrees verdes, en 1950 la família de Gabriel Coll Dalmau donó el parc al fisc de Chile en l'intenció que est siga usat com a lloc de recreació pública, d'este lloc també ix un alvertent d'aigua que baixa cap a a el centre de la Serena en a on torna a ser subterrànea. Un atre lloc en abundant vegetació que es destacada en la zona urbana, és el parc Pedro de Valdivia, situat en la planicie més baixa de la ciutat, en ell s'observen abundants arbres autòctons, com ademés eucaliptus i palmeres, en elloc funciona una chicoteta zona en animals, com flames, còndors, diverses aus i amfibis. També posseïx infraestructura per al desenroll d'activitats deportives i recreatives, a l'igual el parc Coll, des d'est ix un alvertent d'aigua que baixa i permet generar una chicoteta riera i estanys.
Arquitectura
editarLa arquitectura neocolonial a partir de la década de 1920, en a on radica l'anomenada arquitectura de la Serena, composta pels edificis públics, i alguns residencials, àmpliament coneguts, com el edifici de Tribunals i Municipalitat, Liceu de Chiquetes Gabriela Mistraliceus, Intendencia, L'edifici ministerial d'Educació, Caixa de Crèdit Prendario, etc. Els quals es caracterisen pel seu disseny basat en fronteres en us profuso de l'arc de mig punt en els seus accessos, ràfols en marcats cans falsos, davant sostres decorats, columnes de diversos estils, escalinates, balcons, torres, antejardines en alguns casos, relleus i bajorrelieves, elements que definixen el cridat estil de la Serena. Dins de les construccions típiques de la ciutat és notable l'us de l'anomenada Pedra Serena, que ve de les pedreres ubicades prop de la Tinença de Juan Soldat; utilisades en llocs com l'edifici d'oficines de la cementera i l'edifici original del Aeròdrom de la Florida. En l'actualitat causa polèmica la construcció del cridat edifici de Servicis Públics, que segons certa part de la població li presta una molt mala image arquitectònica a la Serena, ya que este s'ubicaria en el caixco colonial de la ciutat i que per a la seua construcció varen deure desaparéixer diferents edificis antics i clàssics delloc.
La ciutat conta en un sinnúmero d'edificacions considerades Monuments Històrics Nacionals, destacant-se la Iglésia Catedral, iglésia de Sant Francisco, iglésia dels Pares Carmelitas (Actual Orde de Sant Dumenge), iglésia de Santa Inés, Capella de l'Hospital Sant Joan de Deu, Casa Chadwick, Casa Ferrers, Casa Piñera, Casa Galleguillos, Casa Carmona, Casa expresident Gabriel González Videla, Capella, casa i claustre de la Divina Providència, La Recova, Liceu de Chiquetes Gabriela Mistraliceu Gabriela Mistral, Liceu Gregorio Cordovez, Colege Germán Riesco, edifici Isabel Bongard de la Universitat de la Serena, edifici Gabriela Mistral (en a on actualment es troba ubicada la Secretaria Regional Ministerial d'Educació), i el mural Història de la Serena, realisat per Gregorio de la Font en la exestación de ferrocarrils. La seua arquitectura esta regida per bens nacionals.
Iglésies
editar- Artícul principal → Iglésies de la Serena.
La Serena ha segut denominada també com "La ciutat de les iglésies" per posseir més de 15, només en el centre històric, sent la principal d'elles La Catedral de la ciutat, construïda en el XIX i que és la sèu del Arzobispado regional. Destaca l'us de la pedra calcàrea, i per supost la seua image irreemplazable. Note's que ha resistit varis events sísmics sense danys majors visibles. La iglésia de Sant Francisco de la Serena i el convent de Sant Agustín, se'ls pot cridar antigues, de casi 400 anys (entre els seus molt diverses etapes inicials i posteriors modificacions), que destaquen per la seua més ajustada escala, la simpleza i molt americana image de les seues fronteres, i la mateixa i notable pedra delloc, pel seu emplaçament dins de la trama urbana, etc.[26]
En els anys 1990 s'ha portat a terme un treball de restauració, duent-les a lo més aproximat que es va poder determinar, professionalment, com la seua image original. Una atra que destaca és l'iglésia Sant Dumenge, en una escala en el frontis i emplaçada front a una placeta cèntrica, actualment en estat de conservació.[26]
Destaquen les iglésies més velles de la ciutat, construïdes en pedra calcàrea dutes de les pedreres, actualment en la comuna de Coquimbo, i fetes en fusta de canelo i guayacán del Bosc de Fra Jorge. Alguns d'estos bells eixemples són l'iglésia de Sant Francisco (MN), l'iglésia de Sant Agustín o dels Jesuïtes, l'iglésia de la Mercé, iglésia de Santa Inés (MN, remodelada en 2010 despuix de 13 anys tancada pel terremot de 1997 i que hui alberga un centre cultural religiós), l'iglésia de Sant Dumenge (MN) o Pares Carmelitas, que en el pati interior de la Gruta de la Verge de Lourdes es troba un antic Batisteri de Pedra, del com es diu, és l'obra o element més antic de la ciutat, i la bella i imponent Iglésia Catedral (MN), també construïda en pedra calcàrea, pero en un estil que evoca el neoclàssic, té una gran torre campanar que es pot vore des de qualsevol part de la ciutat, i que en el seu interior presenta un bell cel pintat, distints altars, i un orgue donado per la Benefactora Juana Ross d'Edwards, filla ilustre de la ciutat. Ademés d'estes iglésies destaquen l'iglésia de les Carmelitas Descalces, en una bella image de la verge en un cantó del seu frontis, la capella Sant Joan de Deu, ubicada a un costat del Hospital Sant Joan de Deu, en un interessant campanar construït en làrix i l'iglésia del Conjunt de la Divina Providència (MN).
Administració
editarLa Serena pertany al districte electoral n.º 5 i a la 4.ª circumscripció senatorial (Coquimbo). És representada en la Cámara i Diputades del Congrés Nacional per les diputades Nathalie Castell (PCCh) i Carolina Tello (FA), aixina com també pels diputats Daniel Manouchehri (PS), Marco Antonio Sulantay (UDI), Ricardo Cifuentes (PDC), Juan Manuel Fuenzalida (UDI) i Víctor Pi (D). A la seua volta, és representada en el Senat pels senadors Daniel Núñez Arancibia (PCCh), Sergio Gahona Salazar (UDI) i Matías Walker Prieto (D).[27]
L'administració de la comuna correspon a la Ilustre Municipalitat de la Serena, que té la seua sèu en el edifici ubicat en el carrer Arturo Prat. La màxima autoritat municipal és la alcaldesa, càrrec que per al periodo 2024-2028 ostenta Daniela Norambuena Borgheresi [28]del partit Renovació Nacional. El concejo municipal està conformat per:
Economia
editarLa ciutat es dedica principalment al sector dels servicis, havent varis bancs i institucions financeres i una variada oferta gastronòmica i hotelera. En les últimes décades, el turisme s'ha convertit en una de les activitats econòmiques més importants, fent que la població es duplique en els mesos estivals, principalment per les seues plages, activitats recreatives, Copa Davis, festivals musicals, concerts, Fòrmula 3, desfilades de modes, ademés la ciutat és pas obligatori de centenars de travessies que arriben a la ciutat de Coquimbo, en a on en La Serena troben elloc de residència provisoria per a visitar la zona i el Valle d'Elqui. Per un atre costat la seua relativa rodalia en la capital del país Santiago, la fa ser punt d'ingrés de visitants en fins de semana llarc com a vacacions, deixant en açò importants ingressos. En esta ciutat estan ubicades sucursals de les cadenes de multitiendas més importants del país. Mall Plaça La Serena alberga a dos de les més importants tendes a nivell nacional: Falabella i París. També es troba Mall Porta de la Mar, i existixen varis supermercats, hipermercats, tendes per a la llar i la construcció, tals com Jumbo, Líder, Ripley, Santa Isabel, Unimarc, ABC, Chuck I. Cheese's, Easy, Homecenter Sodimac i Hites. També l'àrea cèntrica de la ciutat és un dels llocs en major importància econòmica i financera de la Regió de Coquimbo, confluint en elles sucursals bancàries i oficines de negocis de les principals empreses que treballen en la zona, tant en l'àmbit miner com agrícola. En 2018, la cantitat d'empreses registrades en La Serena va ser de 6922.[29] L'Índex de Complexitat Econòmica (ECI) en el mateix any va ser de 2,02, mentres que les activitats econòmiques en major índex de Ventaja Comparativa Revelada (RCA) varen ser Leasing Habitacional (111,57), Extracció de Minerals de Ferro (60,26) i Activitats d'Organisacions Polítiques (37,33).
Turisme
editarEl caixco històric o caixco fundacional de la ciutat va ser declarat Zona Típica pel Consell de Monuments Nacionals en 1989 i posseïx 170 hectàrees, definida pels següents llímits: pel carrer Pedro Pablo Muñoz en l'oest, barranca del riu Elqui pel nort, avinguda Amunátegui pel sur i la vora dels cerros per l'est, en lo que es convertix en la zona típica urbana més gran del país, en a on es troben alguns dels immobles més atractius i interessants de la ciutat. El seu marcat estil neocolonial i eclèctic que es pot apreciar en la majoria dels seus edificis i casonas aristocràtiques dels sigles XIX i començos del XX es fon en els edificis públics realisats durant el govern del president Gabriel González Videla per al conegut Pla Serena donant-li un caràcter arquitectònic únic en el país.
Alguns d'estos edificis patrimonials i interessants de visitar són l'edifici Gabriela Mistral (hui ocupat per la Secretaria Ministerial d'Educació), en un bell treball de llums nocturnes. També destaca el mercat o La Recova en una gran varietat d'artesania de todas partes del nort de Chile, inclús teixits de llana de Bolívia i Perú, ademés de la gran cantitat d'objectes en pedra Lapizlázuli i Combarbalita, pedres úniques en el món i autòctones de la regió. En la ciutat està també el Museu Arqueològic de la Serena, que ocupa un antic solar cantó a on es conserva el seu interessant portal en pedra d'estil colonial construït a inicis de la república. Dins es troba la mostra arqueològica més important de les antigues cultures indígenes de la zona, Ánimas, Molle, Huentelauquén i Diaguita, que com a principallegat varen deixar el seu desenroll en la alfarería de colors terrosos. Dins del museu es troba també un dels 3 Moais que es troben fòra de la Illa de Pasqua, i que contínuament és dut a exposicions en l'estranger, ademés d'alguns objectes de la cultura polinésica.
Dins del recorregut històric és important destacar les belles cases aristocràtiques de famílies acabalades de l'época de glòria de la ciutat i que són nomenades comunament pellinage de les famílies que les habitaven. Alguns dels llinages són els de les famílies més importants del Chile actual, com Piñera, Chadwick, Maldonado, Carmona (que posseïx un impressionant torreón mirador, un dels primers en La Serena i que va establir un dels conceptes arquitectònics més propis de les cases de la ciutat), de la mateixa manera que la casa Jiliberto de la família Cousiño, la Casa González Videla (hui Museu d'Història Regional President Gabriel González Videla), i un sinnúmero de cases en bells zaguanes interiors. La ciutat també conserva varis immobles pertanyents a la premie Nobel Gabriela Mistral com la "Casa de les Palmeres", antiga casona d'el XIX ubicada en la avinguda Francisco d'Aguirre camí al Far Monumental, vivenda a on va residir Gabriela junt a la seua mare i germana Emelina; en la part posterior de la casa es troba la Biblioteca Regional Gabriela Mistral, inaugurada en 2018. També existix la casa de la Companyia Baixa junt al centre cultural del mateix nom, vivenda que va ser utilisada per la poetisa en els seus primers passos com a professora en La Serena. És important també destacar l'interés que concita La Serena, per ser coneguda com la "Ciutat dels Campanars", per la gran cantitat d'iglésies que ostenta el seu caixco històric, cada una de les quals era posseïdora d'un recint propi per a impartir els seus coneiximents religiosos. Moltes de les Iglésies han segut declarades monuments nacionals o reconegudes pel seu patrimoni arquitectònic. El centre de la ciutat presenta un actiu comerç, ademés de passejades semipeatonals, que embellixen els carrers de fronteres contínues. La plaça d'Armes de la Serena, junt a la Placeta de la casa González Videla són el centre neuràlgic de les activitats culturals i nocturnes durant l'estiu, ademés de les fires d'artesania, gastronomia, exposicions de fotografia i la Fira Internacional dellibre, que es realisen durant tot l'any.
Ademés del centre històric-cultural, un segon pol de desenroll per al turisme és la puixant avinguda de la Mar, centre d'estiueig per excelència dels chilens, que posicionen a la Serena com el segon pol turístic del país, i que els seus 6 quilómetros de Plages que s'estenen des del Far Monumental de la Serena fins allímit comunal en la ciutat de Coquimbo, és elloc que, per senyes del Sernatur, rep més d'1.000.000 de turistes anuals. Pubs, cafens, discoteques, karaoke, restaurants, jocs, una bella costanera en ciclovías, edificis, fires artesanals, cabanyes i els millors hotels de la ciutat es poden trobar en este lloc. Últimament la pràctica del surf crida a deportistes de todas partes, per a competir en els diversos circuits de surf pels seus torrentosas marejades en el sector de "El Far". Esta avinguda comprén 12 trams de plages conegudes com: El Far, Els Forts, Mansa, Blanca, La Barca, 4 Cantons, La Marina, El Peixcador, El Corsario, Hipocamp, Les Gavines i Vora de l'Aigua. Totes elles llevat El Far són aptes per al bany i deports aquàtics i nàutics. Ademés de les seues plages, el Parc Japonés Kokoro No Niwa és un excelent lloc per a anar en família, en estanys, illes i ponts, és un bell recorregut a passos del centre. També és interessant el Mural de Gregorio de la Font (MN), ubicat a l'interior de l'edifici de l'antiga estació de ferrocarril. Un atre dels recorreguts que històricament han cridat a la comunitat serenense a recrear-se és la bella alameda de la avinguda Francisco d'Aguirre, considerada un museu a l'aire lliure, posseïx 37 rèpliques originals d'escultures gregues, totes en marbre.
Hui l'oferta immobiliària en el sector contempla un nou proyecte conegut com a Estany de la Mar, que té el segon estany artificial més gran de Chile, de 6 hectàrees, junt a torres de departaments mirant a la mar, proyecte ubicat en el sector de Far Nort. En 2012, la ciutat va ser colocada com la tercera del país en major cantitat d'àrees verdes per habitants en el país, solament superada per Vitacura i Punta Arenes.[30]
Mineria
editarLa comuna conta en varis jaciments miners; entre ells descollen El Romeral de CAP, des d'a on s'extrau ferro que després és embarcat en la baïa de Guayacán; El Brillador, antiga mina de coure que es treballa en menor escala; i Juan Soldat, un jaciment de calcàrea que en la década de 1950 produïa ciment en la fàbrica homònima, hui tancada.
Relacions Internacionals
editarLa ciutat de la Serena és sèu d'una série d'institucions de relacions internacionals, tals com l'Unitat Regional d'Assunts Internacionals (URAI) del Govern Regional de Coquimbo, encarregada de l'anàlisis i gestió de les relacions bilaterals i multilaterals de la regió en Amèrica Llatina i el restant del món, la Comissió de Relacions Internacionals i Jurídica del Consell Regional de Coquimbo, Comité d'Integració Pas d'Aigua Negra Argentina-Chile, l'oficina regional del Servici Nacional de Migracions, l'oficina regional de la Direcció general de Promoció d'Exportacions (ProChile), el Departament de Migracions i Policia Internacional de la Policia d'Investigacions, i l'Oficina de Migrants de la Municipalitat de la Serena.[31]
Internacionalisació en educació superior
editarEn matèria de relacions internacionals i educació superior, els principals actors dins de la Serena són l'Oficina de Relacions Internacionals de la Universitat de la Serena,[32] i el Programa de Corea de la Universitat Central de Chile sede regió de Coquimbo.[33]
Consulats
editar
Educació
editarEscoles, liceus i coleges
editarEn la comuna de la Serena es troba una àmplia varietat d'escoles, liceus i coleges. La major part d'ells es troben concentrats en la ciutat de la Serena. Existix una gran cantitat d'escoles i liceus (abdós de caràcter públic i gratuïts), aixina com de coleges (alguns de caràcter particular pagat, i uns atres de caràcter particular subvencionat per l'Estat)
Universitats
editarEn La Serena s'ubiquen les sèus de l'universitat estatal:
- La Universitat de la Serena, sèu La Serena, que conta en 5 campus (Campus Andrés Bell, Campus Ignacio Domeyko, Campus Isabel Bongard i Campus Gabriela Mistral). Entre les universitats privades de la Serena es conten:
- Universitat Central de Chile
- Universitat de l'Alba
- Universitat Sant Tomás
- Universitat Tecnològica de Chile (INACAP)
Transport i telecomunicacions
editarLa Serena conta en diversos mijos de transport que comuniquen al centre de la ciutat en els barris perifèrics i en Coquimbo, com taxis colectius, taxis i microbuses entre estos últims destaquen Liserco (acrònim de "Llínea La Serena-Coquimbo") i Lincosur (Llínea Intercomunal Sur). En l'antiguetat la ciutat era el principal centre ferroviari per a transport de passagers de la regió, conectant a la Serena en la zona interior de Vicuña (per mig del Ramala Serena-Rivadavia) i Ovalle. Des de novembre de 2024 la ciutat conta en dos recorreguts de busos elèctrics que formen part de Ret Coquimbo-La Serena de Movilitat.[34][35]
Actualment l'únic ferrocarril que encara transita per alguns sectors de la ciutat és el Ferrocarril de Romeral, provinent de la mina de ferro homònima, que du el mineral cap al port de Guayacán en Coquimbo. També conta en un terminal de busos que permet el transport des de la Serena a gran part del país i un aeroport, en vols diaris a Santiago, Antofagasta, Calama i atres destins. La ciutat està interconectada per vàries carreteres i autopistes, com la Carretera Panamericana al nort, que la comunica en la Comuna de La Higuera i en Vallenar en la III Regió d'Atacama. És en La Serena a on finalisa el tram nort d'esta carretera, la cridada Ruta 5 Panamericana Arica-La Serena, ademés de ser en esta última ciutat a on s'inicia la doble-via que recorre tota la ruta 5 que unix Chile fins a la ciutat de Port Montt pel sur, continuant en el tram Ruta 5 Panamericana La Serena-Coquimbo, una autopista d'alta velocitat (en semàfors i creus a nivell i desnivell) que unix abdós urbs i principal via de comunicació dins de la conurbación La Serena-Coquimbo. Esta via té una prolongació al sur denominada Autopista del Elqui, que comunica La Serena en Els Vilos. Atres carreteres importants, són la ruta 41-CH, intersecció a la ruta 5 Panamericana La Serena-Coquimbo, i que unix a la Serena en la comuna de Vicuña i en la Província de Sant Joan en la República d'Argentina per mig del Pas Fronteriç Aigües Negres. Important és també la ruta 43 que unix a la ciutat en Ovalle en la província de Limarí i en a on també existix una intersecció que es comunica en la comuna d'Andacollo. En els últims anys, l'aument exponencial del parc automotriz, la descontrolada oferta immobiliària i l'absència d'una infraestructura vial per a sostindre estos dos factors han provocat que els principals carrers i avingudes de la ciutat colapsen, generant gran congestió vehicular en els horaris punta i el descens en la calitat de vida dels seus habitants.[36] Segons les estadístiques de l'INE, la comuna de la Serena ostenta la major cantitat de vehículs de la regió i esta a la seua volta és la que té els majors percentages de creiximent automotriz del país.[37]
Mijos de comunicació
editarEl periòdic més important de la Serena en l'actualitat és el diari El Dia, fundat en 1944. També s'edita el semanari Temps i el periòdic deportiu archive. org/web/20161009002146/http://upsport. cl/ UpSport, el primer mig dedicat exclusivament a l'activitat deportiva en la Regió de Coquimbo. En La Serena estan ubicades les antenes de tots els canals de difusió nacional (Mega, TVN, TV+, Canal 13, Chilevisión i La Ret) i ademés conta en una ret regional de TVN, denominada TVN Ret Coquimbo. Les antenes es concentren en el cim del Cerro Gran. També dispon d'una senyal de televisió local cridada Thema Televisió. Sobre la radiodifusió, es capten les principals radioemisoras del país; la majoria d'elles transmeten des de Santiago per satèlit i les seues antenes repetidores estan ubicades en el cerro Gran, aixina com també existixen diverses radioemisoras de caràcter local, com Ràdio Montecarlo, Radi Sant Bartolomé, Ràdio Madero FM, Ràdio El Far, Amèrica, Carnestoltes, FM Okey i Ràdio Guayacán FM. També hi ha radioemisoras via Internet que són destacades a nivell regional i nacional com per eixemple Radi Tricolor Chile la qual transmet exclusivament música d'artistes chilens, noticieros i transmet tots els partits de futbol de la Primera ADiv inclosos en gran émfasis els de Deports La Serena i Coquimbo Unit.
Radioemisoras
editarFM
editar- 88.3 MHz - Ràdio Harmonia
- 88.9 MHz - Play FM
- 89.5 MHz - Ràdio ADN
- 90.1 MHz - Ràdio Concerte
- 90.5 MHz - Ràdio Bío-Bío
- 91.1 MHz - Ràdio Corporació
- 91.7 MHz - Cor FM
- 92.3 MHz - Radi Futur
- 92.9 MHz - Ràdio Univers
- 93.5 MHz - Madero FM
- 94.5 MHz - Ràdio Universitat de la Serena
- 95.1 MHz - Ràdio Margarita
- 95.7 MHz - El Far FM
- 96.3 MHz - Roc & Pop
- 96.7 MHz - Radi Sant Bartolomé
- 97.1 MHz - Romàntica FM
- 97.7 MHz - Digital FM
- 98.1 MHz - Ràdio Oceà
- 98.5 MHz - La meua Ràdio LS
- 98.9 MHz - Ràdio Guayacán
- 99.3 MHz - Ràdio Amèrica
- 99.9 MHz - Radi Pudahuel
- 100.3 MHz - Ràdio Agricultura
- 100.9 MHz - Radioactiva
- 101.5 MHz - El Conquistador FM (Ret La Serena)
- 102.1 MHz - FM Okey
- 102.7 MHz - Ràdio Montecarlo
- 103.3 MHz - Ràdio Infinita
- 103.7 MHz - Ràdio María Chile
- 104.1 MHz - Ràdio Carolina
- 104.5 MHz - Ràdio Carnestoltes
- 104.9 MHz - FM Plus
- 105.3 MHz - FM Dos
- 105.7 MHz - Els 40
- 106.3 MHz - Radi Beethoven
- 106.7 MHz - Ràdio Cooperativa
- 107.1 MHz - Ràdio Antena (Comunitària)
- 107.3 MHz - Nou Temps
- 107.5 MHz - Companyia FM (Comunitària)
- 107.7 MHz - Radi Créixer (Comunitària)
- 107.9 MHz - Ràdio Pinamar FM (Comunitària)
AM
editar- 820 kHz - Ràdio La Serena
- 1350 kHz - Ràdio Riquelme
Televisió
editarTDT
editar- 2.1 - Chilevisión HD
- 2.2 - UChile TV
- 4.1 - TVN HD
- 4.2 - NTV
- 7.1 - La Ret HD
- 7.2 - La Ret 2 (només carta d'ajust)
- 9.1 - TV+ HD
- 9.2 - TV MÉS 2
- 9.3 - UCV TV
- 11.1 - Mega HD
- 11.2 - Mega 2
- 13.1 - Canal 13 HD
- 13.2 - T13 En Viu
- 16.1 - Nativa TV HD
- 16.2 - La Popular TV
- 16.3 - Ràdio La Serena Televisió
- 45.1 - Thema Televisió / El Canal Feliç
- 45.2 - Carnestoltes TV
- 49.1 - Amèrica Televisió (senyal 1 en conexió en Bio Bío TV Chile)
- 49.2 - Radi Amèrica
- 49.3 - Amèrica Televisió (senyal 2 en conexió en CNTV Infantil)
Cable
editar- 7 - Viu Elqui (VTR)
- 40 - Thema Televisió/El Canal Feliç (Clar)
- 66 - Thema Televisió/El Canal Feliç (Gtd/Telsur)
- 801 - La meua Ràdio (Món)
IPTV
editar- 165 - La meua Ràdio (Zàping)
Deports
editarLa ciutat conta en dos equips de fútbol, un professional cridat Club de Deports La Serena, el qual juga actualment en la Primera Divisió de Chile. L'equip juga de local en el Estadi La Portada i entre els seus principals guanys destaquen la Copa Chile de 1960 i el subcampeonat del mateix certamen l'any anterior. Cada any solen disputar-se en Coquimbo Unit, del veí port, els clàssics futbolístics de la zona. De la ciutat també prové Unió Companyies, el qual milita en la Tercera Divisió B de Chile. [38] Anteriorment, Acadèmia Santa Inés va participar en l'edició 2002 de la Tercera Divisió de Chile. La ciutat junt al seu estadi han albergat distints tornejos de nivell continental i mundial, com la Copa Amèrica 2015, el Mundial Sub-17 2015, la Copa Amèrica Femenina 2018 i la Copa Libertadores Sub-20 de 2023.[39] [40] [41]
Des de 1989, es disputa el Campeonat La Serena Cup, que és un Campeonat Internacional de Fútbol Infantil i de seleccions jovenils FIFA organisat per l'Acadèmia La Serena. En la zona del parc Coll, es troba la Medialuna de la Serena, recint el qual ha segut sèu del clasificatorio per al Campeonat Nacional de Rodege. Per un atre costat també en el recint Coliseu Monumental, ubicat a un costat del estadi La Portada, ha servit com a alberc de diferents edicions de trobades deportives de diferents àmbits, ademés del Campeonat de Gimnàsia Artística de la Serena.
En 2005, es va instaurar un torneig de tenis professional, el Challenger de la Serena, que es va disputar fins a 2008. [42]Ademés, la cancha del Club Trentino va ser utilisada en febrer de 2007 per a la série de Copa Davis entre Chile i Rússia. [43] Posteriorment, en 2023, el mateix recint va ser usat per a la série entre Chile i Kazakhstan. [44]
Ademés es troba la Medialuna de la Serena, a on es va realisar el Clasificatorio per al Campeonat Nacional de Rodege de 2006, el de 2007 i el de 2009. La ciutat va ser una de les Etapes del Rali Mobil, també sent unes de les etapes del Rali Dakar en els anys 2009, 2010, 2013 i 2014. La Serena conta en un pista de carrera cridat Autódromo Juvenal Jeraldo, ubicada en el poblat d'Huachalume en ellímit comunal de la Serena i Coquimbo.
Personages naixcuts en La Serena
editar- Artícul principal → .
Guarnició
editar| Branca | Unitat militar |
|---|---|
| Plantilla:Eixèrcit |
Ciutats hermanades
editarLa Serena ha firmat protocols de germandat en ciutats del món, entre les que es conta:
- [[Image:
|border|20px|Japó]] Tenri, Japó (1966) 
Cracovia, Polònia (1995)
Villanueva de la Serena, Espanya- Castuera, Espanya
- Campanar, Espanya
Millbrae (Califòrnia), Estats Units (1963)[45]- Fil (Hawái), Estats Units (1994)[46]
Sant Joan, Argentina- Talavera de la Reina, Espanya
- [[Image:
|border|20px|Mèxic]] Tlnepantla de Baz, Mèxic (2002) 
Changzhou, República Popular China (2014)[47]
Punta de l'Est, Uruguay
_-_comuna_de_La_Serena.svg){kind=link}
Notes
editar- ↑ 1,0 1,1 «archive. org/web/20140402223229/http://www. sernatur. cl/noticias/este-verano-dejo-cifras-positives-per a-el-turisme-en-el-pais SERNATUR. Este estiu va deixar sifres positives per al turisme en el país.». Archivat des d'el sernatur. cl/noticias/este-verano-dejo-cifras-positives-per a-el-turisme-en-el-pais original, el 2 d'abril de 2014. Consultat el 2 d'abril de 2014.
- ↑ «google. cl/books? id=2PYqAQAAMAAJ&pg=PA211&lpg=PA211&dq=portezuelo+de+huachalume&source=bl&ots=-jbeGDvRIc&sig=u0Gh_Hp1y026CvKTGB72IAzudXc&hl=es&sa=X&ei=Ty_mUYXnO67EiwKKjoGoDQ&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q=portezuelo%20de%20huachalume&f=false = 1864 Bolletí de les lleis i de les ordenes i decrets del govern (1864)».
- ↑ Plantilla:Cita DJCh
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. El Dia. Archivat des d'el cl/sites/default/files/infografia_evolucion_vivienda_y_poblacion_la_serena.pdf original, el 19 de març de 2014. Consultat el 18 de març de 2014.
- ↑ Institut Nacional d'Estadístiques de Chile. «ine. cl/canals/usuarios/cedoc_online/censos/pdf/censo_1952.pdf Cense de Població 1952». Consultat el 18 de març de 2014.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Institut Nacional d'Estadístiques de Chile. «ine. cl/canals/usuarios/cedoc_online/censos/pdf/censo_1930.pdf Població per províncies, departaments i comunas en 1930 i en censos anteriors». Cense de Població 1930. Consultat el 18 de març de 2014.
- ↑ Institut Nacional d'Estadístiques de Chile. «ine. cl/canals/usuarios/cedoc_online/censos/pdf/censo_1895.pdf Cense de Població 1895». Consultat el 18 de març de 2014.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.Pinte Rodríguez, Jorge. . Memòria Chilena. Consultat el 18 de març de 2014.
- ↑ «censo2017. cl/ Cense 2017». www. censo2017. cl. Consultat el 25 d'abril de 2019.
- ↑ cedeus. clayers/geonode:cl_unidades_geomorfologicas_geo «Unitats Geomorfològiques Chile».GeoNode Cedeus.Consultat el 1 de juliol de 2023.
- ↑ «archive. org/web/20121011173128/http://164.77.222.61/climatologia/publicaciones/Climatologia_regional.pdf Climatologia regional.». Direcció Meteorològica de Chile. Archivat des d'el original, el 11 d'octubre de 2012. Consultat el 4 d'agost de 2012.
- ↑ Departament de Geografia Universitat de Chile. «geoportal. cl/geoportal/catalog/search/resource/details. page? uuid=%257BFC85D54E-34B7-416D-ABC3-E0E3FAC45A31%257D Zones climàtiques de Chile segons Köppen-Geiger escala 1:1.500.000». Catàlec Nacional d'Informació Geoespacial. Consultat el 1 de juliol de 2023.
- ↑ «elobservatodo. cl/noticia/sociedad/lluvias-en-region-de-coquimbo-generan-cortes-de-luz-y-anegamientos Pluges en regió de Coquimbo generen corts de llum i anegamientos.». Observatodo. cl. Consultat el 9 d'octubre de 2011.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Direcció Meteorològica de Chile. Archivat des d'el php? IdEstacion=290004&FechaIni=01-07-1987 original, el 11 d'octubre de 2012. Consultat el 4 d'agost de 2012.
- ↑ «dim. uchile. cl/~lgallard/STE/public/Memoriav1.5.pdf Canvie climàtic: vulnerabilitat, adaptació i rol institucional, estudi de casos en la Vall d'Elqui.». Universitat de Chile. Consultat el 4 d'agost de 2012.
- ↑ Direcció general d'Aigües. «mop. gob. cl/administracionrecursoshidricos/inventario_cuencas_lagos/Paginas/default. aspx Inventarie Públic de Conques Hidrogràfiques i Lagos». Ministeri d'Obres Públiques Direcció de General d'Aigües. Consultat el 1 de juliol de 2023.
- ↑ «bcn. cl/siit/mapas_vectorials/index_html SIIT | Mapes vectorials». Biblioteca del Congrés Nacional. Consultat el 1 de juliol de 2023.
- ↑ Luebert, Federico; Pliscoff, {{{nom2}}} (2006). worldcat. org/oclc/78891317 Sinopsis bioclimàtica i vegetacional de Chile, 3. ed edició (en és), Editorial Universitària. OCLC 78891317. ISBN 956-11-1832-7.
- ↑ org/record/60800 «Sinopsis bioclimàtica i vegetacional de Chile / Bioclimatic and vegetational synopsis of Chile».Editorial Universitària.doi:10.5281/zenodo.60800.Consultat el 1 de juliol de 2023.
- ↑ gob. cl/wp-content/uploads/2016/08/Informe-final-Eval_ecosistemas_para_publicacion_16_12_15_sfm.pdf «Aplicació dels criteris de l'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (IUCN) per a l'evaluació de risc dels ecosistemes terrestres de Chile».Ministeri del Mig ambient.Consultat el 1 de juliol de 2023.
- ↑ Ministeri del Mig ambient. «mma. gob. cl/visorsimbio GEOPORTAL SIMBIO». apps. mma. gob. cl. Consultat el 1 de juliol de 2023.
- ↑ Biblioteca del Congrés Nacional. «cl/34ahl RE N° 833/ 2022». Consultat el 1 de juliol de 2023.
- ↑ Sistema d'Informació i Monitoreo de Biodiversitat – SIMBIO. «mma. gob. cl/AreaProtegida/Details/1373 Punta Teatinos-Caleta Forns/Sector coster al No». Consultat el 1 de juliol de 2023.
- ↑ Sistema d'Informació i Monitoreo de Biodiversitat – SIMBIO. «mma. gob. cl/AreaProtegida/Details/1374 Ret de Chapulls Costers de Comuna de Coquimbo». Consultat el 1 de juliol de 2023.
- ↑ 26,0 26,1 [enllaç trencat]
- ↑ «bcn. cl/siit/nuestropais/region4/index. htm Biblioteca del Congrés Nacional | SIIT | Regió de Coquimbo» (en en). bcn. cl. Consultat el 2025-06-03.
- ↑ «cl/norambuena-la-serena-va-a-ser-la-ciudad-mas-bella-de-chile/ Norambuena: "La Serena va a ser la ciutat mes bella de Chile"» (en és-cl). Radi Guayacan. Consultat el 2026-01-06.
- ↑ «cl/geo/4/41/4101 ADALYTICS». adalytics. cl. Consultat el 6 de setembre de 2020.
- ↑ «archive. org/web/20130526123016/http://www. diarioeldia. cl/articulo/estudio-deja-serena-entre-tres-ciudades-mas-areas-verdes Estudie deixa a la Serena entre les tres ciutats en més àrees verdes.». Diari El Dia. Archivat des d'el diarioeldia. cl/articulo/estudio-deja-serena-entre-tres-ciudades-mas-areas-verdes original, el 26 de maig de 2013. Consultat el 2 d'octubre de 2012.
- ↑ «ide. subdere. gov. cl/R00/map/502? zoom=4.546135420056858¢er=-5999233.776175784,-4241234.315908879 Oficina Migrant Adherides al Sagell Migrant». geonodo. ide. subdere. gov. cl. Consultat el 2025-02-21.
- ↑ «userena. cl/relaciones-internacionals Relaciones internacionals».
- ↑ «ucentral. cl/noticias/fac-economia-gobierno-y-comunicaciones/universidad-central-abre-el-programa-de-corea-region-de-coquimbo Universitat Central obri el Programa de Coreja Regió de Coquimbo» (en és-cl). Universitat Central de Chile. Consultat el 2025-10-10.
- ↑ Riveros, Franco. «archive. org/web/20240118145219/https://www. diarioeldia. cl/region/2024/1/18/cuando-comenzaran-operar-els-buses-electricos-en-la-serena-coquimbo-revisa-el-valor-del-pasaje-108525. html Quàn començaran a operar els busos elèctrics en La Serena i Coquimbo: Revisa el valor del passage». El Dia. Archivat des d'el diarioeldia. cl/region/2024/1/18/cuando-comenzaran-operar-els-buses-electricos-en-la-serena-coquimbo-revisa-el-valor-del-pasaje-108525. html original, el 18 de giner de 2024. Consultat el 19 de giner de 2024.
- ↑ «[https:madero. cl/42-busos-electricos-inicien-les seues-operacions-en-la-region-de-coquimbo/ 42 busos elèctrics inicien les seues operacions en la regió de Coquimbo]». Madero. Consultat el 24 d'abril de 2025.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. El dia (Chile). Archivat des d'el cl/articulo/economia/serena-baja-25-puestos-indice-nacional-calidad-vida-urbana-2014 original, el 25 d'octubre de 2014. Consultat el 13 d'octubre de 2014.
- ↑ «archive. org/web/20141025185333/http://diarioeldia. cl/articulo/region/congestion-vehicular-profundiza-congestion-vial-conurbacion-serena-coquimbo Congestió vehicular profundisa la congestió vial en conurbación La Serena-Coquimbo». El dia (Chile). Archivat des d'el cl/articulo/region/congestion-vehicular-profundiza-congestion-vial-conurbacion-serena-coquimbo original, el 25 d'octubre de 2014. Consultat el 13 d'octubre de 2014.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. La Tribuna. Consultat el 2026-01-08.
- ↑ «emol. com/noticias/deportes/2012/12/15/574758/chile-define-sedes-per a-que-albergaran-la-copa-america-2015-y-mundial-sub-17. html Chile definix sèus que albergaran la Copa Amèrica 2015 i el Mundial Sub 17.». Emol. Consultat el 15 de decembre de 2012.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Consultat el 2026-01-08.
- ↑ «latercera. com/el-deportiu/noticia/coquimbo-ve-la-luz-milad-interviene-per a-salvar-la-copa-libertadores-sub-20-y-evitar-lios-con-la-conmebol/6ATSBR5HXBADVMGD7ULG52V5HE/ Coquimbo veu la llum: Milad intervé per a salvar la Copa Libertadores Sub 20 i evitar embrolls en la Conmebol» (en és). La Tercera. Consultat el 2026-01-08.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. El Observatodo. cl, Notícies de la Serena i Coquimbo. Consultat el 2026-01-08.
- ↑ «emol. com/noticias/deportes/2007/02/09/245305/copa-davis-problemas-en-el-ingreso-del-publico-al-court-central-en-la-serena. html Copa Davis: Problemes en l'ingrés del públic al Court Central en La Serena» (en espanyol). Emol. Consultat el 2026-01-08.
- ↑ «cl/redsport/Chile-tiene-lista-la-cancha-de-La-Serena-per a-ir-por-la-hazana-en-Copa-Davis-ante-Kazajistan-20230202-0168. html "Està bona": Chile té llista la cancha de la Serena per a anar per l'ardit en Copa Davis» (en és-cl). RedGol. Consultat el 2026-01-08.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Millbrae Sister Cities. Archivat des d'el millbraesistercities. org/laserena. html original, el 16 de novembre de 2013. Consultat el 6 d'abril de 2012.
- ↑ Hunter Bishop. «connectionscharterschool. org/Hawaii%20Tribune-Herald%2012-10-04. html Gemini names second team for educator exchange with Chile» (en anglés). Hawaii Tribune-Herald. Consultat el 6 d'abril de 2012.
- ↑ cl/articulo/region/ciudad-china-changzhou-suscribe-convenio-hermanamiento-serena "Ciutat chinenca de Changzhou subscriu conveni d'agermanament en La Serena" cl/articulo/region/ciudad-china-changzhou-suscribe-convenio-hermanamiento-serena archivat en Wayback Machine., en Diari El Dia
Referències
editar
Bibliografia
editar- Amunátegui Solar, Dumenge (1928). El Cabildo de la Serena: 1678-1800, Santiago: Societat Imprenta i Lit. "Univers".
- Concha, Manuel (1871). Crònica de la Serena, des de la seua fundació fins als nostres dies. 1549-1870.
Enllaços externs
editar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre La Serena.- laserena. cl Ilustre Municipalitat de la Serena
- [enllaç trencat]
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «La Serena» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.