Anar al contingut

Miner

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Bundesarchiv Bild 183-15634-0004, Bergarbeiter mit Picklhammer.jpg
Miner
Per a atres usos d'este terme vore Miner (desambiguación).
Archiu:Miners at Work Potosi (pixinn.net).jpg
Grup de miners potosinos treballant en les mines del Cerro Ric, Bolívia.

Es denomina miner a la persona que s'encarrega d'excavar mines per a extraure minerals.

Archiu:Associated Gold Mine Kalgoorlie 1951.jpg
Miner trepant en la mina en Austràlia al voltant de 1951
Archiu:Belgique - Bruxelles - Monument à John Cockerill - 11.jpg
Estàtua d'un miner (Monument a John Cockerill en Brusseles).

Les principals ocupacions d'un miner inclouen trepar la roca en picos i palas o utilisant ferramentes elèctriques per a extraure el mineral, apuntalar els túnelés en soports de fusta per a impedir la seua solsida, desplegar vies per al transport de la pedra o carregar el mineral en vagonetas per al seu transport a l'exterior.

En ocasions, els miners realisen funcions auxiliars com crear túnels de passage o ventilació, excavar sales o pous per a facilitar l'activitat d'extracció.[1]

El treball d'un miner en l'interior de la mina és dur. En primer lloc, estan privats de la llum del sol per lo que deuen allumenar-se en llànties acoplades als seus caixcos. En segon lloc, es tracta d'un treball brut puix la pols de mineral impregna les robes, el cabell i la pell dels treballadors. El treball de miner exigix un important esforç físic i no està exent de riscs. En moltes ocasions deuen treballar en postures forçades o recórrer llargues distàncies inclinats o de genolls per a alcançar la veta. Per una atra part, a sovint es veuen exposts solsides o solsides de roques que poden provocar des de chicotetes fractures fins a la mort per aplastamiento. Els miners també poden provocar-se rebanaduras i amputacions en treballar en ferramentes tallants. Finalment, poden patir la silicosis, una malaltia causada per l'inhalació prolongada de composts químics que afecta irreversiblemente als pulmons i dificulta la respiració.

El miner en Espanya

[editar | editar còdic]

Laboralment, la professió de miner en Espanya es troba regulada pel Estatut del Miner, aprovat per mig del Real Decret 3255/1983, de 21 de decembre.[2] Algunes de les principals mides adoptades per l'Estatut del Miner són:

  • Jornada laboral màxima de 35 hores per al personal d'interior;
  • Descans semanal de dos dies;
  • Reducció de l'edat de jubilació;
  • Instauració dels Comités de Seguritat i Higiene en el Treball i dels Delegats Miners de Seguritat.

La dòna en la mina

[editar | editar còdic]

El conveni número 45 de l'Organisació Internacional del Treball, adoptat el 21 de juny de 1935, en el seu artícul 2, establix la prohibició del treball de la dòna en les mines subterrànees.[3]


Este conveni ha segut ratificat per 70 països, 28 dels quals ho han denunciat.[4]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Descripció del lloc de treball de miner (anglés)
  2. «BOE» núm. 3, de 4 de giner de 1984, pàgines 152 a 157 (6 págs.). «Estatut del miner en Espanya». Consultat el 23 de giner de 2019.
  3. Organisació Internacional del Treball. «C45 Conveni sobre el treball subterràneu (dònes), 1935». Archivat des d'el original, el 3 de març de 2009. Consultat el 15 de decembre de 2008. «En els treballs subterràneus de les mines no podrà estar amprada cap persona de sexe femení, siga com anara la seua edat.»
  4. Organisació Internacional del Treball. «C045». Archivat des d'el original, el 8 de maig de 2008. Consultat el 15 de decembre de 2008.