Auckland —en maorí: Ta-maki Makau Rau o Ākarana— és la ciutat més gran de Nova Zelanda situada en la Illa Nort. El àrea metropolitana d'Auckland o Gran Auckland —coneguda en anglés com Auckland metropolitan area o Greater Auckland— és la major del país, aixina com el major núcleu de població del sur del Pacífic, contant en més de 1 470 100 habitants (juny de 2020), més d'una quarta part de la població del país, i en un creiximent major que el del restant de l'estat. Encara que Wellington és la capital de Nova Zelanda, Auckland és la ciutat més poblada i, de fet, la capital econòmica del país. Auckland és a la seua volta la capital de la regió homònima. En sí mateixa, és una conurbación formada per la pròpia ciutat d'Auckland, o Auckland City, (excloent les illes del golf d'Hauraki), North Shore City i les parts urbanes de les ciutats de Waitakere, Manukau i els districtes de Papakura, Rodney i Franklin. Auckland es troba entre el golf d'Hauraki i el oceà Pacífic a l'est, la cordillera Hunua al surest, el port de Manukau al suroest i la cordillera Waitakere i menors cordilleres a l'oest i noroest. La part central de la zona urbana ocupa un estret istme situat entre el port de Manukau, obert al mar de Tasmania, a l'oest i el de Waitemata, que s'obri al golf d'Hauraki de l'oceà Pacífic, a l'est. És una de les poques ciutats del món que dispon de dos ports en dos cossos d'aigua distints. Al nort es troba la península de Whangaparaoa i al sur les Bombay Hills. La ciutat està situada a 36 graus latitut sur, en la mateixa latitut que les ciutats de Melbourne (Austràlia); Chillán, Gran Concepció (Chile): Blau i Santa Rosa (Argentina)

Auckland
Est artícul tracta sobre la ciutat més poblada de Nova Zelanda. Per a atres usos d'este terme vore Auckland (desambiguació).


És la sèu de la Confederació de Fútbol d'Oceania.

Història

El naiximent d'Auckland

 
Mapa germà d'Auckland de 1890.

Els primers assentaments en la zona varen ser en 1350 i va ser valorada per la seua riquea i fertilitat. Es varen crear varis pā (pobles fortificados) en els cims volcànics, principalment. La població Māori en aquella àrea era d'uns 20 000 habitants abans de l'arribada dels europeus.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut[1] La posterior introducció d'armes de fòc, que va escomençar en la Illa del Nort, va provocar guerres inter-tribals causant iwis, els qui, a falta d'armes, varen buscar refugi en àrees menys expostes a la costa. Com a resultat, la regió va tindre un número relativament baix de natius māoríes quan va escomençar l'assentament europeu en Nova Zelanda. No obstant, no hi ha cap evidència de que això resultara d'una política delliberada dels europeus.[2]Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut

Despuix de la firma del Tractat de Waitangi, a principis de 1840, el nou governador de la colónia, William Hobson, va elegir l'àrea per a la formació de la nova capital de la colónia. Per un moment, Port Nicholson (actual Wellington) va ser vista com una opció més adequada com a capital administrativa del territori per la seua proximitat a la Illa Sur, que havia segut assentada més ràpidament. Pese a això, Auckland es va convertir en la capital i principal ciutat de la província d'Auckland fins a l'abolició del sistema provincial en 1876. Per a la celebració de l'event, es va organisar una regata de velers, una tradició que seguix festejant-se en l'actualitat en el dia de l'aniversari d'Auckland, a finals de giner.[3] Hobson va elegir el nom de la ciutat en honor de George Eden, primer duc d'Auckland, protector i amic d'Hobson i que li va concedir la missió de les Índies. Auckland seria capital de Nova Zelanda durant els següents 25 anys, per a passar despuix eixe honor a Wellington.

Entitats territorials

El àrea metropolitana d'Auckland comprén cinc entitats territorials diferents. Es tracta de les ciutats de North Shore al nort, Waitakere a l'oest, la ciutat d'Auckland pròpiament dita en el centre, i Manukau, aixina com el districte de Papakura, abdós al sur. Totes estes entitats territorials pertanyen a la regió d'Auckland, constituint la major part de dita regió. Solament es considera que no pertanyen a l'àrea metropolitana d'Auckland el districte de Rodney al nort i la mitat del districte de Franklin al sur (l'atra mitat del districte de Franklin està situada en la regió de Waikato).

Geografia

 
Auckland des del cràter volcànic del mont Eden.

La ciutat i regió d'Auckland yacer sobre un istme i s'escampa vorejant les numeroses baïes i característics ports, vitals en la seua economia local. A escassos 300 km de la punta nort de la illa del Nort, la ciutat està completament situada en tossals i restants d'erupció de 48 volcans que varen originar l'istme fa aproximadament 50 000 anys. La corfa terrestre entre els ports Waitemata i Manukau és sumament llaugera i cada mils d'anys el magma brota per les fissures de l'exterior per a donar lloc a nous volcans. L'illa de Rangitoto va ser originada per este procés 600 anys arrere.

Volcans

Auckland està construïda entre i sobre els volcans del camp volcànic d'Auckland, dels quals hi ha uns 48, alguns prenen forma de cons, llac, estanys, illes i depressió. Tots els volcans estan extinguits encara que el camp en el que estan situats solament està dormit. El més recent i el més gran de tots ells és l'illa de Rangitoto que es va formar fa menys de 1000 anys. El seu tamany, simetria i la posició que guarda l'entrada al port de Waitemata i la seua visibilitat des de moltes parts de la regió ho fan la traça natural més reconeixible d'Auckland. A poc més de 200 quilómetros d'Auckland es troba la ciutat de Rotorua, la regió en major activitat geotèrmica del país. La seua peculiaritat és que està rodejada per dotze llacs i múltiples volcans. La península de Coromandel queda a 55 km i va ser declarat parc forestal. La regió és molt variada, ya que en ella existixen volcans, selvas i belles plajas molt populars entre els surfistes.

 
Illa de Rangitoto des de North Head.

Ports i golfs

 
Auckland a l'esquerra, el golf Hauraki en el centre i la península de Coromandel a la dreta.

Auckland s'estén entorn a un istme, de menys de dos quilómetros d'ample en el seu punt més estret, entre Mangere Inlet i el riu Tamaki. Hi ha dos ports en l'àrea urbana d'Auckland vorejant este istme: el de Waitemata al nort, que s'obri a l'est cap al golf d'Hauraki i és l'accés principal a Auckland via marítima, i el de Manukau al sur, que s'obri a l'oest cap al mar de Tasmania i que té l'honor de ser el segon port natural més gran de tota Nova Zelanda.[4]

La ciutat consta de dos ports marítims comercials. El port d'Auckland, que reposa en ple centre de la ciutat, en Waitemata Harbour, proporciona enllaços a 160 ports en 73 països, convertint-se en el centre marítim de Nova Zelanda. El segon en importància és el port d'Onehunga, situat en la partix sur d'Auckland. Els ponts juguen un paper fonamental davant este panorama geogràfic tan particular. El pont d'Auckland (Auckland Harbour Bridge) és el més important gràcies als 1020 metros de llongitut que travessen el port de Waitemata.[5] Upper Harbour Bridge i Mangere Bridge creuen els ports de Waitemata i Manukau, respectivament. Vàries illes del golf d'Hauraki són administrades com a part de la ciutat d'Auckland, encara que estes no formen part de l'àrea metropolitana. Parts de la illa Waiheke, per eixemple, funciona de fet com a suburbis d'Auckland, mentres que atres illes més chicotetes pròximes a Auckland són catalogades com a espais oberts recreacionals.

Clima

El clima de la ciutat és templat oceànic, en estius suaus i hiverns frescs. La temperatura mija en el més més càlit, febrer, és de 20 °C, mentres que en juliol, el més fret, és de 11 °C. La temperatura més alta fins a la data va ser de 30,5 °C, mentres que la més baixa es va registrar en -2,5 °C.[6] Les precipitacions són freqüents durant tot l'any (més de 1000 mm a l'any), sent especialment abundants en hivern, encara que no existix una estació seca. L'única nevada registrada en la ciutat es va produir el 27 de juliol de 1939.[7] Auckland és, ademés, una de les ciutats més solejades del país, en 2060 hores de sol a l'any.[6]

El Ministeri de Mig ambient de Nova Zelanda, va elaborar un informe sobre les conseqüències del canvi climàtic en la regió d'Auckland. Com en la majoria de les zones del planeta, dit canvi es deixaria notar en alteracions en la temperatura mija, pujades de nivell de la mar i en les precipitacions, encara que en menor medida estes últimes. Els científics neozelandesos estimen que Auckland es vorà afectada per una pujada de 3 °C en els pròxims 70-100 anys, mentres que en l'últim sigle la temperatura mija en el país solament va aumentar 0,7 °C. El risc d'inundacions es pot incrementar un 4 % en l'any 2070.[8] I és que la societat neozelandesa ha experimentat recents fenomens meteorològics extrems com les sequies de Marlborough i Canterbury o el cicló Bola. No obstant, estos dràstics canvis poden dur en si, inclús, alguns beneficis per a la agricultura, per eixemple, com a millors condicions per al creiximent de les collites i les pastures, encara que seria necessari l'ocupació de fertilisants.


Demografia

La majoria dels habitants són d'orige europeu (aproximadament un 60 %), predominantment d'orige britànic, pero també hi ha importants comunitats maoríés i de les illes del Pacífic. De fet, Auckland és la ciutat en més habitants polinesios del món. També existixen importants comunitats d'asiàtics (fonamentalment chinencs), per les altes taxes d'emigració a Nova Zelanda, que desemboquen principalment en Auckland. La següent taula mostra el perfil ètnic de la població d'Auckland, realisat a partir dels censos de Statistics New Zealand neozelandés en 2001 i 2006. El cense de 2006 fa referència a la regió d'Auckland, no a l'àrea urbana. El considerable descens del percentage europeu entre abdós censos es deu a que molts d'estos europeus varen elegir definir-se ells mateixos com a neozelandesos propis en l'últim cens mostrat. També, el cens de 2006 reflectix que 867 825 persones de la regió d'Auckland parlen un sol idioma, mentres que 274 863 parlen dos llengües i 57 051 habitants parlen tres o més idiomes.

Orige ètnic % (2001) Habitants (2001)[9] % (2006) Habitants (2006)[10]
Europa 66,9 684 237 56,5 698 622
Illes del pacífic 14,9 152 508 14,4 177 936
Àsia 14,6 149 121 18,9 234 222
Maorí 11,5 117 513 11,1 137 133
Orient Mig, Amèrica Llatina i Àfrica n/d n/d 1,5 18 555
Atres 1,3 13 455 0,1 648
Nova Zelanda n/d n/d 8,0 99 258
Total 1 022 616 1 237 239

Religió

Sobre la religió, més de la mitat dels habitants de la ciutat professen el cristianisme (com la majoria del país), encara que menys del 10 % acodix regularment a la iglésia, i casi el 40 % assegura no professar cap religió —segons el cense de 2001—. Les denominacions principals dels aucklandeses són catòlics, anglicans i presbiterianos. Els pentecostalistas i carismàtics són els grups que més estan creixent en la ciutat. Les minories immigrants professen un atre tipo de religions, per lo que el 10 % s'identifica com budistes, hinduistas, musulmans o sijs, encara que no hi ha senyes sobre estos. També hi ha una comunitat judeua molt assentada des de fa anys en Auckland.

 

Vista panoràmica del centre d'Auckland des de la Sky Tower.

Economia

 
Dilworth Building en Queen Street, en el centre financer d'Auckland.

La majoria de les grans corporacions internacionals tenen oficines en Auckland, ya que és vista com la capital econòmica del país. Les zones més cares a on les societats decidixen assentar-se és l'Auckland CBD, el cor financer de la ciutat. Més concretament entre Queen Street i el Viaduct Basin.[11] Una gran cantitat de treballadors eixerciten les seues ocupacions en la zona industrial de South Auckland. Esta és una de les àrees industrials i comercials més grans del Gran Auckland, junt a la part més occidental de Manukau City, vorejant Manukau Harbour i l'estuari del Tamaki River. L'estatus de la ciutat com a centre més important del comerç en tot el territori es reflectixen en els ingressos de la classe mija-alta —per treballador i any—, que és de 44 304 dólars neozelandesos en 2005, resultant millor pagats les ocupacions situades en el CBD.[12] Un estudi realisat en 2001 va revelar que els ingressos del personal de classe mija i major de 15 anys era de 22 300 dólars neozelandesos darrere solament de North Shore City —que precisament forma part de l'àrea del Gran Auckland— i Wellington.[13] Moltes empreses han començat a traslladar les seues oficines a zones perifèriques de la gran urbs, descongestionant aixina el CBD. Takapuna o Albany, abdós suburbis en North Shore City, són els emplaçaments elegits per dites companyies.

Cultura

Auckland és terra de diverses cultures, ademés de ser una mescla colorida de les cultures europees, maorís, polinesias i asiàtiques. Auckland té la major població polinesia de tot lo món,[14] i la proporció més alta de gent d'orige asiàtic del restant de Nova Zelanda. Grups ètnics de tots els racons del planeta tenen presència en Auckland, fent d'ella la ciutat més cosmopolita del país.

 
La primera ministra Helen Clark rebent la benvinguda en un marae d'Auckland.

El panorama cultural d'Auckland ha creixcut considerablement durant els últims anys, favorit, en gran part, per l'èxit de la trilogia de El Senyor dels Anells, ya que algunes de les seues escenes varen ser rodades a les afores d'Auckland. Un dels epicentre més importants de l'escena cultural aucklandesa és The Edge, una conglomeración d'edificis en les rodalies dels creus de Queen Street, Wellesley Street, Albert Street i Mayoral Drive. De gran acceptació per la població local són els dissabtes en Karangahape Road, a on existixen multitut de tendes, mercats d'alimentació i d'artesania típica maorí i polinesia. També hi ha varis mercadillos típics del Pacífic per tota la ciutat.

Arts

L'oferta cultural de la ciutat és molt àmplia, en gran cantitat d'actes orientats a la família. Entre els acontenyiments anuals en Auckland destaquen Opera in the Park, un concert que se celebra en febrer en el Auckland Domain. Els natius polinesios tenen el seu propi dia en el Pasifika Festival, una celebració típica de la seua cultura que té lloc en el Western Springs, durant el més de març. Christmas in the Park és el concert de Nadal que se celebra, també, en Auckland Domain.

 
L'Auditori Auckland Town Hall.

Tant la New Zealand Symphony Orchestra com la Royal New Zealand Ballet Company, pese a tindre la seua sèu en Wellington, solen oferir els seus espectàculs en Auckland en certa assiduïtat. Generalment tenen lloc en l'auditori Town Hall o en el teatre Aotea Centre. També en el Town Hall és a on la filharmònica local Auckland Philharmonia realisa els seus espectàculs de música clàssica, òpera i ballet. L'anteriorment citat Aotea Centre és el teatre principal de la ciutat i conta en distints auditoris. Un atre teatre notable d'Auckland és el Civic Theatre, entre Queen Street i Wellesley Street West, recentment reformat. L'oferta teatral es culmina en el Sky City Theatre, a on es realisen actuacions i concerts de roc, ball, teatre i atres espectàculs, i en el Dolphin Theatre.

Estil de vida

Els aspectes positius en la vida d'Auckland són el seu clima suau, abundant ocupació i oportunitats educatives, i les seues numeroses instalacions destinades a l'oci i diversió. Mentrestant, els problemes de tràfic (comparat en atres ciutats del país), i els auments en els preus de les vivendes són els aspectes negatius més citats per la majoria dels ciutadans d'Auckland.cita requerida No obstant, Auckland està actualment situat en la tercera posició en la llista de les 55 ciutats en millor calitat de vida del món. Sobre la llista del UBS AG de les ciutats més riques del món, Auckland estava situat en la 23ª en 2006.[15]

Parcs i naturalea

 
Arboleda de cerezos en Auckland Domain.

El Auckland Domain és un dels parcs més grans dins de la ciutat, situat prop del districte financer d'Auckland i tenint una bona vista del Golf i de l'Illa Rangitoto. Atres parcs més chicotets propencs al centre de la ciutat són l'Albert Park, Myers Park, Western Park i Victoria Park. Mentres la majoria dels cons volcànics en el camp volcànic d'Auckland han segut afectats per les mines i pedreres, molts dels cons restants estan ara localisats dins dels parcs i conserven un caràcter un poc més natural que les afores de la ciutat. Varis parcs com a Mont Eden, North Head i One Tree Hill (Maungakiekie) tenen relació en temps prehistòrics i fortificacions històriques. Atres parcs al voltant d'Auckland es troben en Western Springs, a on existix un enorme parc que lindo en el Museu de Transport i Tecnologia, i en el Zoo d'Auckland. El Jardí Botànic està situat més al sur, en Manurewa. Els transbordadors proporcionen el transport a parcs i reserves naturals en Devonport, Waiheke Island i Rangitoto Island. El Waitakere Ranges Regional Park, a l'oest d'Auckland, oferix un territori natural i verge d'arbusts, de la mateixa manera que en Hunua Ranges, al sur.

Educació

Auckland té un gran número d'importants institucions educatives, incloses algunes de les majors universitats del país. Auckland també és conegut per ser el centre principal de l'educació de l'idioma estranger, en grans números d'estudiants foràneus (especialment de l'Est d'Àsia) aplegant a la ciutat per varis mesos o anys per a deprendre anglés o estudiar en universitats.

 
Auckland Grammar School.

En Auckland existixen una gran multitut d'escoles de primària i secundària, en el Auckland Grammar School (per a chics), Mount Albert Grammar School, Auckland Girls' Grammar School i Epsom Girls' Grammar School, sent els més coneguts. La ciutat té vàries escoles privades com les exclusives King's College, Auckland International College i Diocesan School for Girls. Ademés, en Auckland estan els tres majors instituts per número d'estudiants de jornada completa del país: Rangitoto College, Avondale College i Manurewa High School. En l'educació universitària destaca la Universitat d'Auckland. Va ser fundada en 1883 i és membre del pla educacional Universitas 21. Està formada per diferents facultats com la de medicina, economia, art i ingenieria. Conta en quatre campus: un en la ciutat i el restant en Grafton, Tamaki i North Shore. En total hi ha matriculats 34 000 estudiants.[16]

La Universitat de Tecnologia d'Auckland es troba en ple centre de la ciutat. Va ser fundada en 1895 com Auckland Technical School, pero l'1 de giner de 2000 va passar a ser universitat despuix de la concessió, per part del Auckland Institute of Technology, d'eixe estatus. Atres centres docents notoris són la Universitat de Massey (campus d'Albany) i el Institut de Tecnologia de Manukau (campus d'Otara), en Unitec New Zealand (campus de Mt Albert), l'institut tècnic més gran d'Auckland.

Transporte

Aeroport

 
Aeroport Internacional d'Auckland.

El Aeroport Internacional d'Auckland és l'aeroport més gran de Nova Zelanda, en un tràfic de més de 12 millons de passagers a l'any —prop de 7 millons en vols internacionals i 6 millons en nacionals—, sifra que s'espera que es duplique per a l'any 2025.[17] Està localisat junt al port de Manukau, en el barri de Mangere. Hi ha negociacions des de fa molt temps per a desenrollar un atre aeroport en Whenuapai, aprofitant un camp militar fora de l'us al noroest. Les principals rutes tenen com a destí Austràlia, Singapur, Hong Kong, Japó, Chile i la costa oest dels Estats Units. En Nova Zelanda, les conexions són a Wellington i Christchurch, la ciutat més important de l'illa del sur del país. Dins de l'Aeroport Internacional d'Auckland les conexions són bones, estant les dos terminals nacionals a un quilómetro escàs de la terminal internacional. De totes formes, existix a disposició dels usuaris un autobús que cobrix el recorregut gratuïtament. Atres sis aeròdroms conformen el transport aéreu d'Auckland. Es troben vorejant la conurbación d'Auckland, i la majoria d'ells cobrixen el transport aéreu privat i llauger. Es tracta dels chicotets aeroports d'Ardmore Airport, que es troba al surest de Manurewa, en Manukau, una de les quatre ciutats que componen l'àrea metropolitana d'Auckland. El Great Barrier Aerodrome és un chicotet aeroport localisat en el golf d'Hauraki. El tercer és Parakai Aerodrome, que es troba al noroest d'Auckland i a 35 minuts del CBD de la ciutat. El quarto és l'aeroport militar RNZAF Base Auckland, pertanyent a la Royal New Zealand Air Force i localisat en el port de Waitemata. La llista la conclouen el North Shore Aerodrome i l'aeroport privat Waiheke Island Aerodrome.

Autobusos

 
Autobús Stagecoach en Queen Street, Auckland.

La ret d'autobusos en la regió i ciutat d'Auckland la cobrix la companyia privada Stagecoach New Zealand, actualment coneguda com NZ Bus, encara que sempre baix la supervisió de MAXX Blue, l'empresa de transport públic d'Auckland. Les llínees d'autobusos són, principalment, radials que conecten el CBD d'Auckland en els barris i zones de la perifèria i que ixen, la major part, del Britomart Centre. Els servicis d'este mig de transport urbà han experimentat una important milloria en els últims anys, com l'implantació de 20 nous "Links", els autobusos circulares del centre, en 2007.[18] També han segut introduïts plans d'autobusos de trànsit ràpit (BRT o Bus Rapid Transit, en els països de parla anglesa) com el Northern Busway —obert en giner de 2008— o el Central Connector. No obstant, els autobusos en Auckland encara seguixen mantenint retarts en freqüència i tenen mala image pels aucklandeses.[18]

Es poden obtindre billets combinats per a un dia com el Auckland Discovery Day Pass o el Auckland Pass, que inclouen viages en autobusos, trens i ferris per al North Shore (incloent Davenport). Resulta de gran utilitat per al turiste la Auckland Busabout Guide, guia d'autobusos de la ciutat que pot conseguir-se en quioscs i centres d'informació turística.

Tren

Auckland solament dispon d'un tren de llarc recorregut, el Overlander, que cobrix el trayecte Auckland-Wellington. Funciona diàriament en els mesos d'estiu i en divendres, dissabtes i dumenges durant el periodo hivernal.

 
Ret ferroviària d'Auckland.
 
Central Motorway Junction (CMJ), intersecció de les autopistes estatals.
 
El viage en ferry és un dels mijos de transport públic més populars d'Auckland.
 
Rutes en ferry des d'Auckland.
 
La Terminal de ferry d'Auckland.

Existix, ademés, un chicotet servici de metro interurbà, el Veolia (anteriorment conegut com Connex Auckland), que és una divisió de la companyia de trens més gran d'Australasia, Veolia Environnement. Es compon de tres llínees, l'occidental, l'oriental i la sur, conectant els barris perifèrics en el centre d'Auckland. La Eastern line (llínea de l'est) cobrix el trayecte Britomart Transport Centre-Papakura via Orakei. La Southern line (llínea del sur) funciona de dilluns a divendres i realisa el recorregut Britomart Transport Centre-Papakura via Newmarket. Per últim, la Western Line (llínea de l'oest) de dilluns a divendres (els dumenges no es realisen servicis) en el trayecte Britomart-Waitakere. L'estació de trens d'Auckland es troba en el Britomart Transport Centre, un bonico edifici que va ser sèu de la companyia de correus i que ha segut transformat per a l'unificació de les estacions d'autobusos i trens.[19]

Carreteres

En Auckland, la majoria de les autovias són estatals, sent fàcilment reconeixibles per les sigles «SH» i un número. El sistema numeral de les carreteres està ordenat de menor a major per valor de l'importància de les ciutats. Els números més baixos es corresponen a les principals vies entre ciutats —la SH1, Auckland-Wellington— i els números més alts indiquen carreteres secundàries que unixen localitats menors —la SH94 que partix d'Et Anau a Milford Sound—. El restant de vies són conegudes popularment com a «carreteres B», per les poblacions que conecta i per la calitat dels seus asfalt —quan no són de gravilla—. La ret d'autopistes estatals neozelandesa conecta les ciutats situades en l'àrea urbana en la ciutat a través de les autopistes del nort, sur, noroest i suroest. L'Auckland Harbour Bridge —autopista del nort— és el principal nexe d'unió entre Auckland i North Shore City, sent també un dels punts conflictius per les seues freqüents congestió de tràfic. La Central Motorway Junction, també coneguda popularment com 'Spaghetti Junction' per la seua complexitat, és l'intersecció de les dos autopistes fonamentals d'Auckland, l'estatal 1 i la 16, aixina com de les zones perifèriques de la ciutat. Les dos vies arterials més llargues dins del Gran Auckland són Great North Road —gran carretera del nort— i Great South Road —la del sur—, que eren les dos principals conexions entre abdós direccions abans de l'implantació de la ret estatal d'autopistes.

Tràfic

Auckland sempre va tindre problemes de tràfic. Poc despuix de la construcció de l'Auckland Harbour Bridge, va caldre afegir quatre carrils, dos en cada costat, ya que no era capaç de soportar el tràfic existent. En juliol de 2003 es va inaugurar el Centre de Transport Britomart. En març de 2004 l'alcalde John Banks va anunciar la construcció del corredor de transport de l'est, que incloïa la construcció d'una nova autopista. No obstant l'enorme oposició al proyecte (en un cost de 4000 millons de dólars neozelandesos) va fer que la construcció de l'autopista finalment s'abandonara.

Marítim

El transport marítim juga un paper fonamental en la vida i economia d'Auckland. La ciutat és un important punt d'escala per a travessies, aplegant en l'época estival de 2003 i 2004 19 travessies que varen fer 33 visites, duent en si uns 55 000 visitants a la ciutat. En l'época de turisme hivernal, Auckland va rebre 20 barcos que varen visitar la ciutat en 35 ocasions.

Ferry

El servici de ferris és gestionat per Fullers i ixen des de la terminal de Quay Street. Les rutes dels transbordadors solen ser locals, especialment a zones de la perifèria com Devonport, Bayswater, Birkenhead i Stanley Bay. No obstant, també existixen conexions en atres punts geogràfics de la zona com al golf d'Hauraki, particularment a les illes Great Barrier i Waiheke. Els servicis són de dilluns a dijous i el preu del billet varia en funció del petròleu. Ademés, el transbordador Interislander creua el estret de Cook diàriament en vàries ocasions al dia. L'operador Fullers va revelar en un estudi que va transportar a 4,2 millons de viagers a l'any en 42 010 viages, en una mija de 100 passagers per trayecte.[20]

La principal estació de ferry es troba en ple centre del districte financer d'Auckland, en Queen Street i junt a l'estació de trens i autobusos Britomart Transport Centre. No obstant, també hi ha terminals en els barris perifèrics de Devonport, Stanley Bay, Bayswater, Northcote Point, Birkenhead i Half Moon Bay, aixina com en les illes del golf d'Hauraki. Pese a això, l'Auckland Regional Transport Network (ARTNL), que s'encarrega de la construcció de terminals per als passagers, va invertir entre 2005 i 2006 prop de 20 millons de dólars neozelandesos per a la reforma d'estes terminals i dels problemes d'aparcament de les mateixes.[21]

Patrimoni

La següent és una llista d'atraccions turístiques i punts de referència de l'àrea metropolitana d'Auckland:

 
Britomart Transport Centre, l'estació de trens d'Auckland.
 
Auckland War Memorial Museum.
  • Auckland Civic Theatre: famós teatre en aforament per a 2378 persones, situat en el centre de la ciutat.
  • Harbour Bridge: el pont que conecta Auckland i North Shore, tot un símbol d'Auckland.
  • Auckland Town Hall: històric edifici utilisat tant per a funcions administratives com per a concerts.
  • Auckland War Memorial Museum: museu multi-exposició localisat en l'Auckland Domain, conegut pel seu impressionant estil neoclàssic.
  • Aotea Square: és una gran àrea pública pavimentada considerada com el centre de la ciutat d'Auckland, és a sovint lloc de mercats d'artesania, reunions o festivals d'arts.
  • Britomart Transport Centre: és el districte financer del transport públic localisat en l'històric edifici Edwardian.
  • Eden Park: estadi deportiu principal d'Auckland, a on freqüentment juguen els seus partits els All Blacks de rugby i els Black Caps de críquet.
  • Karangahape Road: coneguda com "K' Road", és un carrer d'Auckland famosa per les seues bars, clubs i chicotetes tendes, sent ademés una zona roja.
  • Kelly Tarlton's Underwater World: conegut aquari en l'est del suburbi de Mission Bay.
  • MOTAT: Museu de Transport i Tecnologia d'Auckland, en Western Springs.
  • Queen Street: el carrer principal de la ciutat. És un dels principals reclams turístics ya que en ella es troben els edificis històrics més importants, ademés de teatres, cines, galeries d'art, bancs i centres públics, com l'estació de transbordador.
  • Sky Tower: l'element més significatiu de la ciutat. És la torre més alta de tot el Hemisferi Sur en els seus 328 metros d'altura, per lo que les seues excelents vistes panoràmiques són tota una atracció entre els visitants. Les seues obres varen començar en 1994, finalisant en 1997 i és la difusora de la senyal de televisió i ràdio. Rep a 700 000 visitants a l'any, convertint-se en l'atracció més visitada d'Auckland.[22]
  • Viaduct Basin: antigament era un port comercial, pero ara és una zona de luxosos apartaments, oficines i restaurants.

 

Vista panoràmica d'Auckland.

Ciutats hermanades

Auckland posseïx acorts d'agermanament de ciutats en nou ciutats. Es tracta de les següents:[23]

Ademés, posseïx un "acort d'amistat" en les ciutats japoneses de Shinagawa i Tomioka,[24] i una aliança estratègica en la ciutat alemana d'Hamburc.[25]


Referències

  1. ↑ Sarah Bulmer. «¿Ciutat sense estat? Urbanisació pre-europea (Auckland, Nova Zelanda)». Archivat des d'el original, el 25 d'octubre de 2007. Consultat el 3 d'octubre de 2007.
  2. ↑ «Ngātu Whātua - Contacte europeu». Et Llaura Encyclopedia of New Zealand. Archivat des d'el original, el 9 de febrer de 2008. Consultat el 10-03-07.
  3. ↑ «Turisme d'Auckland.». Archivat des d'el original, el 28 d'abril de 2005. Consultat el 8 d'abril de 2008.
  4. ↑ «Manukau Harbour - Formació» (en anglés). Archivat des d'el original, el 23 de giner de 2009. Consultat el 10 de giner de 2008.
  5. ↑ «Nova Zelanda: El paraís» (en anglés). Archivat des d'el original, el 5 d'abril de 2008. Consultat el 31 de març de 2008.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Climate Summary for 1971-2000» (en anglés). National Institute of Water and Atmospheric Research. Archivat des d'el original, el 3 d'abril de 2009.
  7. ↑ «Snowstorms» (en anglés) (PDF). Archivat des d'el original, el 22 d'agost de 2006. Consultat el 1 d'agost de 2006.
  8. ↑ «¿Cóm podria afectar la meua regió el canvi de clima? Canvi de clima d'Auckland.». Ministeri de Mig ambient de Nova Zelanda. Archivat des d'el original, el 15 d'octubre de 2008. Consultat el 1 d'abril de 2008.
  9. ↑ 2001 Regional Summary (de la web de Statistics New Zealand)
  10. ↑ 2006 Regional Summary Tables by Regional Council (de la web de Statistics New Zealand)
  11. ↑ «El CBD d'Auckland d'una ullada» (en anglés). Archivat des d'el original, el 24 de juny de 2007.
  12. ↑ «Auckland Regional Profile» (en anglés). labourmarket. co. nz. Archivat des d'el original, el 16 de decembre de 2006.
  13. ↑ «Comparació de ciutats neozelandeses» (en anglés).
  14. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Archivat des d'el original, el 17 de maig de 2008.
  15. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}. (pdf). Archivat des d'el original, el 29 d'octubre de 2012. Consultat el 25 d'agost de 2014.
  16. ↑ «The University of Auckland». Archivat des d'el original, el 10 de decembre de 2007.
  17. ↑ «Stage one begins for second runway» (en anglés).
  18. ↑ «Cóm aplegar en tren». Archivat des d'el original, el 25 de giner de 2009. Consultat el 1 d'abril de 2008.
  19. ↑ «Fullers floats ferry services as solution to traffic woes» (en anglés). The New Zealand Herald.
  20. ↑ «Ferry terminals offer tiquets to ride» (en anglés). The New Zealand Herald.
  21. ↑ «Auckland: Llocs d'interés». Archivat des d'el original, el 3 de març de 2008. Consultat el 31 de març de 2008.
  22. ↑ «International partnerships - Sister cities» (en anglés). Auckland City Council. Archivat des d'el original, el 30 de març de 2008. Consultat el 31 de març de 2008.
  23. ↑ «International partnerships - Friendship cities» (en anglés). Auckland City Council. Archivat des d'el original, el 30 de març de 2008. Consultat el 31 de març de 2008.
  24. ↑ «International partnerships - Strategic alliance» (en anglés). Auckland City Council. Archivat des d'el original, el 30 de març de 2008. Consultat el 31 de març de 2008.

Enllaços externs

Commons

Referències