Iwi
Els Iwi (iwi) són les unitats socials més grans dins de la cultura maorí. Iwi significa «gent» o «poble»;[1] sent el seu significat anàlec al de tribu o clan, en la diferència de que a voltes pot referir-se a un grup que comprenga vàries tribus.
Segons la tradició oral maorí, els grups Iwi es remonten als migrants polinesios originals que varen aplegar des de Hawaiki. Alguns iwi s'agrupen en grups més grans segons el whakapapa (la genealogia) i es coneixen com waka (lliteralment «canoas», en referència a la migració original). Estos supergrupos generalment complixen funcions simbòliques més que pràctiques. En temps pre-europeus, la majoria dels maoríes s'alien a grups relativament menuts en forma de hapū («subtribus») i whānau («família»). Cada iwi alberga una cantitat de hapūs; els hapū del iwi Ngātu Whātua, per eixemple, són Et Uri-o-Hau, Et Roroa, Et Taoū i Ngātu Whātua-o-Ōrākei.
En la Nova Zelanda moderna, el iwi pot eixercir un poder polític significatiu en la recuperació i gestió de la terra i d'atres actius. (Note's, per eixemple, l'acort del Tractat de Waitangi de 1997 entre el Govern de Nova Zelanda i els Ngā@i Tahu, que compensa al iwi per les diverses pèrdues dels drets garantisats en virtut del Tractat de Waitangi de 1840).
Iwi més importants
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anexe:Iwis de Nova Zelanda.
Iwis en major població
[editar | editar còdic]- Ngāpuhi – 125.601 (en la regió de Northland)
- Ngātu Porou – 71.049 (en la regió de Gisborne)
- Ngātu Kahungunu – 61.626 (en la costa este de l'Illa Nort)
- Ngā@i Tahu – 54.819 (en l'Illa Sur)
- Waikato Tainui – 40.083 (en Waikato)
- Ngātu Tūwharetoa – 35.874 (en el centre de l'Illa Nort)
- Ngātu Maniapoto – 35.358 (en Waikato i Waitomo)
- Tūhoe – 34.890 (en Et Urewera i Whakatane)
- Et Arawa – 19.719 (en la baïa de Plenty)
(Senyes de 2013.)[2]
Agrupacions d'iwis en major població
[editar | editar còdic]- Sense afiliació – 110.928
- Waikato Tainui – 55.995 (Regió de Waikato)
- Ngā@i Tahu Whanui – 55.986 (en l'Illa Sur)
- Et Arawa – 43.374 (confederació en Rotorua i la baïa de Plenty)
- Et Hiku – 33.711 (en la Regió de Northland)
- Ngātu Raukawa – 29.442 (en Waikato, Taupo i Manawatū)
- Et Atiawa – 23.094 (en Taranaki i Wellington)
- Hauraki Māori – 14.313 (en el golf d'Hauraki)
(Senyes de 2013.)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ballara, A. (1998). Iwi: The dynamics of Māori tribal organisation from c.1769 to c.1945., Wellington, Nova Zelanda: Victoria University Press..
- Vore també: Durie, A. (1999). «Indigenous community education», Emancipatory Māori education: Speaking from the heart. In S. May (Ed.) (en anglés), Philadelphia: Multilingual Matters, p. 66-78.
- Vore també: Healey (2006). The nature of the relationship of the Crown in New Zealand with iwi Māori, Unpublished doctoral dissertation, University of Auckland.
- Vore també: Sharp, A. (1999). What if value and rights lie foundationally in groups? The Maori case. Critical Review of International, Social and Political Philosophy, p. 1-28. - ↑ «2013 Census QuickStats about Māori – tables». Statistics New Zealand. Archivat des d'el original, el 13 de juliol de 2014. Consultat el 9 de juliol de 2017.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Iwi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.