Segons l'IUCN, en Suràfrica, en 2024 hi havia 1691 àrees protegides que cobrixen un total de 116.286 km², el 9,53% del país (1.220.170 km²), i 238.704 km² d'àrees marines, el 15,43% del total que li correspon (1.547.395 km²). En este conjunt hi ha 22 parcs nacionals, 2 reserves naturals especials, 16 són àrees montanyoses de captació d'aigües, 57 són reserves naturals forestals, 42 són àrees marines protegides, 62 són mijos ambients protegits, 12 són àrees boscoses naturals i 1.444 són reserves naturals (Nature Reserve), moltes de les quals són de caràcter privat. Entre les zones protegides hi ha 9 reserves de la biosfera de l'Unesco, 4 llocs patrimoni de la humanitat i 23 llocs Ramsar.[1][2][3]
Els Parcs Nacionals de Suràfrica es coneixen com SANPark o South Africa’s National Park, i els que es troben en la província de KwaZulu Natal es diuen KZN Wildlife. Atres parc són considerats Peace park o parcs transfonterizos, que són els que engloben varis països i tenen noms diferents segons el país.
Àrea de conservació transfronterer del Gran Mapungubwe, 4872 km2, des de 2006. També és conegut com a Àrea de conservació transfronterer Limpopo-Shashe. En 2003, el Paisage cultural de Mapungubwe va ser proclamat patrimoni de la humanitat per l'Unesco. En 2004 s'inaugura el parc nacional de Mapungubwe. En 2012 es crea l'àrea transfronterer, que té 1350 km2 en Botswana, 2561 km2 en Suràfrica i 960 km2 en Zimbabue. Hi ha elefants, lleons, lleoparts, guepardos, chacals, etc. La part surafricana inclou el parc nacional de Mapungubwe i la Reserva natural de Venetia Limpopo (330 km2), aixina com una futura ampliació cap a l'Àrea de conservació de la vall del Limpopo i vàries reserves més menudes, com la Reserva privada de caça de Mapesu (125 km2), la proposta Reserva de caça de Mogalakwena, la de Vhembe i vàries granges privades més menudes. En Botswana, inclou la Reserva de caça de Tuli Nort, formada per 36 propietats, en 711 km2 i l'adició en una segona fase vàries granges que comprenen 1350 km2. En Zimbabue, varis ranchos i l'àrea de gestió de la naturalea de Hwali, Maramani i Machuchuta, en uns 960 km2.[4]
Parc nacional dels Elefants de Addo, 1.640 km². Tercer en tamany de Suràfrica, es va crear en 1931 per a protegir a 11 elefants, i hui alberga més de 600 elefants i atres mamífers.
Parc nacional de Camdeboo. Fins a 2021 era la Reserva de caça privada del mont Camdeboo, en 140 km². Ara és el parc nacional número 22 i té 194 km2. Situada en el gran karoo, replanellsemidesértica situada entre el sur de Suràfrica i el sur de Namíbia, rodeja casi per complet d'una ciutat de la Província Oriental del Cap, cridada Graaff-Reinet. El parc se situa als peus de les montanyes Sneeuberg, entre 740 i 1480 m d'altitut. Hi ha guepardo, rinoceront blanc, búfalo del Cap, girafa, zebra, felinos salvages, antílops i aus.[6]
Reserva de caça de Bucklands, 60 km² en una reserva privada que posseïx art rupestre i va ser escenari d'algunes batalles de les Guerres Xhosa. Fronteriça en la Great Fish River Reserve, que posseïx tres àrees, Andries Vosloo, Double Drift i Sam Knott en el curs del riu Great Fish, en un total de 450 km².[10]
Parc nacional Golden Gate Highlands, 340 km², al nordest de l'Estat Lliure, establit en 1963 per a protegir els roquedos de arenisca que varen ser una volta refugie dels bosquimanos. Destaca la roca Brandwag, un eixint dels tallats que formen una part del parc. Situat a l'est del veld, el clima és sec en juny i agost, i relativament plujós entre octubre i abril, en uns 800 mm de precipitació anual i altituts que voregen els 2000 m en les parts altes, que formen part dels monts Maloti, del sistema de Drakensberg que voreja el altiplano. La vegetació dominant és l'herbar, en més de 60 espècies d'herbes i una miqueta de bosc afromontano, en espècies comunes com Leucosidea. Hi ha numeroses coves en pintures rupestres dels sant. És un dels últims refugis del quebrantahuesos, i el ibis Geronticus, que anida en la Cathedral Cave. Entre els mamífers, zebra de Burchell, ñu negre, eland, blesbok, gasela saltarina (springbok) i oribi. S'han identificat 140 espècies d'aus, i s'ha reintroducido el zonuro jagant.[17]
Parc nacional de QwaQwa, 220 km2, des de 1992. És part del Parc nacional Golden Gate Highlands i el Parc Maloti-Drakensberg, patrimoni de la humanitat, este últim format per l'unió del Parc nacional de Sehlabathebe en el regne de Lesotho i el Parc de uKhahlamba-Drakensberg, en Suràfrica. La zona del parc és la llar històrica dels pobles kwena i batlokwa. Sobre la vegetació, forma part del alt veld, una zona mesetaria formada per praderies obertes i tossals, en pluges en l'estiu austral, entre novembre i abril. Entre maig i octubre, el temps és sec i fret en temperatures que cauen als 13 oC. Pot aplegar a nevar en les zones més altes. En els pasturages, en numeroses espècies de plantes, es troben springboks, zebres de Burchell, elands, ñus negres, blesboks i alcélafos caama. En la zona del Parc nacional Golden Gate Highlands] es troba el Basotho Cultural Village, un poble museu que mostra cóm vivien els basotho.[18]
Reserva natural Gariep, 110 km2. En la vora nort del embassament de Gariep en el riu Orange. Entre Bloemfontein (a 208 km) i Colesberg (a 48 km), alberga les majors manades de springbok de Suràfrica. l'embassament de Gariep, obert en 1971, té un assut de 88 m d'altura i 914 m de llongitut en una central hidroelèctrica de 4 turbines que produïxen 360 MW. Almagasena el major volum d'aigua de Suràfrica: 5340 hm3, i té una superfície de 374 km2 en la frontera entre la província de l'Estat Lliure i la del Cap Oriental.[22]
Reserva natural Sandveld, 370 km2 junt al embassament de Bloemhof, de 230 km2 de superfície, la mitat meridional de la qual pertany a la província del Noroest i alberga li Reserva natural de l'embassament de Blohemhof. Entre abdós reserves cobrixen prop de 500 km² i rodegen completament l'embassament. En el paisage de sabana elevada, per damunt de 1200 m, hi ha rinoceronts blancs, girafes, antílop sabre, antílop ruano, búfalos, ñúes i zebres.[23]
Reserva natural de l'Embassament de Sterkfontein, 180 km2, al suroest de Harrismith, prop de la Reserva natural dels monts Drakensberg. Alberga l'embassament de Sterkfontein, de 70 km2, de gran atractiu per als peixcadors. La reserva va de 350 a 1700 m d'altitut i rep unes precipitacions que oscilen entre 700 i 1400 mm prop de Lesotho, donant lloc varis biomas, afromontano, karoo i sabana, en unes 230 espècies d'aus, incloent el buitre del Cap i el quebrantahuesos.[24]
Reserva natural de Dinokeng, 190 km2, en el quadrant nordest de la província. És l'única reserva de Gauteng que posseïx els cinc grans: elefant, lleó, lleopart, rinoceront i búfalo. El nom, pres de les ètnia baTswana i baPedi, significa lloc entre rius, ya que se situa en les conques dels rius Olifants i Limpopo. Pluges entre 350 i 750 mm i temperatures entre 0oC i 40oC.[27] La veterinària espanyola Fabiola Quesada, coneguda com Dra. Fabiola Jones en una série de televisió espanyola, viu i treballa en esta reserva.
Província de KwaZulu-Natal
KwaZulu-Natal en SuràfricaCascada Tugela, en el Parc nacional de Royal Natal.Erro al crear miniatura: Estuari de Santa Lucia, que ara forma part del Parc del chapull de iSimangaliso. A l'esquerra, el riu Msunduzi, en el centre el riu Umfolozi, en els seus canals abandonats, i al nort, a la dreta, l'estuari. El poble de Santa Lucía es veu en la curva de l'estuari. La zona jaspeada entre els rius Msunduzi i Umfolozi mostra el chapull. A l'esquerra hi ha camps de canya de sucre. En la mar es trasluce el cieno.Chapulls de Santa Lucía en el Parc del Chapull de iSimangaliso
En 1997, es crea Ezemvelo KZN Wildlife en el mandat de conservar la biodiversitat, gestionar les àrees protegides i promoure el ecoturisme sostenible en KwaZulu Natal. L'organisació depén tant de la llegislació migambiental provincial com a estatal, basada en el National Environmental Management. Gestiona unes 120 àrees protegides, des d'ecosistemes marins a pasturages de montanya.[28]
Parc del Chapull de iSimangaliso, fins a 2007 de Santa Lucía, 3280 km2 en 280 km de llínea costera que inclou 13 zones conservades, entre elles les reserves naturals del llac Etrza, de Mapelane i de Sondwana Bay, la reserva i el santuari marins de Santa Lucía (60 km d'estany coster paralel a la costa, en més de mil hipopótams i cocodrils), False Bay, el llac Sibayi, la baïa Kosi, la veta Vidal, Eastern Shores, Charters Creek, Western Shores, Sodwana Bay, uMkhuze i Coastal Forest. Quatre chapulls dins del parc són llocs Ramsar: el llac Sibaya (77,5 km²), els secs de coral i la plaja de les tortugues de Tongaland (395 km² de reserva marina), la baïa de Kosi (110 km²) i el sistema de Santa Lucía (St. Lucia System, 1.555 km²).[30][31]
Parc Hluhluwe-Imfolozi, 960 km² de tossals i montanyes que varen ser una volta cazadero del rei Shaka. Està composta per la Reserva de caça Hluhluwe, a on habiten els cinc grans d'Àfrica i el parc Hluhluwe Imfolozi, una zona d'acomodació la secció de la qual sur és la reserva de caça Imfolozi, la més antiga de Suràfrica, establida en 1895, renovada per a la conservació del rinoceront blanc.[32]
Les girafes són molt abundants en la reserva de Ithala
Reserva natural de Ithala, 290 km2, en els monts Ngotshe, en una profunda vall entre 400 i 1450 m d'altura, en el riu Pongolo, en el thornveld del nort de la província, en una vegetació densa de xares espinoses adaptades a un clima sec. La zona és geològicament interessant per l'antiguetat de les roques, que rocen els 3000 millons d'anys. En la vall, la vegetació és més profusa, en les altures hi ha replanells herbàcies i en les montanyes hi ha canons i goles a on resalten les palmes, els aloes i Bauhinia galpinii, que produïx flors roges de forma abundant i és coneguda localment com a 'orgull de De Kaap'. Hi ha restants de poblament humà de fa 20.000 anys. En els últims cinccents anys, està poblada pels nguni. Entre els animals, rinoceronts, elefants, búfalos i girafes, estes tan abundants que són emblema del parc, aixina com tota classe d'antílops. No hi ha lleons. Entre els depredadors, lleoparts i hienes. Entre les aus, àguiles, buitres, esturços i pardals secretari. Fa anys, es reintrodujo el picabueyes piquirrojo des del parc Kruger.[33]
Reserva de caça Mkuze, 400 km2, en el nort de Zululandia, des de 1912, posseïx sabana, bosc, zones arenenques, boscs de ribera, salares, praderies, tallats i arestes rocoses. Es troba al noroest de l'estuari marí de Santa Lucía, que forma part del Parc del chapull de iSimangaliso, patrimoni de la humanitat des de 1999. Hi ha unes 400 espècies d'aus. Entre els animals hi ha elefants, rinoceronts, hipopótams, chacals, girafes, elands, kudus i atres antílops, aixina com lleoparts, guepardos i hienes.[34]
Reserva de caça de Ndumo
Reserva de caça Ndumo, 102 km2, en el districte del nordest de Zululandia conegut com Maputalandia. En la frontera en Moçambic, a on el riu Pongola s'unix al riu Maputo. Adjacent el Parc d'elefants de Tembe, de 300 km2. Entre els hàbitats es troben els boscs sobre dunes, els boscs de ribera, planures d'inundació i aluvials, praderies, salares, chapulls, boscs de acacias i una densa xara de malezas espinoses, principalment acacias (thornveld). Entre els mamífers, hi ha nyalas, hipopótams, rinoceronts, cocodrils del Nilo, impalas i búfalos del Cap. No hi ha grans felinos, i els elefants abunden en el veí Tembe. Entre les aus, hi ha garceta negra, pelícanos i gansits.[35]
Reserva natural Midmar, 23 km2, entorn al embassament de Midmar, a 7 km a l'oest d'Howick, en el riu Umgeni. Entre 1045 i 1138 m d'altitut sobre un sol rocós i ondulat en poca terra, cobert d'herbars en un clima templat en precipitacions de 775 mm anuals que cauen entre octubre i març. Entre els mamífers hi ha en altílope oribi, la musaraña Suncus infinitesimus i la comadreja rayada africana. En l'estreta franja de l'embassament hi ha atres antílops, ñues i zebres. Entre les aus, grulla coronada cuelligrís i torillo nano, entre unes atres.[36] L'embassament, construït en 1965, cobrix 18 km2 i acumula 235 hm3. L'assut té 30 m d'altura i 1423 m de llongitut. L'embassament té un club de yates i és famosa per la Midmar Mile, una carrera de natació que en 2009 va ser reconeguda com la major del món en aigües obertes, encara que la distància recorreguda és de sol 1 milla, pero en 13.755 participants.[37]
Reserva natural de la gola de Oribi (Oribi Gorge), 18 km2.La gola de Oribi es troba en el sur de KwaZulu-Natal. Té uns 27 km de llongitut, 180-300 m de profunditat i uns 5 km d'esgambi en el seu punt més ample. Rep el nom de l'antílop oribí, que abundava quan es va crear la reserva en 1950 i hui és rar. La base dels tallats forma part del cratón de Kaapvaal que té uns 1000 millons d'anys. Els tallats es formen sobre areniscas d'uns 365 millons d'anys. La gola ha segut excavada pel riu Mzimkulwana, a l'oest, que desemboca en el riu Mzimkulu, a l'est. Destaca la cascada de Lehr, d'uns 165 m d'altura, i el pont suspés a 110 m d'altura. La reserva està a 21 km de Port Shepstone, en la costa. Hi ha una carretera construïda per presoners de guerra italians. Hi ha boscs en les ales baix els tallats i es poden vore chicotets antílops i grups de babuinos.[38]
Reserva natural de Umtamvuna, 32,57 km2. Creada en 1971, inclou una secció del riu Mtanvuna,rodejat de tallats i replanells, a 19 km cap a l'interior des de Port Edward, en la costa, en el sur de KwaZulu-Natal. El riu recorre uns 28 km dins de la reserva i rep a un afluent, el riu Bulolo. El replanell consistix en pasturages que cauen sobre els escarpes de bosc de KwaZulu-Natal. Alguns dels escarpes, de 240 m d'altura, formats per areniscas, alberguen colónies de buitres del Cap.
Reserva natural de Spionkop en el tossal del mateix nom al fondo.
Reserva natural Spioenkop Dam, 44 km2. A 17 km al noroest de Winterton, a l'oest de KwaZulu-Natal. Es crea en 1975 en el nom de la batalla de Spion Kop, que va tindre lloc en 1900 entre les tropes angleses i els boers, la República Surafricana i l'Estat lliure d'Orange en la montanya o tossal (kop) de Spion, de 1460 m. La reserva inclou l'embassament de Spioenkop, en el riu Tugela, en una superfície de 15 km2 i un assut de 53 m d'altura, a 2,5 km del tossal. L'àrea és molt abrupta i rocosa, en unes 3000 ha de pasturages i un clima templat en una mija de 814 mm de pluja anuals que cauen entre octubre i març, l'estiu austral. En els prats hi ha acacias i xares, pero el lloc és destacable per les aus, encara que s'han vist kudus, alcélafos, impalas, chacals, caracals, proteles, gat montés africà, porc formiguer i la reintroducción del rinoceront blanc. Entre les aus destaquen el buitre del Cap, el buitre orejudo i l'àguila marcial. En els pasturages hi ha grulla del paraís, grulla coronada cuelligrís, secretari, avutada cafre i sisón senegalés, entre uns atres. És zona d'interés per a les aus per BirdLife.[39]
Privats:
Embassament d'Albert Falls en la reserva del mateix nom
Reserva natural de Coleford, 12,72 km2. Protegix una zona de pasturages dels tossals baix els escarpes del Drakensberg. El nom ve d'un pastor famós, James Cole, el primer europeu. Forma part de la IBA (BirdLife) del Gran riu Ingwangwana, reconeguda per ser hàbitat de la grulla carunculada i la polluela especulada.[41]
Reserva natural de Karkloof, 280 km2. Àrea protegida entre Curry's Post i la reserva de Rietvlei, 22 km al nort d'Howick i a 50 km de Nottingham Road. Forma part d'una entitat anomenada Karkloof Conservancy, de 400 km2, cedida per varis propietaris privats. En la reserva natural, per a protegir el bosc, que havia segut talat per les seues fustes dures, Timothy Hancock va arrendar el bosc i la seua granja a les autoritats locals en 1983 per a protegir la vida selvada. Més tart, es varen afegir terres de vultiu, pasturages i chapulls. Protegix espècies com la palometa blava de Karkloof, els mones samango, imbabalas, l'àguila coronada i els camalleons nanos. Entre les aus, destaquen el lorit robust, el zorzal de Gurney, el francolín gorgirrojo, la coloma caripálida, el toque coronat i la grulla carunculada, entre uns atres. S'han colocat plataformes elevades sobre els arbres per a millorar la visió de la vall.[42]
Gola de Molweni en la Reserva natural de Krantzkloof
Reserva natural de Krantzkloof, 668 ha, gestionat de forma provincial per Ezemvelo KZN Wildlife per a protegir una part de les goles dels rios Molweni i Nkutu, que travessen el replanell de arenisca de Kloof. La reserva conserva bosc coster de escarpe, un tipo de bosc entre la csta i el mistbelt que inclou arbres com Celtis africana, Combretum krausii i Millettia grandis; pasturages oberts del veld, biòtops de escarpe i mijos aquàtics a lo llarc dels rius. L'altitut oscila entre 140 i 520 m i està rodejada dels suburbis de Durban, que es troba al surest rodejada de numeroses poblacions més menudes, com Pinetown o Kloof, al sur de la reserva, i algunes zones protegides mes menudes, com el proyecte Ronald's Kloof, de 5 ha, les reserves naturals de Iphiti i Springside riu Molweni dalt, que afigen 12 ha. El bosc de la gola dividix els suburbis de Kloof i Forest Hill i és intersecado per la carretera de Kloof Fals. En este chicotet espai hi ha 25 espècies d'amfibis, 255 d'aus, 50 de maníferos, 36 de reptils, 150 de palometes i 274 d'arbres. En 1970 i 1971 es varen introduir el duiker blau i l'imbabala.[43]
Reserva natural de Mont Currie, junt al embassament de Crystal Spring, a 240 km de Pietermaritzburg i 250 km de Durban. Està dominada pel mont Currie, en el Drankensberg, de 2225 m d'altura, en una preeminència sobre l'entorn de 506 m,[44] en les ales del qual herbàcies estan esguitades de arbusts de Protea i algun pegat de bosc montano. En l'embassament s'han registrat unes 220 espècies d'aus, i l'entorn posseïx monuments històrics relacionats en els pioners europeus i als morts en la Primera Guerra Mundial.[45][46]
De safaríien la reserva privada de Phinda
Reserva natural de Phinda (Phinda Resource Reserve), 299 km2. Reserva privada a on es poden trobar els Big five, lleons, lleoparts, elefants, rinoceronts, búfalos, zebres, girafes, guepardos, facoceros, hipopótams, etc. Posseïx alguns estages de lux. Es troba al nordest de Durban, a unes quatre hores en direcció nort, prop de la costa, entre la reserva de caça de Mkuze i el parc de iSimangaliso.[47] Posseïx sèt ecosistemes, des de la sabana a la xara densa de acacias espinoses. Es crea a partir d'una granja en ganado i plantacions de pinyes degradades. Des de 1992, s'adherixen distintes finques fins que la zona de conservació alcança l'extensió actual.[48]
Embassament de Pongolapoort o llac Jozini en la Reserva natural de Pongola
Reserva natural de Pongolapoort, 132,76 km2, també coneguda com a Reserva natural de Pongola, en Zululandia, en el nort de la província, en les montanyes Lebombo com a fondo, en el costat oest del llac Jozini,[49] format per l'assut de Pongalopoort, de 89 m d'altura i 451 m de llongitut, en la frontera en Esuatini. El riu Pongola, tributari del riu Maputo, forma meandres dins de la reserva, d'oest a est, abans d'aplegar al llac, que va de sur a nort. Les planures alberguen quatre dels cinc grans: elefant, búfalo, rinoceront i lleopart, pero no hi ha lleons. Sí que hi ha hipopótams que poden vore's inclús en el llac, conegut per la peixca del peix tigre.[50] Hi ha unes 350 espècies d'aus. El llac té 160 km2 i està rodejat per un paisage de bushveld, un tipo de sabana arbolada.[51]
Reserva natural de Umlalazi, Adjacent al poble de Mtunzini, 120 km al nort de Durban, en la costa, al sur del riu Mtalazi i el seu estany, a l'oest de la Granja de peixos Mtunzini. A l'est es troba la mar i està tallada pel riu Siyaya i el seu estany. El terreny és pla, entre 0 i 30 m en una base rocosa que dona lloc a arenes cuaternarias. Un bosc sobre dunes ocupa la major part de la reserva. El clima és humit, en uns 1350 mm de pluja anuals. En les àrees humides predomina el carrizo de Phragmites. Un bosc pantanoso rodeja l'estany Siyaya, mentres que un manglar rodeja l'estany Mtalazi. És una zona d'interés per a les aus per BirdLife. El cinturó boscós coster és important per a la invernada d'aus com el zorzal motejat i hàbitat d'uns atres com l'estrilda verda, el batis carunculado gorginegro, l'estornino ventrinegro i el suimanga ratonil. També es troben la cigonya lanuda i l'àguila coronada. En els manglars hi ha una chicoteta població hivernal d'alció de manglar.[53]
Reserva de caça Albert Falls, 30 km2, prop de Pietermaritzburgo, entorn a l'embassament d'Albert Falls, creat en 1976 en 23,5 km2 de superfície i 290 millons de m3 d'aigua. L'assut té 33 m d'altura i 2 km de llongitut. En l'entorn hi ha zebres, impalas, blesbok, duikers, springboks, eduncas, etc. No hi ha depredadors ni cap dels cinc grans. L'emblema de la reserva és el pigargo vocinglero o àguila peixcadora africana.[54] En 2006 es va descobrir en l'embassament el cianoflagelado Ceratium hirundinella, espècie invasora pròpia d'aigües contaminades i eutrofizadas.[55]
Situació de Richards Bay en la costa surafricana
Reserva de caça Richards Bay. Es crea en 1976 quan es construïx un mur de 4 km en l'estuari de Richards Bay, 190 km al nort de Durban. La partix nordest del mur és un port i una zona industrial. Al suroest, la baïa es deixa intacta i es convertix en una reserva natural, declarada santuari per a les aus per BirdLife. En esta zona, tres rius desemboquen en els pantans i l'àrea de l'estuari: el riu Mtantatweni drena en el llac Cubhu, al sur; un canal en el cantó suroest drena plantacions de canya de sucre, i el riu principal, el Mhlatuze, forma l'estuari. Els tres estan canalisats. El sistema de chapulls del Mhlatuze drena en la mar per una canalisació construïda quan es va fer el port, en 1976. En l'estació seca, els rius deixen d'aportar aigua, pero en l'estació humida, en una precipitacions de 1400 mm en l'estiu austral, són abundants. Els pantans de papir es drenaron en gran part per a plantar canya de sucre, i el restant està rodejat de zones industrials. En lo que subsistix, la vegetació de papirs i atres espècies, és densa i impenetrable. En atres llocs, hi ha carrizals de Phragmites, pasturages i malezas. L'estany és mareal, poc profunda i està rodejada de manglars, llevat els extensos carrizals del noroest. El santuari alberga més de 10.000 aus aquàtiques molt diverses. Entre les espècies amenaçades, figuren el pelícano comú i el flamenc comú.[56]
Presa de l'embassament de Shongweni durant una inundació
Reserva de caça Shongweni, 15,75 km2, dels quals 47 ha l'embassament de Shongweni, 32 km al noroest de Durban en Hillcrest.[57] La reserva és eutròfica. Hi ha girafes, zebres, rinoceronts i kudus. S'organisen excursions guiades i passejades en barca.[58]
Reserva de caça Weenen, 50 km2, des de 1975, administrada de forma provincial per Ezemvelo KZN Wildlife, al noroest de Durban. Fins a 1948 va ser una granja, que va acabar expropiada pel govern per la deterioració del mig ambient. Entre la fauna hi ha rinoceront blanc i negre, girafa, kudu, eland, alcélafos, zebres, impalas, hiena, chacal, imbabala, redunca, raficeros, etc.
Reserva natural de Ben Alberts, 20 km2, en el districte de Waterberg, prop del poble miner ((ferro) de Thabazimbi (150 km), al nort del Parc nacional de Marakele. En un entorn de sabana arbolada d'Àfrica austral, alberga rinoceronts blancs, girafes, elands, zebres, facoceros i ñúes. El districte de Watenberg, de 30 km2, de sabana oberta ondulada, del que forma part Ben Alberts, posseïx pozas que atrauen els animals i estretes goles.[59]
Alción cabecipardo en LimpopoBubú azufrado en la Reserva de Rust de Winter
Reserva natural de l'embassament de Mokolo, 46 km2. rodejada pel massiç de Waterberg. Est, en el nordest de Suràfrica i en 6540 km2, va ser nomenat Reserva de la biosfera per l'Unesco en 2001. La reserva o parc provincial de Mokolo rodeja l'embassament de Mokolo, sobre el riu Mokolo, també conegut com d'Hans Strijdom, ocupa 829 hectàrees, en un assut de 55 m d'altura i 525 m de llongitut, construït per a proporcionar aigua i electricitat a Lephalale i la zona minera. La reserva està al nordest del Parc nacional de Marakele i prop de la Reserva de caça de Lapalala. Destaca per la peixca, en perca americana, barps, carpes, etc., i les aus, com el barbudo crestado, el pigargo vocinglero, l'alció cabecipardo i l'oca del Nilo, entre uns atres.[60]
Reserva privada de caça de Mapesu. Adjunta al parc nacional de Mapungubwe, en el que compartix 12,5 km pel nort. L'entrada està a 7 km a l'est de l'entrada al parc nacional. Es va crear en 2014 en uns 125 km2 per a protegir vàries espècies d'aus, mamífers i arbres. Està previst que forme part del Àrea de conservació transfronterer del Gran Mapungubwe com a part de la proposta Reserva de caça del Valle del Limpopo. Pertany a la ecorregió de sabana arbolada de mopane. S'han registrat fins a 383 espècies d'aus i entre els mamífers figuren els cinc grans d'Àfrica, elefant, búfalo, lleopart, rinoceront blanc i lleó. En 2017 es reintrodujeron guepardos i en 2019, licaones.[63]
Reserva natural de Sabi Sand, 650 km2, adjacent al parc nacional Kruger, en 50 km oberts al parc, formada per vàries reserves més menudes, algunes no es visiten, unes atres sí, com Londolozi i Sabi Sabi, a on es troben els millors estages de lux. En totes es goja dels cinc grans.[65][66]
Reserva natural de OhrigStad Dam, 25,36 km2, baix el escarpe de Drakensberg, en la R533, a l'oest de l'històric poble miner de Pilgrim Rest. Zona de transició entre la montanya i les terres baixes entorn al embassament de Ohrigstad. Hi ha unes 200 espècies d'aus. L'embassament es va crear en 195 en fins de regadiu. L'assut té 52 m d'altura i 377 m de llongitut. L'embassament, en Ohrigstad, té 99 ha de superfície i almagasena 14,2 millons de m3 d'aigua.[67]
Reserva de caça de Josefsdal Songimvelo, 480 km2, és la major reserva natural en Mpumalanga. Alberga més de 1400 espècies, inclosa l'última població selvada de la cícada Encephalartos lanatus. El paisage és de sabana en monts d'herba i tossals rocosos que trenquen en horisó. Hi ha 4 dels 5 grans mamífers, pero és una reserva coneguda pel rinoceront blanc. Destaquen les montanyes Bulembu i les profundes valls i goles del riu Komati. Hi ha unes 73 espècies de mamífers i llocs arqueològics, en varis campaments per a turistes.[68]
Reserva privada de caça de Londolozi, 150 km2 en el nordest de Suràfrica. Es troba dins de la Reserva privada de caça de Sabi Sand, que té 650 km2, just a l'oest del parc nacional Kruger, en el nordest de Suràfrica. La reserva de Sabi Sand compartix 50 km de frontera sense entancar en el parc Kruger, permetent que els animals passen entre abdós zones lliurement. Sabi Sand està formada per vàries reserves individuals que no estan obertes al públic, garantisant la virginitat de la zona. Londolozi sí que està oberta al públic, i posseïx els cinc grans, pero l'estrela és la visita als lleoparts, ya que són fàcils de vore.[69]
Reserva de caça Sabi Sabi, forma part de la Reserva natural de Sabi Sand, adjacent al parc nacional Kruger sense barreres. Inclou diverses reserves privades, algunes no es visiten i unes atres sí, com Londolozi. Sabi Sabi dona nom a una zona privada en residències de lux que organisa safaris.
Parc Nacional de Tankwa Karoo, 1.436 km², entre les províncies de Cap Septentrional i Cap Occidental, en una de les regions més seques de Suràfrica, en menys de 100 mm anuals. Està rodejat, a l'est, pels monts Roggeveld, que culminen en Sneeukrans (1,739 m); per l'oest, pels monts Cederberg, que culminen en Sneeuberg (2026 m) i Tafelberg (1969 m); pel nort, pels monts Kouebokkeveld, que culminen a 1690 m, i pel sur, pels tossals de les montanyes Koedoesberge i Klein Roggeveld, i el riu Tankwa. Les temperatures oscilen entre els ORDC de l'hivern i els ORDC de l'estiu. Erro al crear miniatura: Corredor rufo, que es troba en les zones seques de l'oest de Suràfrica i en Namíbia.La vegetació és de suculentes, xares i herbes estacionals. S'han introduït antílops com la gasela saltarina en els plans i el saltarrocas, en els tossals occidentals. I, en l'est, també l'antílop cabrío i el gran kudú. Entre les aus, el corredor rufo, la torruana namaqua i el colinegro tractrac. Aixina mateix, abunden les aus aquàtiques en les riberes del riu Tankwa i en l'entorn del embassament de Oudebaaskraal.[70]
Parc Nacional de Vaalbos, 220 km². És un parc no operatiu perque es troba en la zona de les mines de diamants, és massa chicotet i el soroll de les màquines altera la vida salvage.[71]
Parc nacional de Mokala, 275 km2. És un dels més recents, des de 2007, en l'est de la Província del Cap Septentrional. A 80 km al suroest de Kimberley, rep el nom en setsuana per la Acacia erioloba o espina de girafa, que domina el paisage, que cracen des de 2 fins a 16 m d'altura. El paisage està format per tossals (koppieveld) i àmplies planures en tossals aïllats de diabasa (granit negre) que contrasten en les àmplies planures arenenques del nort i l'oest del parc. Les aigües drenan cap a la frontera nort pel riu Riet. la vegetació és de transició entre els biomas del karoo i el Kalahari. La sabana en acacias atrau a numeroses espècies d'aus que inclouen la prinia pechinegra, l'avefría armada, la torruana melodiosa, l'escribano canelo, el chotacabras pecoso, el roquero de Namíbia, l'halconcit africà i el sisón negre aliclaro. Entre els mamífers, rinoceronts, búfalos, tsessebes, antílops, girafes, zebres, ñus, kudus, esturços, duikers, springboks, etc.[72]
Reserva natural de Bloemhof Dam, 250 km2, en la frontera enre les províncies del Noroest i Estat Lliure, que rodegen l'embassament de Bloemhof, en el riu Vaal. L'assut de Bloemhof es va construir a finals dels 1960, en la frontera entre les províncies Lliure i del Noroest. Té 33 m d'altura i 4,2 km de llongitut. L'embassament, a 1230 m d'altitut, és poc profunt, embassa 1,27 millons de m3 d'aigua i comprén una extensió de 223 km2. Arreplega les aigües dels rius Vaal, Vet, Vals i Sand River. La presa forma partix del subsistema d'assuts Bloemhof, junt en els embassaments de Vaal i Grotdraai en el riu Vaal, i el de Serkfontein en el riu Wilge, afluent del Vaal, i tots formen part del Sistema del riu Vaal, que inclou ademés els embassaments de Woodstock i Driel, en el riu Thukela, formant l'Esquema de transferència Thukela.[77] En el costat de la província de l'Estat Lliure de l'embassament es troba la Reserva natural de Sandveld. Hi ha rinoceront blanc, girafa, búfalo, antílop sabre i ruano, ñus, zebres i uns atres.
Reserva natural de Marico Bosveld, 4472 km2. Reserva de la biosfera de l'Unesco des de 2018 que inclou els rius Molemane, Molopo i Marico, que formen part de l'ampli Sistema dolomític d'aqüífers de la província del Noroest, una série d'aqüífers càrstics dolomítics essencials per a l'aprovisionament d'aigua per als municipis i el rec.[78] Marico es troba en l'intersecció de tres conques, la del riu Limpopo, la del riu Vaal i la del riu Orange a través del riu Molopo. La major part de la reserva s'usa per al pastoreig. Es tracta d'un paisage de sabana en cinc biomas: el highveld sec i el semiseco dins de les zones d'herba, el bushveld central i el de l'est del Kalahari dins del bioma de sabana en arbusts, i el highveld en vegetació pròpia de zones salines, sent el highveld la zona mesetaria del nort i nordest de Suràfrica entre 1500 i 2100 m d'altitut. S'han registrat unes 315 espècies d'aus i 73 de mamífers, entre elles el kudu, el lleopart i l'hiena. No hi ha elefants ni lleons ni rinoceronts.[79][80]
Reserva natural de S.A. Lombard. A 17 km a l'oest de Bloemhof, és una de les tres reserves naturals entorn a l'embassament de Bloemhof. Les atres dos són la Reserva natural de Sandveld i la Reserva natural de l'embassament de Bloemhof. Lombard és un dels primers centres d'investigació de la vida salvage de Suràfrica, acreditat per salvar de l'extinció el ñu negre o de coa blanca. La reserva no està normalment oberta al públic, encara que hi ha un parell d'estages. Té una varietat d'antílops, entre ells el springbok, el alcélafo caama i zebres, en un paisage de planura herbàcia del Kalahari, sense a penes arbres.[81]
Reserva de caça Botsalano, 60 km2, molt seca, en corrents d'aigua estacionals que fluïxen cap al riu Molopo en l'estació de les pluges, comprén gran part del veld (prat) espinós (thornveld) en alguns chapulls en les planures inundables. Hi ha molts termiteros i bosquetes d'arbres espinosos de Acacia, karee i Ziziphus mucronata o espino búfalo.[82] Hi ha dos dels cinc grans, búfalo i rinoceront blanc, aixina com springbok, eland i órix blanc. Entre les aus, buitre del Cap i buitre orejudo. No ahy depredadors, i abunden els puercoespines, muçols, mochuelos i pangolines.[83]
Erro al crear miniatura: Parc nacional Karoo des del pas Klipspringer. El escarpe està cobert ací per dolerita, una roca ígnea, lo que li dona la vora esmolada.Erro al crear miniatura: Tossals en el parc nacional Karoo, formades per limolitas cobertes de arenisca sòlida, en lo que es denomina estrats siliciclástics.
Parc nacional Karoo, 768 km², en la província Cap Occidental, en el Gran Karoo, centre sur del país, en part en el Baix Karoo, a 850 m, i part en l'Alt Karoo, a 1300 m. Les temperatures oscilen entre els 3,ORDC de l'hivern i els ORDC de l'estiu, que és quan es donen les pluges. Hi ha unes 66 espècies mamífers, entre ells el búfalo, el rinoceront negre, la zebra de montanya del Cap i l'eland comú.[84] Tant la part superior com l'inferior del escarpe dins del parc es troben en el Grup Beaufort del Supergrupo Karoo, una série d'estrats depositats en el desert de Kalahari entre el Carbonífero tardà i el Jurásico primerenc. Beaufort és l'àrea més extensa i ocupa uns 145.000 km².
Parc nacional Garden Route, 1261 km². Sorgix de l'unió del parc nacional Wilderness i el parc nacional Tsitsikamma, junt en atres zones protegides propenques a la costa. Hi ha un bosc natiu important d'uns 600 km², incloent el tipo de vegetació del fynbos. El cridat parc nacional del Llac Knysna és una secció d'este parc en la zona de la costa, una zona d'estuari a on es pot trobar el caballit de mar Hippocampus capensis, el camalleó nano de Knysna, l'ostrero negre africà i el bosc de Harkerville, a on es poden fer excursions.[85]
Reserva natural de Knersvlakte, 855 km2. En el municipi de Matzikama, al nort de Vredendal. Creada en 2014, és propietat de la branca surafricana del WWF i gestionada per l'agència provincial de conservació CapeNature. Hi ha unes 1500 espècies de plantes, de les que 190 són endèmiques. La major part és terreny montanyós cobert de grava de cuarzo blanc entre Klawer i Kliprand, al nort del riu Olifants. Es troba a uns 255 m d'altitut. La grava de color blanc fa que les temperatures siguen més baixes que en zones circumdants.[88][89]
Referències
↑«South Africa, Africa» (en anglés). Protected Planet, IUCN. Consultat el 29 de decembre de 2019.
↑«Explore Parks» (en anglés). South African National Parks. Consultat el 29 de decembre de 2019.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
_sulfureopectus,_at_Rust_de_Winter_Dam,_Limpopo,_South_Africa._(44707993214).jpg)
.jpg)