Anar al contingut

Parc del Chapull de iSimangaliso

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Parc del Chapull de iSimangaliso

El Parc del Chapull de iSimangaliso[1] (abans de l'1 de novembre de 2007 Santa Lucía) se situa en la costa este de la província de KwaZulu-Natal, en Suràfrica, uns 275 km al nort de Durban (Coordenades no vàlides</noinclude>). És la tercera àrea protegida de Suràfrica en extensió; ocupa 280 km de costa, des de la frontera en Moçambic en el nort fins a Mapelane al sur del estuari del Santa Lucía, en un esgambi en la zona terrestre d'entre 1 i 24 quilómetros; la zona marina ocupa un esgambi de 5 quilómetros a lo llarc de 155 quilómetros de costa.

El parc cobrix una superfície d'uns 3.280 km² d'ecosistemes naturals, administrats per Ezemvelo KZN Wildlife. El parc està format per 13 unitats de conservació:

Conté quatre chapulls d'importància internacional protegits pel Conveni de Ramsar.

Ecosistemes

Com a moltes regions d'estuari, el Parc del Chapull de iSimangaliso té una vida salvage molt diversa, que reflectix la concentració de múltiples ecosistemes creats per les variacions de salinitat a lo llarc de les estacions i dels anys, i entre distints llocs del parc. És el major estuari d'Àfrica i alberga, entre atres atraccions, el major bosc sobre dunas del món, en dunes que alcancen els 180 metros d'altura. Els pantàs que rodegen al llac estan alimentats per l'aigua que es filtra de les dunes; són importants refugis per als sers d'aigua dolça quan la salinitat del llac és elevada.

El parc està format per cinc ecosistemes, que funcionen independentment, encara que estan integrats entre sí:

  • El sistema marí, caracterisat per les aigües càlides del oceà Índic, que contenen els secs de coral més meridionals d'Àfrica, aixina com canons submarins i llargues plages arenenques. Els sediment aportats per la corrent de Agulhas es depositen en els canons submarins, per lo que l'aigua que banya els secs és d'una transparència excepcional.
  • Les costes orientals, un sistema de dunes costeres format per altes dunes alineades, selves subtropicals, planures herbàcies i chapulls.
  • El sistema llacustre, format pels dos llac salats de Santa Lucía i Kosi, units a l'estuari, i quatre grans llac d'aigua dolça: Sibayi, Ngobezeleni, Bhangazi del nort i Bhangazi del sur.
  • Els pantans de Mkuze i Mfolozi, en selves pantanosas i extenses zones de marisma cobertes de canyars i papirs.
  • Les costes occidentals, en antics terrats llineals i sabanas arboladas.

Flora i fauna

Encara que menys conegut que atres parcs surafricans, com el parc nacional Kruger i la delta del Okavango, iSimangaliso alberga més espècies, per la seua situació privilegiada en una zona de transició entre ecosistemas tropicals i subtropicals:

  • 109 espècies de reptils i 50 d'amfibis; les tortugas llaüt i carey utilisen les plages del parc com la seua principal zona de nidificació de l'Àfrica Austral;
  • 991 espècies de peixos de sec, aixina com el celacanto en els canons submarins prop de la baïa de Sodwana;
  • 53 espècies de coral i 812 de moluscs;
  • 734 gèneros vegetals, en 44 espècies endèmiques.

És l'únic parc d'Àfrica a on poden trobar-se al mateix temps hipopótams, cocodrils i taburons.

En total, el parc alberga 147 espècies de vertebrats amenaçats.

Erro al crear miniatura:
Image de satèlit del parc, en els llímits de vàries àrees de conservació en groc.

Història

En 1895 es va crear la Reserva de Caça de Santa Lucía.

En 1971, el llac de Santa Lucía i les plages tortugueras i els secs de coral de Maputaland es varen incloure en la Convenció Relativa als Chapulls d'Importància Internacional especialment com a Hàbitat d'Aus Aquàtiques (RAMSAR).

En decembre de 1999 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco.

El parc del chapull de Santa Lucía va anar oficialment rebatejat com a Parc del Chapull de iSimangaliso en maig de 2007 i es va fer oficial l'1 de novembre de 2007.[1]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 stlucia-southafrica.com. «iSimangaliso name change celebration» (en anglés). Consultat el 16 d'octubre de 2008.

Enllaços externs

Commons


Referències