Anar al contingut

Província de KwaZulu-Natal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Província de KwaZulu-Natal


KwaZulu-Natal (també cridada KZN i Zululand, en espanyol Zululandia) és una de les nou províncies que formen la República de Suràfrica. La seua capital és Pietermaritzburg i la seua ciutat més poblada, Durban. Està ubicada en l'extrem est del país, llimitant al nort en Mpumalanga, Swazilàndia i Moçambic, a l'est en l'oceà Índic, al suroest en Oriental del Cap i a l'oest en Lesotho i Estat Lliure.

És la província en la segona major població del país (solament per darrere de Gauteng) i és la pàtria de l'ètnia zulú.

Història

Valle de la zona.

La costa de Natal va ser descoberta per Vasc dona Gama el dia de Nadal de 1497. Nadal en portugués és Natal.

En 1901, l'Estat de Natal va privar als natius del dret a elegir als seus representants en l'Assamblea, mentres que diverses lleis varen restringir el seu ingrés o els seus desplaçaments en el país.[1]

Quan el bantustán de KwaZulu (que significa la terra dels zulúes) va ser reincorporat a la província de Natal despuix del fi del apartheid en 1994, la província va ser denominada KwaZulu-Natal. La província és de majoria zulú. És l'única província del país que du el nom del seu grup ètnic dominant.

Guerres lliurades en el seu sol:

Geografia

Una plaja en al Costa Nort.

Existixen tres diferents zones geogràfiques: la zona costera del oceà Índic, les planures del centre i dos àrees montanyoses: el Drakensberg a occident i les montanyes Lebombo al nort. El riu Tugela fluïx d'oest a est pel centre de la província. Les temperatures miges de la regió van des de 17 a 28 °C d'octubre a abril i d'11 a 25 °C en els mesos frets. Les pluges són regulars a lo llarc de l'any i deixen una precipitació d'uns 690 mm.

Fauna i flora

Llegislació i govern

El Congrés Nacional Africà (CNA) no va conseguir la majoria absoluta en KwaZulu-Natal en les eleccions surafricanes de 2004.

Govern provincial

La capital provincial és Pietermaritzburg.

La presidenta del govern provincial és Nomusa Dube-Ncube (CNA) des del 10 d'agost de 2022.

Cos llegislatiu

L'edifici del cos llegislatiu data de 1889, inaugurat pel governador de Natal, Sir Arthur Havelock.

Els 80 membres del cos llegislatiu segons les eleccions de 2018 es repartixen d'esta manera:

La província manté una situació singular, en mantindre la seua constitució un important paper simbòlic i representatiu a la realea zulú; sent un cas homologable al de les monarquies de Buganda i Ashanti en les repúbliques d'Uganda i Ghana respectivament.

Economia

Durban és un àrea urbana en gran creiximent, sent la segona major ciutat del país i posseïx el major port d'Àfrica en bons enllaços ferroviaris al restant del país. La principal indústria és la del refinat del Sucre. També posseïxen ganado Oví, vacú, llet, cítrics, dacsa, sorgo, cotó i bananes. Les indústries, localisades en les afores de Durban inclouen a l'industrial textil, caucho, fertilisants, paper, processat d'aliments i refineria de petròleu. Plantes de processat d'alumini en Richards Bay, en la costa central. Importants jaciments de carbó i fusta. Durant el apartheid la població negra es va vore obligada a viure en bantustanes en una economia ganadera de subsistència.

El turisme representa un important sector de l'economia del Natal, especialment el turisme coster estival i el turisme interior cultural zulú.

Demografia

El 55% de la població és rural, en una taxa d'alfabetisació del 70%. La desocupació alcança el 45%.

Grups ètnics   Llengües
Negres 85,3 %   IsiZulu 80,9 %
Asiàtics 8,5 %   Inglés 13,6 %
Blancs 4,7 %   IsiXhosa 2,3 %
Mestizos 1,5 %   Afrikáans 1,5 %

Capitals

  • Durban en 3,5 millons d'habitants (capital econòmica i cultural).
  • Pietermaritzburg, en 600 000 habitants (capital administrativa).
  • Ulundi, sèu de la cort real zulú, antiga capital del bantustán de Kwazulu.

Majors ciutats

Atres ciutats

Ensenyança

Segons el cens de 2001, el 23 % de la població de 20 anys o més no ha rebut cap educació, mentres a l'universitat aplega el 5 %.

Agermanament

Referències

  1. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 5 d'agost de 2019. Consultat el 5 d'agost de 2019.

Enllaços externs


Referències