Anar al contingut

Inselberg

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Inselberg


Spitzkoppe, Namíbia: inselberg i pedimento
Kopje de la província de Masvingo (Fort Victoria), Zimbabue
Archiu:Sugar loaf from Crist Redentor 2010.JPG
Baïa de Riu de Janeiro, en Brasil, i el seu conjunt de el "pans de sucre", vists des de l'estàtua del Crist Redentor

Un inselberg o "monte illa", en geomorfología i geologia, és un terme que descriu un relleu aïllat (tossal, cerro o menut massiç) que domina significativament una planura o una replanell subhorizontal (cf. pedimento) i s'usa també com a sinònim el terme de bornhardt (Plantilla:IPA-en). Segons el Dictionnaire de la géographie de Pierre George (1970), és, breument, un relleu residual rocós, o escarpe. Birot els descriu com: montanyes en miniatura creades per l'erosió.[1]

Orige del terme

[editar | editar còdic]

El terme inselberg prové de les palabrás en alemà Berg i Insel, que signifiquen «montanya-illa». En plural se sol escriure: inselberge o inselgebirge, respectant la gramàtica alemana o també inselbergs, respectant la gramàtica anglesa.

El terme va ser concebut pel Wilhelm Bornhardt (1864–1946), geólogo i explorador alemà del Àfrica Oriental Alemana, que per la seua abundància en la regió, ho va descriure per primera volta en 1898 com: un relleu aïllat que mostra flancs abruptes i que està rodejat per un pédiment (glacis d'erosió constituït sobre roques dures al peu del inselberg). La seua definició ha donat lloc des del principi de el XX a una abundant lliteratura científica. No obstant, la confusió persistix en moltes obres de divulgació.[2][3]

Atres noms

[editar | editar còdic]

Les formacions d'este tipo són abundants en el sur d'Àfrica.En Àfrica oriental se'ls denomina en Afrikáans kopje, "Cap menut" en holandés.[4][5] En Amèrica del Sur també s'utilisa el terme cerro illa.[6] En Amèrica del Nort, es privilegia el terme monadnock que deriva d'una paraula amerindia de la llengua de la tribu abenaki.[7] Atres sinònims són utilisats en geologia com montinsula.[8]

En espanyol, a voltes s'ampra també com a sinònim cerro testic, encara que este descriu millor accidents geogràfics també aïllats, pero més extensos en superfície.[9]

També s'utilisen molts térmens que descriuen localment esta classe d'accidents, que encara que molt similars, tenen tots chicotetes diferències que aconsellen indicacions en el seu us:

  • butte, tossal aïllat prominent, d'ales ben pronunciades i en un chicotet cim pla; usat en Estats Units i Canadà;
  • mogote, relleu prominent i aïllat de roca calcàrea que generalment apareixen en regions de pluges tropicals o subtropicales, amprat en el Carib i en illes com Cuba i Puerto Rico;
  • monolit natural, bloc de pedra de gran tamany, compost d'un sol element;
  • teua, tipo de volcà, caracterisat per tindre el seu cim pla i ales empinades formades quan la lava brota a través d'un gros glaciar o capa de gèl;
  • morro, aflorament rocós, generalment de dur granit o cuarzo, en les aigües poc profundes d'un port, a sovint de forma redona i, a voltes molt alt;
  • taula, zona elevada de terreny en un cim pla i els costats del qual solen ser penya-segats abruptes;


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Grand géomorphologue français du XXe siècle.
  2. «Glossery of Terms: Bornhardt». Yonsei.ac.kr. InfoCenter for Environmental Geology. Archivat des d'el original, el 27 d'octubre de 2011.
  3. Twidale, C R; Romaní, J R V (2005). «Inselbergs and Bornhardts», Landforms and Geology of Granite Terrains, New York: A.A. Balkema, pp. 109–116. ISBN 0-415-36435-3.
  4. Y. Lageat, Y. Gunnell, « Landscape development in tropical shield environment », in A. Godard, J.-J. Lagasquie, Y. Lageat (Eds), Basement regions, Springer, Berlín, Heidelberg, Nova York, 2001, pag. 173-197.
  5. Y. Lageat, « La surface de piémont de Namibie », Géomorphologie : relief, processus, environnement, 1, 2000, pag. 3-12.
  6. Revista de geografia Nort Gran.(38)
    119–119.ISSN 0718-3402.doi:10.4067/S0718-34022007000200008.Consultat el 2023-02-26.
  7. «Soils with Am. Indian Names | Vermont NRCS». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 20 de març de 2009. Consultat el 2023-02-26.
  8. J.-J. Lagasquie, Y. Lageat, J.-P. Peulvast, A. Godard, Y. Gunnell, « Morphostructural units, multi-storeyed scenery and the origin of escarpments in basement terrains », en A. Godard, J.-J. Lagasquie, Y. Lageat (Eds), Basement regions, Springer, Berlín, Heidelberg, New York, 2001, p. 35-63
  9. «Neogene | National Commission for Stratigraphy Belgium». ncs.naturalsciences.be. Consultat el 2023-02-26.