Anar al contingut

Nguni

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Nguni
Tres jóvens guerrers Ngoni, vestits en el trage tradicional de la tribu, incloent el tocat. Duen una llança i un escut. Malaui, ca. 1895.

El grup ètnic nguni és un conglomerat de pobles d'orige bantú en gran presència en el surest africà. A principis del XXI superaven els 30 millons de persones distribuïdes entre Lesotho, Botswana, Malaui, Tanzània, Zàmbia, Zimbabue, Swazilàndia, Moçambic i Suràfrica.[1][2][3][4]

Els antepassats ngunis varen partir del llac Chad en el V en direcció surest. Restants arqueològics situen en el VII a varis dels seus grups assentats a la vora del llac Tanganica. Per al XV ocupaven abdós costats de la cadena montanyosa Drakensberg. Estos primers clans posteriorment es varen assentar en una àmplia franja de territori de terres altes que s'estenia des del Gran Riu Fish , en lo que hui és la província del Cap Oriental, fins a la baïa de Kosi, prop de la frontera de la província de KwaZulu / Natal i Moçambic, paralela a l'Oceà Índic. Durant el XX el seu territori va ocupar l'àrea des de l'antic bantustán surafricà Ciskei, de l'época del apartheid, fins a Swazilàndia.[5][6][7]

De l'inicial moviment poblacional nguni es varen anar desgajando clans que varen donar orige a la formació d'importants nacions com la zulú, ndebele, xhosa, ngoni i suazi, entre unes atres. A pesar d'estes escissions varen conseguir mantindre una raïl llingüística comuna, l'idioma nguni; un univers cultural i una organisació social similar, enriquits pels diversos contactes seculars en atres pobles que varen ser agregats, assimilats o conquistats.[8][9][10][11]

Idioma

La llengua nguni pertany al conjunt de llengües bantúes d'Àfrica Austral junt en l'idioma embena, sesoto, tsonga i inhambane. Diversos estudis demostren que tots ells compartixen en major o menor medida paraules en el seu vocabulari.[12][13]

Estudis llingüístics parlen d'una llengua predecessora, el protonguni derivat del bantú oriental.  Estos autors situen en el XV, en l'establiment dels grups ngunis a abdós costats de la cadena Drakensberg el moment de la seua difusió per tota la regió austral. A esta comunitat llingüística dels pobles australs se sumen similituts en les pràctiques socials de xhonas i ngunis relatives a filiació patrillinial, circumcisió i poligàmia. El veïnat dels parlants de les llengües bantúes australs també es manifesta en la semblança de la seua organisació política tant dels clans com dels seus regnes.[14]

D'esta llengua comuna, en només variacions llingüístiques sotils i graduals es varen desenrollar a finals del XIX i principis del XX atres variants com xhosa, ndebele, zulú i suazi.[13] Les llengües ngunis són úniques entre les llengües bantúes puix han incorporat els fonema de "clic". Estos sons varen ser absorbits per l'idioma a través del matrimoni dels ngunis en els pobles anteriors de parla khoisan de la zona, els idiomes de la qual es caracterisaven per tals sons de clic.[8][6][15][16][17][18]

Relat fundacional

El deu uNkulunkulu, que habita en el cel, va prendre un junc del llit del riu i ho va partir. En un dels trossos va crear a Mnguni, mític cap nguni i creador d'una prole de la que prové tot el grup ètnic.[19][20]

La dispersió del grup nguni, la creació de nous regnes i les particularitats dels distints caps varen donar lloc a relats llegendaris adaptats a cada circumstància. Entre ells la figura de Togu, un atre cap mític nguni.[19]

Vore també

Referències

  1. ↑ Cortés López, José Luis; Cortés Echevarría, {{{nom2}}} (2009). Diccionari històric-etnogràfic dels pobles d'Àfrica, Món Negre, p. 301. ISBN 978-84-7295-210-2.
  2. ↑ «The Nguni, The Natalians, and Their History».The Journal of African History.8(3)
    529–540.ISSN 0021-8537.Consultat el 2024-05-11.
  3. ↑ «Nguni» (en en). Oxford Reference. doi:10.1093/oi/authority.20110803100233719. Consultat el 2024-05-11.
  4. ↑ «Bantu, Nguni People Cluster | Joshua Project». joshuaproject. net. Consultat el 2024-05-11.
  5. ↑ Cortés López, José Luis (2001). Pobles i cultures d'Africa: etnohistoria, mit i societat, Món negre, pp. 583-589. ISBN 978-84-7295-170-9.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Nguni | History, Culture & Language | Britannica» (en en). www. britannica. com. Consultat el 2024-05-11.
  7. ↑ Gonen, Amiram (1996). Diccionari dels pobles del món : dels ABADJA als ZUWAWA, Anaya, p. 669. ISBN 9788479793500.
  8. ↑ 8,0 8,1 «Nguni languages | Britannica» (en en). www. britannica. com. Consultat el 2024-05-11.
  9. ↑ (2009) Encyclopedia of African religion (en anglés), SAGE, pp. 673, 729. OCLC 185031292. ISBN 978-1-4129-3636-1.
  10. ↑ Ki-Zerbo (1982). Història general d'Africa, UNESCO, p. 37. ISBN 9788430908981.
  11. ↑ «PeopleGroups. org - Bantu, Nguni» (en anglés). peoplegroups. org. Consultat el 2024-05-11.
  12. ↑ Niane, D. T. (1985). Història General d'Àfrica vol IV, UNESCO, p. 602. ISBN 9788430908981.
  13. ↑ 13,0 13,1 Shillington, Kevin (2005). Encyclopedia of African history (en Inglés), Nova York: Fitzroy Dearborn, p. 709. ISBN 9781849722209.
  14. ↑ Niane, D. T. (1985). Història General d'Àfrica Vol. IV, UNESCO, pp. 602-603. ISBN 9788430908981.
  15. ↑ «Nguni (S.407) | Ethnologue Free» (en en). Ethnologue (Free All). Consultat el 2024-05-11.
  16. ↑ «Nguni (S.41) | Ethnologue Free» (en en). Ethnologue (Free All). Consultat el 2024-05-11.
  17. ↑ «Nguni (S.42) | Ethnologue Free» (en en). Ethnologue (Free All). Consultat el 2024-05-11.
  18. ↑ «Nguni (S.43) | Ethnologue Free» (en en). Ethnologue (Free All). Consultat el 2024-05-11.
  19. ↑ 19,0 19,1 Cortés López, José Luis (2001). Pobles i cultures d'Africa: etnohistoria, mit i societat, Món negre, p. 585. ISBN 978-84-7295-170-9.
  20. ↑ Lynch (2010). African mythology, A to Z (en anglés), p. 130. ISBN 9781604134155.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Nguni&oldid=1446066»