Ngoni (poble)
.jpg){kind=link}
Els ngoni (plural angoni, també coneguts com abangoni, mangoni, wangoni) són originaris d'Àfrica del sur, a on varen viure a lo llarc de les zones costeres de Natal, La Veta i Transvaal sudoriental. Caracterisats per constituir jefatures poderoses, centralisades i gran part del seu ritual estava dirigit a la monarquia, varen implementar les tècniques militars Zulúes i aixina varen obtindre la reputació de feroces guerrers.[1]
Pertanyen al grup ètnic nguni de la branca tekela. Són agricultors i criadors de ganado.[2]
Idioma
[editar | editar còdic]- Artícul principal → nyanja.
La majoria dels ngoni parlen nyanja, pero en Malaui central alguns parlen chewa, que pertanyen a les llengües bantúes (denominades d'esta forma per Wilhelm Bleek (1827-75), que significa "persones" ba-ntu en la forma plural i en el singular seria mu-ntu) i uns atres una de les llengües parlades en Malaui i Zàmbia, denominada natalmente chitumbuka i reconegut com a idioma tumbuka.[3][4][5]
Història
[editar | editar còdic]En les agitacions d'el XIX en el surest d'Àfrica, els ngoni varen fugir al nort. El grup conduït pel cap Soshangane va fundar en Moçambic meridional la cridada dinastia Gaza i en 1850 varen véncer el territori comprés entre el riu Incomati i el Riu Zambeze. De 1832 a 1895 varen combatre contra governants portuguesos, fins que varen ser conquistats per estos. Més vesprada i gràcies a la seua reputació de feroces guerrers varen ser usats com a mercenaris.[6]
Quan apleguen a Zàmbia i Malaui en una migració en massa dirigida pel cap Zwangendaba i despuix de la seua mort varen alcançar la zona de lo que ara es coneix com la frontera entre Malaui i Tanzània. En conseqüència de la seua successió, es va produir el conflicte que més alvance va dur la migració de varis grups, Un d'ells cap al nort, un atre cap a l'oest i l'atre cap a l'est, establint-se en el Llac Malaui.[6]
Al voltant de l'any 1850 es varen instalar en terres pertanyents al clan Bemba, no obstant en 1870 varen ser derrotats per ells, com a resultat decidixen el trasllat imminent a Malaui per a aixina unir-se al poble ngoni que ya vivia allí. En 1860 varen alcançar el territori dels nsenga i varen realisar varis intents de prendre el poder en el pròsper regne chewa, conseguint-ho en l'any de 1880. Pel creuament en els chewa, els ngoni varen adoptar la major part de les seues costums culturals i socials, incloent la llengua. En 1898 els ngoni de Zàmbia varen ser conquistats pels britànics i un cap de la població va ser designat com a governador administratiu de la regió.[6]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Page, Willie F.; Davis, R. Hunt (2005). Encyclopedia of African history and culture, Rev. ed edició, Facts On File, p. 203. ISBN 978-0-8160-5199-1.
- ↑ Cortés López, José Luis; Cortés Echevarría, {{{nom2}}} (2009). Diccionari històric-etnogràfic dels pobles d'Àfrica, Món Negre, pp. 290-300. ISBN 978-84-7295-210-2.
- ↑ «OLAC resources in and about the Nyanja language». olac. ldc. upenn. edu. Consultat el 2024-05-25.
- ↑ «Glottolog 5.0 - Nyanja». glottolog. org. Consultat el 2024-05-25.
- ↑ «Chichewa language resources | Joshua Project». joshuaproject. net. Consultat el 2024-05-25.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 (2005) Encyclopedia of African history (en Inglés), Fitzroy Dearborn, pp. 903-905. OCLC ocm56033052. ISBN 978-1-57958-245-6.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ngoni (poble).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ngoni (pueblo)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.