Ngoni (poble)
Els ngoni (plural angoni, també coneguts com abangoni, mangoni, wangoni) són originaris d'Àfrica del sur, a on varen viure a lo llarc de les zones costeres de Natal, La Veta i Transvaal sudoriental. Caracterisats per constituir jefatures poderoses, centralisades i gran part del seu ritual estava dirigit a la monarquia, varen implementar les tècniques militars Zulúes i aixina varen obtindre la reputació de feroces guerrers.[1]

Pertanyen al grup ètnic nguni de la branca tekela. Són agricultors i criadors de ganado.[2]
Idioma
- Artícul principal → nyanja.
La majoria dels ngoni parlen nyanja, pero en Malaui central alguns parlen chewa, que pertanyen a les llengües bantúes (denominades d'esta forma per Wilhelm Bleek (1827-75), que significa "persones" ba-ntu en la forma plural i en el singular seria mu-ntu) i uns atres una de les llengües parlades en Malaui i Zàmbia, denominada natalmente chitumbuka i reconegut com a idioma tumbuka.[3][4][5]
Història
En les agitacions del XIX en el surest d'Àfrica, els ngoni varen fugir al nort. El grup conduït pel cap Soshangane va fundar en Moçambic meridional la cridada dinastia Gaza i en 1850 varen véncer el territori comprés entre el riu Incomati i el Riu Zambeze. De 1832 a 1895 varen combatre contra governants portuguesos, fins que varen ser conquistats per estos. Més tart i gràcies a la seua reputació de feroces guerrers varen ser usats com a mercenaris.[6]
Quan apleguen a Zàmbia i Malaui en una migració en massa dirigida pel cap Zwangendaba i despuix de la seua mort varen alcançar la zona de lo que ara es coneix com la frontera entre Malaui i Tanzània. En conseqüència de la seua successió, es va produir el conflicte que més alvance va dur la migració de varis grups, Un d'ells cap al nort, un atre cap a l'oest i l'atre cap a l'est, establint-se en el Llac Malaui.[6]
Al voltant de l'any 1850 es varen instalar en terres pertanyents al clan Bemba, no obstant en 1870 varen ser derrotats per ells, com a resultat decidixen el trasllat imminent a Malaui per a aixina unir-se al poble ngoni que ya vivia allí. En 1860 varen alcançar el territori dels nsenga i varen realisar varis intents de prendre el poder en el pròsper regne chewa, conseguint-ho en l'any de 1880. Pel creuament en els chewa, els ngoni varen adoptar la major part de les seues costums culturals i socials, incloent la llengua. En 1898 els ngoni de Zàmbia varen ser conquistats pels britànics i un cap de la població va ser designat com a governador administratiu de la regió.[6]
Vore també
Referències
- ↑ Page, Willie F.; Davis, R. Hunt (2005). Encyclopedia of African history and culture, Rev. ed edició (vol. III), Facts On File, p. 203. ISBN 978-0-8160-5199-1. Consultat el 2024-05-25.
- ↑ Cortés López, José Luis; Cortés Echevarría, Carmen (2009). Diccionari històric-etnogràfic dels pobles d'Àfrica, Món Negre, pp. 290-300. ISBN 978-84-7295-210-2. Consultat el 2024-05-25.
- ↑ «OLAC resources in and about the Nyanja language». olac. ldc. upenn. edu. Consultat el 2024-05-25.
- ↑ «Glottolog 5.0 - Nyanja». glottolog. org. Consultat el 2024-05-25.
- ↑ «Chichewa language resources | Joshua Project». joshuaproject. net. Consultat el 2024-05-25.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 (2005) Encyclopedia of African history (en inglés), Fitzroy Dearborn, pp. 903-905. OCLC ocm56033052. ISBN 978-1-57958-245-6. Consultat el 2024-05-25.
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ngoni (poble).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ngoni (pueblo)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.