L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Poble zulú

Els zulúes són un grup ètnic africà, d'orige nguni - ntungwa, en més de dèu millons d'individus que habiten principalment la província de KwaZulu-Natal, en Suràfrica, encara que també es troben en menor número per Botswana, Lesotho, Malaui, Swazilàndia, Moçambic i Zimbabue.[1][2][3]

Poble zulú

El seu idioma deriva originalment del bantú, encara que més recentment del subgrup nguni.[4] El regne zulú va eixercitar un paper rellevant en l'història de Suràfrica durant el XIX. En el XX, baix el règim del apartheid, este poble va ser classificat com a ciutadans de segona classe, sent discriminats. Hui en dia és el grup ètnic més numerós del país i posseïx igualtat de drets.[5][6]

Estan dividits en diferents clans, cada u governat per un cap. En la seua majoria, tots estos clans formen part, a la seua volta, del regne zulú, baix la sobirania d'un rei.[7][3]

Història

Orígens

 
El rei Shaka

Segons la seua tradició oral, el poble zulú es considera descendent d'un caudillo llegendari dels a bantu bakua zulu (Poble de la Terra de Zulú).

Originalment era un clan menor, fundat cap a 1709 per Zulu kaMalandela.[8] En la llengua zulú, Zulú significa cel, o firmament. Cap al XVIII ya comerciaven en els portuguesos en la baïa de Delagoa. El primer caudillo important va ser Senzangakhona entre el 1787 i el 1816, qui va integrar tots els clans zulúes en una única entitat polític-administrativa cap a 1807.

Es considera fundador de la nació zulú al caudillo Dingiswayo, fill de Jobe, qui del 1807 al 1818 va ser cap de la Confederació Mtetwa.[9]En 1818 esta confederació va declarar la guerra a la poderosa Confederació Ndwandwe i la va expulsar de les seues terres. No obstant el rei dels ndwandwe va eixecutar al cap Dingiswayo en capturar-ho despuix d'una batalla. Shaka va ocupar el lloc de Dingiswayo i en 1820 va dominar a tota l'antiga regió de la Confedración Ndwandwe i va donar als seus seguidors el nom de zulú.[3][10]

El regne zulú

Artícul principal → Regne zulú.

El Regne zulú, a voltes cridat l'Imperi Zulú o simplement Zululandia, va ser una monarquia en l'Àfrica austral fundada pel rei Shaka, que s'estenia a lo llarc de la costa del oceà Índic des del riu Tugela en el sur fins al riu Pongola en el nort.[11]

El regne va aplegar a dominar gran part de lo que és hui KwaZulu-Natal i Àfrica meridional, pero quan va entrar en conflicte en l'Imperi britànic en la década de 1870 durant la guerra anglo-zulú, va ser derrotat a pesar d'una primerenca victòria zulú en la guerra. L'àrea va ser absorbida posteriorment en la Colónia de Natal i més vesprada es va convertir en part de l'Unió de Suràfrica.[12]

En l'actualitat

Dignane es va enfrontar als afrikáner en una guerra entre 1838 i 1839 i va ser derrotat. En 1879 l'eixèrcit colonial britànic va terminar per destruir l'aparat militar zulú. En 1887 el territori zulú va quedar anexat a Gran Bretanya i finalment incorporat a Natal en 1897. En 1906 tindrà lloc l'últim alçament armat de les jefatures zulúes, serà encapçalat pel cap Bambata en protesta per l'imposició de britànica d'un impost de vot.[13]

 
Rei Dinizulu.

Com a resultat del tumult de 1907-1910, el successor de Dinizulu, Solomon kaDini zulu, no va ser reconegut com a rei per les autoritats britàniques, raó per la que en 1923 va fundar el moviment nacionaliste Inkatha Ya KwaZulu, que va dirigir fins a la seua mort el 4 de març de 1933, sent succeït com a líder del poble zulú per Cyprian Bhekuzulu k Solomon (1924-1968).[14][15]

Durant el apartheid les autoritats surafricanes varen intentar guanyar-se el respal de la població zulú en la creació del bantustán de KwaZulu l'1 de febrer de 1977, aplegant a plantejar-se inclús concedir una independència aparent al bantustan, llimitada per la dependència econòmica cap a la República Surafricana, pero es varen trobar en l'oposició del líder local Mangosuthu Buthelezi, que va refundar el moviment Inkatha Ya KwaZulu, antecedent del futur partit polític Inkatha Freedom Party.[8][16]

El bantustán va ser governat fins a la seua dissolució en 1994, en nom del rei zulú per Mangosuthu ("Gatsha") Buthelezi, membre ell també de la família real zulú. En 1968 va ser coronat com a successor Goodwill Zwelithini kaBhekuzulu.[8] Despuix del seu decés en 2021 i despuix d'un llarc juí successori, va ser coronat rei zulú, Misuzulu Zulu, el 29 d'octubre de 2022.[17][18]En decembre de 2023 un tribunal de Pretòria va declarar illegal la coronació i va ordenar al govern de Suràfrica rever la mateixa.[19]

Referències

  1. ↑ «Zulu people group in all countries | Joshua Project». joshuaproject. net. Consultat el 2024-05-14.
  2. ↑ Gonen, Amiram (1996). Diccionari dels pobles del món : dels ABADJA als ZUWAWA, Anaya, p. 852. ISBN 9788479793500.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Cortés López, José Luis (2009). Diccionari històric-etnogràfic dels pobles d'Àfrica, Món Negre, p. 429. ISBN 978-84-7295-210-2. Consultat el 2024-05-23.
  4. ↑ «Nguni (S.42) | Ethnologue Free» (en en). Ethnologue (Free All). Consultat el 2024-05-14.
  5. ↑ (2024-05-07).«South Africa».The World Factbook.Central Intelligence Agency.Consultat el 2024-05-14.(en en)
  6. ↑ Encyclopaedia Britannica, Inc (2010). Enciclopèdia moderna, Chicago: Encyclopaedia Britannica, pp. 270-271. ISBN 9781615353262.
  7. ↑ «Zulu | History, Culture & Language | Britannica» (en en). www. britannica. com (2024-04-21). Consultat el 2024-05-14.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Gonon, Amiram (1996). Diccionari dels pobles del món : dels ABADJA als ZUWAWA, Madrit: Anaya, p. 1033. ISBN 9788479793500.
  9. ↑ Cortés López, José Luis; Cortés Echevarría, Carmen (2009). Diccionari històric-etnogràfic dels pobles d'Àfrica, Món Negre, p. 429. ISBN 978-84-7295-210-2. Consultat el 2024-05-23.
  10. ↑ (2010-08-09) Àfrica do século XIX à década de 1880 (en pt-br), UNESCO Brasil, p. 121. ISBN 978-85-7652-128-0. Consultat el 2024-05-24.
  11. ↑ Encyclopaedia Britannica, Inc (2010). Enciclopèdia Moderna, Chicago: Encyclopaedia Britannica, p. 560. ISBN 9781615353262.
  12. ↑ Encyclopaedia Britannica, Inc (2010). Enciclopèdia moderna, Chicago: Encyclopaedia Britannica, p. 557. ISBN 9781615353262.
  13. ↑ Gonen, Amiram (1996). Diccionari dels pobles del món : dels ABADJA als ZUWAWA, p. 1034. ISBN 9788479793500.
  14. ↑ «Solomon KaDinuzulu» (en en-gb). uMlalazi Local Municipality. Consultat el 2024-05-23.
  15. ↑ «The king and the honeybirds. : Cyprian Bhekuzulu kaSolomon, Zulu nationalism and the implementation of the Bantu authorities system in Zululand, 1948-1957.».
  16. ↑ Gonen, Amiram; Varela Torrecilla, Carmen; Adánez Pavón, Jesús (1996). Diccionari dels pobles del món : dels ABADJA als ZUWAWA, Madrit: Anaya & Mario Muchnik, p. 1032. OCLC 44848027. ISBN 9788479793500. Consultat el 23/05/2024.
  17. ↑ «Governe de Suràfrica reconeix nomenament del rei Zulú – DW – 30/10/2022» (en es). dw. com. Consultat el 2024-05-23.
  18. ↑ «Suràfrica | Coronat el rei zulú» (en es). euronews (2022-10-29). Consultat el 2024-05-23.
  19. ↑ «Un tribunal de Pretòria va dictaminar que el nou rei zulú és “illegal”» (en és-uy). www. elobservador. com. uy. Consultat el 2024-05-23.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Poble_zulú&oldid=1445032»