Shaka

Shaka

Shaka (1787-22 de setembre de 1828), també conegut com Shaka Zulú, nom en el que sol aparéixer en major freqüència en els llibres d'història, fon un cap tribal zulú que a principis de el XIX va iniciar un procés que va transformar a la chicoteta tribu zulú en la nació guerrera més poderosa d'Àfrica, que es va enfrontar en èxit a l'alvanç del Imperi britànic des del cap de Bona Esperança.

Existixen vàries versions sobre la vida i obra d'este cap tribal que a sovint estan bregades en la realitat, presentant-ho com un lluent líder militar o com un déspota inhumà. Les fonts sobre la seua vida provenen principalment de la tradició oral zulú.

En l'época i societat tribal de Shaka existien creències en rituals màgics i religiosos que els zulúes realisaven, inclús en l'àmbit de la guerra. Les cròniques europees sempre els varen utilisar per a descalificar la cultura zulú i han influït en les evaluacions posteriors sobre Shaka.

Encara que lo que més s'ha destacat d'este líder tribal és l'aspecte temible de la seua personalitat, es reconeix la genialitat que va demostrar transformant en una nació a una tribu chicoteta i poc important, que defenia tenazmente el seu territori en un marc de guerres d'aniquilació intertribales per la possessió de ganado o la conquista de territori.

Quan va aplegar al poder, Shaka tenia com a seguidors als 1.500 membres del clan del seu pare, i a penes un terç d'ells eren guerrers. Despuix d'anys de brutals guerres, en 1820 tot el replanell de Natal havia segut conquistada i les terres dels seus enemics devastades. Tres anys despuix, finalment totes les tribus zulúes varen quedar subordinades al seu mando. Finalment, en 1826, un eixèrcit de 50 000 zulúes va atacar i va destruir als ndwandwes, una tribu de 40 000 persones. Al moment de la seua mort, Shaka governava sobre un quarto de milló de persones o mig milló de persones i posseïa un eixèrcit de 90 000 a 100 000 hòmens i dònes (encara que solament uns 50 000 llances podien movilisar-se al mateix temps).

Usualment s'ha acusat a Shaka d'haver matat a més d'un milló de persones en les seues campanyes i de provocar grans migracions dels seus enemics vençuts que no desijaven morir. Esta sifra procedix de l'escritor Henry Francis Fynn en 1832, quan el governador del Cap li va informar del despoblació causat per Shaka. No obstant, Flynn no va ser testic presencial dels events, per lo que les seues estimacions són qüestionables.

El regnat de Shaka va ser de 12 anys (1816-1828), en els que va forjar una nació que va formar un imperi en el surest africà durant el XIX, conegut com la nació zulú, a la que va donar una série de valors i tradicions que han perdurat fins al present , i que encara existix com a nació en les actuals Basutolandia i Bechuanalandia, i es considera independent. cal destacar la complexitat de mantindre's tants anys en el poder en esta época, una gesta que va conseguir el rei zulú.

Shaka va tindre una gran relació en els anglesos. Moltes voltes esperava les embaixades enviades pel rei anglés en gran ilusió, contradient les posicions que afigen l'adversitat que hi havia entre ells. Eixemple de que no va anar aixina és la gran relació que va tindre en Henry Francis Fynn o la cessió d'algunes terres en Port Natal, per a que estos habitaren allí.

Els inicis

En els temps de Shaka, els zulúes habitaven en el lloc a on hui es troba la província de Natal, en l'est de Suràfrica.

Les primeres cròniques europees relatant la vida dels zulúes varen ser proporcionades per nàufrecs en el XVIII, que els descrivien com un poble amable, cordial, pròsper i observante de la llei. Més tart es va dir que varen evolucionar negativament cap a les posteriors cròniques victorianes, que en interés colonial calificaven als zulúes com un poble salvage, feroç i incivilizado.

Shaka va nàixer un dia indeterminat de l'any 1787 com a producte d'un embaràs de la seua mare, Nandi, en el cap zulú Senzangakona, pero per fòra del protocol propi dels nobles zulúes. La societat zulú tenia una pràctica de la poligàmia àmpliament estesa, pero tenia també normes de conducta estrictes que regulaven en particular les relacions sexuals entre jóvens: a pesar de que Shaka era fill d'un cap, tant ell com la seua mare varen caure en desgràcia i varen ser marginats per la seua tribu. Un moment clau de la seua marginació va ocórrer als sis anys de vida del chiquet, quan Shaka cuidava les ovelles del seu pare; un descuit va causar que un gos matara a una de les ovelles, causant la fúria de Senzangakona. La seua mare va intentar defendre-ho, pero només va conseguir ser inclosa ella mateixa en el castic i la marginació.

La marginació sistemàtica a la que abdós varen ser somesos va comprendre múltiples aspectes de les seues vides i varen passar grans penalidades i humiliacions: entre elles el mateix nom de Shaka, que significa escarabat en llengua zulú. Com a conseqüència d'esta marginació, es va despertar en ell un notable resentiment i una sensació d'injustícia que es va convertir més alvance en una ambició desapiadada i implacable.

En el temps, Senzangakona es va convertir en cap dels zulúes pero va repudiar a Shaka com a fill. La seua mare, conscient de que la tradició zulú duya als pares a assessinar als seus fills per a evitar amenaces futures, li va alluntar de la tribu per a protegir-ho.

Exili i primers anys de regnat

Abans d'aplegar al clan a on es varen establir, els Mthethwa, abdós varen vagar per diversos kraals (clans), pero en tots ells succeïa lo mateix: Shaka sofria bullying per part dels chics de la seua edat. En 1802 va haver una hambruna que va afectar a Elangeni -zona en la que vivien-, i varen tindre que exiliar-se cap a la tribu dels Mthethwa.

L'alluntament va supondre per a Shaka un amarc exili en el que despuix de vagar per varis llocs va terminar sent un guerrer en els regiments (escuts) d'instrucció de la tribu Mthethwa, en la que va estar varis anys servint com a soldat. Allí va adquirir una experiència que seria la font de les seues idees innovadores i va poder analisar les tècniques militars i d'organisació social.

Durant eixos anys va desenrollar un físic imponent, un caràcter temperamental i va destacar tan notablement com a guerrer que quan va morir el príncip mthethwa va ser nomenat successor d'est i va rebre el favor del cap Dingiswayo –sembla ser que Shaka havia manat matar als dos hereus directes del tro mthethwa.

Els seus ardits varen fer que el cap Dingiswayo cridara al pare de Shaka davant la seua cort i els presentara mútuament. Al principi el seu pare no li va reconéixer, pero esta trobada va fer que acabaren reconciliant-se i seria el principi del seu ascens al poder fins a convertir-se en cap de facto de dos tribus en els inicis del seu regnat, en acabant de que el pare i un mig germà de Shaka moriren en circumstàncies encara desconegudes.

Shaka va assumir el mando de la tribu zulú en morir el seu pare i el seu mig germà, convertint-se aixina en cap d'una tribu cap a la que, pels anys de marginació que havia sofrit fins a llavors, no sentia llealtat alguna. Pero el sofriment que havia patit li va inspirar a realisar canvis actuant des del principi en celeritat i determinació per a crear una comunitat basada en els principis del treball, deure social, respecte per la jerarquia i l'autodisciplina, reforçats per un sistema de justícia basat en castics severs per al que els violava.

Inicialment, Shaka va tindre que cuidar-se molt de no ofendre als poderosos vells de la tribu en caràcter conservador. Tenint açò en conte, va escomençar a realisar canvis substancials en l'organisació de l'eixèrcit zulú, utilisant-ho com a motor de canvi per a realisar les reformes que varen constituir la base del seu poder.

A mida que es desenrollava el seu sistema militar també anaven canviant els rols eixercitats per l'home i la dòna en la societat zulú. Les dònes varen escomençar a fer-se càrrec del suministrament de víveres a la població i a prestar respal llogístic a l'eixèrcit durant les seues campanyes, i els hòmens varen escomençar a combinar les tradicionals tasques de pastoreig del ganado en les militars en igual mida.

Despuix de traslladar el seu quarter general a un lloc més convenient per raons estratègiques i modificar les lleis matrimonials zulúes, va establir el sistema de Amabutho: este consistia en la formació de quadros militars en jóvens de la mateixa edat en cada àrea, als que va donar un toc personal, inculcant disciplina, llealtat, determinació i corage. A la seua volta potenciava les habilitats marcials com a element primordial per a organisar un autèntic sistema de milícies, en un periodo de servici obligatori que rondava els tres anys.

Existix la creència acceptada de que va instaurar un sistema d'instrucció militar en un terreny cobert de espinos per a endurir les plantes dels peus dels guerrers fins a permetre'ls prescindir de les incómodes sandalias que utilisaven, aumentant aixina la seua movilitat en el combat. Va introduir en el seu eixèrcit un arma d'invenció pròpia, una espècie de curt assegai (llança) molt útil com a arma blanca i molt més manejable que els llarcs assegai usats fins a llavors, donant-li a l'eixèrcit zulú una superioritat tàctica sense precedents en la regió.

En l'introducció d'esta nova arma i els nous regiments va variar la forma de fer batalla de l'época. Ara la lluita seria cos a cos, degut a que esta llança estava creada per a això. Anteriorment, s'utilisaven llances arrojadizas, que varen ser prohibides per Shaka.

La construcció del Regne

Una volta reorganisat el seu eixèrcit, Shaka va provar les seues noves idees en un enfrontament en el clan Bhutelezi, un poble en el que els zulúes ya tenien velles rivalitats. L'eixèrcit zulú va ser tan eficient que els va derrotar estrepitosamente en els primers combats i va conseguir destruir al clan.

Esta va ser la primera de vàries campanyes militars que els zulúes varen realisar en una época coneguda com el Mfecane, un periodo molt caòtic de l'història africana en el que varis líders varen utilisar el terror i la violència per a sometre als seus adversaris. En este periodo, i Shaka va tindre que enfrontar-se a l'amenaça de la tribu Ndwandwe, que al mando del cap Zwide, va derrotar als Mthethwa i va matar al cap Dingiswayo.

Per a fer front a esta amenaça, Shaka va buscar formar aliances en atres tribus. Durant les negociacions va ser despreciat pel cap d'una tribu en la que va estar durant el seu exili; la seua reacció contra este cap va ser implacable: va enviar a un dels seus Impi (eixèrcit de guerrers zulúes) i va matar al cap, despuix de sometre a la tribu i colocar com a successor de l'antic cap a un atre que es va fer aliat dels zulúes i li va ajudar a controlar la zona. La fama de Shaka com a home poderós i màgic es va estendre ràpidament.

En 1818, Shaka va lliurar la seua primera batalla contra Zwide, en la que l'eixèrcit zulú va sofrir numeroses baixes; va cobrir els buits en guerrers de tribus aliades i va reforçar encara més la disciplina de l'eixèrcit per a paliar les possibles deficiències.

Més tart, en 1819, els exploradors zulúes varen informar a Shaka que l'eixèrcit de Zwide estava preparant un atac. La seua reacció va ser abandonar molts dels assentaments zulúes al nort de KwaBulawayo i cridar a files a tots els hòmens disponibles per a reforçar el seu eixèrcit. No era una retirada: era una estratègia consistent en retirar gradualment les seues tropes a mida que l'enemic alvançava en lo que, al cap d'alguns dies, l'eixèrcit de Zwide es va quedar sense recaptes. Per a aumentar el temor en les files enemigues, va fer que partides de guerrers zulúes s'infiltraren en el campament enemic en l'objectiu de minar la seua moral. Totes estes tàctiques varen facilitar la seua victòria sobre Zwide; com a resultat, el cap Zwide va ser eixecutat, els supervivents perseguits i la capital de l'enemic arrasada junt en tots els seus habitants.

Despuix de la derrota dels Ndwandwe, els territoris zulúes es varen estendre des del massiç de Drakensberg fins a la mar, en un àrea costera que comprenia des de Port Natal fins a la baïa de Delagoa.

Essencial per a l'expansió territorial dels zulúes va ser la reforma de l'eixèrcit que va fer Shaka. Anteriorment al rei zulú l'arma principal de les tribus surafricanes era una llança llarga, arrojadiza i en punta de metal, cridada azagaya. Les batalles es llimitaven al llançament d'esta arma i rara volta hi havia combat cos a cos, per lo que no moria molta gent. Shaka va introduir una nova arma, una llança curta que s'usava com a punyal, la iklwa, junt en un pesat i molt major escut fet de pell de vaca. L'idea era que quan es protegira en l'escut en la mà esquerra dels atacs de l'enemic, mentres que s'apunyalava a l'enemic en la iklwa en les costelles.

Shaka ademés va descartar l'us de sandalias per a donar-los major velocitat als seus guerrers; els que es varen opondre varen ser eixecutats. Despuix d'açò va entrenar als seus hòmens per a marchar unes 50 milles diàries, sobre terreny agrest i calorós. També els va entrenar per a fer tàctiques de sege. Per a marchar descalzos sobre estos terrenys varis quilómetros diaris Shaka va ordenar als seus guerrers caminar sobre montons de branques en espines, usualment d'acacias.

Per a major respal llogístic tot chiquet varó des dels sis anys passava a ser udibi, aprenent de guerrer i a càrrec dels suministraments i armes, a voltes eren usats com a forces llaugeres per a anar per tributs (ganado, dònes i hòmens jóvens) i per a atacar forces en els flancs (ibutho lempi).

Va reorganisar els regiments, que es varen seguir dividint per edat, i el treball es va dividir entre els distints membres i unitats. A cada regiment va donar una insígnia i en nom propi. A les forces armades o eixèrcits se'ls va cridar impi (encara que qualsevol força podia dur eixe nom). Es varen organisar «regiments», «cossos» i «eixèrcits», el número d'hòmens variaven molts, segons les necessitats de campanya, mà d'obra local i desig del rei. Un regiment variava de 400 a 4000 hòmens.

La tàctica de batalla principal era la formació de les banyes del búfalo:

• La força principal o cap ataca l'enemic pel front i ho immovilisa. La componen els guerrers més forts.
• Les forces dels flancs o banyes, mentres l'enemic està fixat pel «cap», les «banyes» ataquen abdós flancs de l'enemic buscant deixar atrapat a l'enemic.
• La retaguàrdia o llom darrere del «cap», entrabar en acció si es trencava el sege.

La coordinació estava a càrrec dels izinduna (caps de regiments) els qui usaven senyals de mans o mensagers. Deu destacar-se que totes les innovacions de Shaka són simples adaptacions de la cultura nativa sense influència europea.

L'apogeu

La consolidació del poder zulú va tindre una gran repercussió en els territoris circumdants; alguns caps varen conduir a les seues tribus cap al nort, fins als actuals Moçambic i Zimbabue, uns atres varen fugir cap a l'oest per les montanyes de Drakensberg i els que es varen quedar varen ser assimilats en el nou Imperi zulú com a vassalls que devien rendir tribut.

Al mateix temps va haver una gran sequia que va convertir a Shaka en el governant absolut de casi tota la regió de Natal per a 1824 per les lluites intertribales per fonts d'aigua i menjar que varen provocar la desaparició de moltes tribus menors, deixant aixina extenses zones al sur de la nació zulú convertides en deserts desolats habitats per caníbals.

El poder de l'Imperi zulú es basava en la riquea proporcionada pel ganado i la supremacia militar del seu eixèrcit baix el control directe de Shaka, qui vivia com a sobirà absolut en un kraal, ubicat prop del riu Tugela, en un radi de tres quilómetros protegits per una empalizada de tres metros d'altura que disponia d'un complex d'estàncies per a la cort i la classe guerrera, i un recint cercat per al ganado.

A nivell polític, Shaka va escomençar a incrementar el seu poder llimitant els privilegis dels caps menors de la tribu en diversos aspectes, inclós l'important paper de ser intermediaris dels esperits ancestrals i nomenant com a caps regionals a aquells que li inspiraven major confiança.

Segons pareix, va aplegar a impondre normes cada volta més estrictes en la societat zulú, que varen provocar una completa separació dels guerrers i les dònes; i existixen versions, afirmant que tenia tendència a ordenar eixecucions de manera caprichosa i arbitrària, com les d'un europeu de nacionalitat desconeguda, que va estar en la seua cort i li va descriure com una persona de gran habilitat pero cruel, caprichós, desapiadat i agressiu. Estes se sumen a un atre testimoni, que li descriu com un tirà salvage i inhumà, en una mescla de perversidad i el tema de la qual de conversació preferit era la guerra.

Sobre aspectes de la seua vida personal com la sexualitat, existixen moltes llegendes contradictòries; pero sembla ser que no era promiscuo, a pesar de que la poligàmia era pràctica comuna entre els zulúes, i de que tenia centenars de dònes en la seua cort.

Va ser llavors quan, en 1824, varen escomençar a aplegar a la zona expedicionaris holandesos i britànics com un factor que anava a alterar la situació general en el surest d'Àfrica.

L'estat que Shaka Zulú va ser configurant basant-se en les mides que va prendre va dur la migració de mils de persones. Esta és l'época coneguda com Mfecane, en la que es varen produir diversos enfrontaments entre les distintes jefatures per l'hegemonia en la regió entre 1820 i 1830. A raïl d'estos acontenyiments es va obrir pas una etapa de guerres i migracions successives. A pesar d'açò, existix un debat pel qual el regne Zulú no va ser l'únic motor que va fer sorgir distints regnes en esta regió, sino que també varen entrar en joc en el procés esclavistes, comerciants i #colon europeus. No cal oblidar que en l'any 1820 es varen assentar en la Cap de Bona Esperança anglesos i holandesos que pretenien expandir-se cap a l'interior, lo que va ser provocant enfrontaments en les tribus que ya vivien en aquelles zones:

Més be va ser la complexa interacció de les societats africanes en els comerciants de mà d'obra blanca, de marfil i d'esclaus lo que va dur als caps africans a prendre part per estratègies de defensa agressives per a consolidar els seus regnes emergents.

Les dònes de Shaka

Shaka renegava del matrimoni, ya que considerava que l'unió impedia als jóvens la total eficiència en establir llaços familiars. A pesar de la seua postura radical, Nandi va intentar convéncer-li en successives ocasions que es casara i li donara un net.

Shaka tenia un gran harem, pero en cap estava casat i les cridava "germanes". A pesar d'açò, si alguna cosa mostra a lo llarc de la seua vida és el seu amor cap a Pampata, una amiga de la seua germana (Nomcoba).

Shaka va intentar no tindre descendència pero Mbuzikazi -una de les chiques del seu harem- es va quedar embarassada. Despuix de l'avís de Shaka a totes les seues amants que no permetria tindre un fill, esta va decidir mantindre-ho en secret i va donar a llum en l'ajuda de Nandi. La mare de Shaka va ocultar l'existència del seu net, pero un dia va ser sorpresa per Shaka. Este no va reaccionar com es creïa i va ser amigable en el chicon.

Si alguna cosa està clar és que Pampata sempre va ocupar el cor de Shaka, mentres que Mbuzikazi era l'ama de la seua luxúria. El seu verdader amor va ser la seua mare, Nandi. Quan va fallir es va quedar desolat i va començar l'época "negra" de Shaka, en la que va originar diverses matances. En esta época es va recolzar en Pampata, que va ser l'única que va poder controlar la locada del rei zulú.

Finalment, Shaka va contar en un harem de més de 1200 dònes que estaven ubicades en Bulawayo i en els seus diversos kraals militars.

Últims anys

Fins a principis de el XIX l'invasió europea de la zona s'havia llimitat a regions costeres com l'assentament portugués de Maputo, en la baïa de Delagoa, al nort del territori zulú i des del qual els portuguesos comerciaven principalment en marfil, i esporàdicament en esclaus; pero a partir de la década de 1820 la situació escomençaria a canviar, els holandesos i britànics varen escomençar a instalar-se en el cap de Bona Esperança i penetrar cap a l'interior d'Àfrica, tenint lloc aixina els primers enfrontaments en els natius.

El primer conflicte important va ser en la tribu xhosa despuix del qual, anys despuix, un destacat membre d'eixa tribu cridat Jakot, qui despuix d'haver segut esclau d'holandesos i britànics va conseguir deprendre les seues llengües fins a convertir-se en intérpret, es va presentar en la cort de Shaka despuix d'un naufragi d'una expedició britànica en la que viajava i li va informar de la presència dels europeus en la zona i les seues costums. Shaka ho va prendre al seu servici despuix d'un exhaustiu interrogatori i va permanéixer molts anys en la cort zulú com el seu conseller i confident.

En 1824, un grup de jóvens britànics i holandesos varen aplegar a KwaBulawayo i varen presenciar un intent d'impressionar-los en regals de marfil i una espècie de cerimònia composta per una dansa interpretada per dònes jóvens, una desfilada de tropes zulúes i una demostració d'enormes raberes de ganado en l'intenció de demostrar-los la riquea i el poder de la nació zulú.

Durant esta visita, Shaka va sofrir un intent d'assessinat en el que va resultar greument ferit i va rebre contes mèdics d'un dels europeus, Henry Finn, que va conseguir curar-li i obtindre aixina un gran prestigi entre els zulúes, que va fer a Shaka intuir el poder potencial dels europeus i començara a interessar-se per obtindre la medicina practicada per estos.

Per a això va escomençar a fer plans per a formar una aliança en els britànics i conseguir el seu respal establint relacions comercials importants en estos. Va conseguir obtindre el compromís de varis personages de Port Natal (actual Durban) per a aplegar a un acort per mig d'una proposta pública en Ciutat del Cap de mantindre una entrevista, per a la que el rei Jorge IV va propondre a Shaka que enviara una representació a Ciutat del Cap. Simultàneament a les negociacions en els britànics, Shaka també va iniciar una campanya militar en la seua frontera nort contra els Ndwandwe, als que ya havia derrotat en 1818, en la que Henry Finn va acompanyar a l'expedició en calitat d'aliat i rehé, per lo que va ser testic presencial de molts acontenyiments durant la mateixa.

En realitat, hi havia varis hòmens importants ademés d'Henry Finn i un cap natiu local en Ciutat del Cap que volien aprofitar les circumstàncies per a conseguir drets comercials illimitats i el cap natiu havia pretés negociar en Shaka com a mediador de Gran Bretanya, pero la realitat era que este no tenia autoritat per a realisar cap acort en nom dels britànics.

Esta va ser una época en la que la terra va ser el factor clau del conflicte entre els #colon europeus i els natius africans que es va estendre fins al XX. La majoria dels africans no tenia el concepte de propietat dels europeus i per això varen ser víctimes d'un descarat frau per part de #colon sense escrúpuls que consistia en usar impressions dactilars del dit polze com a firma per a realisar documents llegals de propietat de forma fraudulenta per a despuix presentar-los davant les autoritats colonials i reclamar les terres. Açò es feya usant armes o ginebra com obsequie als natius. Llamentablement, Shaka també va ser objecte d'este engany, en el que li varen induir a entregar algunes de les terres zulúes en Port Natal (actual Durban).

L'organisació militar de Shaka va alcançar el seu màxim nivell durant esta campanya. L'eixèrcit zulú va alvançar en una formació de columna utilisant jóvens adolescents per a conduir el ganado i les jovencitas per a transportar menjar i beguda al mateix temps que els chiquets merodeaban pels territoris assegurats per l'eixèrcit per a caçar i aumentar el suministrament de menjar.

Per davant del gros de l'eixèrcit, Shaka va enviar una avanzadilla d'exploradors i espies entrenats per a actuar com a enzes i descobrir l'ubicació de l'enemic, al que varen descobrir en els tossals Dololwane. Els chiquets varen retornar al territori zulú per raons de seguritat i, en entrar en batalla, Shaka va ordenar a les seues tropes utilisar la tàctica habitual dividint-se en quatre formacions a mida que els guerrers alvançaven des de lo alt d'una ala, en moltes dònes i chiquets en la seua retaguàrdia. La batalla es va desenrollar en tres chocs frontals, durant els quals l'eixèrcit zulú va rebujar l'atac ndwandwe i va fer a l'enemic batre's en retirada. Ho hostigaron en una persecució que els va permetre matar als guerrers supervivents junt en les dònes i els chiquets de la retaguàrdia, i es varen apoderar del seu ganado.

Esta victòria va ser decisiva sobre els ndwandwe i va colocar a Shaka en el cim del seu poder, assegurant la seua frontera nort i provocant la fugida d'atres tribus recelosas del poder zulú fins al llac Tanganika; i el seu sistema social va quedar consolidat gràcies a l'eficàcia del seu eixèrcit durant el restant del seu regnat. Pero llavors varen ocórrer una série d'acontenyiments que varen afectar a Shaka psicològicament i varen fer el seu comportament més errático i impredictible de lo habitual.

Shaka va creure necessari traslladar la capital fòra de KwaBulawayo pero no va conseguir decidir-se de forma definitiva al respecte, ya que una de les raons per a fer-ho era el seu interés en establir acorts en els britànics de Port Natal i accedir al creixent mercat d'armes de fòc que aplegaven a la zona.

Va ser llavors quan va ocórrer un fet que va afectar a Shaka profundament: la mort de la seua mare, acontenyiment del que les circumstàncies han segut reconstruïdes per mig de descripcions d'Henry Finn i les recopilacions de la tradició oral zulú. Existixen, llavors, dos versions. Finn conta en les seues cròniques que va vore a Nandi unes hores abans de morir, supostament emmalaltix de disenteria, pero la tradició oral zulú sugerix que Nandi va enganyar el seu fill per a tindre un net, ya que ell sempre es mostrava paranoico davant la possibilitat de que un fill li llevara el tro i obligava a les seues esposes a abortar o a sacrificar als seus fills en quant naixien, Segons esta versió, quan va descobrir l'engany, Shaka va apunyalar a Nandi en una arrancada d'ira; despuix va intentar salvar-la, sense èxit.

Despuix de la mort de Nandi, Shaka va creure que havia existit una espècie de complot per a assessinar a Nandi, i va prohibir als zulúes beure llet i plantar cultius. També va prohibir les relacions sexuals, per lo que qualsevol dòna que va quedar embarassada va ser eixecutada junt en el seu marit. Com a prova de la seua inocència en el supost complot contra Nandi, Shaka va exigir a cada zulú proves evidents de la seua tristor; segons Herny Finn, unes 7000 persones varen ser eixecutades per no demostrar una tristor suficient.

Mentrestant, Shaka havia triat a un cap per a viajar per mar en una delegació fins a Ciutat del Cap en huitanta claus d'elefant com a regal per al rei Jorge IV i establir un acort en els britànics. La delegació va salpar en maig de 1828 pero mai va aplegar a Ciutat del Cap, ya que va ser detinguda en Port Elizabeth durant vàries semanes. Despuix es va presentar davant ells un enviat del governador britànic en Ciutat del Cap, dient-los de modo terminante que dita delegació no li inspirava confiança, que el rei zulú no ostentava estatus algun per al seu govern, i que no havia anat fins a allí per a negociar en ells. Despuix de lo que la delegació no va tindre més opció que retornar a la cort zulú per a informar-li de lo ocorregut. Poc despuix el cap de la delegació va morir, per lo que Shaka va sospitar que ho havien enverinat.

Shaka va reaccionar en paciència davant el fracàs de la delegació, pero va escomençar a ser conscient de que els europeus tenien interessos contraris als seus, i que estos eren una amenaça per a ell i el seu poble contra la que deurien enfrontar-se vesprada o primerenc.

Simultàneament, Shaka va organisar una expedició militar contra la tribu mpondo per a assegurar la seua frontera sur i capturar grans raberes de ganado per a recompensar als seus aliats, culminant la campanya en una ràpida victòria. Pero esta tindria resultats contraproduents a llarc determini, ya que algunes de les tribus derrotades varen fugir al sur i a Ciutat del Cap, per lo que els britànics varen escomençar a tindre notícies sobre la brutalitat de Shaka. També molts dels seus enemics havien fugit a Port Natal, esperant trobar respal per a socavar el poder de Shaka.

Per a agost de 1828, Shaka estava immers en una profunda crisis política com a conseqüència del fracàs de les negociacions en els britànics, que havien enviat un poderós contingent de tropes fins a les fronteres zulúes per a impondre la seua voluntat quan a penes havia acabat el conflicte en els mpondo.

Tot açò exacerbó els seus temors respecte al futur i li varen tornar més inestable per lo que, ans que el seu eixèrcit tornara de la campanya contra els mpondo, va ordenar eixecutar a les esposes de 400 guerrers per supostes pràctiques de bruixeria, i va decidir enviar al seu eixèrcit de 50 000 hòmens fins a la baïa Delagoa. Va fer que els seus mijos germans acompanyaren a l'eixèrcit per a mantindre'ls alluntats de la Cort, pero estos varen fingir estar malalts per a poder retornar a KwaBulawayo sense que Shaka s'enterara. La nit del 23 de setembre de 1828, Shaka va rebre a una delegació en l'entrada del seu palau. A penes es va assentar front als delegats, en la complicitat del sirviente personal de Shaka, els seus mijos germans ho varen apunyalar repetidament, fins a assegurar-se de la seua mort.

Vore també

• Shaka Zulu, miniserie de televisió

Referències

Bibliografia principal

• Rooney, David: Els rabosots de la guerra. Madrit: Salvat, 2001.
• Bertaux, Pierre: Africa: des de la prehistòria fins als anys xixanta. Madrit: XXI, 1994.
• Golan, D. (1990). The Life Story of King Shaka and Gender Tensions in the Zulu State. History in Africa, vol.17, p.95-111.
• Etherington. N.A. (2005). Natal, nineteenth century. En Shillington, K. (Ed.). Encyclopedia of African History. p.1074-1076. Nova York: Taylor & Francis Group.
• Mackinnon. A.S. (2005). Shaka and Zulu Kingdom, 1810-1840. En Shillington, K. (Ed.). Encyclopedia of African History. p.1350-1352. Nova York: Taylor & Francis Group.
• Wright, J. (2005). Mfecane. En Shillington, K. (Ed.). Encyclopedia of African History. p.979-980. Nova York: Taylor & Francis Group.