Embassament de Sterkfontein
El embassament de Sterkfontein, situat en les afores de la ciutat d'Harrismith, en l'Estat Lliure de Suràfrica, a pocs quilómetros de la vora de l'escarpe de Drakensberg, és part del Proyecte d'Aigua Tugela-Vaal i del Pla d'Almagasenament per Bombeig de Drakensberg, i està ubicada en el riu Nuwejaarspruit, un afluent del riu Wilge en la zona de captació superior del riu Vaal. És el segon assut més alta de Suràfrica i l'assut de farcidura de terra més alta. En el seu entorn es troba la Reserva natural de l'embassament de Sterkfontein,[1] caracterisada pels seus paisages montanyosos i les extensions herbàcees.[2]
Context
Història
La ràpida expansió econòmica de l'àrea metropolitana de Johannesburgo en els anys 1960 i 1970 va amenaçar el seu suministrament d'aigua a llarc determini i es va decidir redirigir l'aigua del gran riu Tugela, que en gran mida no s'utilisava, i dur-la a un gran depòsit d'almagasenament d'aigua estratègic en molt baix evaporament. El lloc inicial elegit per a este proyecte estava en la vall adjacent a l'oest del riu Elands. Esta va ser l'opció preferida des d'un aspecte d'ingenieria perque implicaria un assut més menut. No obstant, poc ans que escomençara la construcció, es va seleccionar el riu Nuwejaarspruit per raons polítiques, ya que evitava l'inundació parcial del recent planejat Bantustán de Qwaqwa en Phuthadichaba. Podria haver significat que este recurs nacional estratègic s'ubicava en un "país estranger", alguna cosa inacceptable des de la perspectiva del govern en eixe moment.[3][4]
Construcció
La construcció va escomençar en 1969 i la primera fase es va posar en servici en 1977 en un terraplé de terra de 69 m d'altura i 2290 m de llarc sense aliviadero. Despuix de finalisar la primera fase es va decidir continuar immediatament en la fase final i en 1980 es va elevar a la seua altura actual de 93 m en una llongitut de cresta de 3060 m i una capacitat d'almagasenament de 2665 hm3. Ple, no supera els 70 km2 de superfície. El periodo total de construcció va ser d'11 anys. L'assut de Sterkfontein va ser dissenyada i construïda pel Departament d'Assunts Hídrics. L'assut es destina principalment a us domèstic i industrial i el seu potencial de risc ha segut classificat com a alt.[5]
Nom
L'assut deu el seu nom a una de les granges ubicades en les rodalies de la seua construcció. En la granja Sterkfontein es va construir l'assentament temporal per als treballadors de la construcció. La paraula sterkfontein significa font potent en afrikáans.
Característiques
Mur d'assut de farcidura de terra
El mur és de tipo gravetat, conté 19,8 millons de m3 de material, lo que ho convertix en el mur d'assut més gran de Suràfrica en volum. L'embassament està contingut per dos murs. El segon mur té 600 m de llarc i conté 1,04 millons de m3 de material.
Sense aliviadero
L'embassament és únic perque la major part de l'aigua s'obté desviant el fluix dels trams superiors del riu Tugela. De lo contrari, esta aigua quedaria infrautilizada i fluiria cap a l'oceà. L'assut no es va construir sobre un riu, sino que està situada sobre lo que, en el millor dels casos, pot classificar-se com una gran riera en la part alta d'una vall en el Nuwejaarspruit. La zona de captació és menys de tres voltes la superfície de l'aigua de l'embassament i, per lo tant, no hi ha risc d'inundació. Per esta raó, el mur de l'assut principal no necessita aliviadero. Qualsevol excés d'aigua de pluja es pot expulsar de forma segura a través de les vàlvules d'eixida. La ventaja d'esta ubicació és que l'embassament és un reservorio altament efectiu, ya que té la profunditat per a almagasenar una gran cantitat d'aigua, en molt poca pèrdua per evaporament. En comparació, el llac (embassament) de la presa Vaal té una gran superfície i és relativament poc profunt, lo que dona lloc a una major taxa d'evaporament. Es necessitarien 17 anys de pluja per a omplir l'assut. Pero capturar les precipitacions no era un objectiu important darrere d'este proyecte. Va ser construït per a captar aigua del riu Tugela i trascolar-la al sistema del embassament de Vaal.[6][7]
Sistema d'almagasenament d'energia hidroelèctrica per bombeig
L'assut rep la seua aigua a través del Proyecte d'Aigua Tugela-Vaal, posteriorment rebatejat com a Esquema d'Almagasenament per Bombeig de Drakensberg, que és un proyecte hidroelèctric d'1.000 MW que implica la transferència neta de fins a 630 millons de m3 d'aigua de KwaZulu-Natal. Este s'almagasena en l'assut Sterkfontein i es llibera a la presa Vaal a través del riu Wilge quan és necessari.[8]
Un assut dins d'un assut
L'embassament de Driekloof, que es troba dins de l'assut Sterkfontein, es considera un assut i un embassament separats i no està inclosa en les sifres anteriors. Es tracta essencialment d'un assut dins d'un assut. L'assut Driekloof és el depòsit d'almagasenament superior de l'Esquema d'almagasenament per bombeig de Drakensberg. Si l'assut de Sterkfontein es buidara, l'embassament de Driekloof retindria l'aigua per a que el sistema d'almagasenament per bombeig funcionara sense obstàculs. Quan l'assut Sterkfontein està a plena capacitat, la presa Driekloof queda sumergida fins al top del seu aliviadero.
El tercer assut més gran de Suràfrica
Esta és el tercer assut més gran de Suràfrica en térmens de capacitat d'aigua i és llaugerament més gran que la presa Vaal.
- Embassament de Gariep, 5.340 m3
- Embassament de Vanderkloof 3.171 m3
- Embassament de Sterkfontein 2.616 m3
- Embassament de Vaal 2603,4 m3
Referències
- ↑ «Sterkfontein Dam Nature Reserve - nr Harrismith, Free State» (en anglés). Wheretostay. Consultat el 3 de març de 2025.
- ↑ «Sterkfontein Dam, Free State» (en anglés). South African History Online. Consultat el 3 de març de 2025.
- ↑ «Sterkfontein Dam» (en anglés). Artefacts. Consultat el 3 de març de 2025.
- ↑ «A bit of Vaal Dam History» (en anglés). Mihanziestate. co. za. Consultat el 3 de març de 2025.
- ↑ «STERKFONTEIN DAM» (en anglés). Wis. orasecom. Consultat el 3 de març de 2025.
- ↑ «STERKFONTEIN DAM – AN INTERESTING COG IN A MUCH BIGGER SCHEME» (en anglés). Journals. co. za. Consultat el 3 de març de 2025.
- ↑ «Sterkfontein Dam» (en anglés). Tracks4africa. Consultat el 3 de març de 2025.
- ↑ «Sterkfontein Dam» (en anglés). Oreasecom. Consultat el 3 de març de 2025.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Embalse de Sterkfontein» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.