El riu Molopo (Plantilla:Lang-af; en inglés: Molopo River) és un dels principals rius d'Àfrica del Sur, un riu estacionario que normalment desapareix en àrees pròximes al desert de Kalahari pero que en época de riuades excepcionals pot aplegar a alcançar el riu Orange. Té una llongitut aproximada de 960 km i drena una conca de 367.201 km², pertanyent a Botswana, Namíbia i Suràfrica casi en la mateixa proporció (un terç cada u).

Riu Molopo

Molopo és un terme que en tswana o setswana significa 'riu', sent un cas clar de tautopónimo.

Geografia

editar

El riu Molopo té la seua font en Suràfrica, en la província del Noroest, entre les localitats de Groot Marico i Lichtenburg i fluïx generalment primer, cap a l'oest, i després cap al suroest. En el seu curs mig forma una part important de la frontera entre Botswana i Suràfrica.

El cabal del riu és intermitent i quan fluïx les seues aigües corren molt llentament per un gradient de només 0,76 m/km. Les inundacions són poc freqüents perque les vastes extensions sandveld del desert de Kalahari, en el costat namibio de la seua conca, absorbixen tota l'aigua de les pluges estacionals. En cas de precipitacions excepcionalment fortes i contínues, el riu descarrega en el riu Orange, en el que es troba aigües avall del parc nacional de les Catarates Augrabies (Coordenades no vàlides</noinclude>).[1] Es creu que açò últim va ocórrer fa més de 100 anys.

Tributaris

editar

El principal afluent del Molopo és el riu Nossob (de 740 km), un riu habitualment sec la confluència del qual es troba a uns 50 km al sur de la chicoteta localitat de Twee Rivieren, a 890 m sobre el nivell de el mar. Atres afluents són:[2]

Preses

editar

El Molopo superior és part del Àrea de gestió de l'aigua Cocodril (West) i Marico (Crocodile (West) and Marico Water Management Area) i l'inferior està inclosa en el Àrea de gestió de l'aigua Baix Vaal (Lower Vaal Water Management Area). Els majors assuts en el riu són dos menuts assuts situades abdós prop de la ciutat de Mafikeng, Suràfrica, que es troba a la vora del riu: l'assut de Setumo, construïda en 1995, en 17 m d'altura i 1.600 m de llongitut; i l'assut de Disaneng, construïda en 1980, en 17 m d'altura i 780 m de llongitut.

Vore també

editar

Referències

editar