Massiç de Waterberg
El Waterberg és un massiç montanyós d'aproximadament 654,033 ha en el nort de la província de Limpopo, Suràfrica. L'altitut promig de la cordillera és de 600 m en alguns picos que s'eleven fins a 2000 m sobre el nivell de el mar. La ciutat de Vaalwater es troba just al nort de la cordillera. L'extensa formació rocosa va ser molejada per centenars de millons d'anys d'erosió fluvial per a produir diverses formes de relleu de tallats i tossals.[1] L'ecosistema es pot caracterisar com un bosc caducifolio sec o Bushveld. Dins del Waterberg hi ha troballes arqueològiques que daten de l'Edat de Pedra, i prop es troben els primers troballes evolutives relacionats en l'orige dels humans.
Waterberg (Thaba Meetse) és la primera regió del nort de Suràfrica en ser nomenada Reserva de la Biosfera per l'UNESCO.
Geologia
La formació rocosa subjacent deriva del Cratón de Kaapvaal, format com una illa precursora fa aproximadament 2.700 millons d'anys. Esta formació de la corfa es va convertir en la base del Waterberg, que es va transformar encara més per l'extrusió cap a dalt de roques ígneas.[2] Estes roques extruidas, que contenen minerals com el vanadi i el platí, es denominen Complex Ígneo Bushveld. L'extensió original d'este espente rocós comprenia uns 250.000 quilómetros quadrats i, a voltes, es denomina Supergrupo de Waterberg.
La deposición sedimentaria dels rius que travessen el Waterberg va perdurar fins a fa aproximadament 1.500 millons d'anys. En una época més recent (fa uns 250 millons d'anys), el cratón Kaapvaal va colisionar en el supercontinent Gondwana i ho va dividir en els continents actuals. En l'actualitat, el Waterberg conta en taules, tossals i alguns inselberg. Alguns dels tallats s'eleven fins a 550 metros per damunt de les planures, en arenisca multicolor exposta.
Història
Les formacions d'arenisca podien retindre l'aigua subterrànea lo suficient com per a crear un entorn adequat per a l'home primitiu. Els eixints dels tallats oferien refugis naturals a estos primers humans. És possible que els primers ancestros humans estigueren en Waterberg fa ya tres millons d'anys, ya que en Makapansgat, a 40 quilómetros de distància, s'han trobat esquelets de Australopithecus africanus.[1] Hogan sugerix que l'Homo erectus, els restants provatoris del qual també es varen descobrir en Makapansgat, "pot haver-se traslladat a propòsit a les zones més altes de Waterberg per a practicar la caça en estiu (de decembre a març)".
Els bosquimanos varen entrar en el Waterberg fa uns dos mil anys. Varen realisar pintures rupestres en Lapalala, dins del Waterberg, que incloïen representacions de rinoceronts i antílops. Els primers pobladors de l'Edat de Ferro en el Waterberg eren bantúes, que haurien dut ganado a la regió. Els bantúes varen crear un problema en Waterberg, ya que el ganado va reduir els pasturages i va provocar l'invasió d'espècies de xares, lo que va donar lloc a un brot de la mosca tse-tse. La consegüent epidèmia de la malaltia del somi despobló les planures, pero en les zones més altes l'home va sobreviure, perque la mosca no pot sobreviure per damunt dels 600 metros.
Posteriorment, els pobladors varen deixar els primers artefactes de l'Edat de Pedra recuperats en el nort de Suràfrica. Cap a l'any 1300 d. C., els colon nguni varen aplegar en noves tecnologies, entre elles la capacitat de construir murs de pedra seca, tècniques que després varen utilisar per a afegir obres defensives a les seues fortalees de l'Edat de Ferro, alguns dels murs del qual sobreviuen fins a hui. Els arqueòlecs seguixen excavant en Waterberg per a tirar llum sobre la cultura Nguni i l'arquitectura de pedra seca associada.
Els primers colon blancs varen aplegar a Waterberg en 1808 i el primer naturaliste, un suec, va aparéixer just abans de mitan de el XIX. A mitan de el XIX, un grup de viagers holandesos va partir de Ciutat del Cap en busca de Jerusalem. En aplegar al Waterberg, varen calcular mal la distància i varen pensar que havien aplegat a Egipte.
Despuix de les batalles entre els colon holandesos i els membres de les tribus, les races varen coexistir fins a al voltant de 1900. Els holandesos varen dur més pastoreig de ganado, multiplicant els impactes de les tribus indígenes. A principis de el XX es calcula que hi havia uns 200 habitants occidentals en el Waterberg,[3] i la pèrdua de pasturages va escomençar a tindre un greu impacte en les poblacions de fauna autòctona.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 C. Michael Hogan, Mark L. Cooke and Helen Murray, The Waterberg Biosphere, Lumina Technologies, 22 May 2006. «Archived copy». Archivat des d'el original, el 2012-04-29. Consultat el 2010-06-10.
- ↑ William Taylor, Gerald Hinde and David Holt-Biddle, The Waterberg, Struik Publishers, Cape Ttown, South Africa (2003) ISBN 1-86872-822-6
- ↑ The Encyclopedic History of the Transvaal, Praagh and Lloyd, Johannesburg (1906)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Macizo de Waterberg» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.