Guerres Xhosa

Les anomenades Guerres Xhosa, també cridades Guerres de la Frontera del Cap, varen ser una série de conflictes, en total nou, lliurats entre 1779 i 1879 en lo que hui és la Província Oriental del Cap, Suràfrica. Per la seua llarga extensió han segut cridades ocasionalment la Guerra dels Cent Anys Africana, entre els xhosa (o xosas) i els colon europeus.

Les guerres varen vore el començ de l'us d'armes de fòc pels xhosa. No obstant, estos varen terminar per perdre la major part de les seues terres davant les forces del Imperi britànic. Encara que estos conflictes han segut usualment vists com una série de guerres entre els europeus i els xhosas les aliances formades varen ser canviants i complexes. Pel costat europeu les relacions entre els britànics i la Colónia del Cap varen ser tenses i més d'una volta varen aplegar a trencar-se, mentres que moltes tribus que són calificades com xhosas podien recolzar als europeus per rivalitats en els seus veïns.

Desenrolle

Les primeres guerres (1779-1781; 1789-1793; 1799-1803) es varen caracterisar per ser conflictes entre els colon bóeres del Cap i els xhosas, ya que l'expansió de les terres dels primers es va fer a costa dels segons.

En 1806 els anglesos es anexionaron La Veta per lo que els conflictes es varen caracterisar per les mals relacions entre xhosas i bóeres, en freqüents atacs entre abdós, lo que obligava als britànics a intervindre a favor dels seus súbdits. Cinc anys despuix (1811) es va iniciar una nova guerra que va durar només un any i que va terminar en la victòria dels europeus gràcies a l'arribada (per primera volta) de soldats professionals de Gran Bretanya. Durant la mateixa va ser fundada Grahamstown en honor al coronel John Graham (1778-1821) i 20.000 xhosas varen ser expulsats de les seues terres.^[1]

Erro al crear miniatura:

Mapa polític del sur africà en 1876.

La quinta guerra es va viure entre 1818 i 1819 i es va caracterisar per l'intent de 10.000 xhosas de destruir Grahamstown que no va tindre èxit.^[2] La ciutat tenia 450 defensors.^[3] Varen morir 3.000 atacants.^[4] Despuix de la qual cosa uns 5.000 soldats britànics varen ser enviats a reforçar les defenses de la província.^[1] Casi vint anys despuix, en 1834, Hintsa kaKhawuta (1789-1835), un cap xhosa, va instigar per a causar un nou alçament entre les tribus, liderat per Maqoma. El tumult va ser molt destructiva i exitosa a l'inici pero despuix de l'intervenció i la mort d'Hintsa va terminar als dos anys.

La sèptima guerra va esclatar perque comandos bóeres al mando d'Andries Stockenström (1796-1864) es varen internar en territori xhosa (1846). En esta ocasió les mals relacions entre els colon i els britànics varen dur a que Londres no intervinguera en el conflicte. Mentres que pel costat dels natius les tribus khoi i fengu varen preferir aliar-se als colon i els ngqika, ndlambe i thembu es varen alçar en armes. Prop de 12.000 a 20.000 guerrers xhosas varen participar de l'alçament.^[5] Els colon tenien 2000 hòmens.^[3] Finalment gràcies a l'intervenció del governador del Cap, Peregrine Maitland (1777-1854), que va dur a les forces africanes a l'agotament lo que a la postre, va fer que es firmara la pau (1847).

L'octau dels conflictes va esclatar en 1850 despuix de l'expulsió de vàries tribus xhosas de les seues terres i l'anexió del Estat Lliure d'Orange pel governador del Cap, Sir Harry Smith. Els natius, animats pel profeta Mlanjeni, es varen decidir a alçar-se en armes. Despuix de l'èxit inicial els xhosas varen ser finalment esclafats per les disciplinades i millor equipades tropes britàniques despuix de tres anys de combats. Prop de 16.000 xhosas varen morir en la guerra.^[6]

El nové i últim dels conflictes es va lliurar entre 1877 i 1879, va enfrontar a la Colónia del Cap i els fengu dirigits pel governador Henry Bartle Frere (1815-1884) contra els gcaleka i ngqika al mando de Mgolombane Sandile. Despuix d'esta última derrota l'independència dels xhosa es va perdre i varen passar a quedar baix el domini dels britànics.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 David Lligga & Annamarie Rowe (2001). A Political Chronology of Africa. Londres: Taylor & Francis, pp. 390. ISBN 978-1-85743-116-2.
↑ Fiona Vernal (2012). The Farmerfield Mission: A Christian Community in South Africa, 1838-2008. Oxford: Oxford University Press, pp. 63. ISBN 978-0-19984-340-4.
↑ ^3,0 ^3,1 Micheal Clodfelter (2002). Warfare and armed conflicts: a statistical reference to casualty and other figures, 1500-2000. Londres: McFarland, pp. 230. ISBN 978-0-78641-204-4.
↑ Reinhardt & Reinhartz, 2006: 136
↑ Gideon S. Were (1974). A history of South Africa. Nova York: Africana Pub. Co., pp. 43. ISBN 978-0-84190-140-7.
↑ Steven G. Reinhardt & Dennis Reinhartz (2006). Transatlantic History. Arlington: Texas A&M University Press, pp. 137. ISBN 978-1-58544-486-1.

Este artícul conté una traducció derivada de «Guerras Xhosa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[Lligga390-1] 1,0 ^1,1 David Lligga & Annamarie Rowe (2001). A Political Chronology of Africa. Londres: Taylor & Francis, pp. 390. ISBN 978-1-85743-116-2.

[2] Fiona Vernal (2012). The Farmerfield Mission: A Christian Community in South Africa, 1838-2008. Oxford: Oxford University Press, pp. 63. ISBN 978-0-19984-340-4.

[Clodfelter230-3] 3,0 ^3,1 Micheal Clodfelter (2002). Warfare and armed conflicts: a statistical reference to casualty and other figures, 1500-2000. Londres: McFarland, pp. 230. ISBN 978-0-78641-204-4.

[4] Reinhardt & Reinhartz, 2006: 136

[5] Gideon S. Were (1974). A history of South Africa. Nova York: Africana Pub. Co., pp. 43. ISBN 978-0-84190-140-7.

[6] Steven G. Reinhardt & Dennis Reinhartz (2006). Transatlantic History. Arlington: Texas A&M University Press, pp. 137. ISBN 978-1-58544-486-1.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]