Diferència entre les revisions de "Valéncia Club de Fútbol"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'davall' a 'devall')
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
 
(No es mostren 46 edicions intermiges d'5 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{destacat}}
 
{{destacat}}
  
−
[[Image:Escut-Valencia.png|right|thumb|<center>'''Escut del Valéncia C.F.'''</center>]]
+
[[Archiu:Escudovcf.jpg|right|thumb|<center>'''Escut del Valéncia C.F.'''</center>]]
−
[[Image:mestalla.jpg|right|thumb|<center>Estadi de Mestalla</center>]]
+
[[Archiu:Mestalla1.jpg|right|thumb|<center>[[Estadi de Mestalla]]</center>]]
  
−
El '''Valéncia Club de Fútbol S. A. D.''' és un club de [[fútbol]] de la ciutat de [[Valéncia]]. Fon fundat el [[18 de març]] de [[1919]] i juga en la [[Primera Divisió d'Espanya]]. Disputa els partits com a local en l'[[Estadi de Mestalla]] en una capacitat per a 55.000 espectadors.
+
El '''Valéncia Club de Fútbol S. A. D.''' és un club de [[fútbol]] de la ciutat de [[Valéncia]]. Fon fundat el [[18 de març]] de l'any [[1919]] i juga en la [[Primera Divisió d'Espanya]]. Disputa els partits com a local en l'[[Estadi de Mestalla]] en una capacitat per a 55.000 espectadors. El seu equip filial és el [[Valéncia Club de Fútbol Mestalla]].
  
−
En la [[Anex:Classificació històrica de la primera divisió espanyola de fútbol|classificació històrica de la LFP]] el Valéncia CF ocupa el 4r lloc<ref>http://www.Marca.Com/2010/04/16/fútbol/equips/valéncia/1271373908.Html</ref> per darrere de [[Real Madrid]], [[FC Barcelona]] i [[At.Madrid]]. És el quint club espanyol en més títuls nacionals (14 campeonats nacionals), i el tercer en més títuls internacionals per darrere de Real Madrid i FC Barcelona (5 títuls en [[Unió Europea d'associacions de Fútbol#Tornejos de clubs|competicions UEFA a nivell de clubs]]<ref>[http://es.Uefa.Com/footballeurope/club=52268/domestic.html Fútbol Europeu: Valéncia CF]</ref>). Ademés, formava part del conjunt de clubs més importants d'[[Europa]], el desaparegut [[G-14]].  
+
En la [[Anex:Classificació històrica de la primera divisió espanyola de fútbol|classificació històrica de la LFP]] el Valéncia CF ocupa el 4r lloc<ref>http://www.Marca.Com/2010/04/16/fútbol/equips/valéncia/1271373908.Html</ref> per darrere de [[Real Madrid]], [[FC Barcelona]] i [[At. Madrid]]. És el quint club espanyol en més títuls nacionals (14 campeonats nacionals), i el tercer en més títuls internacionals per darrere de Real Madrid i FC Barcelona (5 títuls en [[Unió Europea d'associacions de Fútbol#Tornejos de clubs|competicions UEFA a nivell de clubs]]<ref>[http://es.Uefa.Com/footballeurope/club=52268/domestic.html Fútbol Europeu: Valéncia CF]</ref>). Ademés, formava part del conjunt de clubs més importants d'[[Europa]], el desaparegut [[G-14]].  
  
 
En l'any [[2005]] entrà en el "''TOP 20''" dels clubs més rics del món, directament al lloc 19, en uns ingressos de 90,6 millons d'euros.<ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/pg060216/deportes/200602/16/RC-madrid.Html Llista 20 clubs més rics 2005]</ref> En el 2007 un nou estudi el situava el 18 en una facturació de 107,6 millons d'euros.<ref>[http://www.deloitte.com/dtt/press_release/0,1014,cid%253D191963,00.Html Llista 20 clubs més rics 2007]</ref> Té 65.000 socis,<ref>[http://217.116.5.146/noticias/prelimin.asp?idnoticia=17027&idioma=1&IdBanner=Aleatorio Cita del número de socis en la web valencianiste]</ref> a l'espera d'una nova ampliació, i més de 700 penyes<ref>[http://www.penyesvalenciacf.Com/Castella/cens.htm#700 Cens Penyes Valencianistes]</ref> és per tant el tercer club en número de socis i penyes del país, al mateix temps segons l'enquesta del CIS de maig del 2007, el Valéncia CF és el tercer club de fútbol en percentage en quant a simpatisants en Espanya (8,3%), únicament per darrere de Real Madrid (32,8%) i FC Barcelona (25,7%).<ref>[http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2700_2719/2705/Es2705mar_A.pdf Enquesta CIS]</ref>
 
En l'any [[2005]] entrà en el "''TOP 20''" dels clubs més rics del món, directament al lloc 19, en uns ingressos de 90,6 millons d'euros.<ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/pg060216/deportes/200602/16/RC-madrid.Html Llista 20 clubs més rics 2005]</ref> En el 2007 un nou estudi el situava el 18 en una facturació de 107,6 millons d'euros.<ref>[http://www.deloitte.com/dtt/press_release/0,1014,cid%253D191963,00.Html Llista 20 clubs més rics 2007]</ref> Té 65.000 socis,<ref>[http://217.116.5.146/noticias/prelimin.asp?idnoticia=17027&idioma=1&IdBanner=Aleatorio Cita del número de socis en la web valencianiste]</ref> a l'espera d'una nova ampliació, i més de 700 penyes<ref>[http://www.penyesvalenciacf.Com/Castella/cens.htm#700 Cens Penyes Valencianistes]</ref> és per tant el tercer club en número de socis i penyes del país, al mateix temps segons l'enquesta del CIS de maig del 2007, el Valéncia CF és el tercer club de fútbol en percentage en quant a simpatisants en Espanya (8,3%), únicament per darrere de Real Madrid (32,8%) i FC Barcelona (25,7%).<ref>[http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2700_2719/2705/Es2705mar_A.pdf Enquesta CIS]</ref>
Llínea 13: Llínea 13:
 
{{AP|Història del Valéncia Club de Fútbol}}
 
{{AP|Història del Valéncia Club de Fútbol}}
  
−
El club es gestà el [[5 de març]] de [[1919]], en el cèntric Bar Torino, situat en el carrer Barcelonina, per un grup de fútbolers que varen decidir formar un nou club que representara a la ciutat de [[Valéncia]] després de la desaparició del ''Club Valéncia de fútbol'' anys abans. El [[18 de març]] d'eixe mateix any s'aproven oficialment els Estatuts, naix aixina el '''Valéncia Foot-ball Club'''. El [[4 d'abril]] es constituïx la primera Junta Directiva, el primer president fon Octavio August Milego Díaz, triat a sorts llançant una moneda a l'aire en Gonzalo Medina Pernas. El primer partit de l'història es va disputar contra el [[Real Gimnàstic Club de Fútbol|Gimnástico]] en [[Castelló de la Plana|Castelló]] i pergué el Valéncia per '''1-0'''.
+
El club es gestà el [[5 de març]] de [[1919]], en el cèntric Bar Torino, situat en el carrer Barcelonina, per un grup de fútbolers que varen decidir formar un nou club que representara a la ciutat de [[Valéncia]] despuix de la desaparició del ''Club Valéncia de fútbol'' anys abans. El [[18 de març]] d'eixe mateix any s'aproven oficialment els Estatuts, naix aixina el '''Valéncia Foot-ball Club'''. El [[4 d'abril]] es constituïx la primera Junta Directiva, el primer president fon Octavio August Milego Díaz, triat a sorts llançant una moneda a l'aire en Gonzalo Medina Pernas. El primer partit de l'història es va disputar contra el [[Real Gimnàstic Club de Fútbol|Gimnástico]] en [[Castelló de la Plana|Castelló]] i pergué el Valéncia per '''1-0'''.
  
−
Durant els [[anys 1920]] el Valéncia disputa el Campeonat Regional, el qual guanya per primera vegada en [[1923]]. Este títul li va donar l'oportunitat de participar per primera vegada en la [[Copa del Rei de fútbol|Copa d'Espanya]] prèvia eliminació del [[Real Múrcia Club de Fútbol|Murcia FC]] en una eliminatòria. El [[16 de giner]] de [[1923]] el Valéncia comprà els terrenys per 316.439,20 [[pessetes]] al baró de Bellver i el [[20 de maig]] de [[1923]] es va inaugurar el camp de [[Mestalla]] en un aforament de 17.000 espectadors en un partit entre el Valéncia FC i el [[Fútbol Club Llevant|FC Llevant]] que conclogué en resultat de '''1-0''' per als locals. En [[1928]] s'inicia el campeonat de Lliga i el Valéncia juga en la [[Segona Divisió d'Espanya|Segona Divisió]] després de perdre en l'eliminatòria prèvia contra el [[Real Racing Club de Santander|Racing de Santander]], l'equip che acabà la temporada [[Segona Divisió d'Espanya 1928/29|1928/29]] en 5a posició.
+
Durant els [[anys 1920]] el Valéncia disputa el Campeonat Regional, el qual guanya per primera vegada en [[1923]]. Este títul li va donar l'oportunitat de participar per primera vegada en la [[Copa del Rei de fútbol|Copa d'Espanya]] prèvia eliminació del [[Real Múrcia Club de Fútbol|Murcia FC]] en una eliminatòria. El [[16 de giner]] de [[1923]] el Valéncia comprà els terrenys per 316.439,20 [[pessetes]] al baró de Bellver i el [[20 de maig]] de [[1923]] es va inaugurar el camp de [[Estadi de Mestalla|Mestalla]] en un aforament de 17.000 espectadors en un partit entre el Valéncia FC i el [[Fútbol Club Llevant|FC Llevant]] que conclogué en resultat de '''1-0''' per als locals. En [[1928]] s'inicia el campeonat de Lliga i el Valéncia juga en la [[Segona Divisió d'Espanya|Segona Divisió]] despuix de perdre en l'eliminatòria prèvia contra el [[Real Racing Club de Santander|Racing de Santander]], l'equip che acabà la temporada [[Segona Divisió d'Espanya 1928/29|1928/29]] en 5a posició.
  
−
Els [[anys 1930]] estan marcats per la [[Guerra Civil espanyola]], després de la qual el camp de Mestalla va quedar arrasat i n'hi hagué que reconstruir-lo. En [[1934]] el Valéncia va disputar i va perdre la seu primera final de Copa contra el [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid]] en [[Barcelona]].
+
Els [[anys 1930]] estan marcats per la [[Guerra Civil espanyola]], despuix de la qual el camp de Mestalla va quedar arrasat i n'hi hagué que reconstruir-lo. En [[1934]] el Valéncia va disputar i va perdre la seu primera final de Copa contra el [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid]] en [[Barcelona]].
  
 
Els [[anys 1940]] foren possiblement els millors del club en la seua història. Es tingué que "castellanisar" el nom del club a '''Valéncia Club de Fútbol''' per orde de la Delegació nacional de deports. El Valéncia conseguix el seu primer títul nacional al guanyar la [[Copa del Generalíssim de fútbol 1941|Copa del Generalíssim de 1941]] al [[Real Club Deportiu Espanyol|Espanyol]] per '''3-1''' en la final. En la temporada [[Primera Divisió d'Espanya 1941/42|1941/42]] el club guanya el primer Campeonat de Lliga de la seua història. També es proclama campeó en les temporades [[Primera Divisió d'Espanya 1943/44|1943/44]] i [[Primera Divisió d'Espanya 1946/47|1946/47]]. Els héroes d'esta década són [[Epifanio Fernández Berridi|Epi]], [[Amadeo Ibáñez|Amadeo]], [[Edmundo Suárez|Mundo]], [[Vicente Asensi|Asensi]] i [[Guillermo Gorostiza Paredes|Gorostiza]] els que integraven la ya mítica [[Davantera elèctrica]]. En [[1949]] guanya de nou la [[Copa del Rei de fútbol|Copa del Generalíssim]].  
 
Els [[anys 1940]] foren possiblement els millors del club en la seua història. Es tingué que "castellanisar" el nom del club a '''Valéncia Club de Fútbol''' per orde de la Delegació nacional de deports. El Valéncia conseguix el seu primer títul nacional al guanyar la [[Copa del Generalíssim de fútbol 1941|Copa del Generalíssim de 1941]] al [[Real Club Deportiu Espanyol|Espanyol]] per '''3-1''' en la final. En la temporada [[Primera Divisió d'Espanya 1941/42|1941/42]] el club guanya el primer Campeonat de Lliga de la seua història. També es proclama campeó en les temporades [[Primera Divisió d'Espanya 1943/44|1943/44]] i [[Primera Divisió d'Espanya 1946/47|1946/47]]. Els héroes d'esta década són [[Epifanio Fernández Berridi|Epi]], [[Amadeo Ibáñez|Amadeo]], [[Edmundo Suárez|Mundo]], [[Vicente Asensi|Asensi]] i [[Guillermo Gorostiza Paredes|Gorostiza]] els que integraven la ya mítica [[Davantera elèctrica]]. En [[1949]] guanya de nou la [[Copa del Rei de fútbol|Copa del Generalíssim]].  
Llínea 23: Llínea 23:
 
Durant els [[anys 1950]] es torna a guanyar una atra Copa del Generalíssim en l'edició de [[Copa del Generalíssim de fútbol 1954|1954]] i arriba a una atra final en la de [[Copa del Generalíssim de fútbol 1952|Copa del Generalíssim de 1952]]. En lliga l'equip passa sense pena ni glòria pel campeonat.
 
Durant els [[anys 1950]] es torna a guanyar una atra Copa del Generalíssim en l'edició de [[Copa del Generalíssim de fútbol 1954|1954]] i arriba a una atra final en la de [[Copa del Generalíssim de fútbol 1952|Copa del Generalíssim de 1952]]. En lliga l'equip passa sense pena ni glòria pel campeonat.
  
−
En els [[anys 1960]] arriben els primers èxits europeus al guanyar la [[Copa de Fires]] de la temporada [[Copa de Fires 1961-62|1961/62]] i [[Copa de Fires 1962-63|1962/63]] al [[Fútbol Club Barcelona|Barcelona]] primer i al [[NK Dinamo Zagreb|Dinamo Zagreb]] després. També conseguix una nova Copa del Generalíssim en [[1967]] guanyant en la final al [[Athletic Club|Athletic]].
+
En els [[anys 1960]] arriben els primers èxits europeus al guanyar la [[Copa de Fires]] de la temporada [[Copa de Fires 1961-62|1961/62]] i [[Copa de Fires 1962-63|1962/63]] al [[Fútbol Club Barcelona|Barcelona]] primer i al [[NK Dinamo Zagreb|Dinamo Zagreb]] despuix. També conseguix una nova Copa del Generalíssim en [[1967]] guanyant en la final al [[Athletic Club|Athletic]].
  
 
Els [[anys 1970]] escomencen en un nou títul de lliga en la temporada [[Primera Divisió d'Espanya 1970/71|1970/71]] de la mà d'[[Alfredo Di Stéfano]]. En [[1976]] arriba procedent de [[Club Atlètic Rosario Central|Rosario central]] el davanter [[Mario Alberto Kempes]], qui marcaria una época en el club. En la seua primera temporada va conseguir el pichichi en 24 gols. En un Kempes estelar el Valéncia conseguix la Copa del Rei de [[Copa del Rei de fútbol 1978-79|1978/79]] derrotant al [[Real Madrid]] per 2-0 en 2 gols del ''Matador''.
 
Els [[anys 1970]] escomencen en un nou títul de lliga en la temporada [[Primera Divisió d'Espanya 1970/71|1970/71]] de la mà d'[[Alfredo Di Stéfano]]. En [[1976]] arriba procedent de [[Club Atlètic Rosario Central|Rosario central]] el davanter [[Mario Alberto Kempes]], qui marcaria una época en el club. En la seua primera temporada va conseguir el pichichi en 24 gols. En un Kempes estelar el Valéncia conseguix la Copa del Rei de [[Copa del Rei de fútbol 1978-79|1978/79]] derrotant al [[Real Madrid]] per 2-0 en 2 gols del ''Matador''.
  
−
A pesar que els [[anys 1980]] varen començar en un nou títul europeu, la [[Anex:Recopa d'Europa 1979-80|Recopa 1979/80]], fon una década negra per al valencianisme. El club es viu obligat a vendre a Kempes al [[Club Atlètic River Plate|River Plate]]. A causa de les obres en Mestalla pel Mundial d'Espanya 82 el club es va vore immers en una greu crisis financera. En la temporada [[Primera Divisió d'Espanya 1982/83|1982/83]] el Valéncia es va salvar del descens en un gol de [[Miguel Tendillo Belenguer|Tendillo]] en l'última jornada davant del [[Real Madrid]] en Mestalla. El deute continuà aumentant any a any lo que va afectar el rendiment deportiu de l'equip. En la temporada [[Primera Divisió d'Espanya 1985/86|1985/86]] el Valéncia descendix a Segona Divisió. Retorna després d'un any en l'infern en [[Arturo Tuzón]] com a president i una plantilla repleta de jugadors de la pedrera. En Tuzón en la presidència es tanquen diverses temporades en superàvit, per lo qual es va reduint el deute a poc a poc. En lo deportiu l'equip també es recupera i finalisa la temporada [[Primera Divisió d'Espanya 1989/90|1989/90]] com a subcampeó.
+
A pesar que els [[anys 1980]] varen escomençar en un nou títul europeu, la [[Anex:Recopa d'Europa 1979-80|Recopa 1979/80]], fon una década negra per al valencianisme. El club es viu obligat a vendre a Kempes al [[Club Atlètic River Plate|River Plate]]. A causa de les obres en Mestalla pel Mundial d'Espanya 82 el club es va vore immers en una greu crisis financera. En la temporada [[Primera Divisió d'Espanya 1982/83|1982/83]] el Valéncia es va salvar del descens en un gol de [[Miguel Tendillo Belenguer|Tendillo]] en l'última jornada davant del [[Real Madrid]] en Mestalla. El deute continuà aumentant any a any lo que va afectar el rendiment deportiu de l'equip. En la temporada [[Primera Divisió d'Espanya 1985/86|1985/86]] el Valéncia descendix a Segona Divisió. Retorna despuix d'un any en l'infern en [[Arturo Tuzón]] com a president i una plantilla repleta de jugadors de la pedrera. En Tuzón en la presidència es tanquen diverses temporades en superàvit, per lo qual es va reduint el deute a poc a poc. En lo deportiu l'equip també es recupera i finalisa la temporada [[Primera Divisió d'Espanya 1989/90|1989/90]] com a subcampeó.
  
−
Els [[anys 1990]] estan marcats per la conversió obligada del club en [[Societat Anònima Deportiva]] en [[1992]]. Després de la conversió arriba a la presidència [[Francisco Roig Alfonso|Paco Roig]]. En lo deportiu l'equip es manté en els llocs de mija taula, a excepció de la temporada [[Primera Divisió d'Espanya 1995/96|1995/96]] en la que finalisa segon. Es torna a guanyar un títul, la [[Copa del Rei de fútbol 1998-99|Copa del Rei 1998/99]], en [[Claudio Ranieri]] com a entrenador.
+
Els [[anys 1990]] estan marcats per la conversió obligada del club en [[Societat Anònima Deportiva]] en [[1992]]. Despuix de la conversió arriba a la presidència [[Francisco Roig Alfonso|Paco Roig]]. En lo deportiu l'equip es manté en els llocs de mija taula, a excepció de la temporada [[Primera Divisió d'Espanya 1995/96|1995/96]] en la que finalisa segon. Es torna a guanyar un títul, la [[Copa del Rei de fútbol 1998-99|Copa del Rei 1998/99]], en [[Claudio Ranieri]] com a entrenador.
  
−
Els [[anys 2000]] suponen la segona edat d'or del Valéncia CF. En la temporada [[Annex:Lliga de Campeons de la UEFA 1999-00|1999/00]] s'arriba per primera vegada a la final de la [[UEFA Champions League]], pero és derrotat pel [[Real Madrid]]. Repetix final l'any següent, el rival esta vegada és el [[Bayern de Munich]], que arrebata el títul als valencianistes en la tanda de penals. En la temporada [[Primera Divisió d'Espanya 2001/02|2001/02]], en un fins llavors desconegut [[Rafa Benítez]], el Valéncia guanya de nou un títul de Lliga. En la temporada [[Primera Divisió d'Espanya 2003/04|2003/04]] repetix títul i també guanya la [[Copa de la UEFA]]. Després dels tres títuls en tres anys, Rafa Benítez se'n va al [[Liverpool Football Club|Liverpool]]. Torna al Valéncia [[Claudio Ranieri]] i en ell es guanya la [[Supercopa d'Europa]], no obstant en Lliga el rumbo de l'equip no és gens bo i Ranieri acaba cessat. Eixe mateix any arriba a la presidència [[Juan Bautista Soler]]. En la gestió de Soler l'equip entra en una greu crisis econòmica, que porta a la paralisació de les obres del [[Nou Mestalla]] que el propi Soler va posar en marcha. Es conseguix un nou títul de copa en la temporada [[Copa del Rei de fútbol 2007-08|2007/08]], no obstant eixe any en Lliga l'equip es veu embolicat en la lluita per evitar el descens. En estiu de [[2008]] Soler coloca en la presidència a Vicente Soriano, el qual assegura durant mesos que té una solució per a la situació econòmica del club. Després d'un esperpèntic any en el social, en l'aparició d'una empresa fantasma uruguayana cridada [[Inversiones Dalport]], les institucions valencianes es veuen obligades a desestajar a Soler i Soriano del club per mig d'una [[ampliació de capital]] duta a terme pel president [[Manuel Llorente Martín|Manuel Llorente]] i [[Javier Gómez Molina|Javier Gómez]]. En lo deportiu el club conseguix tornar a la Champions League de manera directa al quedar en tercera posició.
+
Els [[anys 2000]] suponen la segona edat d'or del Valéncia CF. En la temporada [[Annex:Lliga de Campeons de la UEFA 1999-00|1999/00]] s'arriba per primera vegada a la final de la [[UEFA Champions League]], pero és derrotat pel [[Real Madrid]]. Repetix final l'any següent, el rival esta vegada és el [[Bayern de Munich]], que arrebata el títul als valencianistes en la tanda de penals. En la temporada [[Primera Divisió d'Espanya 2001/02|2001/02]], en un fins llavors desconegut [[Rafa Benítez]], el Valéncia guanya de nou un títul de Lliga. En la temporada [[Primera Divisió d'Espanya 2003/04|2003/04]] repetix títul i també guanya la [[Copa de la UEFA]]. Despuix dels tres títuls en tres anys, Rafa Benítez se'n va al [[Liverpool Football Club|Liverpool]]. Torna al Valéncia [[Claudio Ranieri]] i en ell es guanya la [[Supercopa d'Europa]], no obstant en Lliga el rumbo de l'equip no és gens bo i Ranieri acaba cessat. Eixe mateix any arriba a la presidència [[Juan Bautista Soler]]. En la gestió de Soler l'equip entra en una greu crisis econòmica, que porta a la paralisació de les obres del [[Nou Mestalla]] que el propi Soler va posar en marcha. Es conseguix un nou títul de copa en la temporada [[Copa del Rei de fútbol 2007-08|2007/08]], no obstant eixe any en Lliga l'equip es veu embolicat en la lluita per evitar el descens. En estiu de [[2008]] Soler coloca en la presidència a Vicente Soriano, el qual assegura durant mesos que té una solució per a la situació econòmica del club. Despuix d'un esperpèntic any en el social, en l'aparició d'una empresa fantasma uruguayana nomenada [[Inversiones Dalport]], les institucions valencianes es veuen obligades a desestajar a Soler i Soriano del club per mig d'una [[ampliació de capital]] duta a terme pel president [[Manuel Llorente Martín|Manuel Llorente]] i [[Javier Gómez Molina|Javier Gómez]]. En lo deportiu el club conseguix tornar a la Champions League de manera directa al quedar en tercera posició.
  
 
== Uniforme ==
 
== Uniforme ==
Llínea 37: Llínea 37:
 
* '''Uniforme alternatiu:''' Camiseta taronja, pantaló blanc i miges taronges.
 
* '''Uniforme alternatiu:''' Camiseta taronja, pantaló blanc i miges taronges.
 
* '''Tercer uniforme''': Camiseta blava en una banda groga i un atra roja, pantaló blanc i miges blaus.
 
* '''Tercer uniforme''': Camiseta blava en una banda groga i un atra roja, pantaló blanc i miges blaus.
−
 
  
 
=== Proveïdors i patrocinadors ===
 
=== Proveïdors i patrocinadors ===
Llínea 47: Llínea 46:
 
|-
 
|-
 
|1980-1982
 
|1980-1982
−
|rowspan=1| [[Adites]]
+
|rowspan=1| [[Adidas]]
 
|rowspan=2|<small>''Cap''</small>
 
|rowspan=2|<small>''Cap''</small>
 
|-
 
|-
Llínea 96: Llínea 95:
 
{{AP|Estadi de Mestalla}}
 
{{AP|Estadi de Mestalla}}
  
−
Els primers anys després de la seua fundació, l'equip va entrenar i va disputar els seus encontres en el desaparegut camp d'Algiròs. En [[1923]] s'inaugurà el seu estadi, el Camp de Mestalla, que des de la temporada 1969-70 fins a la 94-95 es denominà Lluís Casanova en honor de l'històric president, ell mateix va solicitar que tornara l'estadi al seu nom original. Actualment, i després de diverses reformes importants des de la seua inauguració, té capacitat per a 55.000 persones, tots assentats, i unes dimensions de 105 x 70 metros.
+
Els primers anys despuix de la seua fundació, l'equip va entrenar i va disputar els seus encontres en el desaparegut camp d'Algiròs. En [[1923]] s'inaugurà el seu estadi, el Camp de Mestalla, que des de la temporada 1969-70 fins a la 94-95 es denominà Lluís Casanova en honor de l'històric president, ell mateix va solicitar que tornara l'estadi al seu nom original. Actualment, i despuix de diverses reformes importants des de la seua inauguració, té capacitat per a 55.000 persones, tots assentats, i unes dimensions de 105 x 70 metros.
  
 
=== Futur estadi ===
 
=== Futur estadi ===
  
−
El nou recint tindrà capacitat per a uns '''75.000''' espectadors i ha segut encarregat al despaig d'arquitectes '''Reid Fenwick Associats''' i a l'ingenieria '''ARUP Sport'''. Estes empreses prendran com a base el proyecte interior de '''ARPA-Arena''', guanyador del concurs de maquetes en juny del 2006. El dit estadi podrà sufragar-se en part dels beneficis obtinguts per la venda del solar de l'actual Mestalla, la requalificació de la qual també provocà reticències que es varen vore aclarides per la CE.<ref>[http://www.lasprovincias.Es/valéncia/premsa/20070112/valéncia/infraccion-recalificacion-solar-actual_20070112.Html La UE sobre requalificació Mestalla]</ref>
+
El nou recint tindrà capacitat per a uns '''75.000''' espectadors i ha segut encarregat al despaig d'arquitectes '''Reid Fenwick Associats''' i a l'ingenieria '''ARUP Sport'''. Estes empreses prendran com a base el proyecte interior de '''ARPA-Arena''', guanyador del concurs de maquetes en juny del 2006. El dit estadi podrà sufragar-se en part dels beneficis obtenguts per la venda del solar de l'actual Mestalla, la requalificació de la qual també provocà reticències que es varen vore aclarides per la CE.<ref>[http://www.lasprovincias.Es/valéncia/premsa/20070112/valéncia/infraccion-recalificacion-solar-actual_20070112.Html La UE sobre requalificació Mestalla]</ref>
  
 
Actualment la construcció del nou estadi està parada per falta de liquidea. El club espera posar-lo en marcha de nou en la venda de les parceles de l'actual Mestalla.
 
Actualment la construcció del nou estadi està parada per falta de liquidea. El club espera posar-lo en marcha de nou en la venda de les parceles de l'actual Mestalla.
Llínea 107: Llínea 106:
 
Fon un encàrrec del club al director de la banda municipal de Valéncia, D. Pablo Sanchez Torrella, que va compondre la música en la forma tradicional valenciana, el passodoble. La lletra fon escrita per Ramón Gimeno Gil. Es va estrenar i va tindre presentació oficial en motiu dels festejos del 75 aniversari del Club en el [[Palau de la Música]] el [[21 de setembre]] de [[1993]].
 
Fon un encàrrec del club al director de la banda municipal de Valéncia, D. Pablo Sanchez Torrella, que va compondre la música en la forma tradicional valenciana, el passodoble. La lletra fon escrita per Ramón Gimeno Gil. Es va estrenar i va tindre presentació oficial en motiu dels festejos del 75 aniversari del Club en el [[Palau de la Música]] el [[21 de setembre]] de [[1993]].
  
−
== atres seccions i filials ==
+
== Atres seccions i filials ==
 
=== Valéncia CF Mestalla ===
 
=== Valéncia CF Mestalla ===
  
Llínea 119: Llínea 118:
  
 
=== [[Valéncia CF Femení]] ===
 
=== [[Valéncia CF Femení]] ===
−
Per a la temporada [[2009]]-[[2010]] el Valéncia  contarà en un equip de fútbol femení després d'arribar a un acort en el [[Club Deportiu Colege Alemà de Valéncia]] pel que els equips femenins del Colege Alemà competiran devall el nom de Valéncia CF.
+
Per a la temporada [[2009]]-[[2010]] el Valéncia  contarà en un equip de fútbol femení despuix d'arribar a un acort en el [[Club Deportiu Colege Alemà de Valéncia]] pel que els equips femenins del Colege Alemà competiran devall el nom de Valéncia CF.
  
 
=== Seccions deportives ===
 
=== Seccions deportives ===
Llínea 126: Llínea 125:
 
==== Atletisme ====
 
==== Atletisme ====
  
−
La secció d'atletisme del Valéncia CF es va crear l'any 1924 i se mantingué com a secció deportiva durant 70 anys, des de la seua creació en 1924 fins a l'any [[1994]], en el que la secció passa a denominar-se Valéncia CA a partir de la temporada 1994/[[1995]], i el club es desvincula d'ella. Posteriorment l'any [[1999]] se li canvia de nou el nom i passa a denominar-se [[CA Valéncia Terra i Mar]].  <ref>[http://www.rfea.es/historia/ctoesp/pc_clubes.Htm Palmares de la copa de la reina]</ref>  
+
La secció d'atletisme del Valéncia CF es va crear l'any 1924 i se mantingué com a secció deportiva durant 70 anys, des de la seua creació en 1924 fins a l'any [[1994]], en el que la secció passa a denominar-se Valéncia CA a partir de la temporada 1994/[[1995]], i el club es desvincula d'ella. Posteriorment l'any [[1999]] se li canvia de nou el nom i passa a denominar-se [[CA Valéncia Terra i Mar]].  <ref>[http://www.rfea.es/historia/ctoesp/pc_clubes.Htm Palmares de la copa de la reina]</ref>
  
 
== Senyes del club ==
 
== Senyes del club ==
Llínea 152: Llínea 151:
 
* '''Màxim golejador espanyol ([[Trofeu Zarra]]):''' [[David Villa]] (4): 05/06 - 25 gols, 06/07 - 18 gols, 08/09 - 28 gols, 09/10 - 21 gols
 
* '''Màxim golejador espanyol ([[Trofeu Zarra]]):''' [[David Villa]] (4): 05/06 - 25 gols, 06/07 - 18 gols, 08/09 - 28 gols, 09/10 - 21 gols
 
* '''Porter menys golejat ([[Trofeu Zamora]]):''' [[Ignacio Eizaguirre|Eizaguirre]] (2): 43/44 - 32 gols, 44/45 - 28 gols; [[Goyo]]: 57/58 - 28 gols; [[Abelardo González|Abelardo]]: 70/71 - 19 gols; [[José Luis Fernández Manzanedo|Manzanedo]]: 78/79 - 26 gols; [[Ochotorena]]: 88/89 - 25 gols; [[Santiago Cañizares|Cañizares]] (3): 00/01 - 34 gols, 01/02 - 23 gols, 03/04 - 25 gols.
 
* '''Porter menys golejat ([[Trofeu Zamora]]):''' [[Ignacio Eizaguirre|Eizaguirre]] (2): 43/44 - 32 gols, 44/45 - 28 gols; [[Goyo]]: 57/58 - 28 gols; [[Abelardo González|Abelardo]]: 70/71 - 19 gols; [[José Luis Fernández Manzanedo|Manzanedo]]: 78/79 - 26 gols; [[Ochotorena]]: 88/89 - 25 gols; [[Santiago Cañizares|Cañizares]] (3): 00/01 - 34 gols, 01/02 - 23 gols, 03/04 - 25 gols.
−
* '''Més partits disputats:''' [[Fernando Gómez Colomer|Fernando]] (552), [[Ricardo Penella Arias|Arias]] (500),[[Miguel Ángel Angulo|Angulo]] (417),[[Santiago Cañizares|Cañizares]] (416).  
+
* '''Més partits disputats:''' [[Fernando Gómez Colomer|Fernando]] (552), [[Ricardo Penella Arias|Arias]] (500), [[Miguel Ángel Angulo|Angulo]] (417), [[Santiago Cañizares|Cañizares]] (416).  
 
* '''Més minuts disputats:''' [[Fernando Gómez Colomer|Fernando]] (51811), [[Ricardo Penella Arias|Arias]] (45454), [[Santiago Cañizares|Cañizares]] (37957), [[Fernando Giner|Giner]] (37094).
 
* '''Més minuts disputats:''' [[Fernando Gómez Colomer|Fernando]] (51811), [[Ricardo Penella Arias|Arias]] (45454), [[Santiago Cañizares|Cañizares]] (37957), [[Fernando Giner|Giner]] (37094).
−
* '''Més gols marcats:''' [[Edmundo Suárez|Mundo]] (206), [[Waldo Machado|Waldo]] (147), [[Mario Alberto Kempes|Kempes]](145), [[Fernando Gómez Colomer|Fernando]] (140)
+
* '''Més gols marcats:''' [[Edmundo Suárez|Mundo]] (206), [[Waldo Machado|Waldo]] (147), [[Mario Alberto Kempes|Kempes]] (145), [[Fernando Gómez Colomer|Fernando]] (140)
 
* '''Número més gran de grogues:''' [[David Albelda|Albelda]] (115), [[Ricardo Penella Arias|Arias]] (110), [[Amedeo Carboni|Carboni]] (99), [[Rubén Baraja|Baraja]] (84).
 
* '''Número més gran de grogues:''' [[David Albelda|Albelda]] (115), [[Ricardo Penella Arias|Arias]] (110), [[Amedeo Carboni|Carboni]] (99), [[Rubén Baraja|Baraja]] (84).
 
* '''Major vegades expulsat:''' [[Amedeo Carboni|Carboni]] (14), [[Fernando Giner|Giner]] (11), [[Francisco José Camarasa Castellar|Camarasa]] (10) [[Ricardo Penella Arias|Arias]] i [[Roberto Ayala|Ayala]] (7)
 
* '''Major vegades expulsat:''' [[Amedeo Carboni|Carboni]] (14), [[Fernando Giner|Giner]] (11), [[Francisco José Camarasa Castellar|Camarasa]] (10) [[Ricardo Penella Arias|Arias]] i [[Roberto Ayala|Ayala]] (7)
 
* '''Popularitat en Espanya:''' Segons el [[Centre d'Investigacions Sociològiques]] (CIS) el Valéncia C.F. És el 3r equip més popular en Espanya en 2,1 millons d'aficionats en tota Espanya, lo qual supon un 5,3% de la població. Per damunt a soles estarien el Real Madrid (32,8%) i el F.C. Barcelona (25,7).<ref>[http://www.cis.es/cis/opencms/-Archivos/Marginales/2700_2719/2705/Es2705mar_A.Pdf Estudi núm. 2.705 del Centre d'Investigacions sociològiques (CIS). Barómetro de maig del 2007. Pàgina 11, pregunta 17a]</ref>
 
* '''Popularitat en Espanya:''' Segons el [[Centre d'Investigacions Sociològiques]] (CIS) el Valéncia C.F. És el 3r equip més popular en Espanya en 2,1 millons d'aficionats en tota Espanya, lo qual supon un 5,3% de la població. Per damunt a soles estarien el Real Madrid (32,8%) i el F.C. Barcelona (25,7).<ref>[http://www.cis.es/cis/opencms/-Archivos/Marginales/2700_2719/2705/Es2705mar_A.Pdf Estudi núm. 2.705 del Centre d'Investigacions sociològiques (CIS). Barómetro de maig del 2007. Pàgina 11, pregunta 17a]</ref>
−
 
+
*''(verificar senyes dels partits en: http://www.ciberche.net/histoche/matches.php)''
−
(verificar senyes dels partits en: http://www.ciberche.net/histoche/matches.php)
 
  
 
== Entrenadors ==
 
== Entrenadors ==
  
  
−
El Valéncia CF a lo llarc de la seua història ha contat  en grans entrenadors de la talla de [[Ramón Alzines]]; qui va conseguir el primer títul de [[Primera Divisió d'Espanya|Lliga]] i [[Copa del Rei de Fútbol|Copa]] per al club valencianiste; [[Alfredo Di Stéfano]], el treball del qual es va vore recompensat en un títul de [[Primera Divisió d'Espanya|Lliga]] i un atre de [[Recopa d'Europa]]; [[Jacinto Quincoces]], [[Rafael Benítez]], que va portar al títul de [[Primera Divisió d'Espanya|Lliga]] després de 31 anys sense conseguir-ho ademés de conseguir el doblet de [[Primera Divisió d'Espanya|Lliga]] i [[Copa de la UEFA|UEFA]], [[Héctor Cúper]] que va dirigir al conjunt che a les dos finals consecutives de [[Lliga de Campeons de la UEFA|Lliga de Campeons]]. L'actual entrenador és [[Marcelino García Toral]].
+
El Valéncia CF a lo llarc de la seua història ha contat  en grans entrenadors de la talla de [[Ramón Alzines]]; qui va conseguir el primer títul de [[Primera Divisió d'Espanya|Lliga]] i [[Copa del Rei de Fútbol|Copa]] per al club valencianiste; [[Alfredo Di Stéfano]], el treball del qual es va vore recompensat en un títul de [[Primera Divisió d'Espanya|Lliga]] i un atre de [[Recopa d'Europa]]; [[Jacinto Quincoces]], [[Rafael Benítez]], que va portar al títul de [[Primera Divisió d'Espanya|Lliga]] despuix de 31 anys sense conseguir-ho ademés de conseguir el doblet de [[Primera Divisió d'Espanya|Lliga]] i [[Copa de la UEFA|UEFA]], [[Héctor Cúper]] que va dirigir al conjunt che a les dos finals consecutives de [[Lliga de Campeons de la UEFA|Lliga de Campeons]]. L'actual entrenador és [[Marcelino García Toral]].
  
 
== Presidents ==
 
== Presidents ==
−
 
+
{||valign="top"|
−
{|
 
−
|valign="top"|
 
 
* [[1919]]-[[1922]]: [[David Baviera Climent]]
 
* [[1919]]-[[1922]]: [[David Baviera Climent]]
 
* [[1922]]: [[Jordi Puchades Moreno]]
 
* [[1922]]: [[Jordi Puchades Moreno]]
Llínea 211: Llínea 207:
 
* [[2017]]-[[Actualitat]]: [[Anil Murthy]]
 
* [[2017]]-[[Actualitat]]: [[Anil Murthy]]
  
−
=== Tornejos nacionals ===
+
== Tornejos nacionals ==
 
* '''[[Primera Divisió d'Espanya|Lliga Espanyola]] (6):''' [[Primera divisió espanyola 1941/42|1941-1942]], [[Primera divisió espanyola 1943/1944|1943-44]], [[Primera divisió espanyola 1946/47|1946-1947]], [[Primera divisió espanyola 1970/71|1970-1971]], [[Primera divisió espanyola 2001/02|2001-2002]], [[Primera divisió espanyola 2003/04|2003-2004]].
 
* '''[[Primera Divisió d'Espanya|Lliga Espanyola]] (6):''' [[Primera divisió espanyola 1941/42|1941-1942]], [[Primera divisió espanyola 1943/1944|1943-44]], [[Primera divisió espanyola 1946/47|1946-1947]], [[Primera divisió espanyola 1970/71|1970-1971]], [[Primera divisió espanyola 2001/02|2001-2002]], [[Primera divisió espanyola 2003/04|2003-2004]].
 
* '''[[Copa del Rei de Fútbol|Copa del Rei]] (7):''' [[Copa del Generalíssim de Fútbol de 1941|1940-1941]], [[Copa del Generalíssim de Fútbol de 1949|1948-1949]], [[Copa del Generalísim de Fútbol de 1954|1953-1954]], [[Copa del Generalíssim de Fútbol de 1967|1966-1967]], [[Copa del Rei de fútbol 1978-79|1978-1979]], [[Copa del Rei de fútbol 1998-99|1998-1999]], [[Copa del Rei de fútbol 2007-08|2007-2008]].
 
* '''[[Copa del Rei de Fútbol|Copa del Rei]] (7):''' [[Copa del Generalíssim de Fútbol de 1941|1940-1941]], [[Copa del Generalíssim de Fútbol de 1949|1948-1949]], [[Copa del Generalísim de Fútbol de 1954|1953-1954]], [[Copa del Generalíssim de Fútbol de 1967|1966-1967]], [[Copa del Rei de fútbol 1978-79|1978-1979]], [[Copa del Rei de fútbol 1998-99|1998-1999]], [[Copa del Rei de fútbol 2007-08|2007-2008]].
Llínea 223: Llínea 219:
 
* Subcampeó de la [[Copa president Federació Espanyola de Fútbol]] (1): [[1947]]
 
* Subcampeó de la [[Copa president Federació Espanyola de Fútbol]] (1): [[1947]]
  
−
=== Tornejos internacionals ===
+
== Tornejos internacionals ==
 
* '''[[Recopa d'Europa]] (1):''' [[Annex:Recopa d'Europa 1979-80|1979-80]]
 
* '''[[Recopa d'Europa]] (1):''' [[Annex:Recopa d'Europa 1979-80|1979-80]]
 
* '''[[Copa de Fires]] (2):''' [[Copa de Fires 1961-62|1961-62]], [[Copa de Fires 1962-63|1962-63]]
 
* '''[[Copa de Fires]] (2):''' [[Copa de Fires 1961-62|1961-62]], [[Copa de Fires 1962-63|1962-63]]
Llínea 236: Llínea 232:
 
* Subcampeó de la [[Chicoteta Copa del món de Clubs]] (1): [[1955]]
 
* Subcampeó de la [[Chicoteta Copa del món de Clubs]] (1): [[1955]]
  
−
==== Tornejos regionals ====
+
=== Tornejos regionals ===
 
* [[Campeonat de Valéncia]]/[[Campeonat Regional]] (8): [[1926]], [[1927]], [[1931]], [[1932]], [[1933]], [[1934]], [[1938]], [[1939]]
 
* [[Campeonat de Valéncia]]/[[Campeonat Regional]] (8): [[1926]], [[1927]], [[1931]], [[1932]], [[1933]], [[1934]], [[1938]], [[1939]]
 
* [[Campeonat de llevant]] (3): [[1923]], [[1925]], [[1937]]
 
* [[Campeonat de llevant]] (3): [[1923]], [[1925]], [[1937]]
Llínea 278: Llínea 274:
  
 
=== Atres premis i distincions ===
 
=== Atres premis i distincions ===
−
* '''[[Trofeu Anvers]] (1):''' [[1954]]
+
* '''[[Trofeu Amberes]] (1):''' [[1954]]
 
* ''' [[Trofeu Martini&Rossi]] (2)''': [[1949]], [[1950]]
 
* ''' [[Trofeu Martini&Rossi]] (2)''': [[1949]], [[1950]]
 
* Millor equip del món de 2004 segons la Federació Internacional d'Història i Estadística del Fútbol ([[IFFHS]]).<ref>[http://www.iffhs.de/?6edbca388d85691a55685fdcdc3bfcdc0aec28d205| Classificació IFFHS 2004]</ref>
 
* Millor equip del món de 2004 segons la Federació Internacional d'Història i Estadística del Fútbol ([[IFFHS]]).<ref>[http://www.iffhs.de/?6edbca388d85691a55685fdcdc3bfcdc0aec28d205| Classificació IFFHS 2004]</ref>
Llínea 357: Llínea 353:
 
* [[1983]]/[[1984]] : 12é de Primera Divisió - Setzens de final de Copa
 
* [[1983]]/[[1984]] : 12é de Primera Divisió - Setzens de final de Copa
 
* [[1984]]/[[1985]] : 9é de Primera Divisió - Octaus de final de Copa
 
* [[1984]]/[[1985]] : 9é de Primera Divisió - Octaus de final de Copa
−
* [[1985]]/[[1986]] : [[Image:Xàrcia Arrow Down.svg|10px]] 16é de Primera Divisió - Octaus de final de Copa
+
* [[1985]]/[[1986]] : 16é de Primera Divisió - Octaus de final de Copa
−
* [[1986]]/[[1987]] : [[Image:Green Arrow Up.svg|10px]] '''Campeó de Segona Divisió''' - 1a ronda de Copa
+
* [[1986]]/[[1987]] : '''Campeó de Segona Divisió''' - 1a ronda de Copa
 
* [[1987]]/[[1988]] : 14é de Primera Divisió - Setzens de final de Copa
 
* [[1987]]/[[1988]] : 14é de Primera Divisió - Setzens de final de Copa
 
* [[1988]]/[[1989]] : 3r de Primera Divisió - 1a ronda de Copa
 
* [[1988]]/[[1989]] : 3r de Primera Divisió - 1a ronda de Copa
Llínea 385: Llínea 381:
  
 
== Rànquing en Europa ==
 
== Rànquing en Europa ==
−
* '''Classificació en Europa per coeficient 09/10'''{{cita requerida}}
+
* '''Classificació en Europa per coeficient 09/10'''
 
<div style="font-size:95%" align="center">
 
<div style="font-size:95%" align="center">
 
{| class="wikitable sortable" width="50%"
 
{| class="wikitable sortable" width="50%"
Llínea 425: Llínea 421:
 
|- style="background: #cccccc"
 
|- style="background: #cccccc"
 
! Lloc
 
! Lloc
−
! Títols
+
! Títuls
 
|-
 
|-
 
| style="text-align:center;"| [[Annex:T%C3%ADtulos de clubs europeus de f%C3%BAtbol#Por clubes|11º]]
 
| style="text-align:center;"| [[Annex:T%C3%ADtulos de clubs europeus de f%C3%BAtbol#Por clubes|11º]]
Llínea 434: Llínea 430:
  
 
== El millor onze de l'història ==
 
== El millor onze de l'història ==
−
<ref>http://www.valenciacf.com/contenidos/Actualidad/Noticias/2010/04/Noticia_21609.html</ref>
+
*[[Santiago Cañizares]]
−
[[Santiago Cañizares]]
+
*[[Jocelyn Angloma]]
−
 
+
*[[Roberto Fabián Ayala]]
−
[[Jocelyn Angloma]]
+
*[[Ricardo Arias]]
−
 
+
*[[Amedeo Carboni]]
−
[[Roberto Fabián Ayala]]
+
*[[David Albelda]]
−
 
+
*[[Rubén Baraja]]
−
[[Ricardo Arias]]
+
*[[Gaizka Mendieta]]
−
 
+
*[[Vicente Rodríguez]]
−
[[Amedeo Carboni]]
+
*[[David Villa]]
−
 
+
*[[Mario Alberto Kempes]]<ref>http://www.valenciacf.com/contenidos/Actualidad/Noticias/2010/04/Noticia_21609.html</ref>
−
[[David Albelda]]
 
−
 
 
−
[[Rubén Baraja]]
 
−
 
 
−
[[Gaizka Mendieta]]
 
−
 
 
−
[[Vicente Rodríguez]]
 
−
 
 
−
[[David Villa]]
 
−
 
 
−
[[Mario Alberto Kempes]]
 
−
 
 
−
== Bibliografia i atres ==
 
−
* ''Valéncia Club de Fútbol (1919-1969), Bodes d'Or'', de [[José Manuel Hernández Perpiñá]]. 1969, Tallers Tipogràfics Vila, S.L.
 
−
* ''Història del Valencia F.C.'', de [[Jaime Hernández Perpiñá]]. 1974, Edicions Danae, S.A. ISBN 84-85.184
 
−
* ''La Gran Història del Valencia C.F.'', de [[Jaime Hernández Perpiñá]]. 1994, Levante-EMV. ISBN 84-87502-36-9
 
−
* ''DVD Valencia C.F. (Història Temática). Un histórico en la Liga.". 2003, Superdeporte. V-4342-2003
 
−
* ''DVD Valencia CF 90 anys de sentiment'', 2009, [[Canal 9]].
 
  
−
== Referències ==
+
== Himne del Valéncia C.F. ==
−
{{listaref|2}}
 
−
 
 
−
== Enllaços externs ==
 
−
* [http://www.valenciacf.com/ Portal web oficial]
 
−
* [http://www.fundacionvalenciacf.org/ Web oficial Fundació del Valéncia CF]
 
−
 
 
−
== Himne del Valencia C.F. ==
 
 
Es un equip de primera
 
Es un equip de primera
  
Llínea 538: Llínea 509:
 
t'animarem.
 
t'animarem.
  
−
*Musica:Pablo Sanchez Torrella
+
*Musica: Pablo Sanchez Torrella
−
*Lletra:Ramón Gimeno Gil  
+
*Lletra: Ramón Gimeno Gil
 +
 
 +
== Bibliografia i atres ==
 +
* ''Valéncia Club de Fútbol (1919-1969), Bodes d'Or'', de [[José Manuel Hernández Perpiñá]]. 1969, Tallers Tipogràfics Vila, S.L.
 +
* ''Història del Valencia F.C.'', de [[Jaime Hernández Perpiñá]]. 1974, Edicions Danae, S.A. ISBN 84-85.184
 +
* ''La Gran Història del Valencia C.F.'', de [[Jaime Hernández Perpiñá]]. 1994, Levante-EMV. ISBN 84-87502-36-9
 +
* ''DVD Valéncia C.F. (Història Temática). Un histórico en la Liga.". 2003, Superdeporte. V-4342-2003
 +
* ''DVD Valéncia CF 90 anys de sentiment'', 2009, [[Canal 9]].
 +
 
 +
== Referències ==
 +
{{listaref|2}}
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Valencia CF}}
 +
* [https://www.valenciacf.com/va/ Portal web oficial] {{va}} {{es}}
 +
* [https://www.valenciacf.com/va/club/foundation/ Portal de la Fundació Valéncia CF] {{va}} {{es}}
  
 
{{Equips de la Comunitat Valenciana}}
 
{{Equips de la Comunitat Valenciana}}
 +
{{Llista artículs destacats}}
  
 
[[Categoria:Fútbol Valencià]]
 
[[Categoria:Fútbol Valencià]]
 +
[[Categoria:Valéncia]]
 
[[Categoria:Valéncia CF]]
 
[[Categoria:Valéncia CF]]

Última revisió del 21:56 3 oct 2023

Escut del Valéncia C.F.
Estadi de Mestalla

El Valéncia Club de Fútbol S. A. D. és un club de fútbol de la ciutat de Valéncia. Fon fundat el 18 de març de l'any 1919 i juga en la Primera Divisió d'Espanya. Disputa els partits com a local en l'Estadi de Mestalla en una capacitat per a 55.000 espectadors. El seu equip filial és el Valéncia Club de Fútbol Mestalla.

En la classificació històrica de la LFP el Valéncia CF ocupa el 4r lloc[1] per darrere de Real Madrid, FC Barcelona i At. Madrid. És el quint club espanyol en més títuls nacionals (14 campeonats nacionals), i el tercer en més títuls internacionals per darrere de Real Madrid i FC Barcelona (5 títuls en competicions UEFA a nivell de clubs[2]). Ademés, formava part del conjunt de clubs més importants d'Europa, el desaparegut G-14.

En l'any 2005 entrà en el "TOP 20" dels clubs més rics del món, directament al lloc 19, en uns ingressos de 90,6 millons d'euros.[3] En el 2007 un nou estudi el situava el 18 en una facturació de 107,6 millons d'euros.[4] Té 65.000 socis,[5] a l'espera d'una nova ampliació, i més de 700 penyes[6] és per tant el tercer club en número de socis i penyes del país, al mateix temps segons l'enquesta del CIS de maig del 2007, el Valéncia CF és el tercer club de fútbol en percentage en quant a simpatisants en Espanya (8,3%), únicament per darrere de Real Madrid (32,8%) i FC Barcelona (25,7%).[7]

Història[editar | editar còdic]

Artícul principal → Història del Valéncia Club de Fútbol.


El club es gestà el 5 de març de 1919, en el cèntric Bar Torino, situat en el carrer Barcelonina, per un grup de fútbolers que varen decidir formar un nou club que representara a la ciutat de Valéncia despuix de la desaparició del Club Valéncia de fútbol anys abans. El 18 de març d'eixe mateix any s'aproven oficialment els Estatuts, naix aixina el Valéncia Foot-ball Club. El 4 d'abril es constituïx la primera Junta Directiva, el primer president fon Octavio August Milego Díaz, triat a sorts llançant una moneda a l'aire en Gonzalo Medina Pernas. El primer partit de l'història es va disputar contra el Gimnástico en Castelló i pergué el Valéncia per 1-0.

Durant els anys 1920 el Valéncia disputa el Campeonat Regional, el qual guanya per primera vegada en 1923. Este títul li va donar l'oportunitat de participar per primera vegada en la Copa d'Espanya prèvia eliminació del Murcia FC en una eliminatòria. El 16 de giner de 1923 el Valéncia comprà els terrenys per 316.439,20 pessetes al baró de Bellver i el 20 de maig de 1923 es va inaugurar el camp de Mestalla en un aforament de 17.000 espectadors en un partit entre el Valéncia FC i el FC Llevant que conclogué en resultat de 1-0 per als locals. En 1928 s'inicia el campeonat de Lliga i el Valéncia juga en la Segona Divisió despuix de perdre en l'eliminatòria prèvia contra el Racing de Santander, l'equip che acabà la temporada 1928/29 en 5a posició.

Els anys 1930 estan marcats per la Guerra Civil espanyola, despuix de la qual el camp de Mestalla va quedar arrasat i n'hi hagué que reconstruir-lo. En 1934 el Valéncia va disputar i va perdre la seu primera final de Copa contra el Real Madrid en Barcelona.

Els anys 1940 foren possiblement els millors del club en la seua història. Es tingué que "castellanisar" el nom del club a Valéncia Club de Fútbol per orde de la Delegació nacional de deports. El Valéncia conseguix el seu primer títul nacional al guanyar la Copa del Generalíssim de 1941 al Espanyol per 3-1 en la final. En la temporada 1941/42 el club guanya el primer Campeonat de Lliga de la seua història. També es proclama campeó en les temporades 1943/44 i 1946/47. Els héroes d'esta década són Epi, Amadeo, Mundo, Asensi i Gorostiza els que integraven la ya mítica Davantera elèctrica. En 1949 guanya de nou la Copa del Generalíssim.

Durant els anys 1950 es torna a guanyar una atra Copa del Generalíssim en l'edició de 1954 i arriba a una atra final en la de Copa del Generalíssim de 1952. En lliga l'equip passa sense pena ni glòria pel campeonat.

En els anys 1960 arriben els primers èxits europeus al guanyar la Copa de Fires de la temporada 1961/62 i 1962/63 al Barcelona primer i al Dinamo Zagreb despuix. També conseguix una nova Copa del Generalíssim en 1967 guanyant en la final al Athletic.

Els anys 1970 escomencen en un nou títul de lliga en la temporada 1970/71 de la mà d'Alfredo Di Stéfano. En 1976 arriba procedent de Rosario central el davanter Mario Alberto Kempes, qui marcaria una época en el club. En la seua primera temporada va conseguir el pichichi en 24 gols. En un Kempes estelar el Valéncia conseguix la Copa del Rei de 1978/79 derrotant al Real Madrid per 2-0 en 2 gols del Matador.

A pesar que els anys 1980 varen escomençar en un nou títul europeu, la Recopa 1979/80, fon una década negra per al valencianisme. El club es viu obligat a vendre a Kempes al River Plate. A causa de les obres en Mestalla pel Mundial d'Espanya 82 el club es va vore immers en una greu crisis financera. En la temporada 1982/83 el Valéncia es va salvar del descens en un gol de Tendillo en l'última jornada davant del Real Madrid en Mestalla. El deute continuà aumentant any a any lo que va afectar el rendiment deportiu de l'equip. En la temporada 1985/86 el Valéncia descendix a Segona Divisió. Retorna despuix d'un any en l'infern en Arturo Tuzón com a president i una plantilla repleta de jugadors de la pedrera. En Tuzón en la presidència es tanquen diverses temporades en superàvit, per lo qual es va reduint el deute a poc a poc. En lo deportiu l'equip també es recupera i finalisa la temporada 1989/90 com a subcampeó.

Els anys 1990 estan marcats per la conversió obligada del club en Societat Anònima Deportiva en 1992. Despuix de la conversió arriba a la presidència Paco Roig. En lo deportiu l'equip es manté en els llocs de mija taula, a excepció de la temporada 1995/96 en la que finalisa segon. Es torna a guanyar un títul, la Copa del Rei 1998/99, en Claudio Ranieri com a entrenador.

Els anys 2000 suponen la segona edat d'or del Valéncia CF. En la temporada 1999/00 s'arriba per primera vegada a la final de la UEFA Champions League, pero és derrotat pel Real Madrid. Repetix final l'any següent, el rival esta vegada és el Bayern de Munich, que arrebata el títul als valencianistes en la tanda de penals. En la temporada 2001/02, en un fins llavors desconegut Rafa Benítez, el Valéncia guanya de nou un títul de Lliga. En la temporada 2003/04 repetix títul i també guanya la Copa de la UEFA. Despuix dels tres títuls en tres anys, Rafa Benítez se'n va al Liverpool. Torna al Valéncia Claudio Ranieri i en ell es guanya la Supercopa d'Europa, no obstant en Lliga el rumbo de l'equip no és gens bo i Ranieri acaba cessat. Eixe mateix any arriba a la presidència Juan Bautista Soler. En la gestió de Soler l'equip entra en una greu crisis econòmica, que porta a la paralisació de les obres del Nou Mestalla que el propi Soler va posar en marcha. Es conseguix un nou títul de copa en la temporada 2007/08, no obstant eixe any en Lliga l'equip es veu embolicat en la lluita per evitar el descens. En estiu de 2008 Soler coloca en la presidència a Vicente Soriano, el qual assegura durant mesos que té una solució per a la situació econòmica del club. Despuix d'un esperpèntic any en el social, en l'aparició d'una empresa fantasma uruguayana nomenada Inversiones Dalport, les institucions valencianes es veuen obligades a desestajar a Soler i Soriano del club per mig d'una ampliació de capital duta a terme pel president Manuel Llorente i Javier Gómez. En lo deportiu el club conseguix tornar a la Champions League de manera directa al quedar en tercera posició.

Uniforme[editar | editar còdic]

  • Uniforme titular: Camiseta blanca en detalls negres, pantaló negre, miges blanques.
  • Uniforme alternatiu: Camiseta taronja, pantaló blanc i miges taronges.
  • Tercer uniforme: Camiseta blava en una banda groga i un atra roja, pantaló blanc i miges blaus.

Proveïdors i patrocinadors[editar | editar còdic]

Periodo Proveïdor Patrocinador
1980-1982 Adidas Cap
1982–1984 Ressy
1984–1989 Edesa
1989–1993 Puma Mediterrania
1993–1994 Luanvi
1994–1995 Cip
1995–1998 Ford
1998–2000 Terra Mítica
2000–2001 Nike
2001–2002 Metrored
2002–2003 Terra Mítica
2003–2008 Toyota
2008–2009 Valéncia Experience
2009–2011 Kappa Unibet

Estadi[editar | editar còdic]

Artícul principal → Estadi de Mestalla.


Els primers anys despuix de la seua fundació, l'equip va entrenar i va disputar els seus encontres en el desaparegut camp d'Algiròs. En 1923 s'inaugurà el seu estadi, el Camp de Mestalla, que des de la temporada 1969-70 fins a la 94-95 es denominà Lluís Casanova en honor de l'històric president, ell mateix va solicitar que tornara l'estadi al seu nom original. Actualment, i despuix de diverses reformes importants des de la seua inauguració, té capacitat per a 55.000 persones, tots assentats, i unes dimensions de 105 x 70 metros.

Futur estadi[editar | editar còdic]

El nou recint tindrà capacitat per a uns 75.000 espectadors i ha segut encarregat al despaig d'arquitectes Reid Fenwick Associats i a l'ingenieria ARUP Sport. Estes empreses prendran com a base el proyecte interior de ARPA-Arena, guanyador del concurs de maquetes en juny del 2006. El dit estadi podrà sufragar-se en part dels beneficis obtenguts per la venda del solar de l'actual Mestalla, la requalificació de la qual també provocà reticències que es varen vore aclarides per la CE.[8]

Actualment la construcció del nou estadi està parada per falta de liquidea. El club espera posar-lo en marcha de nou en la venda de les parceles de l'actual Mestalla.

Himne[editar | editar còdic]

Fon un encàrrec del club al director de la banda municipal de Valéncia, D. Pablo Sanchez Torrella, que va compondre la música en la forma tradicional valenciana, el passodoble. La lletra fon escrita per Ramón Gimeno Gil. Es va estrenar i va tindre presentació oficial en motiu dels festejos del 75 aniversari del Club en el Palau de la Música el 21 de setembre de 1993.

Atres seccions i filials[editar | editar còdic]

Valéncia CF Mestalla[editar | editar còdic]

El Valéncia CF - Mestalla és el primer equip filial del Valéncia CF. Fon fundat l'any 1944 i va sorgir en l'idea de suministrar jugadors per a la primera plantilla del club. Debutà en Tercera Divisió en la temporada 1946/47 i eixe mateix any va conseguir l'ascens a Segona Divisió.

Actualment milita en la 2ªB del fútbol espanyol


Valéncia CF Indoor[editar | editar còdic]

En la temporada 2007-2008, i en motiu de la creació de la Lliga Espanyola de Fútbol Indoor, el Valéncia CF creà un equip de jugadors a on es varen incorporar alguns com Gaizka Mendieta, entre atres. El Valéncia aixina com atres equips va tindre accés a esta competició gràcies a ser un dels 9 equips que han conquistat en alguna ocasió la Lliga.

Valéncia CF Femení[editar | editar còdic]

Per a la temporada 2009-2010 el Valéncia contarà en un equip de fútbol femení despuix d'arribar a un acort en el Club Deportiu Colege Alemà de Valéncia pel que els equips femenins del Colege Alemà competiran devall el nom de Valéncia CF.

Seccions deportives[editar | editar còdic]

El 26 d'agost de 1924 es creen algunes seccions deportives baix la direcció i tutela del club blanquinegre competint en hockey herba, ciclisme, natació, atletisme, boxeig, esgrima, tenis i caça cinegètica, més tart se'ls afegiria el balonmà i basquet.

Atletisme[editar | editar còdic]

La secció d'atletisme del Valéncia CF es va crear l'any 1924 i se mantingué com a secció deportiva durant 70 anys, des de la seua creació en 1924 fins a l'any 1994, en el que la secció passa a denominar-se Valéncia CA a partir de la temporada 1994/1995, i el club es desvincula d'ella. Posteriorment l'any 1999 se li canvia de nou el nom i passa a denominar-se CA Valéncia Terra i Mar. [9]

Senyes del club[editar | editar còdic]

Entrenadors[editar | editar còdic]

El Valéncia CF a lo llarc de la seua història ha contat en grans entrenadors de la talla de Ramón Alzines; qui va conseguir el primer títul de Lliga i Copa per al club valencianiste; Alfredo Di Stéfano, el treball del qual es va vore recompensat en un títul de Lliga i un atre de Recopa d'Europa; Jacinto Quincoces, Rafael Benítez, que va portar al títul de Lliga despuix de 31 anys sense conseguir-ho ademés de conseguir el doblet de Lliga i UEFA, Héctor Cúper que va dirigir al conjunt che a les dos finals consecutives de Lliga de Campeons. L'actual entrenador és Marcelino García Toral.

Presidents[editar | editar còdic]

Tornejos nacionals[editar | editar còdic]

Tornejos internacionals[editar | editar còdic]

Tornejos regionals[editar | editar còdic]

Tornejos amistosos[editar | editar còdic]

Atres premis i distincions[editar | editar còdic]

Evolució històrica del club[editar | editar còdic]

  • 1919 : Es funda el Valéncia FC el 18 de març de 1919
  • 1919/1920 : Subcampeó del Campeonat de llevant - Inauguració del Camp d'Algirós (7 de decembre de 1919)
  • 1920/1921 : Subcampeó del Campeonat de llevant - Campeó Trofeu Fira De Juliol
  • 1921/1922 : Tercer del Campeonat de llevant
  • 1922/1923 : Octaus de final de Copa - Campeó del Campeonat de llevant - Inauguració del Camp de Mestalla (20 de maig de 1923)
  • 1923/1924 : Subcampeó del Campeonat de llevant
  • 1924/1925 : Lligueta d'octaus de final de Copa - Campeó del Campeonat de llevant
  • 1925/1926 : Lligueta d'octaus de final de Copa - Campeó del Campeonat Regional
  • 1926/1927 : Lligueta d'octaus de final de Copa - Campeó del Campeonat Regional
  • 1927/1928 : Semifinals de Copa - Subcampeó del Campeonat Regional
  • 1928/1929 : 5t de Segona Divisió - Octaus de final de Copa - Subcampeó del Campeonat Regional
  • 1929/1930 : 6t de Segona Divisió - Quarts de final de Copa - Subcampeó del Campeonat Regional
  • 1930/1931 : Green Arrow Up.svg Campeó de Segona Divisió - Quarts de final de Copa - Campeó del Campeonat Regional
  • 1931/1932 : 7m de Primera Divisió - Octaus de final de Copa - Campeó del Campeonat Regional
  • 1932/1933 : 9é de Primera Divisió - Semifinals de Copa - Campeó del Campeonat Regional
  • 1933/1934 : 7m de Primera Divisió - Subcampeó de Copa - Campeó del Campeonat Regional
  • 1934/1935 : 9é de Primera Divisió - Octaus de final de Copa
  • 1935/1936 : 8u de Primera Divisió - 1a ronda de Copa
  • 1936 : Inici Guerra Civil Espanyola
  • 1936/1937 : Subcampeó de la Copa de l'Espanya Lliure - Campeó del Campeonat de llevant
  • 1937/1938 : Campeó del Campeonat Regional
  • 1938/1939 : Campeó del Campeonat Regional
  • 1939 : Fi Guerra Civil Espanyola
  • 1939/1940 : 8u de Primera Divisió - Semifinals de Copa
  • 1940/1941 : 3r de Primera Divisió - Campeó de la Copa del Generalíssim (actual Copa del Rei)
  • 1941 : Canvi de denominació de "Valéncia Foot-ball Club" a "Valéncia Club de Fútbol"
  • 1941/1942 : Campeó de Lliga - Semifinals de Copa
  • 1942/1943 : 7m de Primera Divisió - Semifinals de Copa
  • 1943/1944 : Campeó de Lliga - Subcampeó de Copa
  • 1944/1945 : 5t de Primera Divisió - Subcampeó de Copa
  • 1945/1946 : 6t de Primera Divisió - Subcampeó de Copa
  • 1946/1947 : Campeó de Lliga - Quarts de final de Copa
  • 1947/1948 : 2n de Primera Divisió - Quarts de final de Copa - Subcampeó de la Copa Eva Duarte
  • 1948/1949 : 2n de Primera Divisió - Campeó de la Copa del Generalíssim
  • 1949/1950 : 3r de Primera Divisió - Semifinals de Copa - Campeó de la Copa Eva Duarte
  • 1950/1951 : 3r de Primera Divisió - 1a ronda de Copa
  • 1951/1952 : 5t de Primera Divisió - Subcampeó de Copa
  • 1952/1953 : 2n de Primera Divisió - Octaus de final de Copa
  • 1953/1954 : 3r de Primera Divisió - Campeó de la Copa del Generalíssim
  • 1954/1955 : 5t de Primera Divisió - Octaus de final de Copa - Subcampeó de la Chicoteta Copa del món de Clubs
  • 1955/1956 : 6t de Primera Divisió - 1a ronda de Copa
  • 1956/1957 : 11é de Primera Divisió - Semifinals de Copa
  • 1957/1958 : 4t de Primera Divisió - Quarts de final de Copa - Quarts de final de Copa d'Europa
  • 1958/1959 : 4t de Primera Divisió - Semifinals de Copa
  • 1959/1960 : 9é de Primera Divisió - Quarts de final de Copa
  • 1960/1961 : 5t de Primera Divisió - Octaus de final de Copa
  • 1961/1962 : 7m de Primera Divisió - Semifinals de Copa - Campeó de la Copa de Fires
  • 1962/1963 : 7m de Primera Divisió - Semifinals de Copa - Campeó de la Copa de Fires
  • 1963/1964 : 6t de Primera Divisió - Semifinals de Copa - Subcampeó de la Copa de Fires
  • 1964/1965 : 4t de Primera Divisió - Quarts de final de Copa - Trentadosaus de final de la Copa de Fires
  • 1965/1966 : 9é de Primera Divisió - Octaus de final de Copa - Octaus de final de la Copa de Fires - Campeó de la Chicoteta Copa del món de Clubs
  • 1966/1967 : 6t de Primera Divisió - Campeó de la Copa del Generalíssim - Octaus de final de la Copa de Fires
  • 1967/1968 : 4t de Primera Divisió - Quarts de final de Copa - Quarts de final de la Recopa d'Europa
  • 1968/1969 : 5t de Primera Divisió - Quarts de final de Copa - Trentadosaus de final de la Copa de Fires - Bodes d'Or del Club
  • 1969/1970 : 5t de Primera Divisió - Subcampeó de la Copa del Generalíssim - Trentadosaus de final de la Copa de Fires
  • 1970/1971 : Campeó de Lliga - Subcampeó de la Copa del Generalíssim - Setzens de final de la Copa de Fires
  • 1971/1972 : 2n de Primera Divisió - Subcampeó de la Copa del Generalíssim - Octaus de final de la Copa d'Europa
  • 1972/1973 : 6t de Primera Divisió - 2a ronda de Copa - Setzens de la Copa de la UEFA
  • 1973/1974 : 10é de Primera Divisió - Octaus de final de Copa
  • 1974/1975 : 12é de Primera Divisió - 2a ronda de Copa
  • 1975/1976 : 10é de Primera Divisió - Octaus de final de Copa
  • 1976/1977 : 7m de Primera Divisió - Quarts de final de Copa
  • 1977/1978 : 4t de Primera Divisió - Quarts de final de Copa
  • 1978/1979 : 7m de Primera Divisió - Campeó de la Copa del Rei - Octaus de final de la Copa de la UEFA
  • 1979/1980 : 6t de Primera Divisió - Setzens de final de Copa - Campeó de la Recopa d'Europa
  • 1980/1981 : 4t de Primera Divisió - Octaus de final de Copa - Octaus de final de la Recopa d'Europa - Campeó de la Supercopa d'Europa
  • 1981/1982 : 5t de Primera Divisió - Setzens de final de Copa - Quarts de final de la Copa de la UEFA
  • 1982/1983 : 15é de Primera Divisió - Setzens de final de Copa - Quarts de final de la Copa de la UEFA
  • 1983/1984 : 12é de Primera Divisió - Setzens de final de Copa
  • 1984/1985 : 9é de Primera Divisió - Octaus de final de Copa
  • 1985/1986 : 16é de Primera Divisió - Octaus de final de Copa
  • 1986/1987 : Campeó de Segona Divisió - 1a ronda de Copa
  • 1987/1988 : 14é de Primera Divisió - Setzens de final de Copa
  • 1988/1989 : 3r de Primera Divisió - 1a ronda de Copa
  • 1989/1990 : 2n de Primera Divisió - Semifinals de Copa - Setzens de final de la Copa de la UEFA
  • 1990/1991 : 7m de Primera Divisió - Quarts de final de Copa - Setzens de final de la Copa de la UEFA
  • 1991/1992 : 4t de Primera Divisió - Quarts de final de Copa
  • 1992/1993 : 4t de Primera Divisió - Semifinals de Copa - Trentadosaus de final de la Copa de la UEFA
  • 1993/1994 : 7m de Primera Divisió - 1a ronda de Copa - Setzens de final de la Copa de la UEFA
  • 1994/1995 : 10é de Primera Divisió - Subcampeó de la Copa del Rei
  • 1995/1996 : 2n de Primera Divisió - Quarts de final de Copa
  • 1996/1997 : 10é de Primera Divisió - Octaus de final de Copa - Quarts de final de la Copa de la UEFA
  • 1997/1998 : 9é de Primera Divisió - Octaus de final de Copa
  • 1998/1999 : 4t de Primera Divisió - Campeó de la Copa del Rei - Campeó de la Copa InterIntertoto - Setzens de final de la Copa de la UEFA
  • 1999/2000 : 3r de Primera Divisió - Setzens de final de la Copa - Campeó de la Supercopa d'Espanya - Subcampeó de la Lliga de Campeons
  • 2000/2001 : 5t de Primera Divisió - Setzens de final de la Copa - Subcampeó de la Lliga de Campeons
  • 2001/2002 : Campeó de Lliga - Trentadosaus de final de la Copa - Quarts de final de la Copa de la UEFA
  • 2002/2003 : 5t de Primera Divisió - Setzens de final de la Copa - Subcampeó de la Supercopa d'Espanya - Quarts de final de la Lliga de Campeons
  • 2003/2004 : Campeó de Lliga - Quarts de final de la Copa - Campeó de la Copa de la UEFA
  • 2004/2005 : 7m de Primera Divisió - Trentadosaus de final de la Copa - Subcampeó de la Supercopa d'Espanya - Campeó de la Supercopa d'Europa - Setzens de final de la Copa de la Lliga de Campeons - Setzens de final de la Copa de la UEFA
  • 2005/2006 : 3r de Primera Divisió - Quarts de final de la Copa
  • 2006/2007 : 4t de Primera Divisió - Octaus de final de Copa - Quarts de final de la Lliga de Campeons
  • 2007/2008 : 10é de Primera Divisió - Campeó de la Copa del Rei - Trentadosaus de final de la Lliga de Campeons
  • 2008/2009 : 6t de Primera Divisió - Quarts de final de la Copa - Setzens de final de la Copa de la UEFA
  • 2009/2010 : 3r de Primera Divisió - Octaus de final de la Copa - Quarts de final de l'Europa League

Rànquing en Europa[editar | editar còdic]

  • Classificació en Europa per coeficient 09/10
Lloc Coeficient
20é 66,951
  • Classificació en Europa per punts
Lloc Punts Partits jugats Partits guanyats Partits empatats Partits perduts Bonus UEFA
14é 355 268 122 71 59 59
  • Classificació per títuls europeus
Lloc Títuls
11º 5 [1]

El millor onze de l'història[editar | editar còdic]

Himne del Valéncia C.F.[editar | editar còdic]

Es un equip de primera

nostre Valéncia Club de Fútbol

que lluita per a defendre

en totes bandes nostres colors

En el Camp de l'Algirós

ya començarem a demostrar

que era una bona manera

per a Valéncia representar

¡Amunt Valéncia!, ¡Vixca el Valéncia!,

es el millor

¡Amunt Valéncia!, ¡Vixca el Valéncia!

del nostre cor.

Units com sempre

els valencianistes et seguirem

en cada estadi per a que triumfes

t'animarem.

En la capital del Túria

es el Valéncia qui vist de blanc

i defén la camiseta

ple de corage per a guanyar.

En Mestalla continuarem

sempre esforçant-se

per a triumfar

i les glories arribaren

i en competència continuaran.

¡Amunt Valéncia!, ¡Vixca el Valéncia!,

es el millor

¡Amunt Valéncia!, ¡Vixca el Valéncia!,

del nostre cor.

Units com sempre

els valencianistes et seguirem,

en cada estadi per a que triumfes

t'animarem.

  • Musica: Pablo Sanchez Torrella
  • Lletra: Ramón Gimeno Gil

Bibliografia i atres[editar | editar còdic]

  • Valéncia Club de Fútbol (1919-1969), Bodes d'Or, de José Manuel Hernández Perpiñá. 1969, Tallers Tipogràfics Vila, S.L.
  • Història del Valencia F.C., de Jaime Hernández Perpiñá. 1974, Edicions Danae, S.A. ISBN 84-85.184
  • La Gran Història del Valencia C.F., de Jaime Hernández Perpiñá. 1994, Levante-EMV. ISBN 84-87502-36-9
  • DVD Valéncia C.F. (Història Temática). Un histórico en la Liga.". 2003, Superdeporte. V-4342-2003
  • DVD Valéncia CF 90 anys de sentiment, 2009, Canal 9.

Referències[editar | editar còdic]

  1. ↑ http://www.Marca.Com/2010/04/16/fútbol/equips/valéncia/1271373908.Html
  2. ↑ Fútbol Europeu: Valéncia CF
  3. ↑ Llista 20 clubs més rics 2005
  4. ↑ Llista 20 clubs més rics 2007
  5. ↑ Cita del número de socis en la web valencianiste
  6. ↑ Cens Penyes Valencianistes
  7. ↑ Enquesta CIS
  8. ↑ La UE sobre requalificació Mestalla
  9. ↑ Palmares de la copa de la reina
  10. ↑ Assistència mija segons senyes LFP
  11. ↑ Estudi núm. 2.705 del Centre d'Investigacions sociològiques (CIS). Barómetro de maig del 2007. Pàgina 11, pregunta 17a
  12. ↑ Valenciacf.Com (ed.): «El Valéncia CF gana el VI Memorial Luis Suñer» (en español) (12 d'agost del 2009). Consultat el 12 d'agost del 2009.
  13. ↑ Classificació IFFHS 2004
  14. ↑ Real Orde del Mèrit Deportiu
  15. ↑ Mèrit Deportiu Generalitat Valenciana
  16. ↑ http://www.valenciacf.com/contenidos/Actualidad/Noticias/2010/04/Noticia_21609.html

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Equips de fútbol de la Comunitat Valenciana · Flag of Valencia.png
Vilarreal CF • Elig CF • Llevant UD • Valéncia CF • CD Castelló • CD Alcoyà • Hèrcules CF • CD Eldense • CF Intercity • UD Alzira • Orihuela CF • Torrent CF • CF La Núcia • Atlètic Saguntí • Vilarreal CF B • Elig Ilicità CF • VCF Mestalla • CD Onda • CF Gandia • CD Olímpic de Xàtiva • Ontinyent 1931 CF • Alacant CF


v · d · eArtículs destacats
Llengua valencianaDestacat.png
Geografia valenciana
Biografies
Païssos
Ciència
Història
Cultura valenciana
Monuments
Atres
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Valéncia_Club_de_Fútbol&oldid=287804»