Diferència entre les revisions de "Cultura valenciana"
m (→Semana Santa) |
m (→Semana Santa) |
||
| Llínea 106: | Llínea 106: | ||
Va precedida per la [[Quaresma]], que culmina en la [[Semana Santa|Semana de Passió]] i dona pas a un nou periodo llitúrgic. | Va precedida per la [[Quaresma]], que culmina en la [[Semana Santa|Semana de Passió]] i dona pas a un nou periodo llitúrgic. | ||
| − | La | + | La Semana Santa conta en celebracions pròpies que recorden l'institució de la eucaristia en el Dijous Sant, la Crucifixió de Jesús i sa Mort el Divendres Sant i la seua Resurrecció en la Vigília Pasqual en la nit del Dissabte Sant al Dumenge de Resurrecció. |
Durant la Semana Santa tenen lloc numeroses mostres de religiositat popular en tot lo Regne de Valéncia, destacant les processons i les representacions de la Passió de localitats com [[Alacant]], [[Alzira]], [[Benetússer]], [[Elig]], [[Moncada]], [[Nules]], [[Oriola]], [[Valéncia]] i [[Torrent]], entre atres. | Durant la Semana Santa tenen lloc numeroses mostres de religiositat popular en tot lo Regne de Valéncia, destacant les processons i les representacions de la Passió de localitats com [[Alacant]], [[Alzira]], [[Benetússer]], [[Elig]], [[Moncada]], [[Nules]], [[Oriola]], [[Valéncia]] i [[Torrent]], entre atres. | ||
Revisió de 13:26 5 nov 2018
La cultura valenciana té les seues raïls en les influències que els diferents pobles han deixat despuix del seu pas per la península ibèrica a lo llarc dels sigles. Ademés, l'història, la geografia i la presència de la mar mediterrànea ha contribuït significativament en la formació de la cultura actual.
Encara que n'hi ha un patrimoni cultural comú a tots els valencians, la marcada singularitat de les nostres regions ha donat lloc a múltiples manifestacions culturals a lo llarc del territori. Eixes manifestacions han tengut reflex en tots els camps: la llengua, la música, la gastronomia, el folclor, etc.
Llengua Valenciana
- Artícul principal → Llengua Valenciana.
La llengua del poble valencià és la llengua valenciana, símbol molt important de la cultura valenciana. És oficial segons 7.1 de l'Estatut d'Autonomia valencià.
Els seus orígens se remonten al llatí parlat i cultivat en terrenys ibers, que canviaren la seua llengua (Ibèric) pel llatí, que en el pas del temps anà evolucionant fins arribar a lo que hui coneixem com valencià.
Fon llengua molt important en la lliteratura, tant important com el famós llibre que va recórrer tota Europa, Tirant lo Blanch de Joanot Martorell, la primera Bíblia traduïda a una llengua romanç, de les primeres llengües en tindre un Sigle d'Or lliterari, ademés de ser la llengua d'un important regne mediterràneu i aragonés, el Regne de Valéncia i passar pel Vaticà en els Borja.
En tot i això, el valencià no és llengua parlada en tot el territori valencià, n'hi han comarques denominades "de la zona castellaparlant" en les que el mossàrap (valencià) s'ha acabat perdent, com poden ser els Serrans, El Baix Segura, La Foya de Bunyol, La Plana d'Utiel, etc.
Deport
Pilota Valenciana
- Artícul principal → Pilota valenciana.
El deport tradicional per antonomàsia és el joc de la pilota valenciana, i existix una selecció valenciana que participa en les competicions de pilota internacionals oficials. Este deport se practica en més de huit modalitats distintes, be en el carrer o be en un trinquet. Durant les partides és típic que el públic es trobe invadint el àrea de joc,i un o dos marchadors arrepleguen les apostes que fan pel equip de blaus o pel de rojos, els únics colors utilisats en la indumentària dels pilotaris. L'importància que se li dona a este deport és tal que des de fa varis en les escoles públiques s'inclou com a matèria educativa, i la disponibilitat obligatòria d'un trinquet en les seues instalacions deportives.
A banda de la pilota valenciana, també es practiquen atres deports tradicionals i autòctons valencians com son el Tir i arrossegament, deport tradicional del camp valencià en la participació d'un cavall o haca, i les birles valencianes, que estan en procés de recuperació.
Atres deports característics son la colombicultura, o coloms deportius, que se començà a practicar especialment a partir dels anys 20 del sigle XX, estenent-se per tot el país, del que s'estrena una raça pròpia de colom, el buchó valencià. El motociclisme és atra de les pràctiques tradicionals considerades com a deportives, en la que se dispon del Circuit de Chest a on se disputa el Gran Premi de la Comunitat Valenciana. També és tradicional el joc de la petanca, sobre tot en les zones rurals.
Tir i arrastre
- Artícul principal → Tir i arrastre.
El Tir i arrastre és un deport hípic valencià. La seua practica està estesa per tot el territori valencià.
L'orige d'este deport valencià pareix que te el seu orige en els anys quaranta del sigle XX, en la fira d'animals que es celebrava en Valéncia dins de l'antic llit del riu Túria.
S'utilisen els cavalls de camp o percherons, grans, forts i robusts, que arrosseguen treballant grans pesos, i que estan familiarisats en l'esforç.
Festivitats
9 d'Octubre, Dia Nacional valencià
- Artícul principal → 9 d'Octubre.
El 9 d'Octubre es el Dia de la Comunitat Valenciana i en el se commemora l'entrada a la Ciutat de Valéncia del rei Jaume I en 1238.
La celebració a nivell local de Valéncia, és una celebració en una llarga tradició des del sigle XIV en el rei Jaume II. En canvi, a nivell de tot el territori valencià, es tracta d'una celebració institucional mes recent, que te el seu orige en l'autonomia i pre-autonomia valenciana, al declarar-se el 9 d'Octubre com a dia Oficial de la Comunitat Valenciana.
La conquista cristiana del Regne de Valéncia no se culminà fins a l'any 1304-1305 en la Sentència Arbitral de Torrelles i del Tractat d'Elig, i el territori actual no s'unificà fins al 1851 en l'incorporació de les disputades Requena i Utiel; pero el 9 d'octubre se trià com a data més representativa, per ser Valéncia la capital del Regne de Valéncia.
La mocadorada
- Artícul principal → Mocaorà.
El 9 d'octubre és també la festivitat de Sant Donís, considerat tradicionalment el patró dels enamorats per lo que és costum en este dia regalar la mocadorada, un mocador de seda nugat en el qual en el seu interior se coloquen dolços de massapà elaborats artesanalment pels resposters valencians.
Estos dolços consistixen en els tradicionals pasticets denominats Piuleta i Tronador -chicotetes barres de massapà, fet en parts iguals d'armela i sucre farcides de rovell-, junt a chicotets massapans en forma de tot tipo de frutes i aliments.
Les falles
- Artícul principal → Falles.
Les Falles és una festa celebrada el del 15 al 19 de març en moltes ciutats i pobles del Regne, entre elles principalment en Valéncia, Borriana, Alzira, Sagunt, Gandia i Torrent. També dites festes josefines o festes de Sant Josep se celebren en honor a Sant Josep, patró dels fusters. Està catalogada com a festa d'Interés Turístic Internacional. La denominació de falles correspon a les construccions artístiques de materials combustibles en el seu conjunt, que representen figures conegudes com ninots i composicions d'elements. A lo llarc de l'història els materials han anat evolucionant, pero tradicionalment, estos ninots eren de fusta i cartó. Actualment les figures més voluminoses se fan de suro blanc, ya que permeten formes més llaugeres i de major tamany.
La Magdalena
- Artícul principal → La Magdalena.
Les Festes de la Magdalena són les festes majors de Castelló de la Plana. En elles se commemora els orígens de la ciutat, recordant el trasllat de la ciutat des del cap de la Magdalena fins al pla fèrtil llitoral en l'any 1251. Tenen una duració de 9 dies i se celebren a partir del tercer dissabte de quaresma.
Durant la semana, se celebren multitut d'actes, entre els quals, els més importants són els següents:
- Mascletà, a les 14:00 en la Plaça del Primer Molí.
- Castells de fòcs, comencen en torn a les 23:00h, des de la zona del Pau Gumbau, al nort-est de la ciutat.
- Bous al carrer.
- Fira infantil: La millor diversió per als més chicotets. Situada en el recint de fires i mercats.
- La fira alternativa: a partir del dijous en els jardins del Auditori.
- Mesó del vi: Situat en la Avinguda Blasco Ibáñez, part nort-est de la ciutat.
- Mesó de la tapa i la cervesa: En la Plaça Espanya, en horari de 12:00h a 16:30h i de 19:00h a 00:00h.
- Concerts de música: En el recint de concerts, junt a la Avinguda del Mar i Ronda Est, gran actuació de cantants d'àmbit nacional. De dilluns a dissabte, al voltant de la mija nit.
Fogueres de Sant Joan
- Artícul principal → Fogueres de Sant Joan.
Les Fogueres de Sant Joan són les festes oficials de la ciutat d'Alacant (L'Alacantí) i estan declarades d'Interés Turístic Internacional. Els seus orígens son remots pero és en l'any 1928 quan les festes prenen les seues característiques actuals, sent el seu impulsor José María Py.
En el pregó, que té lloc el divendres anterior a la plantà, comencen els festejos. Del 17 al 20 de juny se planten les fogueres que son monuments artístics de fusta, cartó, suro i puntura que contenen una profunda càrrega satírica. Quatre dies més tart se cremen despuix de llançar-se una monumental palmera de fòcs artificials des d'el cerro del Benacantil, a on es troba el Castell de Santa Bàrbara, i que és visible pràcticament des de qualsevol punt de la ciutat. Cada Foguera representa a una zona o barri de la ciutat.
Durant els dies de festa n'hi ha una extensa programació d'acte en passacarrers, despertades, cavalcates, Ofrena de flors, bous al carrer, mascletades, actuacions musicals, campeonats deportius, etc- La festa se viu en el carrer, a on la gent pot menjar i ballar en les Barraques i Racons i degustar la tradicional coca en tonyina i les bacores. La festa conta en la seua regna, la Bellea del Fòc, triada entre les que el any anterior foren Bellees de cada un dels 91 districtes foguerils.
Les fogueres se cremen en Alacant la nit del 24 de juny, el dia següent a la nit de Sant Joan, moment de la crema tradicional de fogueres en el rest d'Espanya. Degut a la calor de la data i del foc, és una pràctica habitual que els bombers que controlen la evolució del foc banyen en en aigua de les seues mànegues als assistents que ho soliciten.
Ademés de en la ciutat d'Alacant, se celebra la festa de les fogueres en atres localitats valencianes i especialment de la província d'Alacant (i prop d'Alacant ciutat).
Els moros i cristians
- Artícul principal → Moros i Cristians.
La festa de Moros i Cristians és una de les celebracions més genuïnes dins del ample i ric compendi de celebracions festives de gran arrelament i tradició en tot el regne valencià. Esta festa té un orige i una base profundament religiosa, que s'ha anat enriquint-se al mateix temps que en un clar component lúdic, existent en qualsevol festivitat. En tot i això, és el seu component teatral i representatiu de l'història lo que la fa única en el seu gènero.
L'invasió i dominació musulmana en la Península Ibèrica durant varis centenars d'anys deixà una gran ditada en la societat migeval ibèrica, que no terminà en el final de la Reconquista dels regnes cristians a finals del sigle XV. El recort de les heroïcitats i llegendes bèliques contra els sarraïns i la posterior ona de cristianisació administrativa del regne explica en gran mida el naiximent d'esta festa; com a un recort gloriós de la Reconquista i reforç de fe cristiana front a l'impiu, a la volta que de recort i reconeiximent d'aquelles poblacions en les que, pel seu passat local, esta ditada fon més fonda, escomençaren a fraguar-se representacions teatrals i celebracions populars que en el pas del sigles anaren adquirint la categoria de festa i la seua influència geogràfica anà expandint-se, especialment a poblacions veïnes a la comarca i d'ahí a atres comarques veïnes.
Semana Santa
- Artícul principal → Semana Santa.
La Semana Santa és la commemoració anual en que el calendari cristià commemora la Passió, Mort i Resurrecció de Jesús de Nazaret o lo que és igual commemorar els seus últims dies, per allò, és un periodo d'intensa activitat llitúrgica dins de les diverses confessions cristianes. Dona començament el Dumenge de Rams i finalisa el Dissabte Sant, encara que la seua celebració sol iniciar-se en varis llocs el divendres anterior (Divendres de Dolors) i se considera part de la mateixa el Dumenge de Resurrecció.
Va precedida per la Quaresma, que culmina en la Semana de Passió i dona pas a un nou periodo llitúrgic.
La Semana Santa conta en celebracions pròpies que recorden l'institució de la eucaristia en el Dijous Sant, la Crucifixió de Jesús i sa Mort el Divendres Sant i la seua Resurrecció en la Vigília Pasqual en la nit del Dissabte Sant al Dumenge de Resurrecció.
Durant la Semana Santa tenen lloc numeroses mostres de religiositat popular en tot lo Regne de Valéncia, destacant les processons i les representacions de la Passió de localitats com Alacant, Alzira, Benetússer, Elig, Moncada, Nules, Oriola, Valéncia i Torrent, entre atres.
La Cordà
- Artícul principal → La Cordà.
Una cordà és una manifestació pirotècnica, generalment nocturna, consistent en un grup de coets bufats, penjats en una corda anudadura de punta a punta d'un carrer i que van soltant-se i esclatant. A part, els participants, vestits en roba que els cobrix tot el cos per a evitar cremades, van agarrant-lo i llançant-los al aire dins del recint acotat i durant un temps llimitat.
Este tipo de manifestació se sol celebrar en les festes majors de pobles com Paterna i Elig encara que s'ha estés per tot lo territori valencià.
Bous al Carrer
- Artícul principal → Bous al carrer.
Els Bous al Carrer és un tipo de festa taurina popular que se practica en molts pobles del Regne de Valéncia, sobre tot en els comarques de la Marina Alta, l'Alt Millars, l'Alt Palància, el Baix Maestrat i l'Alt Maestrat i en el nort de la Plana Alta. Es molt típic la solta de vaquetes, lo qual se pot fer en qualsevol moment de l'any, encara que en general coincidix en les festes patronals, les quals solen coincidir en l'estiu.
Balls tradicionals
Moixaranga
- Artícul principal → Moixaranga.
La moixaranga o ball de valencians, és el nom que rep un conjunt de danses i castells humans originaris del Regne de Valéncia i que es preserven en Algemesí (Ribera Alta).
Més que una dansa pròpiament dita és un conjunt de quadros plàstics en intencionalitat representativa, que participa en les Processons de Nostra Senyora de la Salut, la Festa Major d'Algemesí (7 i 8 de setembre).
La moixaranga al igual que els castellers catalans i la Danze de Tauste, prové de la Moixiganga, dispersats principalment per la Corona d'Aragó encara que també en Castella per eixemple.
Jagants i Nanos
- Artícul principal → Jagants i Nanos.
Els jagants i cabeçuts són una tradició popular celebrada en moltes festes locals del Regne de Valéncia. La tradició consistix en traure en desfile certes figures a muscles, que normalment representen a personages populars locals o a figures històriques, ballant i animant o perseguint a la gent que acodix a la celebració.
Els jagants son figures de varis metros d'altura que representen al bust i el cap d'una persona en camisa. esta cobrix a un home que carrega un arnés que soporta l'estructura. El portador fa girar i ballar al jagant al son d'una banda popular de música. Generalment els jagants desfilen en parelles de jagants i jaganta. Els pobles rics tenen més d'una parella. Generalment les figures representen arquetips populars, tal com el burgués i la llauradora, o figures històriques de rellevància local, com el rei i la regna fundadors. Mentres que en els cabeçuts (també dits nanos), de menor altura, se destaca la proporció del cap, donant un efecte més còmic. També existixen els cavallets (en Morella per eixemple), personages que ballen simulant el estar pujat en un cavall.
Jota valenciana
- Artícul principal → Balls valencians.
El ball tradicional valencià és tot el conjunt de balls que són propis del poble valencià, be per creació o per assimilació i que se han anat transmetent de generació en generació.
Els diferents estils que nos han arribat fins hui són jotes, uns o malaguenyes, seguidilles, fandangos, boleros, copeos, valencianes, fandangos de copla partida i jotes de quatre.
La jota valenciana recorda als balls de saló pels seus candenciosos moviments. Molts pobles tenen la seua pròpia jota, com la Jota Vallera (Tavernes de la Valldigna), la cofrentina, la moixentina (Moixent), del postiguet, la de Carlet o "u i dos", la de Villena, entre atres.
Gastronomia
- Artícul principal → Gastronomia de la Comunitat Valenciana.
La Cuina Valenciana és la que se prepara tradicionalment en la Comunitat Valenciana. Ingredients habituals són l'arròs, verdura, peixcat, fiambre, especialment les anguiles de l'Albufera (all i pebre), i marisc.
El plat més conegut és la Paella, exportada des de molt de temps arrere a tota Espanya i Iberoamèrica.
No és solament una cuina mediterrànea al us, sino que és producte d'una tradició autòctona molt arrelada. La majoria dels menjars no son en absolut llaugers, al contrari poden resultar pesats per a quins no estan acostumats i mengen més de lo degut. Olles i bollits com a plats únics son molt importants en la alimentació. Allò és degut a que sols la ciutat es troba junt al mar, el interior estigué durant sigles cobert d'horta, la població era majoritàriament llauradora. Inclús en Espanya la cuina valenciana no és excessivament coneguda.
Arrossos
La majoria dels plats valencians duen arròs ya que Valéncia té hortes d'arròs molt importants en Espanya i el món. El plat valencià fet en arròs més famós es la Paella valenciana, estesa per tot lo món a dia de hui. Té les seues variants segons les zones, per eixemple anant cap al sur com en la Marina podem trobar una varietat de marisc que també s'ha estés molt per tota Valéncia i el món, en conte de dur pollastre, conill i/o ànet du diferents mariscs típics de la zona, també n'hi han variants de montanya, fetes en més verdura com per eixemple pimentó.
També podem trobar per eixemple arròs al forn, que se fa en arròs, creïlla i carn de porc i/o pollastre i se fa al forn (d'ahí el seu nom). També s'ha fet molt popular sobre tot en la zona de l'Horta de Valéncia, l'arròs a banda, fet en arròs i trossos de calamar o atres mariscs i moluscs.
Entrants
Formages
Al ser el clima valencià, un clima sec, no n'hi ha molta varietat de formages. Entre els formages que podem trobar en el Regne de Valéncia estan el formage blanquet o formage de cassoleta entre atres, tots ells tendres.
Fiambre
Són en el Regne de Valéncia molt tradicionals els fiambres principalment les llonganices (principalment la llonganiça tendra i la llonganiça de Pasqua) ademés del botifarró. Estos fiambres normalment acompanyen al plat principal, fan d'entrant o se mengen en un entrepà.
Dolços
Mona de Pasqua
- Artícul principal → Mona de Pasqua.
És molt típica l'elaboració d'una mona de pa cremat en Pasqua. L'elaboració més important d'este dolç es troba en la localitat d'Albuixech.
Coques
- Artícul principal → Coca salada.
És difícil definir les coques ya que n'hi han moltes esteses pel Regne de Valéncia i casi que una o varies típiques per cada zona de 1, 2 o 3 pobles.
Torrons
- Artícul principal → Torró.
Sens dubte el torró és el dolç valencià més conegut, sent sobretot el més valorat l'elaborat en la localitat de Xixona (L'Alacantí) havent-ne dos varietats importants, el torró moll i el torró dur, abdós fets en armeles, tradició importada pels àraps.
Begudes
- Artícul principal → Orchata.
Per una banda tenim la beguda no alcohòlica valenciana per excelència, l'orchata de chufa, important elaboració d'este fruït (la chufa) és la d'Aldaya.
I per atra banda tenim les begudes alcohòliques tals com l'aigua de Valéncia, la mistela, la cassalla ademés de diferents vins en denominació d'orige ademés de cava de la comarca de Requena-Utiel.
Vore també
| ||||||||||||||||||||||
