Chufa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Chufes seques

La chufa (Cyperus esculentus) és el tubèrcul de la planta de la chufa, una planta vivaç de la família de les Cyperaceae, de la qual s'obté l'orchata de chufa a partir dels seus tubèrculs de naturalea dolça.

Descripció[editar | editar còdic]

És una planta geòfita rizomatosa de 10 60 cm d'alçada en arraïls subterrànees inflades en uns tubèrculs ovoides a l'estrem. Fulles de 10-30 x 0,2-1 cm;2-9 bràctees;4-10 radis desiguals , de 0-10 cm; espigues de 6-22 flors; glumes a penes carenades, de 2-3 x 2 mm, més o menys obtuses. Florix d'agost a novembre.

Presenta dos varietats: var. esculentum (silvestre) en tubèrculs chicotets i amargants i var. sativus (cultivada) en tubèrculs més grossos i dolços

Hàbitat[editar | editar còdic]

Provablement és originària de l'Àfrica occidental és de distribució pantropical. Viu en herbassars humits, terres cultivades, sovint en sols arenosos a la terra baixa.

Composició nutritiva[editar | editar còdic]

Composició de la chufa seca: aigua 0% substancies nitrogenades 7,55%, sucre 21,5%, almidó 24,54 % pentosana 6,03%, fibra bruta 8,56%, extracte eteri 29,58%, cendres 1,71%

Cultiu[editar | editar còdic]

Hort de chufes en Alboraya

Segons Teofrast els antics egipcis consumien els tubèrculs com a postre. És típic de l'Horta de Valéncia (introduït pels àraps). Per al cultiu necessita terrenys solts ya que aixina els tubèrculs queden arredonits i la calor de l'estiu, com a mínim mediterràneu.

En l'Horta de Valéncia es fa una rotació de cultius per eixemple seent les creïlles primerenques, les cebes bavoses o les carchoferes. Es planten els tubèrculs tradicionalment en la primera quinzena de maig pero es pot fer en abril. La plantació es fa distanciant les plantes 15 cm a cada posició en 2-4 tubèrculs. S'esmenen uns 160 kg de tubèrculs per ha. Abans es fea una plantació manual i actualment està mecanisada. La collita es fa entre mitat d'octubre i mitat de decembre per a fer-la es cremen les fulles controladament. En la postcollita cal el rentat i secat ya que collida té un 22% d'humitat i ha de passar a 7%. El rendiment de la collita es troba entre els 10.000 i els 18.000 kg/ha. Competix malament al principi en males herbes com les dels gèneros Portulaca, Raphanus o Cladium.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]