Trentino-Alt Adige
Trentino-Alt Adigio ( i en alemán: Trentino-Südtirol) és una de les vint regions que conformen la República Italiana. La seua capital i ciutat més poblada és Trento. Està ubicada en el noreste d'Itàlia llimitant al nort en la República d'Àustria i al noroest en la Confederació Suïssa. En 1 085 599 habs. en 2024 és la quinta regió menys poblada del país —per davant d'Umbría, Basilicata, Molise i Vall d'Aosta— i en 80 hab/km², la quinta menys densament poblada, per davant de Molise, Sardenya, Basilicata i Vall d'Aosta.[1][2] És una de les cinc regions en estatut especial.


La partix nort, cridada Alt Adigio, correspon a la part més meridional del Tirol, regió històrica de l'Imperi dels Habsburgo, recentment rellançada en l'institució en l'àmbit de l'Unió Europea, de l'Eurorregión Tirol-Trentino-Alt Adigio.[3]
El Trentino-Alt Adigio està format per dos àrees distintes històric-culturals i administratives: al sur el Trentino, que es correspon en la Província Autònoma de Trento, de parla italiana i en capital també en Trento; i al nort l'Alt Adigio o Tirol del Sur, de parla majoritàriament alemana, en capital en Bolzano, corresponent a la Província Autònoma de Bolzano. Llimita al sur i al surest en el Véneto, al nort i al noreste en el Tirol (septentrional i oriental) i l'Estat de Salzburc, al suroest en Llombardia, al noroest en Suïssa (Cantó dels Grisones).
Etimologia
La paraula Trentino prové de la ciutat de Trento. Welschtirol, lliteralment, "Tirol italià", respecte al Tirol germanófono, hui corresponent en el Trentino. Sobre l'Alt Adigio és la part superior del riu Adigio. Sobre el Südtirol: sur del Tirol, entés com a regió històrica. Per efecte del segon estatut especial entrat en vigor en l'any 1972 el nom oficial de la regió és Trentino-Alt Adige/Südtirol. El primer estatut, del 1948, assignava a la regió el nom bilingüe Trentino-Alt Adige/Tiroler Etschland (Trentino-Alt Adige/Terra Tirolese dell'Adige).Plantilla:Referenciar
La llei de modificació constitucional número 3 de data 18 d'octubre de 2001 ha constitucionalizado la dicció del 1972 (vore l'artícul 16 de la Constitució de la República Italiana). En l'ús quotidià italià a sovint la regió ve erròneament indicada en la sola denominació de Trentino, que indica en realitat només el territori que es correspon en la província autònoma de Trento.Plantilla:Referenciar
Geografia física
La regió es troba en l'extremitat septentrional d'Itàlia, des del Llac de Garda a l'alvertent alpí. La regió llimita en els estats austríacs de Tirol i Salzburc al nort, en les regions italianes de Llombardia a l'oest i suroest i de Véneto a l'est i surest, en el cantón suís de Grisones també a l'oest. S'estén per 13.607 km².
El territori és enterament montanyós, caracterisat pels Dolomitas i els Alps meridionals. El paisage alpí es troba dominat per montanyes impactants per la bellea de la seua empinada verticalitat (la més alta d'elles és el massiç cristalí d'Ortles, 3.899 m.) i profundes valls. És una regió d'interés naturaliste excepcional, poblada de bellíssims massiços montanyosos com l'Ortles-Cevedale, l'Adamello-Presanella que queda a l'oest, el massiç de Brenta i sobretot l'extraordinària cordillera de les Dolomitas.
La província autònoma de Bolzano té una superfície de 7400 km² tota ella montanyosa i coberta per vasts boscs. En Itàlia, la província llimita en la Lombardía en l'oest, Trento en el sur i el Véneto en l'est. El clima és de tipo continental, per l'influència de moltes cordilleres montanyoses que s'alcen be per damunt de 3000 m s. n. m. i les amples valls a través dels quals fluïx el riu principal, l'Adigio, des del nort fins al sur i els seus numerosos afluents. En la ciutat de Bolzano, capital de la província, la temperatura mija de l'aire permaneix a 12,2 °C i la pluja mija és de 717,7 mm. El pas més baix en els Alps, el pas de Brénero, es troba en l'extrem nort de la regió en la frontera en Àustria.[4]
La província autònoma de Trento té una superfície de 6.207 km², la major part d'ella terra montanyosa (20% queda per damunt de 2000 m s. n. m. i un 70% de més d'1.000 m s. n. m.) i està coberta per vasts boscs (50% del territori). El clima varia per tota la província, des del clima alpí al subcontinental, en estius templats i variables i hiverns frets i prou nevats. La regió sempre ha segut un destí preferit dels turistes, tant en hivern per a esquiar com en les altes montanyes i en l'estiu per a visitar les amples valls i molts llac.[5]
El Trentino-Alt Adigio és ric en cursos d'aigua. El riu més important és l'Adigio, que dona el seu nom a la regió, i els seus afluents Passirio, Isarco en el seu tributari Rienza, Avisio i Noce, el Brenta, el Sarca i el Chiese. També li pertany la part septentrional del llac de Garda, el major llac italià. En Trentino s'estén la punta septentrional del llac de Garda que es troba una miqueta en Trentino, en Véneto i Lombardía; numerosos són atres llac alpins, a sovint de chicotetes dimensions. Entre els més notables: llac de Ledro, llac de Levico, llac de Molveno i llac de Tovel. En la província de Bolzano hi ha 176 conques d'aigües naturals en llongitut major o igual a 100 metros. Gran part de tals conques es troben en quotes superiors als 2000 metros. Els llac naturals en una superfície major de 5 hectàrees són 13: d'estos només tres (el llac de Caldaro, en alemà Kalterer See, i els dos llac de Monticolo, en al. Montiggler Seen) es troben als 1.000 m s. n. m. També hi ha llac artificials, alguns dels quals de dimensions notables. Entre els principals es troba el llac de Resia.
El clima del Trentino pot ser definit de transició entre el clima semicontinental i l'alpí. Les temperatures de giner són compresos entre els -5 C° als -10° mentres que en estiu estan en 20°-25° inclús més. Presentant la gran part del territori una altura mija prou elevada (al voltant del 77% està per damunt dels 1.000 m s. n. m., poc menys del 20% sobre els 2000 m s. n. m.), això no presenta aquelles característiques de rigidea pròpies d'atres àrees alpines. El clima pot subdividirse en quatre grans àrees:[6]
- àrea submediterránea - en la zona de l'Alt Garda i del baix Valle del Sarca. És la part relativament més auve de la regió, en hiverns rarament frets, encara que no com el restant del fondo de vall, i estius càlits pero moderats per l'oraget del Garda. La vegetació està composta essencialment per mescla submediterránea i continentals en particular presència d'oliveres, carrasques i ciprers;
- àrea subcontinental - clima i transició que caracterisa el fondo de la vall, en hiverns prou rígits i considerablement nevats. La vegetació està constituïda sobretot per castanys, hages i avets; també en este alvertent no falten en cap cas essències submediterráneas, sobretot en la´àrees protegides. En esta zona es practica àmpliament el cultiu de la mel. En l'Alt Adigio les zones de produccions principals són la Val Venosta i la zona de Merano fins a Salorno a lo llarc del Adigio. La Val Venosta, que s'estén des dels cims més alts del massiç de Ortles per a despuix anar baixant des del pas de Resia fins a Merano, és un maravellós oasis natural, a on prospera la fruticultura més rica i evolucionada. L'escassa pluviosidad (menys de 500 mm de precipitacions anuals), la presència constant del sol més de 300 dies a l'any.
- àrea continental - en les valls alpines (com les valls de Fassa o de Sole o de Primiero) en hiverns severs i estius breus i prou plujosos i en vegetació composta sobretot de coníferes;
- àrea alpina - en les parts superiors al llímit de la vegetació arbòrea (1800/900 m s. n. m.), en neus que permaneixen a lo llarc de l'any.
Història
El Trentino-Alt Adigio ha estat poblat des de la Prehistòria. Va ser conquistada pels romans en l'any 15 a. C. Trento va ser la seua ciutat principal; la travessaven importants vies de comunicació que enllaçaven la planura Padana en els territoris de l'atre costat dels Alps, a través dels passos de Resia i del Brénero.
Pero des del VI estos mateixos camins varen permetre l'entrada a numeroses invasions bàrbares, que varen destruir gran part dels seus centres habitats i diezmaron la seua població que llavors era neolatina. Despuix del fi de l'Imperi Romà d'Occident, va ser dividit entre les tribus germanes invasoras en el Ducat de Trento llombart (actual província de Trento), el Vinschgau alamán i els bávaro, que varen prendre el restant. Despuix de la creació del Regne d'Itàlia baix Carlemany, el Marquesat de Verona incloent les zones al sur de Bolzano, mentres que el Ducat de Baviera va rebre el restant del territori.[7] Des del XI en avant, part de la regió va ser governada pels príncips-bisbes de Trento i Bressanone, a els qui els emperadors germans havien dau amplis poders temporals sobre el seu bisbat. El restant va formar part del Comtat de Tirol i el Comtat de Görz, que controlava el Pustertal: en 1363 el seu últim titular, Margarita, Comtesa de Tirol ho va cedir a la casa d'Habsburgo, que va escomençar a dur colon germans. Les regions al nort de Salorno varen ser àmpliament germanizada a finals de l'Edat Mija, i poetes com Oswald von Wolkenstein varen nàixer i varen viure en la part meridional de Tirol.[8]
En el XII es varen unir a estos els comtes del Tirol, fins que en 1363 la regió va passar a Rodolfo IV de Habsburgo, membre de la família que dominarà l'escena europea durant varis sigles. Les seues valls varen ser durant llarc temps escenari de sanguinoses lluites, tant a causa dels repetits intents d'invasió (veneciano, lansquenetes i francesos), com per les ànsies autonòmiques i antifeudales. Va passar un periodo una miqueta pròsper en el XVIII, pel règim ilustrat de l'emperatriu María Teresa (1740-1780), en el que va ser impulsada la germanisació de l'Alt Adigio.
Els dos bisbat varen ser secularizados pel tractat de Lunéville de 1803 i entregats als Habsburgo. Dos anys més tart, despuix de la derrota austríaca en Austerlitz, la regió va ser entregada a l'aliat de Napoleón, Baviera (Tractat de Presburgo, 1805). Els nous governants varen provocar una rebelió de llauradors, guiats per Andreas Hofer un senyor de Sant Leonardo in Passiria, en 1809 quan va ser esclafat el mateix any; el tractat de París de febrer de 1810 va dividir el territori entre Àustria i el napoleònic Regne d'Itàlia. Despuix de la derrota de Napoleón, en 1815, la regió va retornar a Àustria. Durant el control francés de la regió, va ser cridada oficialment Haut Adige (lliteralment, "Alt Adigio"; ; en alemán: Hoch Etsch) per a evitar qualsevol referència a l'històric Comtat de Tirol.[9]
Durant la Primera Guerra Mundial, grans batalles es varen lluitar en la part alta dels Alps i les Dolomitas entre els Austro-Hongaresos i els Alpini italians, per als que el control de la regió era un objectiu estratègic clau. La caiguda de l'esforç de guerra austro-hongarés va permetre a les tropes italianes ocupar la regió en 1918 i la seua unió al regne d'Itàlia va ser confirmada en els tractats posteriors a la guerra, que varen entregar la regió a Itàlia baix els térmens del Tractat de Saint-Germain, sent oficialisat el nom Alt Adige pare designar el territori al voltant de Bolzano. Baix la dictadura de Benito Mussolini, el dictador fasciste d'Itàlia (va governar entre 1922 i 1943), Alt Adige/Südtirol es va vore somés un programa incrementat d'italianisació: totes les referències a l'antic Tirol varen ser prohibides i es referien a la regió com Venezia Tridentina entre 1919 i 1947, en un intent de justificar les pretensions italianes a la regió vinculant històricament la regió en les regions romanes d'Itàlia (Regio X Venetia et Histria). Hitler i Mussolini varen aplegar a un acort en 1938 de manera que la població de parla alemana es transferira a territori governat per alemans o dispersats per tota Itàlia, pero l'esclat de la Segona Guerra Mundial els va impedir portar a terme de manera completa la reubicació forçosa de poblacions. No obstant, mils de persones varen ser traslladades al Tercer Reich i solament en grans dificultats varen conseguir retornar a la seua terra ancestral despuix del fi de la guerra. En 1943, quan el govern italià va firmar un armistici en els Aliats, la regió va ser ocupada per Alemània, que ho va reorganisar com la Operationszone Alpenvorland i ho va posar baix l'administració de Gauleiter Franz Hofer. La regió va ser de facto anexionada al Reich alemà (en l'afegitó de la província de Belluno) fins al fi de la guerra, sent perseguits els habitants italians. Este estatus va acabar junt en el règim nazi i el govern italià es va vore restaurat en 1945.
Itàlia i Àustria varen negociar un acort en 1946, dut a efecte en 1947 quan es va promulgar una nova constitució italiana, que la regió rebria una considerable autonomia. L'alemà i l'italià es varen fer idiomes oficials, i l'educació en llengua alemana es va permetre de nou. Va tindre la denominació Trentino Alt Adige/Tiroler Etschland entre 1948 i 1972.
No obstant, l'implementació de l'acort no va ser vista com alguna cosa satisfactori ni per la població de parla germana ni pel govern austríac. El tema es va convertir en causa d'una significativa fricció entre els dos països i va ser assumit per les Nacions Unides en l'any 1960. Una nova ronda de negociacions es va mamprendre en 1961 pero va resultar poc exitosa, en part per una campanya de violència i terrorisme en favor de l'independència per moviments separatistes de parla alemana (favorits pel govern d'Àustria[10]). Despuix d'un acort entre els governs italià i austríac en decembre de 1970, es va concedir a la regió un nou estatut (giner de 1971). Estipulava que les disputes en la província de Bolzano-Bozen se sometrien per a acort a la Cort Internacional de Justícia en L'Haya, de manera que la província rebria una major autonomia dins d'Itàlia, i que Àustria no interferiria en els assunts interns de Bolzano-Bozen. El nou acort va provar ser àmpliament satisfactori per a les parts implicades i pronte varen cessar les tensions separatistes.
L'Estatut Especial de 1972 reconeix major autonomia a la regió. Els assunts es varen ajudar encara més per l'accés d'Àustria a l'Unió Europea en 1995, lo que va ajudar a millorar la cooperació transfronterer.[9] En maig de 2006 el senador vitalici Francesco Cossiga va introduir una proposta que permetria a la regió celebrar un referend, en el que l'electorat local decidiria permanéixer dins de la República Italiana, convertir-se en plenament independent, retornar a Àustria, o convertir-se en part d'Alemània. El Partit Popular Sudtirolés va rebujar esta mida perque podia potencialment causar una renaixença de les tensions ètniques.
Geografia humana
Demografia
Trentino-Alt Adigio té una població d'1 074 819 (31-12-2019). 532 080 viuen en la província de Bolzano-Bozen i 542 739 en la província de Trento. La densitat de població era en 2020 de 79 hab./km², baixa si es compara en tota Itàlia en el seu conjunt, colocant-se en el segon lloc, despuix del Vall d'Aosta, en la relació entre el número d'habitants i la superfície territorial. Considerant l'orografia del territori i el fet que els boscs cobrixen el 70%, sembla evident com es produïx una notable diferència de densitat entre la densitat del territori interior (en a on per un atre costat es verifiquen fenomens de despoblació i de migració cap a la ciutat sobre les principals valls) i la de la vall del Adigio. Cal considerar que la mija, en l'any 2008, era de 198,8. La densitat de població en la província de Bolzano-Bozen era 67,3 en 2008, llaugerament per baix de la de la província de Trento, que era 83,6. En eixe mateix any 2008 l'ISTAT va estimar que 70.834 immigrants naixcuts en l'estranger vivien en el Trentino-Alt Adigio, lo que suponia el 6,9% de la població regional total.
-
Població (2020)
-
Densitat de població (2020)
-
Variació de la població (2011-2020)
La capital regional és Trento. Les ciutats més poblades són les capitals provincials.
| Localitat | Població | Província |
|---|---|---|
| Trento | 118 902 | Trento |
| Bolzano | 107 407 | Bolzano |
Divisions administratives
La regió es compon de dos províncies, definides autònomes, ya que es tracta de les úniques províncies italianes que tenen poders llegislatius i no estan subjectes a la regió: la província de Trento (o Trentino), i la província de Bolzano-Bozen (o Alt Adige/Südtirol).
| Província | Matrícula | Població (2020) | Superfície (km²) | Densitat (hab./km²) | President |
|---|---|---|---|---|---|
| Província autònoma de Bolzano | BZ | 532 080 | 7.399,97 | 71,92 | Arno Kompatscher |
| Província autònoma de Trento | TN | 542 739 | 6.206,90 | 87,44 | Maurizio Fugatti |
| Trentino-Alt Adigio | 1 074 819 | 13.606,87 | 79 | Arno Kompatscher |
Política
Casi la totalitat de les competències regionals han segut traspassades a les províncies, com a resultat de l'Acort Gruber-De Gasperi, aixina com l'especial estatus d'autonomia aprovat per la llei constitucional de 1948. L'autonomia de les dos províncies les eleva de facto a la posició de regions autònomes. Este estatus va donar a la regió de Trentino-Alt Adigio el dret a elaborar les seues pròpies lleis en un ampli número de matèries i portar a terme funcions administratives. En 1972, l'introducció d'un segon estatut d'autonomia, que va estar en el centre de discussions entre els governs de Roma i Viena, varen significar la transferència de les principals competències de la regió a les dos províncies de Bolzano i Trento. L'autonomia reconeguda per l'estatut especial comprén autonomia de direcció política, llegislativa, administrativa i financera. Les capitals provincials alternen bienalmente com la sèu del parlament regional.[4] La regió ha mantingut solament algunes funcions i es llimita cada volta més a coordinar les polítiques provincials.
La capital regional es troba solament formalment en Trento, ya que les capitals provincials s'alternen bienalmente com a sèu del parlament regional.[11] Ademés no existix un verdader parlament regional, perque es compon dels membres dels consells provincials. La càrrega de president de la regió l'assumixen a rotació bienal els presidents de les províncies autònomes. Actualment el president és Arno Kompatscher.
Economia
Les valls fèrtils de Trentino-Alt Adigio produïxen vi en denominació d'orige (DOC), frutes, làcteus, mentres que les seues indústries inclouen la química, la producció de metal i l'indústria del paper. La regió és una gran exportadora d'energia hidroelèctrica.
Les traces més importants de l'estructura econòmica de la regió són la fortalea del sector turístic, ya que la regió és coneguda per les seues estacions d'esquí, i l'especial sistema de cooperació entre l'agricultura i l'indústria. En l'última década, el turisme es va convertir en un component molt important de l'economia de la província. Trentino-Alt Adigio, que és una escala entre els països del nort d'Europa i el centre i el sur d'Itàlia, ha trobat la seua verdadera vocació en esta branca líder del sector dels servicis en tots els seus productes derivats. La regió té una concentració d'hotels molt alta (6.178 establiments en 2001 en 236.864 llits d'hotel). La capacitat total d'acomodació de la regió conta en 651.426 llits disponibles en hotels i atres establiments.[12]
Cultura
Idiomes
Els principals grups idiomàtics són l'italià (al voltant del 60% del total) i els de parla alemana (una miqueta per baix de 35%), en una chicoteta minoria que parla ladino (5%).
Les dos províncies són prou diferents llingüísticament. El Trentino (Província autònoma de Trento) és casi completament de llengua italiana, en comunitats històriques de llengua alemana en el municipi de Luserna i quatre municipis de la Vall Mocheni. Hi ha també minories de parla ladina que viuen en el Valle Fassa. A diferència de l'Alt Adigio, la protecció dels grups de llengües minoritàries en el Trentino no està cobert pel nou Statuto d'Autonomia (Estatut d'Autonomia), encara que està baix estatuts provincials corrents.
En la província autònoma de Bolzano-Bozen, la majoria parla alemà (69,1% de la població) en la seua varietat vernàcula surtirolesa, encara que en la capital Bolzano-Bozen el 73% de la població parla italià com el seu idioma matern per l'Italianisació de Tirol meridional la burocràcia i repressió de l'alemà despuix de l'anexió de la regió a Itàlia en l'any 1919.[13] La minoria de italófonos és significativa, un 26,5% de la seua població.[14] El ladino és l'idioma oficial adicional en alguns municipis. Segons el cens de l'any 2001, 103 de 116 comunes tenen una majoria de parlants natius alemans, 8 de parlants ladinos i 5 d'italià. Hui tant italians com a alemans tenen l'estatus d'idiomes cooficials en la província de Bolzano-Bozen.
En Trentino-Alt Adigio existix també la minoria llingüística ladina dolomita. L'aixina cridada Ladinia, que s'estén també pel territori de la regió veïna de Véneto, comprén: Val Gardena i Val Badia en Alt Adigio, Val vaig donar Fassa en Trentino, Colle Santa Lucia, Livinallongo del Col vaig donar Llana i Cortina d'Ampezzo en província de Belluno. Cada vall posseïx la seua pròpia variant ladina, a sovint molt diferent de les atres, lo que va constituir un sério obstàcul per al desenroll cultural i llingüístic fòra dels seus llímits: per això es va pensar crear una llengua estàndar ("ladino estàndar") en model en el romanche del cantón suís dels Grisones, que reunira els aspectes més similars del parla ladina, a on es varen agrupar els diversos dialectes en un idioma sol. D'esta forma es favoriria la comprensió, la difusió i l'aprenentage de la llengua.
Deport
La regió conta en numerosos equips d'hockey sobre gèl, entre ells el Bolzano, que va conseguir 18 campeonats d'Itàlia, un Sis nacions, una Lliga Alpina i un campeonat d'Àustria en 2013/14. El principal equip de vóleibol és el Trentino, que va guanyar tres voltes la Lliga de Campeons d'Europa i quatre voltes el Campeonat Mundial de Clubs.
El teniste Jannik Sinner va nàixer i va créixer en la regió.
Referències
- ↑ Bilancio demografico mensile aggiornato al 31-03-2010 (DATI ISTAT
- Archivat el 26 de juliol de 2017 archivat en Wayback Machine.)
- ↑ Art. 1, de l'Estatut Especial per a la Regió Trentino-Alt Adigio.
- ↑ «Euregio Tirolo-Alt Adige-Trentino». Archivat des de l'original, el 13 de març de 2013. Consultat el 7 de març de 2009.
- ↑ 4,0 4,1 «Eurostat». Circa.europa.eu. Archivat des de l'original, el 5 d'agost de 2007. Consultat el 6 de maig de 2009.
- ↑ «Eurostat». Circa.europa.eu. Archivat des de l'original, el 5 d'agost de 2007. Consultat el 5 de juny de 2009.
- ↑ Classificació proposta per Aldo Gorfer en Atlante del Trentino. Trento, Panorama, 1988, p. 65
- ↑ Allgemeiner historischer Handatlas, Gustav Droysen
- ↑ Ich Wolkenstein, Dieter Kühn ISBN 3-458-32197-7, pàgina 21
- ↑ 9,0 9,1 Rolf Steininger, Department of Contemporary History Innsbruck
- ↑ El ministre austríac Bruno Kreisky va favorir el terrorisme (en italià)
- ↑ «Estatut Especial, art. 1 i 2». Archivat des de l'original, el 5 de març de 2011. Consultat el 25 de giner de 2007.
- ↑ «Eurostat». Circa.europa.eu. Archivat des de l'original, el 1 de febrer de 2009. Consultat el 5 de juny de 2009.
- ↑ «2001 Census of the province of Bolzano». Archivat des de l'original, el 3 de març de 2016. Consultat el 5 de novembre de 2010.
- ↑ La ripartizione dei gruppi linguistici nel 2001. Tirol Atles, Departament de Geografia de l'Universitat de Innsbruck. Consultat el 27-12-2006
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Trentino-Alt Adige.
- Pàgina oficial de la Regió
- Statuto speciale
- Archivat el 5 de març de 2011 archivat en Wayback Machine. (document bilingüe, Italià i Alemà).
- Instagram oficial de Trentinoaa