Merano
Merano (IPA: /emˈrano/, topònim en italià) o Meran ([ˌemːˈʁɑːn] topònim en alemà; Maran [maˈraŋ] en ladino) és una comuna italiana en la que viuen aproximadament 42.000 persones. Està situada en chef-lieu de la comunitat del Burgraviato, en la província autònoma de Bolzano, en Trentino-Alt Adigio.
Geografia física
[editar | editar còdic]
Territori
[editar | editar còdic]És la capital del districte de Burgraviato. està rodejada de montanyes (1500-3330 m) i es troba en una vall que conecta en el principi de quatre valls importants: Val Venosta, Val Passiria, Val d'Adige i Val d'Ultime.
Travessada per la riera Passirio que desemboca en el riu Adigio, es troba en les ales del Grup Tessa (de fins a 3.480 m d'altitut, frontera en Àustria) i del Altiplano del Bot (en cims de fins a 2800 m). Merano està a 30 km de la capital de la província, Bolzano, en la que està conectada per una autopista de 4 carrils, coneguda com "MeBo", i per una llínea de ferrocarril. Al seu Oest comença la Vall de Venosta, en el ferrocarril de Vinschgau. En el Suroest el Val d'Ultime i en el Noroest el Val Passiria.
En les afores de Merano es troba el poble i el castell de Tirolo del que pren el nom l'històrica regió del Tirol.
Turisme
[editar | editar còdic]Considerat com un balneari des de el XIX, Merano es va orientar inicialment cap al turisme de la tercera edat, gràcies a la seua clima suau i la seua tranquilitat. En el XX, i en particular en els dos últims decenis, esta tendència ha canviat gràcies a una oferta més variada i a l'arribada del turisme nacional i internacional, que ha alcançat i superat al dels països de parla alemana, lo que fa que l'edat mija dels seus visitants siga considerablement inferior.
L'orige del nom
[editar | editar còdic]El topònim està atestat com Mairania en 857, com Meran en 1242 i com stat ze Meran en 1317 ("ciutat de Merano"). Des de el XV ha prevalgut la forma auf der Meran. El topònim és un predial derivat de Marius + anum, com ho atesten molts atres eixemples italians; el i s'explica fàcilment com -arj- > -ajr- > -er-; la forma alemana Meran, per l'accent no representat, reflectix una germanización prou recent.
Història
[editar | editar còdic]
La regió estava habitada des de el III mileni a. C., com a mostra la presència de menhirés i atres troballes. L'història de la ciutat en sí va començar en l'any 15 a. C. quan els romans varen ocupar la vall del Adigio fundant un campament militar, Castrum Majense. Merano va ser elevat al ranc de ciutat durant el XIII. Va ser la capital del Comtat del Tirol des de 1418 fins a 1848.
En acabant de que el comtat s'entregara als Habsburgo en 1363 despuix de l'abdicació de la comtesa Margarita Maultasch del Tirol, en 1420 Federico IV va traslladar la cort a Innsbruck. En això Merano va perdre la seua posició predominant i casi tota la seua importància com un motor econòmic en les vies que conectaven Itàlia en Alemània. L'important ceca també es va traslladar a Hall en 1577.
La lluita tirolesa per la llibertat de 1809 va atraure de nou l'atenció a Merano. Eixe any, en el mont de Merano (al. Küchelberg) sobre la ciutat, els tiroleses varen conseguir una victòria front a les tropes franceses i bavares.
En el curs de el XX la ciutat es va tornar un important centre turístic de fama mundial.
Despuix de la Primera Guerra Mundial, Merano es va convertir en part d'Itàlia en el restant de la Província autònoma de Bolzano.
Societat
[editar | editar còdic]Distribució d'idiomes
[editar | editar còdic]Hui en dia aproximadament la mitat de la població de Merano té l'alemà com llengua materna i l'atra mitat l'italià.
| Distribució d'idiomes | 1991 | 2001 | 2011 |
|---|---|---|---|
| Parlant natiu italià | 49,01% | 48,01% | 49,06% |
| parlant natiu alemà | 50,46% | 51,50% | 50,47% |
| parlant natiu ladino | 0,53% | 0,49% | 0,47% |
Abans de l'aprovació del Paquet per al Sudtirol, Merano era una ciutat de majoria italiana (58,6% en el cens de 1961).
Religió
[editar | editar còdic]Una chicoteta comunitat judeua viu en Merano en la seua pròpia sinagoga, inaugurada en 1901, i un chicotet museu. També hi ha una iglésia dedicada al cult ortodox rus, terminada en 1897 en la Casa Borodine, dissenyada per l'arquitecte Tobias Brenner i dedicada a Sant Nicolás taumaturgo i, des de la segona mitat de el XIX, una comunitat i iglésia evangèlica luterana, construïda en 1885 segons un disseny de l'arquitecte Johann Vollmer de Berlín i precedida per una casa d'oració (Bethaus) de 1862, fundada per Thilo von Tschirsky en el districte de Steinach. Una volta va haver una iglésia anglicana i una chicoteta comunitat angloamericana.
Evolució demogràfica
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Merano.- Sitie web de Merano
- Este artícul conté una traducció derivada de «Merano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.