Anar al contingut

Tell és-Sultan

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tell és-Sultan

Tell és-Sultan (en àrap: تل السلطان, lit. "Tossal del Sultà"), també conegut com Tell Jericó (en hebreu: תל יריחו) o Antic Jericó, és un tell, un jaciment arqueològic en Cisjordània, declarat Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO,[1][2] ubicat junt al Camp de refugiats de Ein as-Sultan, dos quilómetros al nort del centre de Jericó. El tell va estar habitat des del X mileni a. C. i ha segut considerat com 'la ciutat més antiga del món', en moltes troballes arqueològiques importants. El jaciment també és notable pel seu paper en l'història de l'arqueologia llevantina.

L'àrea va ser identificada per Charles Warren en 1868, per primera volta, com el lloc de l'antiga Jericó en els temps moderns, sobre la base de la seua proximitat al gran manantial d'Ein és-Sultan que el biblista Edward Robinson havia propost com el manantial d'Eliseo, tres décades abans.

Història

Caçadors-recolectors natufianos, c. 10.000 a. C.

El primer assentament permanent en el lloc es va desenrollar entre el 10.000 i 9.000 a. C.[1][3] Durant el periodo de fret i sequia del Dryas Recent, era impossible habitar permanentment en qualsevol lloc. No obstant, Tell és-Sultan era un campament popular per als grups de caçadors-recolectors natufianos pel propenc manantial de Ein as-Sultan. Estos caçadors-recolectors varen deixar darrere d'ells una varietat de ferramentes microlítiques en forma de mija lluna.[4] Al voltant del 9600 a. C., les sequies i la fredor de l'estadi Dryas Recent varen aplegar al seu fi, lo que va fer possible que els grups natufianos estengueren la duració de la seua estadía, lo que finalment va dur a estage i assentament permanent durant tot l'any. La construcció epipaleolítica en el lloc sembla ser anterior a l'invenció de l'agricultura, en la construcció d'estructures natufienses començant abans del 9000 a. C., el començ mateix de l'época del Holoceno en l'història geològica.[5]

Neolític precerámico, c. 8.500 a. C.

Fonaments de vivendes descoberts en Tell és-Sultan, Jericó.
Estàtua d'un antepassat, Jericó, de fa c. 9000 anys. Museu Arqueològic Rockefeller, Jerusalem.

Neolític precerámico A (PPNA)

La fase Neolític precerámico A en Tell és-Sultan (c. 8500 - 7500 a. C.)[6] va vore el sorgiment d'una de les primeres protociudadés importants del món. A mida que el món es calfava, va sorgir una nova cultura basada en l'agricultura i la vivenda sedentaria, que els arqueòlecs han denominat 'Neolític precerámico A' (abreviat com PPNA), a voltes cridada era "sultaniana" en referència a la ciutat. Els llogarets PPNA es caracterisen per chicotetes vivendes circulares, enterrament dels morts baix el pis dels edificis, dependència de la caça salvage, cultiu de cereals selvats o domèstics i encara sense us de ceràmica.

La ciutat de l'era PPNA, un assentament d'al voltant de 40.000 metros quadrats, estava composta de cases redones d'atobó, pero sense cap planificació de carrers.[7] Les vivendes circulares es construïen en rajoles de fanc i palla deixats secar al sol, que es enyesaban en morter de fanc. Cada casa media uns 5 metros (16 peus) d'ample i estava techada en maleza tacada de fanc. Els llars estaven ubicats dins i fòra de les cases.[8]

L'identitat i el número d'habitants de Jericó durant el periodo PPNA encara està en debat, en estimacions que van des de 200–300 fins a 2000–3000.[9][10] Es coneix que esta població havia domesticat el blat farro, l'ordi i les llegums i caçat animals salvages.


La ciutat estava rodejada per un enorme mur de pedra de més de 3,6 metros d'alt i 1,8 metros d'ample en la base, trobant-se dins una torre de pedra (denominada torre de Jericó), colocada en el centre del costat oest del tell.[11] Esta torre va ser l'estructura més alta del món fins a la construcció de la piràmide de Dyoser, i la segona torre més antiga despuix de la de Tell Qaramel.[12][13] El mur i la torre es varen construir al voltant de l'any 8.000 a. C.[14][15] Per a la torre, les dates de carbono publicades en 1981 i 1983 indiquen que es va construir al voltant del 8.300 a. C. i va permanéixer en us fins a c. 7.800 a. C.[11] S'ha estimat que el mur i la torre haurien necessitat, a lo manco, cent hòmens durant més de cent dies per a construir-se,[10] lo que sugerix algun tipo d'organisació social i divisió del treball.

Les principals estructures resalten l'importància del tell per a la comprensió dels patrons d'assentament del periodo sultaniano en el sur del Alce.[16]

Neolític precerámico B (PPNB)

Despuix d'alguns sigles, el primer assentament va ser abandonat. I despuix de la fase d'assentament de el PPNA, va haver una pausa d'assentament de varis sigles, fins que es va fundar l'assentament del Neolític precerámico B en l'erosionada superfície del tell. Este segon assentament, establit en 6.800 a. C., potser represente l'obra d'un poble invasor que va absorbir als habitants originals en la seua cultura dominant. Les troballes que daten d'este periodo inclouen dèu cràneus humans enyesados i pintats per a reconstituir les seues característiques individuals.[17] Estos objectes o representen terafines o són un eixemple primerenc de retrats en l'història de l'art, i es creu que es mantenien enterrats en les cases dels seus hereus.[5][18]

L'arquitectura consistia en edificis rectilíneos fets d'atobó sobre fonaments de pedra. Les rajoles d'atobó tenien forma de pa en huella dactilar profundes per a facilitar la lligam. Cap edifici ha segut excavat en la seua totalitat. Normalment, vàries habitacions s'agrupen al voltant d'un pati central. Hi ha una sala gran (6,5 m × 4 m) i una segona sala llaugerament més chicoteta (7 m × 3 m ) que conté divisions internes. Les àrees restants són chicotetes i presumiblement es varen utilisar per a almagasenament. Les habitacions tenen sols de terrazo roig o rosat fets de calç. S'han conservat algunes impressions d'estores fetes de canyes o juncs. Els patis tenen pisos de fanc.

L'arqueòloga Kathleen Kenyon va interpretar un edifici com un santuari. Contenia una caseta en la paret. Un pilar astellat de pedra volcànica que es va trobar prop podria haver encaixat en esta caseta.

Els morts eren enterrats baix els pisos o entre les enrunes d'edificis abandonats. Existixen varis enterrament colectius. No tots els esquelets estan completament articulats, lo que pot indicar un temps d'exposició abans del sepeli. Un amagatall contenia sèt calaveras. Es llevaven les mandíbules i es cobrien els rostres en algeps; s'utilisaven caracolas com a ulls. Es varen trobar un total de dèu cràneus. També es varen trobar cràneus modelats en Tell Ramad i Beisamoun.

Atres troballes inclouen pedernals, com puntes de flecha (espigades o en muescas laterals), fulls de hoz finamente denticulades, buriles, raspadors, algunes astrals de disc, obsidiana i obsidiana verda d'una font desconeguda. També hi havia molins de mà, martells i algunes astrals tallades de diorita. Atres elements descoberts inclouen plats i bols tallats en pedra calcàrea blana, husos fets de pedra i possibles peses de teler, espátulas i taladros, figures d'algeps antropomórficas estilisades, figurillas antropomórfiques i teriomórfiques d'argila de tamany casi natural, aixina com contes de closca i malaquita.

Edat del Bronze

Va seguir una successió d'assentaments des del 4500 a. C. en avant, sent el més gran construït en el 2600 a. C.[17]


Tell és-Sultan va estar contínuament ocupat fins a l'Edat del Bronze Mig i destruït en el Bronze Final, despuix de lo que ya no va servir com a centre urbà. La ciutat estava rodejada per extensos murs defensius reforçats en torres rectangulars i posseïa una extensa necròpolis en tombes de pou verticals i cambres funeràries subterrànees. Les elaborades ofrenes funeràries en algunes d'estes poden reflectir el sorgiment de reis locals.[19]

Durant l'Edat del Bronze Mig, Tell és-Sultan era una chicoteta ciutat prominent de la regió de Canaán, alcançant la seua major extensió de l'Edat del Bronze en el periodo comprés entre 1700 i 1550 a. C. Sembla haver reflectit la major urbanisació en l'àrea en eixe moment, i s'ha relacionat en el sorgiment dels maryannu, una classe d'aristócrates que usaven carros de guerra vinculats al sorgiment de l'estat de Mitani en el nort. Per a Kathleen Kenyon "...l'Edat del Bronze Mig és potser la més pròspera de tota l'història de Canaán... Les defenses... pertanyen a una data prou alvançada en eixe periodo...i hi havia un revestiment de pedra en gran escala... part d'un complex sistema de defenses.[20] La ciutat de l'Edat del Bronze va caure en el XVI, al final de l'Edat del Bronze Mig, els restants de carbono calibrat de la seua capa de destrucció de la Ciutat-IV daten de 1617-1530 a. C. En particular, esta datació per carbono c. 1573 a. C. va confirmar la precisió de la datació estratigráfica c. 1550 a. C. per Kenyon.

Despuix de la destrucció de Tell és-Sultan a finals de l'Edat del Bronze Mig, la ciutat va ser ocupada novament durant l'Edat del Bronze Tardà (1550-1200 a. C.), i la muralla anterior, del Bronze Mig, va ser restaurada afegint un mur d'atobó sobre la cresta que encara es conserva.[21][22] Segons Lorenzo Nigro, les capes superiors del Bronze Tardà IIB del tell varen ser molt tallades per operacions de nivellació durant l'Edat del Ferro, lo que explica l'escassea de materials de el XIII.[23]

Edat del Ferro

Tell és-Sultan va permanéixer desocupado des de finals de el XIII fins als sigles XI-X, quan es va reconstruir la ciutat.[24] D'esta nova ciutat no queda molt més que una casa de quatre quartos en l'ala este.[25] En el VII, Jericó s'havia convertit en una extensa ciutat, pero este assentament va ser destruït en la conquista babilònica de Judá a principis de el VI[26]

Abandó del Tell

Despuix de la destrucció de la ciutat judaíta pels babilonios a finals de el VI,[26] tot lo que es va reconstruir en el periodo persa com a part de la restauració despuix del captiveri de Babilonia, va deixar molt pocs restants. El tell va ser abandonat com a lloc d'assentament poc despuix d'este periodo.[25]

Excavació arqueològica

Àrea al voltant de Tell és-Sultan en l'estudi de Palestina del Fondo per a l'Exploració de Palestina, dibuixada uns anys despuix de l'expedició de Warren.

Les primeres excavacions dels tells al voltant de Ain és-Sultan (àrap: عين سلطان, lit. 'manantial del sultà') varen ser realisades per Charles Warren en 1868 en nom del Fondo per a l'Exploració de Palestina. Warren va excavar nou montículs en l'àrea del manantial; durant una de les excavacions, els seus treballadors varen cavar a través de les rajoles de fanc de la paret sense donar-se conte de que era la muralla.[27]

El manantial havia segut identificat en 1838 en les Investigacions bíbliques en Palestina d'Edward Robinson com el de 'l'escena del milacre d'Eliseo', sobre la base de que era el manantial principal, propenc a Jericó.[28] Sobre esta base, Warren va propondre els montículs circumdants com el lloc de l'antiga Jericó. No obstant, Warren no tenia els fondos per a portar a terme una excavació completa. Creent que era clarament el manantial a on Eliseo va sanar, va sugerir remoure tot el montícul per a obtindre l'evidència, lo que va pensar que es podia fer per 400 lliures esterlines.[29]

Ernst Sellin i Carl Watzinger varen excavar Tell és-Sultan i Tulul Abu el-'Alayiq entre 1907-1909 i en 1911. Varen trobar els restants de dos murs que inicialment varen sugerir que recolzaven el relat bíblic de la batalla de Jericó. Més tart varen revisar esta conclusió i varen datar les seues troballes en l'Edat del Bronze Mig (1950-1550 a. C.).[30]

El lloc va ser novament excavat per John Garstang entre 1930 i 1936, que novament va plantejar la sugerència de que els restants del mur superior eren els descrits en la Bíblia i dataven d'al voltant del 1400 a. C.[31]


Kathleen Kenyon va realisar extenses investigacions utilisant tècniques més modernes entre 1952 i 1958. Les seues excavacions varen descobrir una torre i un mur en la sanga I. Kenyon va proporcionar evidència de que abdós construccions dataven de molt abans que les estimacions prèvies, del Neolític, i varen ser part d'una protociudad primerenca. Les seues excavacions varen trobar una série de dèsset murs de principis de l'Edat del Bronze, alguns dels quals va pensar que podrien haver segut destruïts per terremots. L'últim dels murs es va alçar a tota pressa, lo que indica que l'assentament havia segut destruït per invasores nómades. Un atre mur va ser construït per una cultura més sofisticada en l'Edat del Bronze Mig en una escarpa empinada enyesada que duya rajoles de fanc en la part superior.[31][32]

Lorenzo Nigro i Nicolo Marchetti varen realisar excavacions entre 1997 i 2000. Des de 2009, el proyecte arqueològic ítalo-palestí d'excavació i restauració va ser repres/représ per l'Universitat de Roma La Sapienza i el MOTA-DACH palestí baix la direcció de Lorenzo Nigro i Hamdan Taha.[33]

Torre de Jericó

Torre de Jericó.

La Torre de Jericó és una estructura de pedra de 8,5 metros d'altura, construïda en el periodo Neolític Precerámico A, al voltant de l'any 8000 a. C.[14] Està entre els primers monuments de pedra de la humanitat.[34] De forma cònica, la torre té casi 9 metros de diàmetro en la base, disminuint a 7 metros en la part superior, en parets d'aproximadament 1,5 metros de gruixa. Dispon d'una escala interna en 22 escalons de pedra.[17][4]

Muralles

La muralla de la ciutat de l'era PPNA va ser dissenyada en fins defensius o de protecció contra les inundacions.[10] La muralla (aproximadament 1,5 a 2 metros de gruixa i 3,7 a 5,2 metros d'alt) aixina com la torre sugerixen un propòsit defensiu.[35] S'estima que la data siga aproximadament del 8000 a. C.[15] Si s'interpreta com una 'fortificació urbana', la muralla de Jericó és la muralla de ciutat més antiga descoberta per arqueòlecs en qualsevol part del món.[36] Al voltant del mur existia un fos de 8,2 metros d'ample per 2,7 metros de profunditat, tallada a través d'un llit de roca mare, en una circumferència al voltant de la ciutat de fins a 600 metros.[37] Kenyon va apuntar que 'el treball involucrat en l'excavació d'este fos en roca sòlida devia haver segut trement'.[20]


Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Ancient Jericho: Tell és-Sultan». UNESCO. Consultat el 16 de novembre de 2022.
  2. ↑ «Ancient Jericho&x2f;Tell és-Sultan» (en en). UNESCO World Heritage Centre. Consultat el 2023-09-19.
  3. ↑ «Prehistoric Cultures». Museum of Ancient and Modern Art. Archivat des d'el original, el 3 d'agost de 2018. Consultat el 16 de novembre de 2022.
  4. ↑ 4,0 4,1 Mithen, Steven (2006). After the isse: a global human history, 20,000-5000 BCE, 1ª Harvard University Press. edició, Cambridge, Mass.: Harvard University Press. ISBN 0-674-01999-7.
  5. ↑ 5,0 5,1 Freedman et al., 2000, p. 689–671.
  6. ↑ (2014).«The Archaeology of Collapse and Resilience: Tell és-Sultan/ancient Jericho as a Case Study».Rome "la Sapienza" Studies on the Archaeology of Palestine & Transjordan.11Consultat el 17 de novembre de 2022.
  7. ↑ «Old Testament Jericho». Archivat des d'el original, el 20 de febrer de 2008. Consultat el 17 de novembre de 2022.
  8. ↑ Mithen (2006), p. 54.
  9. ↑ "Jericho", Encyclopædia Britannica
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 (2004) The Archaeology of Syria: From Complex Hunter-Gatherers to Early Urban Societies (c. 16,000-300 BCE), Cambridge University Press. ISBN 978-0521796668.
  11. ↑ 11,0 11,1 «Midsummer Sunset at Neolithic Jericho».Clave and Mind.1(3)doi:10.2752/175169708X329345.Consultat el 17 de novembre de 2022.
  12. ↑ Ślązak, Anna. «Yet another sensational discovery by Polish archaeologists in Syria». Science in Poland service, Polish Press Agency. Consultat el 17 de novembre de 2022.
  13. ↑ Mazurowski, R. F.. «Pre- and Protohistory in the Near East: Tell Qaramel (Syria)». Newsletter 2006. Polish Centre of Mediterranean Archaeology, Universitat de Varsòvia. Consultat el 17 de novembre de 2022.
  14. ↑ 14,0 14,1 World's first skyscraper sought to intimidate masses, Arieh O'Sullivan, Jerusalem Post, 14 de febrer de 2011
  15. ↑ 15,0 15,1 Kenyon, Kathleen M. llinage2= Holland (1960). Excavations at Jericho: The architecture and stratigraphy of the Tell: plates, British School of Archaeology in Jerusalem. ISBN 978-0-9500542-3-0.
  16. ↑ Cremin, Aedeen (2007). Archaeologica: The World's Most Significant Sites and Cultural Treasures, Frances Lincoln. ISBN 978-0-7112-2822-1.
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 (1994) Jericho (West Bank), Taylor & Francis. ISBN 9781884964053.
  18. ↑ Janson, H. W.; Janson, {{{nom2}}} (2004). History of Art: The Western Tradition, Upper Saddle River: Prentice Hall Professional. ISBN 9780131828957.
  19. ↑ Kuijt, 2012, p. 167.
  20. ↑ 20,0 20,1 Kenyon, Kathleen Mary (1957). Digging up Jericho: the results of the Jericho excavations, 1952-1956, Praeger.
  21. ↑ Nigro, 2020, p. 202.
  22. ↑ Nigro, Lorenzo (2023). «Tell és-Sultan/Jericho in the Clapix Bronze Age. An overall reconstruction in the light of most recent research», Soennecken, Katja; Leiverkus, Patrick; Zimni, Jennifer; Schmidt, Katharina (ed.). Durch die Zeiten - Through the Ages: Festschrift für Dieter Vieweger / Essays in Honour of Dieter Vieweger (en en), Gütersloher Verlagshaus, pp. 599-614. ISBN 978-3-579-06236-5.
  23. ↑ Nigro, 2020, pp. 202–204.
  24. ↑ Nigro, 2020, pp. 204–206.
  25. ↑ 25,0 25,1 (2001) Avraham Negev (ed.). Jericho, Nova York i Londres: Continuum. ISBN 0-8264-1316-1..
  26. ↑ 26,0 26,1 Jacobs, 2000, p. 691.
  27. ↑ Wagemakers, Bart (2014). Archaeology in the 'Land of Tells and Ruins': A History of Excavations in the Holy Land Inspired by the Photographs and Accounts of Leo Boer, Oxbow Books. ISBN 9781782972464.
  28. ↑ (1841) Biblical Researches in Palestine, Crocker & Brewster.
  29. ↑ Charles Warren, Underground Jerusalem, p. 196.
  30. ↑ Leslie J. Hoppe (setembre de 2005). New light from old stories: the Hebrew scriptures for today's world, Paulist Press. ISBN 978-0-8091-4116-6.
  31. ↑ 31,0 31,1 Geoffrey W. Bromiley (13 de febrer de 1995). International Standard Bible Encyclopedia: A-D, Wm. B. Eerdmans Publishing. ISBN 978-0-8028-3781-3.
  32. ↑ Miriam C. Davis (2008). Dona'm Kathleen Kenyon: digging up the Holy Land, Left Coast Press. ISBN 978-1-59874-326-5.
  33. ↑ «Tell és-Sultan/Jericho». Italian Ministry of Foreign Affairs. Archivat des d'el original, el 1 de decembre de 2018. Consultat el 17 de novembre de 2022.
  34. ↑ Parry, Wynne, Tower of Power: Mystery of Ancient Jericho Monument Revealed, LiveScience, 18 de febrer de 2011
  35. ↑ (30 de març de 2007) Evolution and Prehistory: The Human Challenge, Cengage Learning. ISBN 978-0-495-38190-7.
  36. ↑ Ancient Jericho: Tell és-Sultan. "2012 application for nomination as a World Heritage Site", Llistatentativa de la UNESCO.
  37. ↑ Negev & Gibson, eds. (2001), Fortifications: Neolithic and Chalcolithic periods, p. 180.

Bibliografia

  • Kuijt, Ian (2012). The Oxford Companion to Archaeology. ISBN 9780199735785.
  • Jacobs, Paul F. (2000). «Jericho», Eerdmans Dictionary of the Bible, Eerdmans. ISBN 978-9053565032.
  • (2020) «The Italian-Palestinian Expedition to Tell és-Sultan, Ancient Jericho (1997–2015)», Digging Up Jericho: Past, Present and Future, Archaeopress Publishing Ltd. ISBN 978-1789693522.

Enllaços externs

Commons


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Tell_és-Sultan&oldid=1410568»