Martell
El martell[1] és una ferramenta de percussió utilisada per a colpejar directa o indirectament[2] una pieza, causando su desplazamiento. El uso más común de esta herramienta suele ser para clavar (incrustar un clavo de acero en madera u otro material), calzar partes (por la acción de la fuerza, y se utiliza la física para efectuar el golpe que la pieza recibe) o romper una pieza. Los martillos son a menudo diseñados para un propósito especial, por lo que sus diseños son muy variados. Un tipo de martillo, el martillo de carpintero, tiene una cuña abierta en la parte trasera para arrancar clavos.[3]
El martell ha existit de generació en generació des de fa més de 2 millons d'anys quan el homo habilis va utilisar pedres com percutores, fins als primers martells d'acer en els anys 4000a.c en Egipte[4]
Martillar és l'ús d'un martell en la seua capacitat de colp, a diferència de fer palanca en la seua garra secundària. Els martells de fusteria i herrería generalment es manegen des d'una posició estacionària contra un objectiu estacionari agarrat i impulsat en un braç, en un llarc arc pla cap a avall, cap a avall per a agregar energia cinètica fins a l'impacte: pivotando principalment al voltant del muscle i el colze, en una rotació menuda pero enèrgica de la nina poc abans de l'impacte; per a impactes extrems, els moviments simultàneus del tors i el genoll poden baixar l'articulació del muscle durant el desplaçament per a aumentar encara més la llongitut de l'arc del swing (pero açò és agotador). Els martells de guerra a sovint s'empunyen en plans de moviment no verticals , en una proporció molt major d'entrada d'energia provinent de les cames i les caderes, que també pot incloure un moviment d'arremesa, especialment contra objectius en moviment. Es poden balancejar menuts malls des de les nines en un moviment més menut, lo que permet una cadència molt major de colps repetits. L'ús de martells i malls pesats per al derrocament deu adaptar el colp del martell a l'ubicació i orientació de l'objectiu, lo que pot requerir un colp o moviment de gòlf en agarre a dos mans.
Història del martell
Els primers martells daten de l'Edat de Pedra de l'any 8000 a. C.[5][6] Estos martells constaven d'una pedra nugada a un mànec en tires de cuiro. Més tart, en l'any 4000 a. C., en el descobriment del coure, els romans varen començar a fabricar el cap dels martells en este material. Despuix, en l'any 3500 a. C., durant l'Edat del Bronze, es varen fabricar en este material. Temps despuix varen aparéixer els martells en orificis per al mànec.
En la mitologia nòrdica és l'arma poderosa del deu Thor, en el que té com a poder principal un raig devastador.
El martell va ser una ferramenta que la humanitat va necessitar per a desenrollar les seues grans habilitats i per a crear numeroses construccions a lo llarc de mils d'anys. Ha segut, junt en els cinceles, una ferramenta fonamental per a tallar, des d'escultures de pedres fetes en el marbre, fins a per a posar en les fustes traves i tarugos per a construir embarcacions.
Es coneix que el seu us és ancestral i té un orige de més de 8000 anys, encara que açò és discutit ya que atres investigadors creuen que es remonta al neolític superior.
El registre arqueològic del martell mostra que pot ser la ferramenta més antiga de la que existixen proves definitives.[7][8]
Forma
La forma bàsica del martell consistix en un mànec (comunament de fusta) en un cap pesat (generalment de metal) en el seu extrem. Els martells són utilisats en diferents professions i és una de les ferramentes bàsiques junt en el gavinet.
Formes conegudes del martell són:
- Martell de bola
- Martell d'chapista
- Martell de construcció, incloent la maza
- Martell de galponero
- Martell de guerra
- Martell mecànic
- Martell de geólogo
- Martell d'ungla
- Para grans esforços existixen martells, que s'utilisen en mineria i en la construcció. El martell neumàtic és un trepe percutor portàtil que basa el seu funcionament en mecanismes d'aire comprimit. Realment funciona com un martell, puix no forada sino que percute la superfície a l'objecte de trencar-la en trossos.
- També existixen martells hidràulics en el mateix principi de funcionament que els martells neumàtics solament que ací el decorregut és oli hidràulic en lloc d'aire comprimit. Estos martells els duen acoplat les excavadores industrials.
- Aixina mateix és important la gama de martells no fèrrics que existixen, en boques de nailon, plàstic, goma o fusta i que són utilisats per a donar colps blans a on no es puga deteriorar la peça que rep l'impacte.
Martells més utilisats
- Martell d'orelles: el seu cap té dos funcions, la cara plana per a clavar taches, i l'atra en recalat, per a extraure'ls.
- Martell de bola: d'ús en mecànica.[2] La bola servix per a concentrar els colps en el forjat d'una peça cóncava o en deformar les vores d'un reblone o roblón per a realisar una unió per reblonat.
- Martell de falca: d'ús en mecànica. La falca servix per al tall en calent de peces, de forma similar a l'ús de la tajadera per a peces majors, o al cortafríos per a gruixa menors.
- Malls blans: són martells en cares de pell o plàstic o goma que danyen menys que els metàlics i solament s'usen en eixe fi, el danyar i marcar la chapa lo menys possible.
- Martell de penya: per a treballs ordinaris, de 300 a 350 g; el martell de ebanista (penya) és un martell de falca de poc pes (100 g).
-
Martell d'orelles -
Martell i enclusa -
Martell de bola
-
Martell de cota
-
Martell de goma
Física
Com a amplificador de força
Un martell és un simple força amplificador que funciona convertint treball mecànic en energia cinètica i viceversa.
En el balancege que precedix a cada colp, el cap del martell almagasena una certa cantitat d'energia cinètica -equivalent a la llongitut D del balancege per la força f produïda pels músculs del braç i per la gravetat. Quan el martell colpeja, el cap és detingut per una força oposta procedent del blanc, igual i oposta a la força aplicada pel cap al blanc. Si l'objectiu és un objecte dur i pesat, o si està recolzat en algun tipo d'enclusa, el cap només pot recórrer una distància d molt curta abans de detindre's. Ya que la força de detenció F per eixa distància deu ser igual a l'energia cinètica del cap, es deduïx que F és molt major que la força motriu original f -per lo general, per un factor D'/d. D'esta manera, no es necessita una gran força per a produir una força lo suficientment forta com per a doblar l'acer, o trencar la pedra més dura.
Efecte de la massa del cap
La cantitat d'energia entregada a l'objectiu pel colp del martell és equivalent a la mitat de la massa del cap pel quadrat de la velocitat del cap en el moment de l'impacte <math>(I={mv^2 over 2})</math>. Mentres que l'energia entregada a l'objectiu aumenta linealmente en la massa, s'incrementa cuadráticamente en la velocitat (vore l'efecte del mànec, més avall). Els caps de titani d'alta tecnologia són més llaugeres i permeten mànecs més llarcs, aumentant aixina la velocitat i entregant la mateixa energia en menys fatiga del braç que la d'un martell de cap d'acer més pesat.[9] Un cap de titani té al voltant d'un 3% d'energia reculada i pot resultar en una major eficiència i menys fatiga quan es compara en un cap d'acer en fins a un 30% de reculada. Els martells de colp mort utilisen una goma especial o una bala d'acer per a absorbir l'energia del reculada, en lloc de fer rebotar el cap del martell despuix de l'impacte.
Efecte del mànec
El mànec del martell ajuda de vàries maneres. Manté les mans de l'usuari alluntades del punt d'impacte. Proporciona una zona àmplia que s'adapta millor a l'agarre de la mà. I lo que és més important, permet a l'usuari maximizar la velocitat del cap en cada colp. La principal llimitació de la llongitut adicional del mànec és la falta d'espai per a girar el martell. Per això els malls, que s'utilisen sobretot en espais oberts, poden tindre mànecs molt més llarcs que un martell de carpintero estàndar. La segona llimitació més important és més sotil. Inclús sense tindre en conte els efectes de la fatiga, quant més llarc siga el mànec, més difícil serà guiar el cap del martell cap al seu objectiu a tota velocitat.
La majoria dels dissenys són un compromís entre la practicidad i l'eficiència energètica. Si el mànec és massa llarc, el martell és ineficaç, ya que aplica la força en el lloc equivocat, fòra de l'objectiu. En un mànec massa curt, el martell és ineficaç perque no aplica la força suficient, lo que requerix més colps per a completar una tasca determinada. També s'han realisat modificacions sobre l'efecte del martell sobre l'usuari. Els mànecs de materials esmortidors o els ànguls variables intenten facilitar que l'usuari seguixca manejant este antic artefacte, inclús quan les pistoles de taches i atres ferramentes motorisades invadixen el seu camp d'ús tradicional.
Com els martells deuen utilisar-se en moltes circumstàncies, en les que no es pot donar per assentada la posició de la persona que els utilisa, es fan concessions en benefici de la practicidad. En les zones en les que es dispon de molt espai, un mànec llarc en un cap pesat (com un mall) pot aportar la màxima cantitat d'energia a l'objectiu. No obstant, no és pràctic utilisar un martell tan gran per a totes les tasques, per lo que el disseny general s'ha modificat repetidament per a conseguir l'utilitat òptima en una àmplia varietat de situacions.
Efecte de la gravetat
La gravetat eixercix una força sobre el cap del martell. Si es martilla cap a avall, la gravetat aumenta l'acceleració durant la carrera del martell i aumenta l'energia entregada en cada colp. Si es martillea cap a dalt, la gravetat reduïx l'acceleració durant el colp de martell i, per tant, l'energia suministrada en cada colp. Alguns métodos de martilleo, com els tradicionals martinetes mecànics, depenen totalment de la gravetat per a l'acceleració en la carrera descendent.
Construcció i materials
Un martell de mà tradicional consta d'un cap separat i un mànec, que es poden unir per mig d'una falca especial feta per a eixe propòsit, o per pegament, o abdós. Este disseny de dos peces s'usa a sovint per a combinar un cap de colp metàlica densa en un mànec esmortidor mecànic no metàlic (per a reduir la fatiga de l'usuari de colps repetits). Si s'usa fusta per al mànec, a sovint és nogal americà o fresno, que són materials resistents i duradors que poden dissipar les ones de choc del cap del martell.[10] Es pot usar resina de fibra de vidre rígida per al mànec; este material no absorbix aigua ni es descompon, pero no dissipa els impactes tan ben com la fusta.
Un cap de martell solta es considera perillosa pel risc de que el cap se separe del mànec mentres es balanceja convertint-se en un perillós proyectil descontrolado. Els mànecs de fusta a sovint es poden reemplaçar quan estan desgastats o danyats; Hi ha kits especialisats disponibles que cobrixen una varietat de tamanys i dissenys de manijas, ademés de falques i espayadors especials per a una fixació segura.
Alguns martells són dissenys d'una sola peça fets principalment d'un sol material. Un martell metàlic d'una peça pot tindre opcionalmente el seu mànec revestit o envolt en un material resistent com caucho per a millorar l'agarre i reduir la fatiga de l'usuari.[11]
El cap del martell es pot revestir en una varietat de materials que inclouen llautó, bronze, fusta, plàstic, caucho o cuiro. Alguns martells tenen superfícies d'impacte intercanviables, que poden seleccionar-se segons siga necessari o reemplaçar-se quan es desgasten.
Ergonomia i riscs de lesions
Un martell pot causar lesions importants si colpeja el cos. Tant els martells manuals com els elèctrics poden causar neuropatía perifèrica o una varietat d'atres dolències quan s'usen incorrectament. Els mànecs incómodos poden causar lesió per esforç repetitiu (RSI) en les articulacions de mans i braços, i les ones de choc descontroladas dels impactes repetits poden lesionar els nervis i l'esquelet. Ademés, colpejar objectes metàlics en un martell pot produir menuts proyectils metàlics que poden estajar-se en l'ull. Per lo tant, es recomana usar ulleres de seguritat.
Martell d'armes
Simbolisme
El martell, en ser una de les ferramentes més utilisades pel home, s'ha utilisat molt en símbols com la banderes i l'heràldica. En l'Edat Mija, s'usava a sovint en els logotips dels gremis de ferrers, aixina com en molts símbols familiars. El martell i pico s'utilisen com a símbol de la mineria.
En la mitologia, els deus Thor (nòrdic) i Sucellus (celta i gal-romana) , i l'héroe Hércules (Grec), tots tenien martells que apareixen en la seua tradició i tenien diferents significats. Thor, el deu del tro i la llampada, empunya un martell cridat Mjölnir. S'han trobat molts artefactes de martells decoratius, lo que du als practicants moderns d'esta religió a usar reproduccions com un signe de la seua fe.
En el folclore americà, el martell de John Henry representa la força i la resistència d'un home.
Un partit polític en Singapur, el Partit dels Treballadors de Singapur, va basar el seu logotip en un martell per a simbolisar el nacionalisme cívic i l'ideologia de socialdemocracia del partit.
Una variant, símbol ben conegut en un martell en ell és la Hoz i el martell, que era el símbol de l'antiga Unió Soviètica i està fortament vinculat al comunisme i principis del socialisme. El martell en este símbol representa a la classe obrera industrial (i la hoz representa a la classe obrera agrícola). El martell s'usa en alguns escuts d'armes en antics països socialistes com Alemània de l'Est. De la mateixa manera, el Martell i l'Espasa simbolisen el Strasserismo, una branca del Nacionalsocialismo que busca atraure a la classe treballadora. Una atra variant del símbol es va usar per al partit de Corea del Nort, el Partit dels Treballadors de Corea, incorporat en un pinzell de tinta en el mig, que simbolisa tant les ideologies de Juche com Songun.
En Pink Floyd – The Wall, dos martells creuats s'utilisen com a símbol de la pren fasciste del concert duren et "In the Flesh". Açò també té el significat del martell colpejant qualsevol "tacha" que descolle.
El mall, un menut mall de fusta, s'usa per a simbolisar un mandat per a presidir una reunió o un procediment judicial, i una image gràfica d'un s'usa com a símbol de l'autoritat llegislativa o judicial per a prendre decisions.
Judah Maccabee va ser malnomenat "The Hammer" (el martell), possiblement en reconeiximent a la seua ferocitat en la batalla. El nom "Macabeo" pot derivar de l'arameo maqqaba.
El martell en la cançó "If I Had a Hammer" representa un mensage implacable de justícia transmés per tot el país. La cançó es va convertir en un símbol del moviment pels drets civils.
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ 2,0 2,1 Águeda Casado, Eduardo Técnicas básicas de Mecánica y Electricidad Editorial Paraninfo (2009) En Google Books. Consultado el 27 de agosto de 2012.
- ↑ «martillo.» Diccionario de la lengua española. Consultado el 15 de junio de 2015.
- ↑ Gargantilla, Pedro (2026-01-20). «Golpear el mundo: la historia serendípica del primer martillo» (en es). Diario ABC. Consultat el 2026-05-26.
- ↑ Semaw, S., M. J. Rogers, J. Quade, P. R. Renne, R. F. Butler, M. Domínguez-Rodrigo, D. Stout, W. S. Hart, T. Pickering, S. W. Simpson. 2003. 2.6-Million-year-old stone tools and associated bones from OGS-6 and OGS-7, Gona, Afar, Ethiopia. J. of Human Evolution 45:169-177.
- ↑ 2.5-million-year-old stone tools from Gona, Ethiopia, S. Semaw, P. Renne, J. W. K. Harris, C. S. Feibel, R. L. Bernor, N. Fesseha, K. Mowbray, Nature 385, 333-336 (23 de enero 1997) doi:10.1038/385333a0. visto 25 de noviembre 1996
- ↑ Kate Wong. «Archaeologists Take Wrong Turn, Find World's Oldest Stone Tools», Scientific American, 2015-04-15. Consultat el 2015-04-18.
- ↑ Hovers, Erella(May 2015).«Archaeology: Tools go back in time».Nature.521(7552): 294–295.ISSN 1476-4687.doi:10.1038/521294a.(en en)
- ↑ Cage, Chuck (2011-06-15). «¿Asesino de martillos de titanio de DeWalt?». Toolmonger. Consultat el 2013-04-18.
- ↑ «How hammer is made - material, making, history, used, components, structure, steps» (en en). madehow.com. Consultat el 2018-08-21.
- ↑ «A beginner's guide to hammers / Boing Boing». boingboing.net (2014-08-06). Consultat el 2019-05-31.
