Cràneus humans enyesados
Els '___protected_title_0___' són cràneus humans reconstruïts que es varen fer en l'antic Palestina mediterràneu entre el 9.000 i el 6.000 a. C. en el Neolític precerámico B. Representen algunes de les formes d'art més antigues d'Oriente Pròxim i demostren que la població prehistòrica va tindre molt conte en enterrar als seus antepassats baix de les seues llars. Els cràneus denoten alguns dels primers eixemples escultòrics de retrats en el història de l'art.[1]
Descobriment
[editar | editar còdic]Un cràneu va ser desenterrado accidentalment en la década de 1930 per l'arqueòlec John Garstang en el jaciment de Tell és-Sultan(Jericó), en el Mandat Britànic de Palestina, actual Cisjordània. Una série de cràneus d'algeps de Jericó varen ser descoberts i excavats per l'arqueòloga britànica Kathleen Kenyon i els seus colaboradors, en la década de 1950 i ara es poden trobar en les coleccions del Museu Britànic, el Museu Ashmolean, el Museu d'Arqueologia i Antropologia de l'Universitat de Cambridge, el Museu Real de Ontario, el Museu Nicholson de Sídney i el Museu Arqueològic de Jordània.[2][3][4]
Atres llocs a on es varen excavar cràneus enyesados inclouen 'Ain Ghazal i Amán en Jordània, i Tell Ramad, Síria.[5] La majoria dels cràneus enyesados eren de hòmens adults, pero alguns pertanyien a dònes i chiquets.
Importància arqueològica
[editar | editar còdic]Els cràneus enyesados representen algunes de les formes més antigues de pràctiques funeràries en el sur de Llevant. Durant el periodo neolític, els difunts a sovint varen ser enterrats baix del pis de les seues cases.[5] A voltes s'extrea el cràneu i s'omplien les cavitats en algeps i es pintaven. En la finalitat de crear rostres més realistes, es varen insertar closques per als ulls i es va usar pintura per a representar traces facials, cabell i bigots.[5][6] Alguns estudiosos creuen que esta pràctica de sepeli representa una forma primerenca de cult als antepassats, a on els cràneus enyesados s'usaven per a commemorar i respectar als antepassats de la família.[5] Atres experts argumenten que els cràneus enyesados podrien estar relacionats en la pràctica de la caça de caps i usar-se com a trofeus. Els cràneus enyesados proporcionen evidència sobre les arts i les pràctiques religioses més antigues del antic Orient Pròxim.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- D. Collon, Ancient Near Eastern art (London, The British Museum Press, 1995)
- J.N. Tubb, Canaanites (London, The British Museum Press, 1998)
German, Senta. “The Neolithic Revolution
- Archivat el 9 de octubre de 2014 archivat en Wayback Machine..” Khana Academy.
Strouhal, E. Five Plastered Skulls from Pre-Pottery Neolithic B Jericho: Anthropological Study Paléorient 1:1-2 (1973): 231-247.
- Mazar, Amihai (1990). Archaeology of the land of the Bible, 1st edició, New York: Doubleday. ISBN 038523970X.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Gardner’s Art through the Ages: Backpack Edition (en en), Cengage Learning, p. 42. ISBN 9780840030542.
- ↑ ROM Collection ROM Images. "Plastered Human Skull." [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ «TREASURES | Ashmolean Museum» (en en).
- ↑ «MAA - Features» (en en-gb). Archivat des d'el original, el 22 de febrer de 2014.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 The British Museum. "Plastered Skull."
- ↑ «German, Senta. "The Neolithic Revolution."». Archivat des d'el original, el 9 d'octubre de 2014. Consultat el 5 de juny de 2021.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cráneos humanos enyesados» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.