'Ain Ghazal
Ain Ghazal ('Ain Ghazal, ʿayn ġazāl عين غزال) és un important jaciment arqueològic del Neolític situat en la perifèria de la ciutat d'Amán, Jordània.[1]
Introducció
[editar | editar còdic]El lloc està ubicat en Amán, la capital de Jordània, entre els barris de Tariq i Basman en la perifèria de la ciutat. El lloc va ser descobert en 1974 durant la construcció de l'autopista que conecta Amán en Zarqa. L'excavació va començar en 1982 en acabant de que partix del jaciment fora afectat per la construcció de la carretera i l'urbanisació de la zona. A pesar del dany causat per l'expansió urbana, una part molt considerable del jaciment es va conservar i va anar posteriorment excavada en vàries campanyes arqueològiques durant els anys 1980 i 1990.[2] Un de les troballes arqueològiques més notables va eixir a la llum en 1983 durant les primeres excavacions. Es tractava d'un gran pou de 2,5 metros que contenia estàtues antropomórficas d'algeps. El lloc va ser inclós en el World Monuments Watch 2004 per la World Monuments Fund donada l'amenaça del desenroll urbà en la conservació del lloc.
L'ocupació de 'Ain Ghazal (en àrap, 'Font de la Gasela') comença en el Neolític Precerámico B Mig (MPPNB en anglés) i conta en successives fases d'ocupació en el Neolític Precerámico B Final (LPPNB), el Neolític Precerámico C (PPNC) i el Neolític Ceràmic.[3] La fase ocupacional més important és durant el MPPNB, que es dividix, a la seua volta, en dos fases. La Fase I comença al voltant del 8300 a. C. i termina c. 7950 a. C., mentres que la Fase II termina c. 7550 a. C. Este jaciment és un dels principals eixemples dels assentaments del Neolític Precerámico B, i especialment, de el MPPNB, un periodo d'esplendor a on es consolida en el Próximo Oriente la transició Neolítica des de grups de caçadors-recolectors seminómadas a llauradors sedentarios que vivien en grans poblats.[4]
Per a la fase MPPNB de 'Ain Ghazal s'estima una població de 259-1349 individus en un àrea de 3,01-4,7 hectàrees. S'argumenta que al començ de el MPPNB, 'Ain Ghazal tenia un tamany d'aproximadament 2 ha que va aplegar a alcançar les 5 ha al final de el MPPNB. En este moment, la seua població estimada era de 600 a 750 persones o de 125 a 150 persones per hectàrea. En la seua época de major extensió, durant el LPPNB al voltant de l'any 7000 a. C., el lloc va aplegar a ocupar de 10 a 15 ha d'extensió, i va poder haver habitat per c. 3000 persones (molt major que la població estimada per a l'assentament contemporàneu de Jericó). No obstant, despuix del 6500 a. C., s'observa una disminució de l'àrea del poblat i una reducció dràstica de la població en solament unes poques generacions, provablement per la degradació ambiental associada en l'event climàtic 8.2 calç B.P. 'Ain Ghazal va continuar sent habitada despuix d'este periodo ya dins del Neolític Ceràmic entre el c. 6400 a. C. i el 5000 a. C.[5]
Localisació i dimensions
[editar | editar còdic]'Ain Ghazal està situat en un context ecològic molt favorable per a les comunitats neolíticas en un lloc adjacent al riu Zarqa (Wadi Zarqa), el curs d'aigua més important de les terres altes jordanes. Es troba a una altitut de 720 m sobre el nivell de la mar dins d'una zona de bosc mediterràneu en el desert de estepa a l'est. El jaciment s'assenta en un terreny aterrazado en l'ala d'una vall a on es varen construir cases rectangulars d'atobó que generalment albergaven una habitació principal quadrada i una antesala més menuda. Les parets estaven revocades en fanc en l'exterior i en lluïts de calç en l'interior. Estes revocaduras eren renovades cada pocs anys.[6]
Les senyes paleoecológicos recuperats en les excavacions arqueològiques sugerixen que els terrenys circumdants estaven coberts de boscs que oferien als habitants una àmplia varietat de recursos econòmics. Aixina mateix, en les afores immediates del lloc hi havia terra arable que permetia el desenroll de l'agricultura, beneficiada també per un accés garantisat a l'aigua gràcies al riu Zarqa. Estes variables són atípiques de molts dels principals llocs neolítics en el Propenc Orient, varis dels quals estan ubicats en entorns marginals. No obstant, a pesar de la seua aparent riquea, l'àrea de 'Ain Ghazal és sensible des del punt de vista climàtic i ambiental per la seua proximitat en la fluctuante frontera entre estepas i boscs que ha caracterisat esta zona durant tot el Holoceno.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ "Preserving Ancient Statues from Jordan," [1] archivat en Wayback Machine. an exhibition at the Arthur M. Sackler Gallery, Smithsonian Institution, 28 July 1996 -- 6 April 1997.
- ↑ Journal of Field Archaeology.19(4)
- 443.ISSN 0093-4690.doi:10.2307/530427.Consultat el 4 de febrer de 2019.
- ↑ Science.240(4848)
- 35–39.ISSN 0036-8075.doi:10.1126/science.240.4848.35.Consultat el 4 de febrer de 2019.
- ↑ Journal of World Prehistory.16(4)
- 361–440.ISSN 0892-7537.doi:10.1023/a:1022973114090.Consultat el 4 de febrer de 2019.
- ↑ Quaternary Research.78(03)
- 427–441.ISSN 0033-5894.doi:10.1016/j.yqres.2012.08.006.Consultat el 4 de febrer de 2019.
- ↑ Proceedings of the Prehistoric Society.53
- 309–325.ISSN 0079-497X.doi:10.1017/s0079497x00006241.Consultat el 4 de febrer de 2019.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «'Ain Ghazal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.