Museu Real d'Ontario
El Museu Real d'Ontario (en anglés: Royal Ontario Museum), conegut com ROM, és un museu d'història natural de Canadà localisat en la ciutat de Toronto, prop de l'extrem nort de Queens Park i de l'Universitat de Toronto. El Museu Real d'Ontario va ser fundat en 1912 i va ser part de l'universitat fins a 1968; el museu i l'universitat treballen junts en molts proyectes.
És el museu de cultura mundial i història natural més gran de Canadà.[1] El ROM és el quint museu més gran d'Amèrica del Nort, i conté prop de sis millons d'elements i més de 40 galeries. Té una colecció important de dinosauris, art africà i d'Orient, art d'Àsia oriental, història europea i història de Canadà, també minerals i meteorits. Posseïx la colecció de fòssils de l'esquisto de Burgess més gran del món, en més de 150 000 espècimen.
Pel creiximent de la colecció, el Real Museu de Ontario ha tingut que ser ampliat en tres ocasions. La primera volta en 1933, la segona en 1978 i la tercera en 2005. Esta última realisada pel arquitecte Daniel Libeskind.
Història
El 16 d'abril de 1912, la llegislatura va aprovar el ROM Act per a establir el Museu Real d'Ontario. En març de 1914 el museu va obrir les seues portes al públic. L'edifici original se situava prop de Philosopher’s Walk de l'Universitat. El lloc estava prop de l'Universitat per a us dels estudiants i professors, i va permetre l'expansió del museu al futur. Despuix de completar la construcció, molts dels objectes varen ser traslladats des del Museu d'Història Natural de l'Escola Normal de Toronto.
L'edifici
.jpg)
La primera expansió del museu va ser l'ala sur en 1933, portada a terme durant la Gran Depressió. En la construcció es varen utilisar materials de la zona i es varen contractar treballadors per a excavar els fonaments de forma manual.
En octubre de 1968 el ROM va obrir el planetari McLaughlin, pero en 1995 no tenia suficients visitants per a mantindre-ho obert. En el temps, el planetari va formar part de l'Universitat.
La segona major ampliació del museu va ser l'agregat de les galeries aterrazadas de la reina Isabel II (Queen Elizabeth II Terrace Galleries) en el costat nort de l'edifici i del centre curatorial en el costat sur, obres abdós proyectades per l'arquitecte Gene Kinoshita junt a l'estudi Mathers & Haldenby. Esta ampliació, proyectada en l'any 1978 i començada en 1980, va ser inaugurada per la reina en persona en l'any 1984.[2][3]
La tercera ampliació de el ROM va començar en 2002, se li va denominar “Renacimento de el ROM” (“Renaissance ROM”). Els governs federal i provincial varen contribuir en 60 millons de dólars per al proyecte. En el centre de la campanya va estar el “Cristal de Michael Lee-Chin” o El Cristal (en anglés: Michael Lee-Chin Crystal), ampliació dissenyada per l'arquitecte Daniel Libeskind.[4] Durant la seua construcció varen ser reformades les dèu galeries històriques, proyecte que va poder finalisar-se en l'any 2005. El Cristal va ser inaugurat en el 2007.
Referències
- ↑ «The Canadian Encyclopedia». Archivat des de l'original, el 21 d'agost de 2011. Consultat el 21 de juny de 2010.
- ↑ «History of the Royal Ontario Museum» (en anglés). ROM (2010). Archivat des de l'original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 20 d'abril de 2015.
- ↑ Lam, Florence; Lewis, David; Sutherland, Julian(2008).«The Royal Ontario Museum, Toronto».The Arup Journal.(3): 23.Consultat el 20 d'abril de 2015.(en anglés)
- ↑ «Royal Ontario Museum». Consultat el 3 de giner de 2015.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Museo Real de Ontario» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.