Anar al contingut

Substrat del sánscrito védico

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El substrat del sánscrito védico es referix al substrat llingüístic present en el sánscrito védico. El sánsrito védico hauria aplegat a l'Índia durant l'II mileni a. C. i en els seus documents podem notar una série de característiques llingüístiques que són alienes a la majoria de les demés llengües indoeuropeas. Eixemples destacats inclouen: fonológicamente, l'introducció de consonants retroflejas, que alternen en dentals, i morfològicament, la formació de gerundis.[1]

Alguns indoeuropeistas atribuïxen estes característiques, aixina com la presència de vocabulari no indoeuropeo, a un substrat local d'idiomes trobats pels pobles indoarios en Àsia Central (Bactria-Margiana) i dins del subcontinent indi durant les migracions indoarias, inclosos els llengües dravídicas.[2] Els estudiosos han afirmat identificar un cos substancial de préstams llingüístics en els texts indis més antics, incloent evidència d'elements no indoaris (com a -s- despuix de -o- en el busa del Rigveda). Mentres que alguns préstams postulats provenen de dravídico i atres formes són rastreables a munda<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 78  o al proto-burushaski, la majoria no té una base provada en cap de les famílies conegudes, lo que sugerix una font en un o més idiomes perduts. El descobriment de que algunes paraules considerades préstams d'una d'estes fonts perdudes també s'havien preservat en els primers texts avésticos antics i en el tocario, va convéncer a Michael Witzel i Alexander Lubotsky de que la font es trobava en Àsia Central i podria estar associada en el complex arqueològic de Bactria-Margiana (BMAC).[3] Un atre idioma perdut és el de la civilisació de la vall del Indo, que Witzel inicialment va denominar Per a-Munda, pero més vesprada va identificar com el substrat Kubhā-Vipāś.[4]

Fonologia

[editar | editar còdic]

Prenent la mateixa regió a on es va parlar el sánscrito védico, els fonema retroflejos estan presents actualment en el buruchasquio,[5] els idiomes nuristanís,[6] els dravídicos i els munda. I, de fet, s'han reconstruït dits fonema per al proto-buruchasquio, el dravídico comú i (en menor mida) per al munda comú,[7] i són clarament una característica areal del subcontinent indi. No són reconstruibles ni per al protoindoeuropeo, ni per al protoindoiranio i tampoc es troben en els préstams indoiranios dels mitanni.

L'adopció d'esta traça fonològica per part del indoario primerenc no és sorprenent, pero no permet identificar clarament a l'idioma o idiomes prestadors. Ya que l'adopció d'una série retrofleja no afecta el metro poètic, és impossible determinar si va ocórrer abans de les primeres porcions del Rigveda o si ya era part del indoario quan es componien els versos rigvédicos; no obstant, és segur que en l'época de la redacció lliterària del Rigveda (ca. 500 a. C.), la série retrofleja ya formava part de la fonologia del sánscrito. Hi ha una clara predominancia de retroflexión en el noroest (nuristaní, dárdico, jotanés, buruchasquio), que afecta a africades, sibilants i inclús vocals (en kalasha), en comparació a atres parts del subcontinent. S'ha sugerit que açò apunta a un orige regional, noroest, del fenomen en el sánscrito rigvédico.[8] Bertil Tikkanen està obert a l'idea de que varis desenrolls sintàctics en el indoario podrien haver segut resultat d'un adstrato en lloc d'influències d'un substrat.<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 80–82  No obstant, Tikkanen afirma que "donada l'estricta implicació areal de la retroflexión i l'aparició de sons retroflejos en molts préstams primerencs, és poc provable que la retroflexión indoaria sorgira en una regió que no tinguera un substrat en consonant retroflejas".[9]

No solament el desenroll tipològic del indoario antic al mig, sino inclús el desenroll fonològic del prevédico al védico (incloent la forma més antiga atestada en el Rigveda) s'ha considerat sugerent d'influència dravídica.[10] No obstant, Hock argumenta que el dravídico no deuria considerar-se significatiu, sino que la retroflexión és, més be, el resultat de característiques areals que travessen les fronteres llingüístiques en el noroest del subcontinent indi i s'estenen fins a Àsia Central.[11]

Vocabulari

[editar | editar còdic]

En 1955, Thomas Burrow va enumerar unes 500 paraules en sánscrito que va considerar préstams de llengües no indoeuropeas. Va senyalar que en la forma més antiga de l'idioma, estes paraules són comparativament poques, pero es tornen progressivament més numeroses. Encara que va mencionar la provabilitat de que una font foren llengües índies extinguides per l'alvanç del indoeuropeo, es va concentrar en trobar préstams del dravídico.[12] F B J Kuiper va identificar 383 paraules específicament del Rigveda com no indoiranias, lo que representa aproximadament el 4% del seu vocabulari.[13][14] Oberlies preferix considerar entre 344 i 358 paraules "segures" no indoeuropeas en el Rigveda.[15] Inclús si es resten tots els noms locals no indoiranios de persones i llocs de la llista de Kuiper, encara queden entre 211 i 250 paraules "estrangeres", al voltant del 2% del vocabulari total del Rigveda.[16] Estos préstams cobrixen flora i fauna locals, agricultura i artesania, térmens relacionats en la netea, la vestimenta i la llar. El ball i la música són particularment prominents, i hi ha alguns elements relacionats en la religió i les creències. Reflectixen únicament la vida en els pobles i no la complexa civilisació de les ciutats del Indo, encaixant en un marc temporal posterior a Harappa. En particular, les paraules indoiranias per a plantes provenen en gran part d'atres famílies llingüístiques, especialment de llengües substrat ara desaparegudes.

Mayrhofer va identificar un idioma en "prefixos" com la font de moltes paraules no indoeuropeas en el Rigveda, basat en prefixos recurrents com a ka- o ki-, que Michael Witzel ha comparat en el prefix k- del munda per a designar persones, i en el prefix plural ki observat en el khasi, encara que senyala que en el védico, k- també s'aplica a elements merament relacionats en humans i animals.<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 12  Eixemples inclouen:

काकम्बीर kākambīra, un cert arbre
ककर्दु kakardu, "pal de fusta"
कपर्दिन् kapardin, "en un nuc de cabell"
कर्पास karpāsa, "cotó"
कवन्ध kavandha, "barril"
कवष kavaṣa, "de cames estovades"
किलास kilāsa, "tacat, leproso"
किमीद kimīdona, "un dimoni", cf. शिमिदा śimidā "una dimoni"
कीनाश kīnāśa, "llauro"
कियम्बु kiyāmbu, una planta aquàtica
कुलाय kulāya, "niu"
कुलिश kuliśa, "astral"
कुमार kumāra, "chiquet"
कुलुङ्ग kuluṅga, "antílop"
कुरुङ्ग Kuruṅga, nom d'un cap dels Turvaśa.

Witzel senyala que estes paraules comprenen tota la vida en els pobles locals. Considera que varen ser extretes de la llengua perduda de la civilisació del Indo septentrional i els seus predecessors neolítics. Ya que abunden els prefixos similars al austroasiático, inicialment va optar per cridar-la per a-munda, pero posteriorment la va denominar substrat Kubhā-Vipāś.

El indoeuropeísta i indólogo Paul Thieme ha qüestionat les etimologies dravídicas propostes per a paraules védicas, de les quals dona etimologies indoiranias o sánscritas per a la majoria, i ha condenat lo que caracterisa com un "excés de celosia" en la busca de préstams dravídicos en el sánscrito. Dones, sense descartar la possibilitat d'elements estrangers en el védico, va sostindre que, no obstant, "no hi ha un sol cas" en el que s'haja trobat una communis opinio que confirme l'orige estranger d'una paraula del Rigveda.[17] Kuiper va respondre a eixa afirmació,[18] sobre lo que després va comentar Dones.[19] Burrow, a la seua volta, va criticar el "recurs a reconstrucció tortuosas per a trobar, de qualsevol manera, explicacions indoeuropeas per a paraules sánscritas". Kuiper raona que, donada l'abundància de material comparatiu indoeuropeo –i l'escassea de material dravídico o munda–, l'incapacitat de confirmar clarament si l'etimologia d'una paraula védica és indoeuropea implica que no ho és.<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 86–88 

Idiomes prestadors perduts

[editar | editar còdic]

Colin Masica no va poder trobar etimologies provinents del indoeuropeo, dravídico o munda, ni com a préstams del persa, per al 31 % dels térmens agrícoles i de flora en hindi. Va propondre un orige en un idioma desconegut denominat "X".[20] Southworth també senyala que els térmens de flora no provenen del dravídico, ni del munda. Va trobar solament cinc térmens compartits en el munda, lo que ho va dur a sugerir que "es deu assumir la presència d'atres grups ètnics, parlant atres idiomes, per al periodo en qüestió".[21]

Idioma de la cultura bactriomarguiana (BMAC)

[editar | editar còdic]

Els préstams presos d'un idioma desconegut inclouen aquells relacionats en el cultive de cereals i la fabricació de pa (pa, reixa de llaurat, llavor, gavilla, rent), sistemes hidràulics (canal, pou), arquitectura (rajola, casa, pilar, clavilla de fusta), ferramentes o armes (astral, garrot), textils i penyores de vestir (mant, tela, penyora burda, dobladillo, agulla de coser), i plantes (cànem, mostaça, planta de soma). Lubotsky va senyalar que la similitut fonològica i morfològica de 55 paraules prestades en iranio i en sánscrito indica que abdós compartixen un substrat comú, o potser dos dialectes del mateix substrat. Conclou que l'idioma del BMAC de la població de les ciutats d'Àsia Central (a on els indoiranios deuen haver aplegat en el segon mileni a. C.) i l'idioma parlat en el Panyab (vejau idioma harapano més avall) estaven íntimament relacionats. No obstant, l'interpretació predominant és que l'idioma harapano no està relacionat, i que les 55 paraules prestades varen ingressar al protoindoiranio durant el seu desenroll en la cultura Sintashta en contacte distant en el complex arqueològic Bactria-Margiana, i després moltes més paraules en el mateix orige varen enriquir l'antic indici a mida que es desenrollava entre els pastors que es varen integrar i possiblement varen governar sobre el BMAC en decliu.[22] Eixemples:

BMAC anćo ‘soma (efedra)’ → sánscr. aṃśú-; avést. ąel seu-
BMAC atʰr̥ → sánscr. átharvan 'sacerdot', avést. āθrauuan-/aθaurun- 'aneu.', persa med. āsrōn; toc. A atär, B etre 'héroe'
BMAC bʰiš- 'curar' → sánscr. bhiṣáj- m. 'mege'; avést. clàssic bišaziia- 'curar'
BMAC dr̥ća → sánscr. dūrśa- 'penyora burda'; wají δirs 'llana de cabra o yak', sugní δox̆c 'pele corporal; tela burda'
BMAC gandʰ/t- → sánscr. gandhá-; avést. clás. gaiṇtu- 'olor'
BMAC gandʰ(a)rw- (criatura mitològica) → sánscr. gandharvá-; avést. clás. gaṇdərəβa-
BMAC indra (teónimo) → sánscr. Índra; avést. clás. Iṇdra nom de daeva
BMAC išt(i) 'rajola' → sánscr. íṣṭakā- f. (VS+); avést. clás. ištiia- n., persa ant. ištu- f., persa xešt; toc. B iścem 'argila'
BMAC ǰaǰʰa/uka 'erizo' → sánscr. jáhakā; avést. clás. dužuka-, baluchi ǰaǰuk, persa žūža
BMAC jawījā 'canal, canal d'irrigación' → sánscr. yavīiā-; persa ant. yauwiyā-, persa ju(i)
BMAC k/ćan- 'cànem' → sánscr. śaṇa; persa med. šan, jotanés kaṃha, osetio gæn(æ)
BMAC majūkʰa 'clavilla de fusta' → sánscr. mayūkha-; persa ant. mayūxa- 'perilla de porta', persa mix 'clavilla, tacha'
BMAC nagna → sánscr. nagnáhu- (AVP+) m. 'rent'; sogd. nɣny, pastún naɣan, persa nān 'pa'
BMAC sćāga sćaga 'macho cabrío' → sánscr. chāga-; osetio sæǧ(æ), wají čəɣ 'cabrit'
BMAC sikatā 'arena, grava' → sánscr. sikatā-; persa ant. θikā 'arena', jotanés siyatā, sogd. budiste šykth
BMAC sensešap- 'mostaça' → sánscr. sarṣapa; jotanés śśaśvāna, part šyfš-de n, sodg. šywšp-δn, persa sipan-dān 'llavor de mostaça'
BMAC (s)pʰāra 'reixa de llaurat' → sánscr. phāla-; persa supār
BMAC sūčī 'agulla' → sánscr. sūćī; avést. clás. sūkā-, persa med. sozan, osetio sūʒīn baixʒīnæ
BMAC šwaipa 'coa' → sánscr. śépa-, prácrito cheppā-; avést. clás. xšuuaēpā-
BMAC (H)oštra 'camello' → sánscr. úṣṭra-; avést. oštra-, kurdo merid. ḧoştir, wiştir, pastún ux̌

Idioma harapano

[editar | editar còdic]
Vore també: Meluhha

Witzel inicialment va utilisar el terme «per a-munda» per a denotar un idioma hipotètic relacionat pero no ancestral de les llengües munda modernes, al que va identificar com harapano, l'idioma de la civilisació de la vall del Indo. Per a evitar confusions en les llengües munda, més vesprada va optar pel terme "substrat Kubhā-Vipāś". Argumenta que el Rigveda mostra signes d'esta hipotètica influència harapana en el seu nivell més primerenc, i del dravídico solament en nivells posteriors, lo que sugerix que els parlants del harapano eren els habitants originals del Panyab i que els indoeuropeos varen trobar als puebos dravídicos no abans de la mitat dels temps del Rigveda. Bhadriraju Krishnamurti considera que l'evidència és massa escassa per a esta proposta. Sobre la metodologia de Witzel, en afirmar els orígens Per a-Munda, B. Krishnamurti senyala:

El principal defecte en l'argument de Witzel és la seua incapacitat per a mostrar un gran número de paraules completes i no analisades del munda preses prestades en la primera fase del Ṛgveda... Haguera segut millor si [Witzel] haguera dit que no coneixem la verdadera font d'unes 300 paraules preses prestades tempranamente en el Ṛgveda.[23]

No obstant, esta declaració confon el proto-munda en el per a-munda i descuida les vàries centenes de "paraules completes i no analisades" d'un idioma en prefixos, aduïdes per Kuiper i Witzel.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Bryant, Edwin (2001). org/details/questfororiginso0000brya The Quest for the Origins of Vedic Culture: The Indo-Aryan Migration Debat, Oxford University Press.<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 79 
  2. ↑ Rusza, Ferenc. “academia. edu/472464 The influence of Dravidian on Indo-Aryan phonetics”. Jared S. Klein – Kazuhiko Yoshida (Eds.): Indic Across the Millennia: From the Rigveda to Modern Indo-Aryan, Pp. 145–152.
  3. ↑ Witzel, Michael (2005). «Central Asian Roots and Acculturation in South Àsia. Linguistic and Archaeological Evidence from Western Central Àsia, the Hindukush and Northwestern South Àsia for Early Indo-Aryan Language and Religion», Linguistics, Archaeology and the Human Past, Kyoto: Research Institute for Humanity and Nature, pp. 87–211.Lubotsky, A.. «The Indo-Iranian Substratum», Early Contacts between Uralic and Indo-European: Linguistic and Archaeological Considerations, Helsinki: Suomalais-Ugrilainen Seura, pp. 301–317.
  4. ↑ Witzel, Michael. “harvard. edu/bitstream/handle/1/8954814/Witzel_Linguistic. pdf? sequence=1 The linguistic history of some Indian domestic plants”. Journal of Biosciences 34 (6): 829–833. doi:10.1007/s12038-009-0096-1. PMID 20093735.
  5. ↑ Berger, H.. Die Burushaski-Sprache von Hunza und Nagar (vol. 1–3), Wiesbaden: Harrassowitz.
  6. ↑ Morgenstierne, G.. Irano-Dardica, Wiesbaden.
  7. ↑ google. com/books? id=K_lTPgAACAAJ The Munda Languages, London and New York: Routledge. ISBN 978-0-415-32890-6.
  8. ↑ Witzel, Michael. “ejvs. laurasianacademy. com/ejvs0501/ejvs0501article. pdf Substrate Languages in Old Indo-Aryan (Rigvedic, Middle and Clapix Vedic)”. Electronic Journal of Vedic Studies 5 (1).
  9. ↑ Tikkanen, Bertil. «Archaeological-linguistic correlations in the formation of retroflex typologies and correlating areal features in South Àsia», Archaeology and Language (vol. 4), London: Routledge, pp. 138–148.
  10. ↑ «The Influence of Dravidian on Indo-Aryan Phonetics», Indic across the Millennia: From the Rigveda to Modern Indo-Aryan: 14th World Sanskrit Conference, Kyoto, Japan, September 1st–5th, 2009, Proceedings of the Linguistic Section (PDFPDF), Bremen: Ute Hempen Verlag, pp. 145–152. ISBN 978-393-41060-5-5.
  11. ↑ Hock, Hans Henrich. “The Northwest of South Àsia and beyond: The issue of Indo-Aryan retroflexion yet again”. Journal of South Asian Languages and Linguistics 2 (1): 111–135. doi:10.1515/jsall-2015-0005.
  12. ↑ Burrow, Thomas. org/details/in. ernet. dli.2015.313685 The Sanskrit Language, 3rd edició, Motilal Banarsidass, pp. 397–8 & ch. 8.
  13. ↑ Kuiper, F. B. J.. «Rigvedic loanwords», Spies (ed.). Studia Indologica, Bonn, pp. 137–185.
  14. ↑ Kuiper, F. B. J.. Aryans in the Rigveda, Rodopi.
  15. ↑ Oberlies, T.. “Review Article: F. B. J. Kuiper: Aryans in the Rigveda”. Indo-Iranian Journal 37 (4): 333–349. doi:10.1163/000000094790084162.
  16. ↑ Witzel, Michael I. J.. «people. fas. harvard. edu/~witzel/IndusLang. pdf The Languages of Harappa».
  17. ↑ Dones, Rahul Peter. “The Hunt for Foreign Words in the Ṛgveda”. Indo-Iranian Journal 38 (3): 207–238. doi:10.1163/000000095790084530.
  18. ↑ Kuiper, F.. “On a hunt for "possible" objections”. Indo-Iranian Journal 38 (3): 239–247. doi:10.1163/000000095790084558.
  19. ↑ «Indra und Śiva/Rudra: Neue Erkenntnisse zur indischen Götterwelt aus einem interdisziplinären Diskurs», Geregeltes Ungestüm: Bruderschaften und Jugendbünde bei indogermanischen Völkern (PDFPDF), Bremen: Ute Hempen Verlag, pp. 139–156; see note 1. ISBN 3-934106-22-6.
  20. ↑ Masica, Colin. «Aryan and senar-Aryan elements in North Indian agriculture», Aryan and senar-Aryan in Índia, Ann Arbour: Univ. of Michigan, Centre for South and Southeast Asian Studies, pp. 55–152.
  21. ↑ Southworth, Franklyn. «Lexical evidence for early contacts between Indo-Aryan and Dravidian», Aryan and senar-Aryan in Índia, Ann Arbour: Univ. of Michigan, Centre for South and Southeast Asian Studies, p. 205.
  22. ↑ Anthony, D. W.. The Horse, the Wheel and Language, pp. org/details/horsewheellangua0000anth/page/n470 455–456.
  23. ↑ Krishnamurti, Bhadriraju (2003). Dravidian Languages, Cambridge University Press, p. 38.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Substrat_del_sánscrito_védico&oldid=1252949»