Idioma harapano
El idioma harapano (també conegut com a idioma protoíndico o idioma de Mohenjo-Daro) és un idioma desconegut de la cultura de la vall del Indo (les ciutats del qual més conegudes són Harapa i Mohenjo-Daro (civilisació de la vall del Indo), de l'Edat del Bronze (en l'II mileni a. C.). L'idioma no es troba atestat en cap font contemporànea llegible. Les hipòtesis sobre la seua naturalea es reduïxen a supòsits préstams i l'influència del substrat, sobretot el substrat en el sánscrito védico i uns pocs térmens registrats en cuneïforme sumeri (com la regió que els sumeri cridaven Meluja, que podria tractar-se de la cultura del Indo), junt en l'anàlisis dels signes indos, encara sense dessifrar.
Hi ha una série d'hipòtesis sobre la naturalea d'este idioma desconegut:
- Podria tractar-se d'un idioma indoeuropeo, propenc o idèntic als idiomes protoindoiraníes; sugerit per Shikaripura Ranganatha Rao.[1]
- L'hipòtesis elamo-drávida ho coloca en el veïnat ya siga del elamita o del drávida, potser idèntic al propi protodravídico. Açò és respalat per Iravatam Majadevan, Asko Parpola i Kamil Zvelebil.[2][3]
- Michael Witzel (2001), com una alternativa a l'hipòtesis elamo-drávida sugerix un idioma subjacent, prefixat, que seria similar al austroasiático, en particular el khasi, al que ell crida paramunda (és dir, un idioma relacionat en el subgrup dels idiomes munda o atres idiomes austroasiáticos, pero no estrictament descendents de l'últim antecessor comú de la família contemporànea munda).[4][5]
- Un "phylum perdut", és dir, un idioma sense continuantes vius (o tal volta l'últim reflex del moribunt idioma nijali). En este cas, l'únic rastre deixat pel llenguage IVC seria l'influència en el substrat històric, en particular, el substrat en el sánscrito védico (mediats del II mileni a. C.).
- Un idioma semítico: Malati Shendge (1997) va identificar la cultura harappa en un imperi asura, i este en els assiris.[6]
Hi ha un grapat de préstams possibles que reflectixen el llenguage de IVC. El meluhha sumeri es poden derivar d'un terme natiu per a el IVC, també reflectit en el sánscrito mleccha, i Witzel (2000) sugerix que l'arbre sumeri GIŠšimmar pot ser afí al simbalá (flor de l'arbre salmalí, nomenats en el Rig-veda).[7]
La pregunta té significació política en el comunalismo indi: les hipòtesis dravídicas i indoeuropeas han segut abraçades per nacionalistes dravídicos i hindús, respectivament. (Para més detalls, vore l'artícul aris indígenes).
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ La presència indoiraní és provable solament a partir de finals del periodo Harappa (sigle XX a. C.) lo abans possible; vore, per eixemple Asko Parpola: «The formation of the aryan branch of indo-european» (‘la formació de la branca ària del indoeuropeo’). En Roger Blench i Mateo Spriggs: Arqueologia i llenguage. III: «Artefactes, llenguages i texts». Londres i Nova York: Routledge, 1999.
- ↑ Tariq Rahman: Peoples and languages in pre-islamic Indus valley (‘els pobles i els idiomes en la vall del Indo preislámico’); consultat el 20/11/2008. «La majoria dels estudiosos han pres en sério l'hipòtesis drávida».
- ↑ Jennifer Cole: The sindhi language (‘l'idioma sindhi’). Consultat el 20/11/2008. «La teoria que preval indica que l'idioma harappa [...] té un orige drávida».
- ↑ Michael Witzel: «The languages of Harappa» (‘les llengües de Jarapa’), en Jonathan Mark KENOYER: Proceedings of the conference on the Indus civilization (‘actes de la conferència sobre la civilisació del Indo’. Madison: 17 de febrer de 2000; consultat el 07/18/2007.
- ↑ Michael Witzel: «Substrate languages in old indo-aryan» (‘idiomes substrat en l'antic idioma indoario’), en International Journal of Dravidian Linguistics, EJVS 5, 1, agost de 1999, págs. 1-67.
- ↑ Malati Shendge: The language of the harappans. Abhinav Publications, 1997. ISBN 9788170173250.
- ↑ Un préstam llingüístic indo de la naturalea per amunda en Mesopotamia ha segut identificat per Michael Witzel, un primer víncul entre el Panyab de l'época rigvédica (mediats del II mileni a. C.) i la Mesopotamia: els arbres śimbala i śalmali i el GIŠšimmar. En: Klaus Karttunen i Petteri Koskikallio (eds.): VidyarnavaVandanam. Essays in Honour of Asko Parpola (ensajos en honor de Asko Parpola’). Studia Orientalia, publicat pel Finnish Or. Soc. (94): págs. 497-508, 2000. Vore també Witzel: The language or languages of the Indus civilization (‘l'idioma o els idiomes de la civilisació del Indo’), juliol de 2007.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma harapano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.