Anar al contingut

Idioma protodravídico

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Protodravídico és la reconstrucció llingüística del ancestro comú de les llengües dravídicas.[1] Es creu que s'ha diferenciat en Protodravídico septentrional, Protodravídico Central i Protodravídico meridional, encara que la data de diversificació encara es debat.[2]

Història

[editar | editar còdic]

Com protolengua, el protodravídico no està atestat en els registres històrics. La seua concepció moderna es basa únicament en la reconstrucció. Se sugerix que l'idioma es va parlar en el quart mileni a. C. i va començar a desintegrar-se en vàries branques al voltant del tercer mileni a. C.[3]

L'orige i territori dels parlants de protodravídico és incert, pero s'han fet algunes sugerències basades en el vocabulari protodravidiano reconstruït. La reconstrucció s'ha realisat a partir de paraules afins presents en les diferents branques (Nort, Central i Sur) de la família de llengües dravídicas.[4]

Segons Fuller (2007), el vocabulari botànic del protodravídico és característic dels boscs secs caducifolios de l'Índia central i peninsular. Per als dravidianos del sur, esta regió s'estén des de Saurashtra i l'Índia central fins al sur de l'Índia. Per tant, representa l'àrea general en la que vivien els dravidianos abans de la separació de branques.[4]

Segons Franklin Southworth (2005),[5] el vocabulari protodravídico és característic d'una economia rural basada en l'agricultura, la ganaderia i la caça. No obstant, hi ha alguns indicis d'una societat més complexa que la rural:[6]

  • Paraules per a un pis superior i voltó
  • Metalúrgia
  • Comerç
  • Pagament de quotes (possiblement imposts o contribucions a cerimònies religioses)
  • Estratificació social

Esta evidència no és suficient per a determinar en certea el territori dels protodravídicos. Estes característiques poden adaptar-se a múltiples cultures contemporànees, entre elles[6]

Fonológia

[editar | editar còdic]

Protodravídico contrasta entre cinc vocals curtes i llargues: **ai i **au es tracten com ai i **av (o aw ). a, ā, i, ī, o, ū, i, ē, o, ō. Les seqüències **ai i **au són tractades com ai i **av (or aw).[10]

Consonante

[editar | editar còdic]

S'ha reconstruït que el protodravídico té els següents fonema consonàntics:[11][12][13]

Labials Dentals Alveolars Retroflejas Palatals Velares Glotals
Nassals m n ṉ (?) **ñ
Oclusivas p t c k
Vocoides no silàbics w i H
Vibrants simples/Róticas r [14]
Laterals l

La oclusiva alveolar es va convertir en una vibrant múltiple alveolar /r/ en moltes llengües filles. El sò d'oclusiva es conserva en Kota i Tota.[15] Malayalam i Tamil de Sri Lanka encara conserva el sò oclusivo original (alveolar) en la geminació (ibid) i despuix d'una nassal. En tamil antic va prendre la vocal enunciativa "-o" com les atres oclusives. En atres paraules, (o ) no apareixia com a paraula final sense la vocal enunciativa.[15]

Velar nassal ṅ va aparéixer només abans de k en protodravídico (com en moltes de les seues llengües filles). Per lo tant, no es considera un fonema separat en protodravídico. No obstant, va alcançar estatus fonémico en idiomes com malayalam, gondi, konda i pengo perque la seqüència original ṅk es va simplificar a ṅ o ṅṅ .[15]

La fricativa glotal h ha segut proposta per Krishnamurti (2003) per a explicar l'antic tamil Aytam (Āytam) i atres fenomens fonològics comparatius dravidianos.

Les llengües drávidicas del nort, Kurukh, Malto i Brahui, no poden derivar-se fàcilment del sistema fonològic tradicional del protodravídico. McAlpin (2003) propon que es varen separar d'una etapa anterior del protodravídico a la reconstrucció convencional, que s'aplicaria només a les atres llengües. Sugerix reconstruir un sistema més ric de consonants oclusives dorsals:

Protodravídico primerenc Protodravídico tardà
(Proto-senar-dravídico del nort)
Protokurukh-malto Brahui
c c c
c k k
k k k k
q k q x
k / _i(ː)

Referències

[editar | editar còdic]

Atres llectures

[editar | editar còdic]
  • Andronov, M.. “Lexicostatistic analysis of the chronology of disintegration of proto-Dravidian”. Indo-Iranian Journal 7 (2): 170–186. doi:10.1163/000000064791616433.
  • Blažek, Václav (2009). “jolr. ru/files/%287%29jlr2009-1%2869-80%29. pdf Dravidian numeral”. Journal of Language Relationship 1: 69–80.
  • Chandrasekaran, Periannan. “Pleonastic Compounding: An Ancient Dravidian Word Structure”. Electronic Journal of Vedic Studies 18 (1): 1–59 Seiten. doi:10.11588/ejvs.2011.1.319.
  • Emeneau, M. B.. “Proto-Dravidian c- and Its Developments”. Journal of the American Oriental Society 108 (2): 239–268. doi:10.2307/603651.
  • Kobayashi, Masato. “Viewing Proto-Dravidian from the Northeast”. Journal of the American Oriental Society 140 (2): 467–482. doi:10.7817/jameroriesoci.140.2.0467..
  • A Bayesian phylogenetic study of the Dravidian language family” . Royal Society Open Science 5 (3): 171504. doi:10.1098/rsos.171504. PMID 29657761. Bibcode2018RSOS....571504K.
  • Sankaran, C. R.. “Reconstruction of the Proto-Dravidian Pronouns”. Bulletin of the Deccan College Research Institute 1 (1): 96–105.
  • Southworth, Franklin. “Rice in Dravidian”. Rice 4 (3–4): 142–148. doi:10.1007/s12284-011-9076-9.
  • Subramoniam, V. I. (1968). «A Problem in the Reconstruction of the Proto Dravidian Nassal Phonemes», Pratidanam: Indian, Iranian, and Indo-European studies presented to Franciscus Bernardus Jacobus Kuiper on his sixtieth birthday, pp. 344–358. doi:10.1515/9783112415306-047. ISBN 9783112415306.
  • Subrahmanyam, P. S.. “Proto-Dravidian Short, High, and Mid Vowels: Mergers in South Dravidian and Telugu-Kuwi”. Bulletin of the Deccan College Research Institute 66/67: 291–303.
  • «Proto-Dravidian and the Indus Script», The Archaeology and Epigraphy of Indus Writing, Archaeopress, pp. 77–99. ISBN 978-1-78491-046-4.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]