Idioma protodravídico
Protodravídico és la reconstrucció llingüística del ancestro comú de les llengües dravídicas.[1] Es creu que s'ha diferenciat en Protodravídico septentrional, Protodravídico Central i Protodravídico meridional, encara que la data de diversificació encara es debat.[2]
Història
[editar | editar còdic]Com protolengua, el protodravídico no està atestat en els registres històrics. La seua concepció moderna es basa únicament en la reconstrucció. Se sugerix que l'idioma es va parlar en el quart mileni a. C. i va començar a desintegrar-se en vàries branques al voltant del tercer mileni a. C.[3]
L'orige i territori dels parlants de protodravídico és incert, pero s'han fet algunes sugerències basades en el vocabulari protodravidiano reconstruït. La reconstrucció s'ha realisat a partir de paraules afins presents en les diferents branques (Nort, Central i Sur) de la família de llengües dravídicas.[4]
Segons Fuller (2007), el vocabulari botànic del protodravídico és característic dels boscs secs caducifolios de l'Índia central i peninsular. Per als dravidianos del sur, esta regió s'estén des de Saurashtra i l'Índia central fins al sur de l'Índia. Per tant, representa l'àrea general en la que vivien els dravidianos abans de la separació de branques.[4]
Segons Franklin Southworth (2005),[5] el vocabulari protodravídico és característic d'una economia rural basada en l'agricultura, la ganaderia i la caça. No obstant, hi ha alguns indicis d'una societat més complexa que la rural:[6]
- Paraules per a un pis superior i voltó
- Metalúrgia
- Comerç
- Pagament de quotes (possiblement imposts o contribucions a cerimònies religioses)
- Estratificació social
Esta evidència no és suficient per a determinar en certea el territori dels protodravídicos. Estes característiques poden adaptar-se a múltiples cultures contemporànees, entre elles[6]
- Cultures neolíticas-calcolíticas del segon i tercer mileni a. C. d'Elam i Mejergar i l'actual Rayastán occidental, Replanell del Decán i atres parts de la península.
- Llocs primerencs de la civilisació de la vall del Indo en Pakistan i posteriors en l'àrea de Saurashtra (Sorath) de l'actual Guyarat.
- Asko Parpola identifica als dravidianos del Proto-Nort en la civilisació de la vall del Indo (IVC) i el poble Meluhha mencionat en els registres Sumerio, i ha sugerit que la paraula "Meluhha" deriva de les paraules dravídicas mel(o)-akam ("país montanyós, morada alta").[7]
- Paraules prestades identificades en Sumerio, com les paraules per a marfil i sésam, es consideren derivades del protodravídico i es varen estendre des d'IVC a Mesopotamia pel comerç.[8][9]
Fonológia
[editar | editar còdic]Vocals
[editar | editar còdic]Protodravídico contrasta entre cinc vocals curtes i llargues: **ai i **au es tracten com ai i **av (o aw ). a, ā, i, ī, o, ū, i, ē, o, ō. Les seqüències **ai i **au són tractades com ai i **av (or aw).[10]
Consonante
[editar | editar còdic]S'ha reconstruït que el protodravídico té els següents fonema consonàntics:[11][12][13]
| Labials | Dentals | Alveolars | Retroflejas | Palatals | Velares | Glotals | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nassals | m | n | ṉ (?) | ṇ | **ñ | ||
| Oclusivas | p | t | ṯ | ṭ | c | k | |
| Vocoides no silàbics | w | i | H | ||||
| Vibrants simples/Róticas | r | ẓ[14] | |||||
| Laterals | l | ḷ |
La oclusiva alveolar ṯ es va convertir en una vibrant múltiple alveolar /r/ en moltes llengües filles. El sò d'oclusiva es conserva en Kota i Tota.[15] Malayalam i Tamil de Sri Lanka encara conserva el sò oclusivo original (alveolar) en la geminació (ibid) i despuix d'una nassal. En tamil antic va prendre la vocal enunciativa "-o" com les atres oclusives. En atres paraules, ṯ (o ṟ) no apareixia com a paraula final sense la vocal enunciativa.[15]
Velar nassal ṅ va aparéixer només abans de k en protodravídico (com en moltes de les seues llengües filles). Per lo tant, no es considera un fonema separat en protodravídico. No obstant, va alcançar estatus fonémico en idiomes com malayalam, gondi, konda i pengo perque la seqüència original ṅk es va simplificar a ṅ o ṅṅ .[15]
La fricativa glotal h ha segut proposta per Krishnamurti (2003) per a explicar l'antic tamil Aytam (Āytam) i atres fenomens fonològics comparatius dravidianos.
Les llengües drávidicas del nort, Kurukh, Malto i Brahui, no poden derivar-se fàcilment del sistema fonològic tradicional del protodravídico. McAlpin (2003) propon que es varen separar d'una etapa anterior del protodravídico a la reconstrucció convencional, que s'aplicaria només a les atres llengües. Sugerix reconstruir un sistema més ric de consonants oclusives dorsals:
| Protodravídico primerenc | Protodravídico tardà (Proto-senar-dravídico del nort) |
Protokurukh-malto | Brahui |
|---|---|---|---|
| c | c | c | |
| kʲ | c | k | k |
| k | k | k | k |
| q | k | q | x k / _i(ː) |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Andronov, 2003, p. 299.
- ↑ Krishnamurti, 2003, p. 492.
- ↑ (1980) google. com/books? id=chvjAAAAMAAJ&q=the+proto-+Dravidian+linguistic+community+disintegrated+at+the+beginning+of+the+4th+millennium+B.+C History and Archaeology. vol. 1, no. 1–2, Department of Ancient History, Culture, and Archaeology, University of Allahabad, p. 234. OCLC 11579254.
- ↑ 4,0 4,1 McIntosh, 2008, p. 353.
- ↑ Southworth, 2005.
- ↑ 6,0 6,1 McIntosh, 2008, p. 353-354.
- ↑ Parpola y Parpola, 1975, p. 217-225.
- ↑ McIntosh, 2008, p. 354.
- ↑ Ansumali Mukhopadhyay, 2021.
- ↑ Baldi, 1990, p. 342.
- ↑ Subrahmanyam, 1983, p. 40.
- ↑ Zvelebil, 1990.
- ↑ Krishnamurti, 2003.
- ↑ també pot representar-se com ḻ o r̤
- ↑ 15,0 15,1 15,2 Subrahmanyam, 1983.
Atres llectures
[editar | editar còdic]- Andronov, M.. “Lexicostatistic analysis of the chronology of disintegration of proto-Dravidian”. Indo-Iranian Journal 7 (2): 170–186. doi:.
- Blažek, Václav (2009). “jolr. ru/files/%287%29jlr2009-1%2869-80%29. pdf Dravidian numeral”. Journal of Language Relationship 1: 69–80.
- Chandrasekaran, Periannan. “Pleonastic Compounding: An Ancient Dravidian Word Structure”. Electronic Journal of Vedic Studies 18 (1): 1–59 Seiten. doi:.
- Emeneau, M. B.. “Proto-Dravidian c- and Its Developments”. Journal of the American Oriental Society 108 (2): 239–268. doi:.
- Kobayashi, Masato. “Viewing Proto-Dravidian from the Northeast”. Journal of the American Oriental Society 140 (2): 467–482. doi:..
- “A Bayesian phylogenetic study of the Dravidian language family” . Royal Society Open Science 5 (3): 171504. doi:. PMID 29657761. Bibcode: 2018RSOS....571504K.
- Sankaran, C. R.. “Reconstruction of the Proto-Dravidian Pronouns”. Bulletin of the Deccan College Research Institute 1 (1): 96–105.
- Southworth, Franklin. “Rice in Dravidian”. Rice 4 (3–4): 142–148. doi:.
- Subramoniam, V. I. (1968). «A Problem in the Reconstruction of the Proto Dravidian Nassal Phonemes», Pratidanam: Indian, Iranian, and Indo-European studies presented to Franciscus Bernardus Jacobus Kuiper on his sixtieth birthday, pp. 344–358. doi:10.1515/9783112415306-047. ISBN 9783112415306.
- Subrahmanyam, P. S.. “Proto-Dravidian Short, High, and Mid Vowels: Mergers in South Dravidian and Telugu-Kuwi”. Bulletin of the Deccan College Research Institute 66/67: 291–303.
- «Proto-Dravidian and the Indus Script», The Archaeology and Epigraphy of Indus Writing, Archaeopress, pp. 77–99. ISBN 978-1-78491-046-4.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Proto-Dravidian language» de Wikipedia en inglés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- T. Burrow (1984). uchicago. edu/dictionaries/burrow/index. html Dravidian Etymological Dictionary, 2nd Edition, Oxford: Oxford University Press. ISBN 978-0-19-864326-5.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma protodravídico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.