Antic tamil

Plantilla:Actualisar El tamil antic és l'etapa més primerenca documentada de la llengua tamil i una de les formes més antigues conegudes de les llengües drávidas. Està atestat des d'aproximadament el sigle III a. C., principalment a través d'inscripcions i texts lliteraris primerencs. El tamil, junt en el sánscrito, el canarés (kannada), el télugu, el malayalam i l'odia, està reconegut com una de les llengües clàssiques de l'Índia.
El tamil antic no constituïx una llengua separada del tamil modern, sino una fase històrica primerenca dins de l'evolució contínua de la llengua tamil. A partir del tamil antic es va desenrollar el tamil mig, del com procedix el tamil modern. El malayalam i atres llengües drávidas meridionals es varen separar posteriorment de varietats del tamil mig, procés que va donar lloc a llengües diferenciades, pero no de manera directa ni equivalent a la relació entre el llatí i les lengues romançes.
Aspectes històrics, socials i culturals
Història
El periodo de l'antic tamil s'estén des dels primers texts fins al VII, data a partir de la qual es diferencia entre tamil migeval en la part oriental i malayam migeval en la part occidental. Entre les llengües del grup tamil-malayam es distinguixen tres periodos principals:
- antic tamil (s. III a. C. - s. VII d. C.)
- tamil medieval i malayalam medieval (VIII-XIV)
- tamil i malayalam moderns (XV - present)
L'antic tamil és molt diferent del tamil migeval i més encara del malayalam migeval, per lo que deuen ser considerats llengües clarament diferents, en les seues pròpies estructures gramaticals, per més que s'aprecia una evolució contínua des de l'estat més antic als estadis més moderns (com s'observa entre el llatí i les modernes lengues romançes). A partir del VII es percep una clara diferència entre la llengua antic tamil tardà o tamil migeval primerenc de la zona occidental, separada del restant del territori pels monts Ghats occidentals, i els de la zona oriental. En la zona occidental apareixeria el malayalam migeval mentres que en la zona oriental la llengua evolucionaria fins a donar el tamil migeval que és alguna cosa més conservador que el malayalam. El malayalam perdria les regles de concordancia entre subjecte i verp i ademés l'influència del sánscrito seria més notable, per lo que apareixeria la diferència entre oclusives aspirades i no aspirades, que no estan presents en el tamil migeval. Igualment l'antic tamil sembla ser la llengua des de la que va evolucionar el modern irula. Per una atra part el modern tamil de Śri Lanka és alguna cosa més conservador i arcaizante que el tamil continental de Tamil Nadu. Aixina el tamil insular encara conserva la distinció tripartita/tripartida dels deícticos de l'antic tamil (ivaṉ 'este', raïmṉ 'eixe', avaṉ 'aquell'). Igualment el tamil insular encara conserva una forma de pretérito perfecte que és el continuador directe del mateix temps en antic tamil (a pesar d'estes diferències el tamil continental i l'insular tenen un alt grau d'inteligibilitat mútua).
Redescubrimiento
La major part de texts en antic tamil, aixina com els seus comentaris migevals, varen ser oblidats durant sigles, sent redescubiertos solament a partir de la segona mitat del XIX. El periodo migeval va estar marcat pel conflicte entre hindús, budistes i jainistas, del que els hindús varen emergir com el grup dominant i anatemizaron els texts religiosos d'atres confessions i varen destruir molts d'ells. Per eixa raó solament es conserva un text budiste en antic tamil, encara que s'han conservat un número major de texts jainistas per la ritual del sastradaṉam pel qual alguns home rics patrocinaven la còpia d'antics manuscrits que servien com a regals de bodes i atres acontenyiments. Moltes de les còpies escrites en materials peridors com a fulls de palma es varen deteriorar pel clima extrem del sur de l'Índia, i inclús molts varen ser tirats als rius despuix del decés dels seus propietaris. El redescubrimiento dels antics texts deu molt a erudits indis com O. V. Caminada Aiyar (1855-1937) que varen fer un meticuloso treball de recuperació i edició de texts oblidats. També alguns erudits britànics que es varen interessar per l'història de l'antiga Índia.
Lliteratura
Les primeres inscripcions en antic tamil són inscripcions curtes datades a partir del s. III a. C. trobades en coves i en fragments de ceràmica. Estes inscripcions usen una variant del alfabet brahmi.[1] El primer text llarc important en antic tamil és el Tolkāppiyam, un tractat sobre gramàtica de l'antic tamil i poètica, les parts de la qual més antigues es podrien remontar al I[2] A partir d'eixa data es conserva un número important d'obres lliteràries en antic Tamil, entre estes es conserva un corpus de 2381 poemes, colectivament cridats lliteratura del periodo Sangam. Estos poemes es daten entre els sigles I i V d. C.,[2][3] açò fa d'estos texts el cos de lliteratura seglar més antic de l'Índia. [4] Atres treballs lliteraris en antic tamil són el Thirukural, el Silappatikaram i el Maṇimēkalai, aixina com un conjunt de texts didàctics i étcios, escrits entre els sigles V i VII.[2]
Varietats
Els texts conservats en antic tamil es classifiquen en tres varietats que es distinguixen en part pel seu orige:
- Antic tamil epigràfic, conegut per edictes sobre roca, epigrafia trobada en coves i inscripcions similars que usen variants del alfabet brahmi amprat per Aśoka, la més antiga de les quals s'ha datat en el 254 a. C.
- Antic tamil mixt, també inscrit sobre pedra, que sembla consistir en una forma mixta d'antic tamil i sánscrito que prefigura la mescla de còdics medieval coneguda com maṇippiravāḷam (lit. 'gemas i perles').
- Antic tamil acadèmic (caṅkat tamiẓ), que és la varietat més abundamentemente testimoniada i la que usen la major part de texts conegudes, que és contemporànea de les atres dos.
Descripció llingüística
L'antic tamil conserva moltes característiques del proto-drávida, incloent l'inventari de consonant,[5] l'estructura silàbica,[6] i vàries característiques gramaticals.[7] Entre estes, l'absència d'un temps de present diferenciat, ya que l'antic tamil com el proto-dravídico té solament dos temps: el passat i el "no-passat". Açò va canviar en tamil migeval a on existixen tres temps present, passat i futur i és una innovació respecte a l'estat més antic.
Gramàtica
Una característia notable de l'antic tamil, és que en eixa llengua els verps tenen una conjungación específica per a la negació (kāṇēṉ (காணேன்) 'no [lo] veig', kāṇōm (காணோம் 'no [lo] veem').[8] Els noms poden prendre sufixos pronominals igual que els verps per a expressar certes idees, per eixemple, peṇṭanarēm (பெண்டிரேம்) 'som dònes' es fora a partir de peṇṭanar (பெண்டிர்) 'dònes' i la marca de primera persona plural -ēm (ஏம்).[9]
A pesar de que existixen una gran cantitat de canvis gramaticals i sintàctics entre l'antic tamil i tamil migeval (raó per la que es consideren llengües diferents), existix una continuïtat evident entre eixes dos llengües i entre el tamil migeval i el tamil modern[2]
Lèxic
L'antic tamil té relativament pocs préstams lèxics procedents de les llengües indoarias, mentres que en tamil migeval este tipo de préstams seran molt comuns.
Referències
- ↑ Mahadevan 2003, pàg. 90–95
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Lehmann 1998, pàg. 75–76
- ↑ Les dates per a la lliteratura del periodo Sangam i l'identificació de la seua llengua com a antic tamil, és un descobriment relativament recent, qüestionat per alguns autors com Herman Tieken que sosté que algunes d'estos treballs procedirien en realitat del sigle IX i serien composicions de la dinastia Pāṇṭiya, escrites deliberadament en un estil arcaizante que fa que semblen més antics de lo que són.
- ↑ Tharu & Lalita 1991, p. 70
- ↑ Krishnamurti 2003, p. 53
- ↑ Krishnamurti 2003, p. 92
- ↑ Krishnamurti 2003, pàg. 182–193
- ↑ Steever 1998, p. 24
- ↑ Lehmann 1998, p. 80
Bibliografia
- Steever, Sanford R. (2004). «42. Old Tamil», R. D. Woodard (ed.). The Cambridge Encyclopedia of the World's Ancient Languages, Cambridge University Press, pp. 1015-1040. ISBN ISBN 0 521 56256 2.
- Hart, G.; Tieken, H.(2004).«Kāvya in South Índia: Old Tamil Caṅkam Poetry».Journal of the American Oriental Society.124: 180.doi:10.2307/4132191.
- Ferro-Luzzi, G. I.; Tieken, H.(2001).«Kavya in South Índia: Old Tamil Cankam Poetry».Asian Folklore Studies.60(2): 373.doi:10.2307/1179075.
- Monius, A. I.; Dubianskii, A. M.; Tieken, H.(2002).«Ritual and Mythological Sources of the Early Tamil Poetry».The Journal of Asian Studies.61(4): 1404.doi:10.2307/3096501.
- Wilden, I. V. A.(2003).«Towards an Internal Chronology of Old Tamil Cankam Literature or How to Trace the Laws of a Poetic Universe».Wiener Zeitschrift für die Kunde Südasiens.1(16): 105.doi:10.1553/wzksXLVIs105.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Antiguo tamil» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.