Idioma protoindoiranio

El idioma proto-indoiranio és la protolengua de la branca indoirania del indoeuropeo. Se supon que els seus parlants, els hipotètics protoindoiranios, varen viure a fins de l'III mileni a. C. i generalment li'ls conecta en els inicis del horisó arqueològic Andrónovo.

Aspectes històrics, socials i culturals

Cronologia

L'idioma protoindoiranio era una llengua satem, i possiblement va existir menys d'un mileni despuix del desaparegut idioma protoindoeuropeo, i a la seua volta un mileni abans del sánscrito védico del Rig vedá (el text més antic de l'Índia, de mitan de l'II mileni a. C.). És el ancestro de les llengües indoarias, les llengües iranias, les llengües dárdicas i les llengües nuristánicas.

Distribució geogràfica

Les evidències arqueològiques sugerixen la cultura poltavka i la posterior cultura de Sintashta podrien estar associada als parlants més antics de llengües indoiranias, per tant, en proto-indoirano es va deure parlar molt possiblement en els territoris ocupats per estes cultures arqueològiques.

Posteriorment, va aparéixer la Cultura andrónovo que podria estar associada ya només a pobles de llengua irania (o tal volta encara indoirania en les seues fases inicials). Més al sur apareixeria la Cultura de les tombes de Gandhara que s'associa en més seguritat en pobles indoarios.

Fonologia

El principal canvi fonètic que separa el protoindoiranio del protoindoeuropeo és el colapse de les vocals i, o, a, subjectes a l'acció del ablaut, en una única vocal, el a protoindoiranio. Al respecte es pot consultar la llei de Brugmann. La llei de Grassmann, la llei de Bartholomae i la regla de ruki també eren completes en el protoindoiranio.

Entre els canvis fonètics que es varen realisar en un passage des del protoindoiranio fins a les llengües indoarias, està la supressió de la fricativa vocalisada **z, i en relació en l'iraniano es conta la desaspiración de les aspirades vocalisades del PEU (proto-indoeuropeo).

PROTO-INDO- IRANIO	GLOSSA	Persa antic	Avéstico	Sánscrito védico
Háĉwas	‘cavall’	torra	aspa	aśva
bʰāgá	‘porció, quota’	bāga-	bāga	bhāgá
bʱráHtā-	‘germà’	brātar	brātar-	bhrātṛi
bhūmī	‘terra’	būla meuaš	—	bhūmī
mártija	‘mortal, home’	martiya-	maṣ̌iia-	martya
mā́Has	‘lluna, més’	māha	mā̊	māsa
vāsara	‘primavera’	vāhara	vaŋri	vasar
arta	‘veritat’	arta	aša	ṛita
dʰráugʰas	‘mentira, falsetat’	drauga	draoγa	droha
sáumas	‘suc, suc’	—	haoma	soma

Inventari fonològic

Consonante del proto-indoiranio

		Labial	Coronal		Palatal		Velar	Laringal
			dento- alveolar	post- alveolar	primera	segona
Oclusiva	sorda	p	t		ĉ	č	k
	sonora	b	d		ĵ	ǰ	g
	aspirada	bʰ	dʰ		ĵʰ	ǰʰ	gʰ
Fricativa	sorda		s	š				H
	sonora		(z)	(ž)
Nassal		m	n
Líquida			l	r r̥
Semivocal						i	w

Vocals del proto-indoiranio

Tancada	i ī         o ū
Oberta	a ā

Ademés de les vocals, H i r̥ podrien funcionar com núcleu silàbic.

Dos séries palatals

Es conjectura que el proto-indoiranio posseïa dos séries d'oclusivas o africades palatals a postalveolares. La següent taula mostra els reflexos més comuns i els orígens de les dos séries (el protoiranio és l'antepassat hipotètic de les llengües iranias, incloent l'avéstico i el persa antic):

peu	pII	Sánskrito	Proto-Iranio	Avéstico	Persa antic	Nuristani
k̂	ĉ	ś ([ɕ])	**ts	s	θ	ċ ([ts]) / š
ĝ	ĵ	j ([ɟ])	**dz	z	d	j ([dz]) / z
ĝʰ	ĵʰ	h ([ɦ])
k/kʷ	č	c	č	č	č	č
g/gʷ	ǰ	j ([ɟ])	ǰ	ǰ	ǰ	ǰ / ž
gʰ/gʷʰ	ǰʰ	h ([ɦ])

Laringals

L'hipòtesis més comuna és que el proto-indoeuropeo tenia tres o més consonants "laringals", cada una de les quals podia aparéixer tant en posició de núcleu silàbic com en la perifèria silàbica (atac o coda). En el proto-indoiranio, les laringals s'haurien fusionat en un únic archifonema /H/. Beekes va sugerir que alguns casos d'este /H/ varen sobreviure en avéstico com oclusivas glóticas no escrites.

Accent

De la mateixa manera que el proto-indoeuropeo i el sánscrito védico (i també el avéstico, encara que no estava escrit), el proto-indoiranio hauria tingut un accent tonal, indicat en les transcripcions per mig d'un accent agut sobre la vocal accentuada.

Fonologia històrica

El canvi fonològic més distintiu que separa el proto-indoiranio (pII) del proto-indoeuropeo és la confusió dels timbres vocàlics i, o, a en una sola vocal, la a del proto-indoiranio (pero vejau llei de Brugmann). La llei de Grassmann, la llei de Bartholomae i la llei del sò Ruki també estaven completes en protoindoiranio.

A continuació s'oferix una llista exhaustiva d'alguns dels canvis fonètics hipotètics del proto-indoeuropeo al proto-indoiranio:

• La patalización satem, que consistix en dos conjunts de canvis relacionats. Les palatals PEU k̂ ĝ ĝʰ alvancen la seua punt d'articulació o es tornen africadas, resultant finalment en pII ĉ, ĵ, ĵʰ, mentres que les labiovelares PEU kʷ gʷ gʷʰ es fusionen en les velares k g gʰ.

peu	pII	Sánskrito	Avéstico	Llatí	GLOSSA
k̂m̥tóm	ĉatám	śatám	satəm	centum	'cent'
ĝónu	ĵā́nu	jā́nu	zānu	genu	'genoll'
ĝʰéi-mn̥	ĵʰimá-	himá-	zima-	hiems	'hivern, neu'
kʷo-	**ká-	ká-	kō	quis	'quí, quina'
gʷou-	**gau-	go	gau-	bos, bovis	'vaca'
gʷʰormó-	gʰarmá-	gharmá-	garəma-	formus	'calor'

• Les dos consonante líquides silàbiques l̥, r̥ es confonen en r̥.

peu	pII	Sánskrito	Avéstico	Llatí	GLOSSA
wĺ̥kʷo-	wŕ̥ka-	vŕ̥ka-	vəhrka-	lupus	'llop'

• Les nassals silàbiques m̥ n̥ es vocalisen abdós en a.

peu	pII	Sánskrito	Avéstico	Llatí	GLOSSA
k̂m̥tóm	ĉatám	śatám	satəm	centum	'cent'
**mn̥tó-	**matá	matá-		mens, mentis	'pensament'

Vore també

• Anex:Llista de Swadesh en protoindorianio

Bibliografia

• Lubotsky, Alexander: archive. org/web/20080411120201/http://www. ieed. nl/lubotsky/pdf/Indo-Iranian%20substratum. pdf «The Indo-Iranian substratum», en Early Contacts between Uralic and Indo-European. Helsinki: Carpelan et al (eds.), 2001.
• Parpola, Asko: «The formation of the aryan branch of indo-european», en Blench i Spriggs (eds.): Archaeology and language III. Londres i Nova York, 1999.