Reixa de llaurat
.JPG)
La reixa és la part del cos del llaurat que talla horisontalment la terra. Per a això la seua vora inferior posseïx un agut tall tallant. Junt en la vertedera són les parts essencials dels llaurats de reixa i vertedera. La reixa va entornellada al llit igual que la vertedera i la costanera. Les quatre constituïxen el cos del llaurat.
En els llaurats antics la reixa es reduïa a una punta de fusta dura o de metal. En això solament es conseguia un escarificado superficial que removia el sol pero sense invertir la gleba. La reixa deixava una regata somero en el qual es depositava la llavor. Aixina, els sumeri tenien un llaurat-sembrador, i els antics romans sembraven en la regata que deixava la reixa en l'última llaurada.
En la difusió de la vertedera cap a el XI en Europa, la reixa pren la seua forma actual d'un trapezoide. Gradualment es varen ser introduint millores tals com l'us del ferro, processos d'enduriment del mateix i l'ocupació del acer.
Donada la seua funció, és la peça del llaurat que més desgast sofrix. També la vora esmolada es torna romo en l'us, lo que requerix un periòdic esmolat. A diferència del esmolat de gavinets que es realisa per abrasió, en la reixa d'acer era necessari caldearla fins al roig i batre-la sobre calent en un martell estirant el metal fins a donar-li un àngul agut en el tall adequat, i després templar en bany d'oli la zona esmolada.[1] Esta acció d'esmolat es denominava “picat de la reixa” i era efectuada per ferrers. Actualment s'ampren reixes en la vora tallant endurida. Hi ha també reixes que directament es reemplacen en perdre tall.
Espases, llaurats i reixes
[editar | editar còdic]La exhortación a la pau dels Profetas s'ha traduït al castellà i francés com «en les seues espases forjaran llaurats».[2] En canvi en la Nova Vulgata, la versió llatina oficial actualisada de la Vulgata del Vaticà, es parla de reixes (vomeres) i no de llaurats.[3] Esta última traducció, també usual en anglés i alemà, és més correcta ya que en l'antiguetat la reixa era l'única peça metàlica del llaurat; les restants partix eren de fusta. En certa mida ho confirma el Primer Llibre de Samuel en llamentar el Profeta que no hi havia ferrers en Israel i que “tenien que acodir als filisteos per a reparar els seus azadas, les seues reixes de llaurat, les seues astrals i les seues hoces”.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Baraño, Teófilo V. i Carlos A. Chiesa. Maquinària agrícola. Buenos Aires, Hemisferi Sur, 1982. 347 p.
- ↑ Isaías 2,4 i Miqueas 4,3.
- ↑ Nova Vulgata - Bibliorum Sacrorum Editio.
- ↑ 1 Samuel 13,20.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reja de arado» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.