Anar al contingut

Vertedera

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Vertedera
Conjunt de reixa i vertedera. 1 Reixa, 2 Front de la vertedera, 3 Ala de la vertedera, 4 Paret de la regata, 5 Ample de treball.

La vertedera és la part del cos del llaurat que eleva, rebat, invertix i en part disgrega la gleba o prisma rectangular de terra tallat per la reixa i la cuchilla. En la vertedera es distinguixen dos parts: el front, immediata continuació de la reixa, a on proseguix l'elevació de la gleba i s'inicia el seu trencament, i el ala a on es rebat, voltea i tira la terra disgregada a la regata contigua. A voltes l'ala es continua en la coa, una planchuela allargada entornellada a la vertedera, que assegura el volteo del pa de terra. A la seua volta, la vertedera va entornellada al llit del llaurat, igual que la reixa i la costanera o dental. Estes quatre peces constituïxen el cos del llaurat.

Archiu:Aratro g2.jpg
Dos llaurats para enganche de tres punts. A continuació de l'ala de les vertederas s'observen adossades les coes.

En els llaurats convencionals la vertedera aboca el pa de terra cap a la dreta (vist en el sentit de la marcha). Els reversibles tenen dos jocs simètrics de cossos de llaurat, un que la seua vertedera tira la gleba cap a la dreta i l'atre que ho fa cap a l'esquerra.

Història

[editar | editar còdic]
Archiu:Tapisserie agriculture.JPG
Detall del Tapís de Bayeux de ca. 1077 que en la seua part inferior mostra un llaurador llaurant en llaurat de reixa i vertedera, un sembrador i un operari tapant la llavor en una grada. És una de les representacions més antigues del llaurat normando.

En Europa, la vertedera va començar a difondre's durant el XII, provocant un canvi profunt en el concepte de labranza del sol. Mentres els llaurats antics carien de vertedera i només conseguien un escarificado superficial del sol, la vertedera va permetre remoure-ho, enterrar les malezas i iniciar la preparació d'un llit de sembra més solta. També va transformar la sembra: mentres antigament s'anava abocant la llavor en els someros regates que deixaven els vells llaurats, en els terrenys llaurats en llaurat de reixa i vertedera el sembrador anava tirant la llavor escampant-la sobre el llit de sembra. Terminada esta, es passava la grada o rastra de dents per a enterrar la llavor.

Formes de la vertedera

[editar | editar còdic]

La forma de la vertedera ha segut un aspecte molt estudiat per ingeniers i agrònoms, sense aplegar a resultats concloents. Això es deu a la diversitat de sols, velocitat de treball del llaurat, profunditat de la llaurada i atres condicions molt diverses en que s'efectua la labranza, que fan impossible formular una regla general. En llínees generals es pot distinguir entre tres formes geomètriques de les vertederas:[1]

Cilíndrica: a lo llarc de tota la vertedera mantenen la mateixa curvatura com un cilindre. L'esmonyida del pa de terra seguix una trayectòria helicoidal provocant la seua fractura i disgregació. En estes vertederas no es pot operar a altes velocitats.
Universal: la forma del front és cilíndrica i la de l'ala alabeada facilitat la disgregació i el volteo de la gleba. Com el seu nom ho indica, és la forma de major difusió.
Alabeada o helicoidal: tenen ales més allargades que les dos anteriors, lo que ajuda al volteo o inversió del prisma de terra, pero en poca disgregació.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Ortiz-Cañavate, Jaime. Les màquines agrícoles i la seua aplicació. 6ª ed. Madrit, Mundi-Prensa, 2003. 526 p.