Anar al contingut

Llaurat normando

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Llaurat normando
Tapís de Bayeux, Que presenta infants armats en llances, espases i astrals de combat, les armes en que varen lluitar els huscarles d'Harold en Hastings. En la vora inferior d'esta secció del tapís, que mostra vàries escenes agrícoles, conté ací la primera representació coneguda d'un ruc uncido tirant d'una llaurat normando.
En l'Edat Mija existien dos tipos de llaurats. En reixa i reixa simètrica, de ferro i la vertedera pot colocar-se a l'esquerra o a la dreta. Este sistema, conegut com girador d'orelles, té la ventaja de permetre treballar en abdós direccions.

El llaurat normando, llaurat de vertedera o carruca va ser el concepte utilisat pels agricultors a partir de el XI per a definir el llaurat comú que consistix en l'utilisació d'una vertedera para aixina crear regates més profundes i voltear la terra més fàcilment.

Història

No es coneix en exactitut la procedència del nou llaurat, pero sembla haver segut un aporte germà, per lo que va deure haver penetrat en les Galias des del nort, en temps de les migracions franques, encara que la seua difusió va ser molt llenta abans de el X.

La coincidència en el temps entre el Periodo càlit migeval,[1] que va permetre l'aument de la superfície cultivable junt a l'increment dels rendiments agrícoles i de la productivitat del treball en incorporar el llaurat de vertedera i la millora dels mecanismes de tir, unit a la nova rotació trienal de cultius, varen fer que es contara en excedents alimenticis, lo que va repercutir en un increment del comerç i major riquea, lo que va dur, en definitiva, a un major creiximent demogràfic en tota Europa, principalment en la septentrional.

Descripció

El llaurat de vertedera va ser una innovació sobre el llaurat romà, era més pesat, feya unes regates més profundes, en lo que la terra s'airejava més i era més productiva, retenia la humitat i prevenia l'erosió, tenia major facilitat per a ser utilisat en sol pedregoso i permetia la profunditat més favorable per a que les llavors pogueren germinar, en lo que s'obtenia una major productivitat de la terra.[2]

El llaurat que va començar a utilisar-se en el XI, disponia de rodas i vertedera. La vertedera és un dispositiu per a guiar la regata.

En la seua forma més acabada, el nou llaurat incloïa una cuchilla per a produir un brot vertical, una reixa per a tallar el sol per baix de la superfície, i la vertedera per a voltear i polvorisar la terra, aixina com rodes que permeten regates més perfectes i faciliten el treball del llaurador que ho maneja, rellevant-ho de la tasca de mantindre sempre el llaurat al nivell necessari per a que complira el seu m'agrada.[3]


Referències

  1. ↑ Armant Alberola Romá. National Geographic (ed.): «El canvi climàtic de l'Edat Mija». Consultat el 30 de giner de 2023.
  2. ↑ Gisela Castre. «Invenció del llaurat de vertedera» (en és). Consultat el 30 de giner de 2023.
  3. ↑ «El museu mexicà o miscelànea de amenidades curioses i instructivas, Volume 3» (en espanyol). Consultat el 1 de març de 2020.