Anar al contingut

Subantártico

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Antarctica-Region.png
L'Antàrtica i la regió antàrtica en el seu llímit, la Convergència Antàrtica.

La zona subantártica [1] (o el subantártico) és una regió del hemisferi sur, ubicada immediatament al nort de la regió antàrtica. Açò s correspon en les latitut d'entre 46° i 60° al sur del equador. Els glaciars subantárticos estan, per definició, ubicats en illes dins de la regió subantártica. Tots els glaciars ubicats en el continent de l'Antàrtida són per definició considerats glaciars antàrtics .

Geografia

[editar | editar còdic]

Influencia de la Corrent Circumpolar Antàrtica i la circulació termohalina

[editar | editar còdic]
Archiu:Corrientes-oceanicas.png
Diagrama de les principals corrents oceàniques, mostrant la Corrent Circumpolar Antàrtica (CCA). Ademés de la circulació termohalina global, la CCA influïx fortament en el clima regional i global.
Archiu:Thermohaline Circulation 2.png
La circulació termohalina influïx fortament en el clima regional i global. Les llínees blaves representen corrents d'aigües profundes, mentres que les llínees roges representen corrents superficials.

La Corrent Circumpolar Antàrtica (o CCA)[2] és la corrent oceànica més important del Oceà Austral, i l'única corrent que fluïx completament al voltant de la Terra. Fluïx cap a l'est a través del sur dels oceans Atlàntic, Índic i Pacífic, el CCA unix estes tres conques oceàniques que d'un atre modo estarien separades. La CCA transporta més aigua que qualsevol atra corrent oceànica i s'estén des de la superfície de la mar fins a entre els 2000 a 4000 metros, i en un ample de fins a 2000 quilómetros.[3] La CCA transporta fins a 150 Sverdrups (150 millons de metros cúbics per segon), equivalent a 150 voltes el volum d'aigua que fluïx en tots els rius del món.[4] La circulació termohalina global, pero especialment la seua secció subantártica, la CCA, tenen una gran influència en el clima regional i global, aixina com en la biodiversitat submarina.[5]

Definició de lo subantártico

[editar | editar còdic]

Totes les terres i aigües situades al sur de la Convergència Antàrtica, des del punt de vista climatològic, biològic i hidrològic, poden ser considerades subantárticas.cita requerida El text del Tractat Antàrtic, artícul VI ("Àrea coberta pel Tractat") establix: "Les disposicions del present Tractat s'aplicaran a l'àrea al sur dels 60° de latitut Sur".[6] Per lo tant, l'Antàrtida o Antàrtica es definix des d'un punt de vista polític com totes les plataformes terrestres i de gèl al sur dels 60°S de latitut.

Illes subantárticas

[editar | editar còdic]
Archiu:Antarctica and the Southern Ocean.svg
Antàrtida i illes circumdants en relació en la Convergència Antàrtica (llínea blava) i el paralel 60 sur.
Archiu:BeagleChannelGlacier.jpg
Arbres que creixen a lo llarc de la vora nort del Canal Beagle, 55°S, al costat del Glaciar Itàlia.

Entre 46° i 50° al sur de l'equador es troben les illes Crozet, les illes del Príncip Eduardo, l'illa Wager, les illes Bounty, les illes Snares, les illes Kerguelen, les illes Antípodes i les illes Auckland. La geografia d'estes illes es caracterisa per la tundra, en alguns arbres en les illes Snares i Auckland. Totes estes illes estan ubicades prop de la Convergència Antàrtica (en Kerguelen al sur de la Convergència) i es consideren apropiadament illes subantárticas.

Entre 51° i 56° al sur de l'Equador, les Illes Malvines, l'Illa dels Estats, les Illes Ildefons, les Illes Diego Ramírez i atres illes associades en Terra del Fòc i la Veta de Forns, es troben al nort de la Convergència Antàrtica en la regió a sovint coneguda com els Furious Fifties. Algunes de etas illes tenen arbres, pasturages templats (principalment herba tussac ) i inclús terra cultivable. A pesar de la seua ubicació més al sur, és discutible si estes illes deuen considerar-se com a tals perque el seu clima i geografia diferixen d'atres illes subantárticas. El Centre Subantártico Veta de Forns, ubicat en Port Williams (latitut 54°56′), en l'illa Navarino, alberga al Centre Internacional Veta de Forns (CHIC), a on s'estudien diferents particularitats de la zona i la seua relació en lo subantártico para Chile i el món.

Entre 52 ° i 57 ° al sur de l'equador, es troben els grups de les illes Campbell, les illes Heard i McDonald, l'illa Bouvet, l'illa Macquarie i les illes Geòrgia del Sur i Sandwich del Sur. La geografia d'estes illes es caracterisa per tundra, permafrost i volcans. Estes illes estan situades prop o al sur de la Convergència Antàrtica, pero al nort d'els 60° de latitut.[6] Per lo tant, encara que algunes estan ubicades al sur de la Convergència Antàrtica, encara podrien considerar-se illes subantárticas en virtut de la seua ubicació al nort dels 60° S.cita requerida


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Editorial guidelines – sub-Arctic
  2. Ryan Smith. «Surface Currents in the Southern Ocean:The Antarctic CP Current». The Cooperative Institute for Marine and Atmospheric Studies (CIMAS). Archivat des d'el original, el 2010-06-14. Consultat el 2010-06-01.
  3. Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  4. Joanna Gyory. «The Gulf Stream». The Cooperative Institute for Marine and Atmospheric Studies (CIMAS). Archivat des d'el original, el 2010-06-01. Consultat el 2010-06-01.
  5. Ray Lilley. «Millions of tiny starfish inhabit undersea volcano». Associated Press. Archivat des d'el original, el 2012-03-09. Consultat el 2010-06-01.
  6. 6,0 6,1 Office of Polar Programs (OPP). «The Antarctic Treaty». The National Science Foundation, Arlington, Virginia. Archivat des d'el original, el 2012-01-17. Consultat el 2010-06-01.