Illa Macquarie
L'illa de Macquarie és una illa deshabitada australiana en l'oceà Pacífic meridional, a mig camí entre Austràlia i l'Antàrtida. Políticament forma part de l'estat australià de Tasmania.
Va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en l'any 1997, comprenent un àrea protegida de 12.785 ha.[1]
Va ser part del municipi d'Esperance fins a 1993, quan el municipi es va fusionar en atres municipis a Huon Valley. L'illa és l'hàbitat de tota la població de pingüins reals durant la seua temporada anual d'anidación. Ecològicament, l'illa és part de l'ecorregió de tundra de les illes Antípodes Subantárticas.
Des de 1948, la Divisió Antàrtica Australiana (AAD) ha mantingut una base permanent, la Base Illa Macquarie, en l'istme en l'extrem nort de l'illa, al peu del cerro Wireless Hill. La població de la base, els únics habitants humans de l'illa, per lo general varia de 20 a 40 persones durant l'any. Un heliport es troba prop de la base.
En setembre de 2016, la Divisió Antàrtica Australiana va dir que tancaria la seua estació d'investigació en l'illa en 2017.[2] No obstant, poc despuix, el govern australià va respondre a la reacció generalisada a la decisió en anunciar fondos per a millorar l'infraestructura obsoleta i continuar les operacions existents en l'illa Macquarie.[3]
Geografia
L'illa de Macquarie es troba situada en la posició 54°37′ S, 158°51′ I, sent el punt situat més al sur d'Austràlia.
L'illa té una llongitut aproximada de 33,2 quilómetros i un esgambi de 5,5 quilómetros, en un àrea de 128 km².
Clima
El clima de l'illa Macquarie no és extrem per l'efecte suavisador de la mar, i tots els mesos tenen una temperatura promig per damunt del punt de congelació, encara que la neu és comuna entre juny i octubre i pot inclús ocórrer en els mesos més càlits. El seu clima es definix com un clima de tundra baix la classificació climàtica de Köppen pels seus estius frescs.
Les temperatures màximes promig diàries oscilen entre els 4,9 °C (40,8 °F) en juliol i els 8,8 °C (47,8 °F) en giner. La precipitació es produïx de manera prou uniforme durant tot l'any i té un promig anual de 967,9 mm. L'illa Macquarie és un dels llocs més nuvolats de la Terra, en un promig de sol 862 hores de sol a l'any, similar a la de Tórshavn en les Illes Feroe.
Història
J. M. Coetzee denúncia en la seua obra Elizabeth Costello:
"En el sigle dèneu, [l'Illa Macquarie] era el centre de l'indústria dels pingüins. Ací es matava a colps a centenars de mils de pingüins i li'ls tirava a l'interior d'unes calderes de ferro fos per a desfer-los en forma d'oli útil i residus inútils. O ni tan sols li'ls matava a colps, simplement se'ls assotava en pals per a que pujaren una passarela i botaren al caldero hirviente".[4]
Des de 1911, Austràlia posseïx en l'illa la Base Illa Macquarie, que opera de forma permanent.
Referències
- ↑ «Australian Antarctic Division: Leading Austràlia’s Antarctic Program» (en inglés). antarctica.gov.au. Consultat el 28 de giner de 2018.
- ↑ «Options for a continuing permanent year-round presence on Macquarie Island to be considered» (en inglés). environment.gov.au (16 de setembre de 2016). Archivat des de l'original, el 26 de febrer de 2018. Consultat el 28 de giner de 2018.
- ↑ «$50 million for new Macquarie Island research station» (en inglés). environment.gov.au (14 d'octubre de 2016). Archivat des de l'original, el 20 d'octubre de 2016. Consultat el 28 de giner de 2018.
- ↑ Coetzee, J. M. Elizabeth Costello. Buenos Aires: Mondadori, 2005. Segona edició.
Enllaços externs
- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Illa Macquarie.- Illa Macquarie en Wikivoyage
- L'estació de l'illa Macquarie (Australian Antarctic Division) (anglés)
- Macquarie Island Station webcam (anglés)
- Una image de l'illa Macquarie (anglés)
- Imàgens de l'illa Macquarie (anglés)
- Macquarie Island oceanic crust (anglés)
- A picture of Macquarie Island (historical heritage - Remnants of seal hunting) (anglés)
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Isla Macquarie» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.