Anar al contingut

J. M. Coetzee

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
J. M. Coetzee

John Maxwell Coetzee (Ciutat del Cap, 9 de febrer de 1940) és un escritor i noveliste surafricà nacionalisat australià en 2006; residix des de 2002 en la ciutat d'Adelaida. Se li va otorgar el Premi Nobel de Lliteratura en 2003 per «la lluentor a l'hora d'analisar la societat surafricana», segons l'acta de l'Acadèmia Sueca.[1]

Biografia

Va passar la seua infància i la seua primera etapa formativa entre Ciutat del Cap i Worcester, ademés d'en la província del Cap de Bona Esperança. Es va llicenciar en matemàtiques i anglés en l'Universitat de Ciutat del Cap.

Al començament dels anys 1960 es va desplaçar a Londres (Anglaterra), a on va treballar durant algun temps com a programador informàtic. Va deixar constància d'esta etapa de la seua vida en la seua novela Joventut (2002). En 1969 es va doctorar en llingüística computacional en l'Universitat de Texas en Austin (EE. UU.). La tesis va consistir en un anàlisis computarizado de l'obra de Samuel Beckett.[2] Va impartir classes de Llengua i Lliteratura Angleses en l'Universitat Estatal de Nova York en Brúfol (EE. UU.) fins a 1983.

En 1984 va tornar a Suràfrica a ocupar una càtedra en Lletres Angleses en la seua ànima máter, a on va eixercir la docència fins a l'any 2002 en una breu interrupció en 1989 per a treballar com a professor visitant de l'Universitat Johns Hopkins.

Des de 2002 viu en Adelaida,[3] ciutat australiana a on és investigador en el Departament d'Inglés de l'universitat homònima. Coincidint en la Semana Lliterària de Adelaida en març de 2006, Coetzee va rebre la nacionalitat australiana, sense que això, segons ell, ho allunte de Suràfrica, el seu lloc de naiximent i a on transcorre gran part de la seua obra.

Gran part dels seus escrits, marcats per un estil simbòlic i metafòric, qüestionen el règim del apartheid i qualsevol tipo de racisme, i exploren les seues negatives conseqüències en l'home i en la societat.[4] Ademés de noveles, contes i ensajos, ha publicat numeroses crítiques lliteràries i diverses traduccions. La mateixa Acadèmia Sueca va destacar que "la seua obra està fortament marcada per l'época de l'apartheid lo que, llunt de donar-li caràcter local, la convertix en universal".

Guardonat en els més importants premis, inclós el Nobel, va anar el primer escritor distinguit en dos ocasions en el Booker, considerat el més prestigiós de la lliteratura en llengua anglesa, per les seues obres Vida i época de Michael K (1983),[5] l'història d'un supervivent de la guerra civil surafricana, i Desgràcia (1999),[6] que tracta sobre un professor de lliteratura marginat del món per acossament sexual.


Algunes de les seues possibles influències són Miguel de Cervantes, Daniel Defoe, Fyodor Dostoevsky, Ford Madox Ford, Franz Kafka, Luigi Pirandello, Samuel Beckett.

A lo manco tres obres seues han segut adaptades al cine: Dust, dirigida per Marion Hänsel en 1985, està basada en la novela En mig de cap part, Disgrace (2008) dirigida per Steve Jacobs es basa en el llibre homònim i “Waiting for the barbarians” (2019) dirigida pel colombià Ciro Guerra.


Obres

Novela

  • 1974 - Terres de Ponent — Dusklands. Traductor: Javier Calvo; Mondadori, ISBN 978-84-397-2171-0, 2009.
  • 1977 - En mig de Cap Part — In the Heart of the Country. Traductor: Miguel Martínez-Lage; Mondadori, ISBN 84-397-0988-9, 2003.
  • 1980 - Esperant als Bàrbars — Waiting for the Barbarians. Traductors: Concha Manela i Luis Martínez Victorio, Alfaguara, ISBN 84-204-2547-8, 1989.
  • 1983 - Vida i Época de Michael K — Life & Claves of Michael K. Traductora: Concha Manella, Alfaguara, ISBN 84-204-2455-2, 1987.
  • 1986 - Foe — Foe. Traductor: Alejandro García Reis, Alfaguara, ISBN 84-204-2496-X, 1988.
  • 1990 - L'edat de ferro — Age of Iron. Traductor: Javier Calvo, Mondadori, ISBN 84-397-0954-4, 2002.
  • 1994 - El Mestre de Petersburgo — The Master of Petersburg. Traductor: Miguel Martínez-Lage, Anaya & Mario Muchnik, ISBN 84-7979-338-4, 1996.
  • 1999 - Desgràcia — Disgrace. Traductor: Miguel Martínez-Lage, Mondadori, ISBN 84-397-0607-3, 2000.
  • 2003 - Elizabeth Costello — Elizabeth Costello. Traductor: Javier Calvo, Mondadori, ISBN 84-397-1024-0, 2004.
  • 2005 - Home Llent — Slow Man. Traductor: Javier Calvo, Mondadori ISBN 84-397-1393-2, 2005.
  • 2007 - Diari d'un Mal Any — Diary of a Bad Year. Traductor: Jordi Fibla, Mondadori, ISBN 978-84-397-2092-8, 2007.
  • 2013 - L'Infància de Jesús — The Childhood of Jesus. Traductor: Miguel Primerenc García, Mondadori, ISBN 978-84-397-2727-9, 2013.
  • 2016 - Els Dies de Jesús en l'Escola — The Schooldays of Jesus. Traductor: Javier Calvo, Random House Mondadori, 2017.[7]
  • 2019 - La Mort de Jesús — The Death of Jesús. Traductora: Elena Marengo. Lliteratura Random House, 2019
  • 2022 - El Polac — The Pole. Traductora: Mariana Dipómulos. El Fil d'Ariadna, 2022.

Noveles autobiogràfiques

  • 1997 - Boyhood: Scenes from Provincial Life — Infància: Escena d'una vida de províncies. Traductor: Juan Bonilla. Mondadori ISBN 84-397-0543-3, 1999.
  • 2002 - Youth: Scenes from Provincial Life II — Joventut; Traductora: Cruz Rodríguez Juiz, Mondadori ISBN 84-397-0956-0, 2002.
  • 2009 - Summertime — Estiu. Traductor: Jordi Fibla, Mondadori ISBN 978-84-397-2239-7, 2010.

Conte

  • 2014 - Three Stories — Tres contes, traducció i introducció de Marcelo Cohen, El Fil d'Ariadna, 2016. Conté «Una casa en Espanya» (2000), «Nietverloren» (2002) i «Ell i el seu home» (2003).
  • 2018 - Moral tals — Sèt contes morals. Traductora: Elena Marengo, Random House Mondadori, ISBN 978-84-397-3466-6.

Ensaig, crítica i correspondència

  • 1984 - Truth in Autobiography
  • 1988 - White Writing: On the Culture of Letters in South Africa. Traducció d'alguns d'estos ensajos per Carmen Francí en Paisage surafricà, Ed. Dies Contats, Barcelona, 2013.
  • 1992 - Doubling the Point: Essays and Interviews.
  • 1996 - Giving Offense: Essays on Censorship — Contra la censura. Ensajos sobre la passió per silenciar. Traductor: Pedro Tena, Debat ISBN 978-84-8306-713-0, 2008.
  • 1999 - The Lives of Animals — Les vides dels animals. Integrat en Elizabeth Costello.
  • 2001 - Stranger Shores: Literary Essays, 1986-1999 — Costes estranyes. Ensajos, 1986-1999. Traductor: Pedro Tena. Debat ISBN 84-8306-593-2, 2004.
  • 2007 - Inner Workings: Literary Essays, 2000-2005 — Mecanismes interns. Ensajos, 2000-2005. Traductor: Eduardo Hojman, Mondadori ISBN 978-84-397-2158-1, 2009.
  • 2008 - He and His Man — Ell i el seu home, discurs d'acceptació del Premi Nobel de Lliteratura. Traductor: Juan Gabriel López Guix, Alpha Decay, Barcelona, 2008.
  • 2013 - Here and Now: Letters 2008-2011 — Ací i ara. Cartes 2008-2011. Traductors: Benito Gómez i Javier Calvo, Anagrama & Mondadori. Correspondència en Paul Auster.
  • 2015 - The Good Story: Exchanges on Truth, Fiction and Psychotherapy — El bon relat. Traductor: Javier Calvo. Random House, 2015. Coautoría de Arabella Kurtz.
  • Selecció d'ensajos en castellà: Les mans dels mestres. Traduccions de Pedro Tena, Eduardo Hojman, Javier Calvo, Ricard Martínez i Muntada. Ed. Lliteratura Random House, 2016.

Traduccions i introduccions (en anglés)

Premis i reconeiximents


Predecessor:
Imre Kertész
Premie Nobel de Lliteratura
2003
Successor:
Elfriede Jelinek

Opinions

Sobre Suràfrica

Segons Fret Pfeil, Coetzee, André Brink i Breyten Breytenbach varen estar en "la vanguarda del moviment antiapartheid dins de la lliteratura i les lletres afrikáner".[12] En acceptar el Premi Jerusalem en 1987, Coetzee va parlar de les llimitacions de l'art en la societat surafricana, les estructures de la qual havien donat lloc a "relacions deformades i atrofiadas entre els sers humans" i a "una vida interior deformada i atrofiada". I va afegir: "La lliteratura surafricana és una lliteratura esclavizada. És una lliteratura menys que plenament humana. És exactament el tipo de lliteratura que un esperaria que la gent escriguera des de la presó", i va demanar al govern surafricà que abandonara la seua política de apartheid.[13] L'acadèmic Isidore Diala va escriure que Coetzee, Nadine Gordimer i Brink són "tres dels escritors blancs més distinguits de Suràfrica, tots ells en un clar compromís contra l'apartheid".[14]

S'ha afirmat que la novela de Coetzee Desgràcia, de 1999, alegoriza la Comissió de la Veritat i la Reconciliació de Suràfrica.[15] En preguntar-se-li per la seua opinió sobre la CVR, Coetzee va declarar: "En un Estat sense religió oficial, la CVR era alguna cosa anómal: un tribunal de cert tipo basat en gran mida en l'ensenyança cristiana i en un alvertent de l'ensenyança cristiana acceptada en els seus cors per només una chicoteta proporció de la ciutadania. Només el futur dirà lo que la CVR va conseguir".[16]


Despuix de la cerimònia de concessió de la nacionalitat australiana, Coetzee va declarar: "No he abandonat Suràfrica, país en el que mantinc forts llaços afectius, sino que he vingut a Austràlia. Vaig vindre perque, des de la meua primera visita en 1991, em vaig sentir atret per l'esperit lliure i generós de la gent, per la bellea de la pròpia terra i -quan vaig vore Adelaida per primera volta- per la gràcia de la ciutat que ara tinc l'honor de cridar la meua llar".[17] "Quan es va traslladar a Austràlia, Coetzee va aduir com a motiu l'actitut laxa del Govern surafricà front a la delinqüència en eixe país, lo que va provocar un altercat en Thabo Mbeki, qui va dir: "Suràfrica no és només un lloc de violacions", en referència a l'obra de Coetzee Desgràcia.[18] En 1999, el Congrés Nacional Africà va presentar una investigació sobre el racisme en els mijos de comunicació davant la Comissió Surafricana de Drets Humans en la que afirmava que Desgràcia mostrava estereotips racistes.[19] No obstant, quan Coetzee va guanyar el Premi Nobel, Mbeki li va felicitar "en nom de la nació surafricana i del continent africà".[20]

Referències

  1. ↑ «J.M. Coetzee guanya el Premi Nobel de Lliteratura». Consultat el 2 de juliol de 2016.
  2. ↑ Head, Dominic (2009). The Cambridge Introduction to J. M. Coetzee, Cambridge: Cambridge University Press, pp. 1-2. ISBN 0521687098.
  3. ↑ Javier García. «JM Coetzee va recordar a Neruda i Mistral en la UC», Cult de La Tercera, 24.9.2018; accés 21.8.2019
  4. ↑ https://elpais.com/diari/2003/10/03/cultura/1065132001_850215.html Miguel Mora / Ricardo Moreno. «El Nobel premia l'implacable honradea de Coetzee»], El País, 3.10.2003; accés 21.8.2019
  5. ↑ Gibbons, Fiachra. «Absent Coetzee wins surprise second Booker award», The Guardian, 1999-10-25. Consultat el 2014-01-12.
  6. ↑ «Coetzee wins Nobel Literature Prize», Al Jazeera, 2003-10-04. Consultat el 2003-10-04.
  7. ↑ Jack Mills. «Els dies de Jesús en l'escola», El Cultural, 17.3.2017; accés 21.8.2019
  8. ↑ «Medalla Delmira Agustini» (en es). Ministeri d'Educació i Cultura. Consultat el 2026-05-03.
  9. ↑ Paul Auster i J. M. Coetzee ya són doctors “honoris causa” de la UNSAM
  10. ↑ Universitats del SUJ otorguen doctorat Honoris causa a J.M. Coetzee
  11. ↑ Jet Propulsion Laboratory. «216591 Coetzee (2002 OQ7)» (en en). Consultat el 25-02-2024.
  12. ↑ Pfeil, Fred. «Sexual Healing», The Nation, 1986-06-21. Consultat el 2011-02-21.(Subscripció necessària)
  13. ↑ «Coetzee, getting prize, denounces apartheid», The New York Times, 11 d'abril de 1987 (en en).
  14. ↑ Diala, Isidore(2002).«Nadine Gordimer, J. M. Coetzee, and André Brink: Guilt, expiation, and the reconciliation process in post-apartheid South Africa».Journal of Modern Literature.25(2): 50–68 [51].doi:10.1353/jml.2003.0004.
  15. ↑ Poyner, Jane(2000).«Truth and Reconciliation in JM Coetzee's Disgrace (novella)».Scrutiny2: Issues in English Studies in Southern Africa.5(2): 67–77.doi:10.1080/18125440008565972.
  16. ↑ (2006) «J. M. Coetzee in Conversation with Jane Poyner», Poyner, Jane (ed.). J. M. Coetzee and the Idea of the Public Intellectual (en en), Athens: Ohio University Press, p. 22. ISBN 0-8214-1687-1.
  17. ↑ «JM Coetzee Became an Australian Citizen», Mail & Guardian, 6 de març de 2006 (en en).
  18. ↑ Pienaar, Hans. «Brilliant yet aloof, Coetzee at last wins Nobel Prize for Literature», The Independent, 3 d'octubre de 2003 (en en).
  19. ↑ Jolly, Rosemary (2006). «Going to the dogs: Humanity in J. M. Coetzee's Disgrace, The Lives of Animals, and South Africa's Truth and Reconciliation Commission», Poyner, Jane (ed.). J. M. Coetzee and the Idea of the Public Intellectual, Athens, OH: Ohio University Press, p. 149. ISBN 0-8214-1687-1. Consultat el 2014-01-12.
  20. ↑ Laurence, Patrick. «JM Coetzee Incites an ANC Egg-Danse», Helen Suzman Foundation, 2007-09-27. Consultat el 2009-08-02.
  • Lucia Fiorella, Figure del male nella narrativa vaig donar J.M. Coetzee, Pisa: ETS, 2006 ISBN 8846713826
  • Llaç Pablo, J.M. Coetzee. Els Imaginaris de la Resistència, Madrit/Mèxic/Buenos Aires: Akal, 2017. ISBN 6079753774

Enllaços externs

Commons

J. M. Coetzee en Viquidites.