Llingüística computacional
La llingüística computacional és un camp interdisciplinari que s'ocupa del desenroll de formalisme del funcionament del llenguage natural, tals que puguen ser transformats en programes eixecutables per a un ordenador. Dit desenroll se situa entre la modelació basada en regles i la modelació estadística del llenguage natural des d'una perspectiva computacional, i en ell participen llingüistas i informàtics especialisats en inteligència artificial, sicòlecs cognoscitivos i experts en llògica, entre uns atres.
Algunes de les àrees d'estudi de la llingüística computacional són:
- Corpus llingüístic assistit per ordenador.
Disseny d'analisadors sintàctics (en anglés: parser), para llenguages naturals. Disseny d'etiquetadorés o lematizadores, tals com el POS-tagger. Definició de llògiques especialisades que servixquen com a font per al Processament de Llenguages Naturals. Estudi de la possible relació entre llenguages formals i naturals.
Orígens
[editar | editar còdic]La llingüística computacional va sorgir en els EE. UU. en els anys 1950 com un esforç per a obtindre computadores capaces de traduir texts automàticament de llengües estrangeres al anglés, particularment de revistes científiques russes. Va sorgir com a resultat de les asseveracions de Warren Weaver, qui vea en la traducció una forma de dessifrat. Quan l'inteligència artificial va aparéixer en la década dels xixanta, la llingüística computacional es va convertir en una branca de la IA, tractant en el nivell de comprensió humà i la producció dels llenguages naturals.
Per a traduir un llenguage en un atre, es va observar que un tenia que entendre la gramàtica d'abdós llenguages, a lo manco en el nivell de morfologia (la formació de les paraules) i les frases sanceres. Per a entendre la gramàtica, un deu entendre la semàntica del vocabulari (el significat de les paraules) i la pragmàtica del llenguage (l'us en la vida diària). Lo que va escomençar com un esforç per a traduir texts es va convertir en una disciplina encarregada d'entendre cóm representar i processar el llenguage natural individual usant ordenadors.
Este tipo d'estudis es coneixen també com a ingenieria llingüística o processament del llenguage natural, ya que la denominació "computacional" pot prestar-se a confusió.
Branques d'estudi
[editar | editar còdic]La llingüística computacional s'ha dividit en dos branques:
Llingüística computacional teòrica
[editar | editar còdic]Basa els seus temes de treball en la llingüística teòrica i en la ciència cognitiva. Els aportes de la psicologia cognitiva, en especial de la psicolingüística, també són d'especial rellevància, i han donat com resultat l'aparició d'una nova ciència, la psicolingüística computacional.
El seu objectiu és desenrollar teories llingüístiques computables, és dir, que puguen ser aplicades subtilment als ordenadors. Ya que les teories formals existents no donen conte de tots els fenomens llingüístics possibles, la llingüística computacional teòrica es perfila com un incentiu per a la comprensió formal dels processos llingüístics, aixina com un mig per a la seua demostració pràctica. Açò ocorre, per eixemple, per mig de l'anàlisis automàtic de grans corpus llingüístics, per a investigar un fenomen llingüístic o provar la validea d'una teoria.
No obstant, no totes les teories llingüístiques tenen la pretensió de ser aplicades al domini informàtic. En efecte, la llingüística cognitiva estudia les motivacions d'un parlant determinat per a expressar-se, lo que naturalment està llunt de poder ser modelat en un ordenador.
Llingüística computacional aplicada
[editar | editar còdic]És un alvertent de la llingüística computacional en una evident orientació tecnològica, lo que ha provocat que en freqüència siga referida en noms com a ingenieria llingüística o tecnologia del llenguage humà. Se centra en els aspectes pràctics que es puguen derivar de la simulació de la conducta llingüística en mijos informàtics.
El seu objectiu és crear productes informàtics que incorporen algun component en el que intervinga el llenguage, oral o escrit. Entre ells figuren:
- El respal als usuaris de computadors en el processament de text, per eixemple, correcció d'errors de digitación i ortogràfics, prova de la correcció gramatical, canvi en ideogramas en japonés o chinenc.
- La busca automàtica en passages de text (busca inteligent d'informació) i, no solament la seua forma, sino també el seu significat (recuperació d'informació i motors de busca).
- El respal en traduir texts en una atra llengua (traducció assistida per ordenador) o també la traducció automàtica.
- El processament del llenguage parlat (reconeiximent del parla i síntesis de parla), per eixemple, en el servici d'informació telefònic o en aparats de llectura per a cegos.
- De la busca d'informació en gran de bibliografia a la contestació directa de preguntes sobre la base de grans bancs de senyes (recuperació d'informació, mineria de senyes, extracció de l'informació).
- El tractament de senyes presents llingüísticament, per eixemple, la indexación de lliteratura, la creació d'índexs i llistes de matèries, la producció de resums i abstracts.
- El respal als autors en la redacció de texts, per eixemple, en la busca de la paraula precisa o la terminologia correcta.
- L'interacció dels usuaris en el computador en llenguage natural, tal que els computadors siguen accessibles també a les persones que no tenen suficient coneiximent de les órdens específiques (interfaços home-màquina).
Vore també
[editar | editar còdic]- Human Speechome Project
- Gestor terminològic
- Processament de llenguage natural
- Sistemes de traducció assistida per ordenador
- Memòries de traducció
- Traducció automàtica
- Ordenador pissarra
- Llingüística quantitativa
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lingüística computacional» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.