Esperant als bàrbars
Sobre el conegut poema del mateix títul vore Constantino Cavafis
Esperant als bàrbars (en anglés, Waiting for the Barbarians) és una novela de l'escritor surafricà i Premi Nobel de Lliteratura J. M. Coetzee publicada en 1980. El nom està pres d'un poema de Constantino Kavafis.[1] Esta obra va ser inclosa en la llista de Grans llibres del sigle XX, una série de vint noveles publicades per l'editorial britànica Penguin Books.[2] Quan a Coetzee li va ser otorgat el Nobel de Lliteratura en el 2003, el comité del premi va catalogar a esta novela com un «thriller polític, en el que l'ingenuïtat de l'idealiste obri les portes de l'horror».[3]
Argument
La novela és narrada en primera persona per un magistrat el nom del qual es desconeix, que eixercita el seu càrrec en un poble chicotet localisat en la regió fronteriça del «imperi». La relativa pau que goja el magistrat (i el poble) aplega al seu fi quan l'imperi declara l'estat d'emergència, enviant tropes del tercer departament —forces especials imperials—, pels rumors de que l'àrea podria ser atacada per les tribus indígenes que habiten en les afores, denominades com a «bàrbars» pels colonisadors. En conseqüència, el tercer departament realisa una expedició en les terres ubicades més allà de la frontera. Dirigits pel sinistre coronel Joll, el grup expedicionario captura alguns bàrbars, duent-els al poble, en a on són objecte de tortura i assessinat selectiu. Posteriorment, el coronel i els seus hòmens es marchen a la capital imperial per a preparar una campanya militar més extensa. Entre tant, el magistrat comença a qüestionar la llegitimitat de l'imperialisme, mentres cuida d'una jove bàrbara que va ser deixada ferida i parcialment cega pels torturadores del tercer departament. El magistrat desenrolla una relació íntima en la jove, al punt d'aplegar a tindre sexe en ella quan —en companyia d'atres hòmens— decidix dur-la a territori bàrbar de regrés en els seus, despuix d'una travessia per zones desèrtiques en la que es corria perill de mort. Despuix de superar els desafius del viage i estar de tornada en el poble, el magistrat és capturat per soldats del tercer departament —que varen retornar durant la seua absència— per haver desertat i simpatizado en el «enemic».
El magistrat és retingut en una cela en pèssimes condicions, sense ser dut a juí oficial per l'estat d'emergència. Pres, es dona conte de cóm és la vida quan les necessitats bàsiques són pobrament satisfetes. Aprofitant la seua experiència i coneiximent del lloc a on està detingut, conseguix una clau de la seua cela i ix. En la certea de que no hi ha lloc al com escapar, ni forma de sobreviure, el magistrat només es dedica a explorar el lloc per a buscar menjar i husmear. Eventualment, el coronel Joll retorna triunfante de les terres selvades en varis bàrbars capturats, fent un espectàcul públic en el seu tortura. A pesar de que la flota és encorajada pels armats per a que participe en les golpizas, el magistrat intervé en l'acte tractant de detindre-ho, pero és neutralisat i somés. Posteriorment i com a castic, un grup de soldats decidix penjar al magistrat —vestit únicament en un camisón de dòna— per les seues mans, utilisant una soga i un arbre per a tal fi. En l'esperit del magistrat completament esclafat, els armats decidixen deixar-ho vagar en llibertat pel poble, a sabiendas de que no té a on anar i de que no representa una amenaça per a la seua missió. No obstant, els soldats escomencen a fugir del poble mentres s'acosta l'hivern i la seua campanya contra els bàrbars colapsa. Una nit, el magistrat intenta confrontar al coronel Joll quan este retorna de les afores, pero el coronel es rehúsa a respondre. El carruage del coronel és llapidat mentres ell espera als soldats que ho acompanyen, els qui frenèticament busquen recaptes en el poble. El coronel i els seus subordinats es marchen del lloc, sent els últims armats que chafen el lloc (durant l'història).
La creència predominant en el poble és que els bàrbars planegen invadir el poble en poc de temps, per lo que molts civils també s'han marchat. El magistrat encoraja als que es queden a continuar en les seues vides i preparar-se per a l'hivern que s'aveïna. Per al moment en que cau la primera nevada de la temporada, no hi ha senyal de l'esperada invasió bàrbara.[4]
Vore també
Referències
- ↑ «Esperant als bàrbars, de J. M. Coetzee (1980) - Novela essencial, per Juliol Martínez Molina (Cuba)». lletres-uruguay. espaciolatino. com. Consultat el 25 de març de 2019.
- ↑ «Great Books of the 20th Century» (en en). The Penguin Checklist Project (26 de setembre de 2012). Consultat el 25 de març de 2019.
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 2003» (en en-us). NobelPrize.org. Consultat el 31 de març de 2019.
- ↑ Coetzee, J. M. (1980). Esperant als Bàrbars.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Esperando a los bárbaros» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.