Nadine Gordimer

Nadine Gordimer (Springs, Gauteng, 20 de novembre de 1923-Johannesburgo, 13 de juliol de 2014)^[1] va ser una escritora surafricana guanyadora del Premi Nobel de Lliteratura en 1991. En els seus llibres tracta els conflictes interétnicos i el apartheid.

Vida

Va nàixer el 20 de novembre de 1923 en Springs, província de Gauteng, una població minera prop de Johannesburgo. Atea, els seus pares eren immigrants judeus de classe mija. El seu pare era un relojero de Lituània, provinent d'un lloc propenc a la frontera letona i la seua mare procedia de Londres. Va escomençar a escriure relats a la primerenca edat de nou anys i ya en quinze va publicar el primer d'ells en la revista Forum. En vinticinc anys es va traslladar a Johannesburgo, a on va fixar la seua residència definitiva. Mai va destacar com a estudiant i encara que va ingressar en la prestigiosa Universitat de Witwatersrand, no va aplegar a finalisar els seus estudis.^[2]^[3]

Es va decantar en un principi per les històries curtes, publicant en 1949 el seu primer llibre titulat Face to Face; eixe mateix any va contraure matrimoni per primera volta. En 1953 va escriure The Soft Voice of the Serpent, seguint en l'estil d'història curta. Ya en estos escrits va escomençar a abordar el tema social de Suràfrica, en l'alienació dels comportaments humans i la segregació racial com a teló de fondo.

Fins a 1953 no vindria la seua primera novela, The Lying Days, en la que ya quedaria plasmada la seua característica tècnica narrativa marcada per una llínea sòbria, sense #sentimentalisme, encara que en una gran preocupació per la degeneració humana que la rodejava. En 1954 es va casar en segones nupcias en Reinhold Cassirer, en qui va tindre un fill. En els anys posteriors va continuar escrivint tant noveles com a relats curts: Six Feet of the Country (1956), A World of Strangers (1958), Friday’s Footprint (1960), Occasion for Loving (1963), Not for Publication (1965), The Clapix Burgeois World (1966) A Guest of Honour (1970), Livingstone’s Companions (1971), El conservador (1974), Selected Stories (1975) i Burger’s Daughter (1979). Durant estos anys va compaginar la seua activitat lliterària en conferències en universitats d'Europa i Amèrica.

En els anys huitanta publicaria algunes de les seues obres més importants: A Soldier’s Embrace (1980), July’s People (1981), Something Out There (1984), A Sport of Nature (1987), My Són’s Story (1990).

En 1991, any en el que se li va concedir el Premi Nobel de Lliteratura, va publicar Jump and Other Stories, continuant en la seua característica perfecció formal, sense utilisar elements superfluos.^[4]

En 1994 va publicar No one to Accompany Em, encara que havia començat a escriure-la anys abans i The House Gun en 1998. Ya en este sigle, The Pickup (2001), Get a Life (2005) i la seua última obra, No Clave Like the Present (2012), que mostra l'actualitat de Suràfrica a través de la vida d'una parella d'antics militants antiapartheid.

Va rebre gran cantitat de premis i distincions, com quinze doctorats honoris causa (per les universitats de Yale, Harvard, Columbia, Cambridge, Leuven en Bèlgica, Ciutat del Cap i Witwatersrand entre atres).

En 2005, va ser invitada a la Fira Internacional del Llibre en Guadalajara, Mèxic, assentada entre Gabriel García Márquez i Carlos Fonts.

Una veu forta

La Fundació Nelson Mandela va rendir homenage a Gordimer, pel seu "profunda tristor per la pèrdua de la gran dama de la lliteratura de Suràfrica". "Hem perdut una gran escritora, una patriota i una veu forta per l'igualtat i la democràcia en el món", va agregar.^[5]

En els seus últims anys, Gordimer va fer activisme en la lluita contra el VIH i el Sida, recaptant fondos per a Treatment Action Campaign, un grup que busca ajudar als malalts surafricans a obtindre medicines gratuïtes per a salvar les seues vides.

Temes de la seua obra

Gordimer va alcançar un reconeiximent internacional durador per les seues obres, la majoria de les quals aborden qüestions polítiques, aixina com les "tensions morals i sicològiques del seu país natal, dividit racialmente".^[6] Pràcticament totes les obres de Gordimer tracten temes d'amor i política, en particular sobre la raça en Suràfrica. Sempre qüestionant les relacions de poder i la veritat, Gordimer conta històries de gent corrent, revelant ambigüitats morals i eleccions. La seua caracterisació és matisada i es revela més a través de les decisions que prenen els seus personages que a través de les seues identitats i creències.

Vida personal

En 2006, Gordimer va ser atacada en la seua casa per uns lladres, lo que va desnugar l'indignació en el país. Segons pareix, Gordimer es va negar a mudar-se a un complex tancat, en contra del consell d'alguns amics.^[7]

En una entrevista de 1979-80, Gordimer es va identificar com a atea, pero va afegir: «Crec que tinc un temperament bàsicament religiós, potser inclús profundament religiós».^[8]

Gordimer va tindre una filla, Oriane (naixcuda en 1950), del seu primer matrimoni en 1949 en Gerald Gavron, un dentiste local, del que es va divorciar als tres anys.^[9] En 1954 es va casar en Reinhold Cassirer, un marchant d'art molt respectat que va fundar la filial de la surafricana Sotheby's i més tart va dirigir la seua pròpia galeria; el seu «maravellós matrimoni»^[5] va durar fins a la mort d'ell per emfisema en 2001. El seu fill, Hugo, va nàixer en 1955 i és cineaste en Nova York, en qui Gordimer va colaborar en a lo manco dos documentals.

Va fallir el 13 de juliol de 2014 als 90 anys, en la seua residència de Johannesburgo.^[10]

Biografia no autorisada

Ronald Suresh Roberts va publicar una biografia de Gordimer, No Cold Kitchen, en 2006. Gordimer havia concedit a Roberts entrevistes i accés als seus documents personals, en l'enteniment de que autorisaria la biografia a canvi del dret a revisar el manuscrit abans de la seua publicació. No obstant, Gordimer i Roberts no varen aplegar a un acort sobre el seu relat de la malaltia i mort del marit de Gordimer, Reinhold Cassirer, i una aventura que Gordimer va tindre en la década de 1950, aixina com sobre les crítiques a les seues opinions sobre el conflicte palestí-israelita. Roberts ho va publicar de forma independent, no com "autorisada", i Gordimer va renegar del llibre, acusant a Roberts d'abús de confiança.^[11]

Ademés d'eixos desacorts, Roberts critica la defensa que Gordimer va fer despuix del apartheid en favor dels surafricans negres, en particular la seua oposició a la gestió governamental de la crisis del sida, per considerar-la un lliberalisme blanc paternaliste i hipòcrita. La biografia també afirmava que l'ensaig de Gordimer publicat en 1954 en el New Yorker, «A South African Childhood», no era totalment biogràfic i contenia alguns fets inventats.^[11]

Obres

(1949) Face to Face. Short stories (en en), Johannesburgo: Silver Leaf Books. OCLC 559384817.
(1950) The soft voice of the serpent and other stories (en en), Harmondsworth: Penguin Books (1962). OCLC 45053558.
(1986) Six Feet of the Country (en en), Harmondsworth: Penguin Books. OCLC 13745651. ISBN 9780140065596. Colecció de relats. El primer d'ells, que dona títul al llibre, va aparéixer en The New Yorker en 1953.^[12]
(1964) Món d'estranys, Barcelona: Seix Barral. OCLC 2752321.
(1960) Friday's Footprint (en en), Londres: Victor Gollancz. OCLC 753024327.
(1965) Not for Publication (en en), Londres: Victor Gollancz. OCLC 5154280.
(1986) Ocasió d'amar, Barcelona: Versal. OCLC 434240160. ISBN 9788486311377.
(1987) L'últim món burgués (en és), Barcelona: Versal. OCLC 434253139. ISBN 9788486311742.
(1988) Un invitat d'honor (en és), Barcelona: Tusquets. OCLC 435180857. ISBN 9788472232624.
(1971) Livingstone's companions (en en), Nova York: The Viking Press. OCLC 463605300. ISBN 9780670435708.
(2003) El conservador, Barcelona: Tusquets Editors. OCLC 55038608. ISBN 9788495971951.
(1976) Selected Stories (en en), Nova York: The Viking Press. OCLC 969920435. ISBN 9780670631971.

(1997) La filla de Burger, Barcelona: Planeta. OCLC 55880331. ISBN 9788408462057.
(1993) L'abraç d'un soldat, Madrit: Espasa Calpe. OCLC 55990186. ISBN 9788423979011.
(1983) La gent de July, Barcelona: Edicions Grijalbo. OCLC 10128536. ISBN 9788425314728.
(1987) Hi ha alguna cosa ahí fora, Madrit: Aliança Editorial. OCLC 28175799. ISBN 9788420631936.
(1988) Un caprig de la naturalea, Barcelona: Versal. OCLC 433496331. ISBN 9788486717100.
(1991) Jump and other stories (en en), Nova York: Farrar, Straus and Giroux. OCLC 23254072. ISBN 9780374180553. Reunix 16 relats curts, entre ells "Jump" i "Onze Upon a Clave".^[13]
(1991) L'història del meu fill, Barcelona: Grup Editorial Norma. OCLC 25565933. ISBN 9789580413486.
(1997) Ningú que m'acompanye, Barcelona: Edicions B. OCLC 431866458. ISBN 9788440673619.
(1998) L'arma de la casa, Santa Fe de Bogotà: Editorial Norma. OCLC 777780506. ISBN 9789580457831.
(2001) The Pickup (en en), Londres: Bloomsbury. OCLC 806370104. ISBN 9780747557951.
(2006) Atrapa la vida, Barcelona: Bruguera. OCLC 69673263. ISBN 9788402420084.
(2003) Loot and other stories (en en), Londres: Bloomsbury. OCLC 936502917. ISBN 9780747564973.
(2007) Beethoven was one-sixteenth black and other stories (en en), Londres: Bloomsbury. OCLC 1028364680. ISBN 9780747592334.
(2013) Millor hui que demà, Barcelona: Penya-segat. OCLC 889919557. ISBN 9788415689782.

Predecessor:
Octavio Pau

Premie Nobel de Lliteratura
1991

Successor:
Derek Walcott

Referències

↑ Mor Nadine Gordimer, premi Nobel de Lliteratura
↑ Ettin, Andrew Vogel (1993). Betrayals of the Body Politic: The Literary Commitments of Nadine Gordimer, Charlottesville: University Press of Virginia, pp. 29, 30. ISBN 978-0-8139-1430-5. «although she had always referred to her father as Lithuanian, in recent years she has noted that his parents lived and worked in Riga, and now she identifies him as Latvian people.»
↑ (2003) Nadine Gordimer's 'Burger's daughter': A Casebook, New York: Oxford University Press, p. 4. ISBN 978-0-19-514717-9. «She believed for many years that he was Lithuanian (like many South African Jewish immigrants) and only discovered later in life that he was Latvian.»
↑ Christopher S. Wren, "Former Censors Bow Coldly to Apartheid Chronicler", New York Claves, 6 October 1991.
↑ ^5,0 ^5,1 «Nadine Gordimer, anti-apartheid author, dies aged 90». The Telegraph.
↑ Liukkonen, Petri. «Nadine Gordimer». Finland: Kuusankoski Public Library.
↑ Nobel writer Nadine Gordimer, 82, attacked and robbed.
↑ Jannika Hurwitt, Interview with Gordimer, Paris Review, 88, Summer 1983.
↑ Jonathan Steele, "White magic", The Guardian (London), 27 October 2001.
↑ El País. «Fallix la Nobel Nadine Gordimer, veu lliterària contra el ‘apartheid’». Consultat el 14 de juliol de 2014.
↑ ^11,0 ^11,1 Donadio, Rachel. Nadine Gordimer and the Hazards of Biography.
↑ «Six Feet of the Country Summary».
↑ «Jump and Other Stories Summary and Study Guide» (en en).

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Nadine Gordimer.

Nadine Gordimer en Viquidites.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Nadine Gordimer» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Mor Nadine Gordimer, premi Nobel de Lliteratura

[Ettin-2] Ettin, Andrew Vogel (1993). Betrayals of the Body Politic: The Literary Commitments of Nadine Gordimer, Charlottesville: University Press of Virginia, pp. 29, 30. ISBN 978-0-8139-1430-5. «although she had always referred to her father as Lithuanian, in recent years she has noted that his parents lived and worked in Riga, and now she identifies him as Latvian people.»

[3] (2003) Nadine Gordimer's 'Burger's daughter': A Casebook, New York: Oxford University Press, p. 4. ISBN 978-0-19-514717-9. «She believed for many years that he was Lithuanian (like many South African Jewish immigrants) and only discovered later in life that he was Latvian.»

[Wren-4] Christopher S. Wren, "Former Censors Bow Coldly to Apartheid Chronicler", New York Claves, 6 October 1991.

[Telegraph90-5] 5,0 ^5,1 «Nadine Gordimer, anti-apartheid author, dies aged 90». The Telegraph.

[6] Liukkonen, Petri. «Nadine Gordimer». Finland: Kuusankoski Public Library.

[7] Nobel writer Nadine Gordimer, 82, attacked and robbed.

[ParisReview-8] Jannika Hurwitt, Interview with Gordimer, Paris Review, 88, Summer 1983.

[Steele-9] Jonathan Steele, "White magic", The Guardian (London), 27 October 2001.

[10] El País. «Fallix la Nobel Nadine Gordimer, veu lliterària contra el ‘apartheid’». Consultat el 14 de juliol de 2014.

[Donadio-11] 11,0 ^11,1 Donadio, Rachel. Nadine Gordimer and the Hazards of Biography.

[12] «Six Feet of the Country Summary».

[13] «Jump and Other Stories Summary and Study Guide» (en en).

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]