El conservador
El conservador és una novela de 1974 de l'escritora surafricana Nadine Gordimer. El llibre va ser guanyador conjunt del Premi Booker de ficció. [1]Va rebre també el Premi Lliterari de l'Agència Central de Notícies. Li'l descriu com més complex en disseny i tècnica que les noveles anteriors de Gordimer.[2]
Com moltes atres obres de Gordimer, la novela es va enfrontar en dificultats fins a la seua publicació en Suràfrica. De fet, la publicació original es va retardar dèu semanes quan la Junta de Censura (Board of Censorship) del país va debatre sobre si als seus ciutadans se'ls deuria permetre llegir el llibre o no. Des de llavors, el llibre ha segut reconegut per molts crítics com el cim de la seua carrera com a novelista.[3]
Esta novela engañosamente simple pero molt significativa és un retrat devastador d'un home de negocis surafricà que és incapaç de "conservar" la seua posició en la societat i que presagia l'eventual desaparició del règim del apartheid. No en va la novela va ser prohibida en Suràfrica en el moment de la seua publicació.[4]
Trama
En la Suràfrica del "apartheid", Mehring és un ric home blanc de negocis que no està satisfet en la seua vida. El seu exesposa es va anar a Estats Units, el seu fill lliberal, Terry (que provablement siga gay) critica les seues costums conservadores i capitalistes, i els seus amants i colegues en realitat no semblen interessats en ell. Per caprig, compra una granja de 400 acres en les afores de la ciutat, i despuix intenta explicar esta compra com la busca d'un significat superior en la vida. Pero està clar que no sap casi res sobre agricultura i que la dirigixen treballadors negres: Mehring és simplement un outsider, un intrús en la vida diària de "el seu" granja. El seu objectiu en comprar la finca era fer una despesa deduible dels imposts. "Cap granja és bella si no és productiva", afirma Mehring. Ademés és apropiada per a les seues escapades amoroses.[5]
Un dia, el capataç negre, Jacobus, troba un cadàver no identificat en la granja. Com l'home mort és negre, la policia no veu cap urgència d'investigar el cas i simplement enterra el cos en el lloc a on va ser trobat. L'idea d'un home negre desconegut enterrat en la seua terra comença a "perseguir" a Mehring. A mida que alvança la novela, el cos enterrat obsessiona a Mehring, encara que aparentment ell no és conscient de l'impressió que li ha causat. Retorna compulsivamente al camp a on està enterrat, i el llenguage del sepeli, la mort i la decadència comença a apoderar-se dels seus pensaments i paraules. En un moment inclús dorm prop del cos, semblant escomençar a identificar-se en el cadàver. Una nit, mentres camina pel camp, el seu peu queda atrapat en el fanc i s'imagina que el mort li agarra la cama i es nega a soltar-ho, en una representació prou lliteral dels seus malensomis. Una inundació torna el cos a la superfície; encara que els treballadors del camp no coneixen a l'estrany, ara li donen un sepeli digne com si fora un membre de la família. Hi ha indicis de que el sepeli del propi Mehring serà menys emotiu que el de l'estrany.[6]
Tema
Els temes polítics i de resurrecció es combinen per a transmetre un significat més ampli. La esterilidad del blanc queda plasmada en els intents de Mehring de conservar la seua granja. Intenta conservar tant la naturalea com el apartheid, mentres la naturalea li falla i no li torna lo que li havia donat. El cadàver que reclama la seua terra és l'encarnació d'Àfrica, que no té terra pròpia pero en realitat posseïx tota Àfrica.[7]La metàfora és clara: els cossos dels surafricans negres perseguiran als supremacistas blancs fins que es vegen obligats a afrontar els seus crims i responsabilitats.
Referències
- ↑ «The Booker Prize 1974». The Man Booker Prizes. Consultat el 2023-11-11.
- ↑ Otero, Rosalie(giner de 1993).«Nadine Gordimer's the Conservationist».The Explicator.51(2): 116–117.doi:10.1080/00144940.1993.9937992.
- ↑ «The Conservationist Background» (en en). GradeServer. Consultat el 2023-11-11.
- ↑ «The Conservationist, by Nadine Gordimer, 1974». Consultat el 11 de novembre de 2023.
- ↑ Sam Jordison (27 de febrer de 2008). «Looking back at the Booker: Nadine Gordimer» (en en). The Guardian. Consultat el 11 de novembre de 2023. «This is Mehring, a rich, white South African farmer. The sort of capitalist who imagines he has won his riches and privilege through hard work and ability rather than accidents of birth and injustice. A man with a self-righteous sense of his own worth coupled with a complete inability to understand the human cost of his own wealth. In a sense he is a hopeless figure, stumbling blindly and incomprehendingly through the world, especially on the farm he runs as a tax benefit and imagines as a kind of idyllic rural retreat, but where death, violence and collapse llaure ever present, just beneath the surface (lleve literally in the case of a dead human body, buried early on in a shallow greu). In another sense, this wilful ignorance and arrogance gives Mehring his power and ability to excel, and sets the course towards tragedy - for everyone else.»
- ↑ McGroarty, Patrick. «A Landmark Brief Against Apartheid», Wall Street Journal, 2014-07-19. Consultat el 2023-11-11.
- ↑ «Nadine Gordimer and the South African Experience». www. nobelprize. org. Consultat el 2023-11-11.
- Este artícul conté una traducció derivada de «El conservador» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.