Territori de les Illes Heard i McDonald
El Territori de les Illes Heard i McDonald (en anglés: Territory of Heard Island and McDonald Islands) són un conjunt d'illes deshabitades que formen un territori extern d'Austràlia des de 1947, situades en l'oceà Índic.
L'illa Heard és montanyosa, dominada pel pico Mawson, un volcà de 2745 m d'altura. En esta altura, el pico Mawson s'erigix com la montanya més alta d'Austràlia. La seua veïna, l'illa McDonald és chicoteta i rocosa. Abdós sumen un total de 412 km² de superfície i pertanyen geogràficament a la replanell Kerguelen. No posseïxen ports, i estan deshabitades. El clima és fret humit subantártico, estant gran part del territori de les illes cobert per gèl i neu tot l'any.
Estes illes són territoris australians administrats des de Canberra per la Divisió Australiana Antàrtica del Departament Australià de Mig ambient.
Actualment estan habitades per una gran cantitat de foques i aus, per lo que han segut declarades Patrimoni Natural de l'Humanitat i són principalment visitades en fins d'investigació científica.
A pesar de no tindre cap tipo d'activitat econòmica, se li ha assignat el còdic internacional HM i el domini d'Internet .hm.
En l'any 2025, el president dels Estats Units d'Amèrica, Donald Trump, li va impondre un aranzel del 10% a les seues exportacions, a pesar de ser un territori deshabitat.[1]
Història
Cap de les dos illes va tindre visitants registrats fins a mediats de la década de 1850.
Un mariner nortamericà, John Heard, a bordo del barco Oriental, va avistar l'illa Heard el 25 de novembre de 1853, en ruta de Boston a Melbourne. Va informar del descobriment un més despuix i va fer que l'illa duguera el seu nom. William McDonald, a bordo del Samarang, va descobrir les propenques islas McDonald sis semanes despuix, el 4 de giner de 1854.[2]
No es va produir cap desembarc en les illes fins a març de 1855, quan caçadors de foques del Corinthian, dirigits per Erasmus Darwin Rogers, varen desembarcar en un lloc cridat Oil Barrel Point. En el periodo de navegació que va de 1855 a 1880, varis caçadors de foques nortamericanes varen passar un any o més en l'illa, vivint en condicions espantoses en barraques obscures i malolientes, també en Oil Barrel Point. En el seu apogeu, la comunitat contava en 200 persones. En 1880, els caçadors de foques havien acabat en la major part de la població de foques i varen abandonar l'illa. En total, les illes varen suministrar més de 100.000 barrils d'oli d'elefant marí durant este periodo.
En les afores de les illes s'han produït varis naufragis. També hi ha un edifici abandonat de l'estació de sagellat de John Heard que es troba prop d'Atles Cove.
Les illes varen ser transferides pel Regne Unit el 26 de decembre de 1947. La recepció es va confirmar en cartes intercanviades el 19 de decembre de 1950. L'archipèlec es va convertir en Patrimoni de l'Humanitat en 1997.
El primer desembarc registrat en l'illa McDonald va ser realisat pels científics australians Grahame Budd i Hugh Thelander el 12 de febrer de 1971, utilisant un helicòpter.[3][4]
Va haver a lo manco cinc expedicions privades a l'illa Heard entre els anys 1965 i 2000. Varis radioaficionados han visitat Heard, a sovint associats a expedicions científiques. La primera activitat allí va ser en 1947 per Alan Campbell-Drury. Dos expedicions DX de radioaficionados a l'illa varen tindre lloc en 1983 usant els indicatius VK0HI (l'expedició Anaconda) i VK0JS i VK0NL (l'expedició Cheynes II), en una atra operació en giner de 1997 (VK0IR). La recent expedició DX de març de 2016 (VK0EK) va ser organisada per Cordell Expeditions, i va realisar més de 75 000 contactes de ràdio.
El Pico Mawson, en el cim del Big Ben, va ser escalat per primera volta el 25 de giner de 1965 per cinc membres de l'Expedició de l'Oceà Índic Meridional a l'Isla Heard (a voltes denominada expedició Patanela).[5] La segona ascensió va ser realisada per cinc membres de l'Expedició de l'Isla Heard de 1983 (a voltes denominada expedició Anaconda) Un equip de ANARE va realisar un aterrisage en helicòpter en el cim el 21 de decembre de 1986. Un equip de l'eixèrcit australià va conseguir realisar la tercera ascensió en l'any 2000.
En l'any 1991, les illes varen ser el lloc a on es va realisar la prova de viabilitat de l'illa Heard, un experiment de transmissió a molt llarga distància de sò de baixa freqüència a través de l'oceà Els bucs de la Marina nortamericana MV Cory Chouest i Amy Chouest es varen utilisar per a transmetre senyals que podien detectar-se fins a en les dos costes oceàniques d'Estats Units i Canadà.[6] El Cory Chouest va ser elegit per la seua piscina llunar central i perque ya estava equipat en un conjunt de transmissors de baixa freqüència. Es va utilisar una senyal de 57 Hz modulada en fase. L'experiment va tindre èxit i va demostrar que tals ones sonores podien viajar fins a les antípodes. Les transmissions previstes tenien una duració de dèu dies, encara que per les males condiciones meteorològiques i a l'elevada taxa de fallos dels elements transmissors, utilisats a una freqüència inferior a la del seu disseny, les transmissions es varen interrompre al sext dia, quan només dos dels dèu transductores originals seguien funcionant.
Geografia
L'illa Heard, la major del grup en diferència, és una illa montanyosa de 368 quilómetros quadrats coberta per 41 glaciars (l'illa està coberta de gèl en un 80%) i dominada pel massiç del Big Ben. La seua altura màxima és de 2745 metros en el pico Mawson, el cim volcànic històricament activa del Big Ben. Una image de satèlit de juliol de 2000 de l'Equip d'Alerta Tèrmica de l'Institut de Geofísica i Planetología (HIGP) de l'Universitat de Hawái mostrava un fluix de lava actiu de 2 quilómetros de llarc i entre 50 i 90 metros d'ample des del cim del Big Ben.
Les islas McDonald, molt més chicotetes i rocoses, estan situades a 44 quilómetros (27 el meu) a l'oest de l'illa Heard. Estan formades per l'illa McDonald (186 metros d'altura), l'illa Flat (55 metros d'altura) i Meyer Roc (170 metros d'altura). La seua superfície total és d'aproximadament 2,5 quilómetros quadrats, dels quals l'illa McDonald té 1,13 quilómetros quadrats. Hi ha un chicotet grup d'illots i roques a uns 10 quilómetros (6 el meu) al nort de l'illa Heard, format per l'illot Shag, Sail Roc, Morgan Island i Drury Roc. La seua superfície total és d'1,1 km².
El Pico Mawson i l'Illa McDonald són els dos únics volcans actius del territori australià. El pico Mawson és també la montanya australiana més alta d'Austràlia (més que el mont Kosciuszko). El pico Mawson ha entrat en erupció vàries voltes en l'última década; la més recent va ser filmada el 2 de febrer de 2016. El volcà de l'illa McDonald, despuix de permanéixer inactiu durant 75 000 anys, va entrar en activitat en 1992 i ha entrat en erupció vàries voltes des de llavors, l'última en 2005.
L'illa Heard i les islas McDonald no tenen ports; els barcos deuen ancorar en alta mar. El llitoral té 101,9 km, i es reclama una mar territorial de 12 milles nàutiques (22 km) i una zona de peixca exclusiva de 200 milles nàutiques (370 km).
Chapulls
L'illa Heard conta en una série de chciotets chapulls repartits pel seu perímetro coster, entre els que es troben zones de vegetació de chapulls, estanys o complexos d'estanys, costes rocoses i costes arenenques, inclós el Elephant Spit. Moltes d'estes zones de chapulls estan separades per glaciars actius. També hi ha vàries rieres curtes alimentades per glaciars i charcas glaciars. S'han registrat algunes zones de chapulls en l'illa McDonald pero, per la considerable activitat volcànica des de que es va realisar l'últim desembarc en 1980, es desconeix la seua extensió actual.
El chapull HIMI figura en el Directori de Chapulls Importants d'Austràlia i, en un recent anàlisis dels chapulls gestionats per la Commonwealth, va obtindre la màxima calificació per a ser nominat en el marc de la Convenció sobre els Chapulls d'Importància Internacional, especialment com a hàbitat d'aus aquàtiques (Convenció de Ramsar), com a chapull d'importància internacional.
En el HIMI s'han identificat sis tipos de chapulls que comprenen aproximadament 1860 ha: "complex de charcas" costeres (237 ha); "complex de charcas" interiors (105 ha); rezumaderos en vegetació, sobretot en zones glaciars recents (18 ha); estanys glaciars (1103 ha); estanys no glaciars (97 ha); Elephant Spit (300 ha) i algunes zones costeres. En l'illa Heard, la majoria d'estos tipos de suites es troben per baix dels 150 m d'altitut. La vegetació dels chapulls es troba en les comunitats de "camp de herbes mixt humit" i "vegetació biòtica costera" descrites anteriorment.
Els chapulls proporcionen un important hàbitat de reproducció i alimentació per a una série d'animals dels chapulls antàrtics i subantárticos. Entre ells es troben l'elefant marí del sur i els pingüins macaroni, papúa, rei i saltamontes oriental, considerats espècies de chapulls segons la Convenció de Ramsar. Les zones de vegetació no humida de les illes també alberguen colónies de pingüins i atres aus marines.
Clima
Les illes tenen un clima subantártico, atemperat pel seu entorn marítim. El temps es caracterisa per una baixa gama de temperatures estacionals i diàries, una nuvolositat persistent i generalment baixa, freqüents precipitacions i forts vents. Es produïxen nevades durant tot l'any. Les temperatures miges mensuals en Atles Cove (en l'extrem nort-occidental de l'illa Heard) oscilen entre 0,0 i 4,2 °C (32,0 a 39,6 °F), en un ranc mig diari de 3,7 a 5,2 °C (38,7 a 41,4 °F) en estiu i de -0,8 a 0,3 °C (30,6 a 32,5 °F) en hivern. Els vents són predominantment de l'oest i persistentement forts. En Atles Cove, la velocitat mija mensual del vent oscila entre 26 i 33,5 km/h (16,2 i 20,8 mph). S'han registrat raches de més de 180 km/h. Les precipitacions anuals a nivell de la mar en l'illa Heard són de l'orde de 1300 a 1900 mm; plou o neva aproximadament 3 de cada 4 dies.[7]
Vore també
- [[Archiu:{{#switch:Austràlia|20px|Vore el portal sobre Austràlia]] Portal:Austràlia. Contingut relacionat en Illes Heard i McDonald.
Terres Australs i Antàrtiques Franceses
Referències
- ↑ «See Trump's list: More than 180 countries and territories facing reciprocal tariffs» (en en). CNBC. Consultat el 2025-04-03.
- ↑ Mills, William James (2003). Exploring Polar Frontiers: M-Z (en en), ABC-CLIO. ISBN 978-1-57607-422-0.
- ↑ «SIOE 2002: Heard I. & The McDonald Is.». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 26 d'abril de 2012. Consultat el 2021-04-13.
- ↑ «Name Details - Australian Antarctic Data Centre». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 6 d'abril de 2011. Consultat el 2021-04-13.
- ↑ Temple, Phillip (1966). The Siga and the Snow. Cassell Austràlia.
- ↑ «The Heard Island Feasibility Test». staff.washington.edu. Consultat el 2021-04-13.
- ↑ HIMI official website.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Territorio de las Islas Heard y McDonald» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.