Isla Bouvet

La illa Bouvet (Plantilla:Lang-no) és una illa subantártica, volcànica, casi completament coberta per glaciars i deshabitada. Es troba localisada en l'oceà Atlàntic Sur, uns 1750 km al nort de l'Antàrtida, 1900 km a l'est de les illes Sandwich del Sur i 2520 km al suroest del veta de Bona Esperança (en Suràfrica), per lo que li la considera l'illa deshabitada més remota del planeta. El centre de l'illa és un cràter ple de gèl d'un volcà inactiu, conegut com el replanell de Guillermo II. L'illa és un territori depenent de Noruega.

Història

Descobriment i primers albiraments

Va ser avistar per primera volta l'1 de giner de 1739 per una expedició a bordo del Aigle, el capità del qual era el francés Jean Baptiste Charles Bouvet de Lozier (1705-1786). No obstant, la posició de l'illa no va ser calculada correctament, colocada huit graus cap a l'est, ademés de que Bouvet no circunnavegó la seua troballa, per lo que no va quedar clar si lo que va vore era una illa o si pertanyia un continent, per lo que la va cridar Cap de la Circoncision. El marí estava buscant la gran terra austral, el continent que per llavors es pensava tindria que equilibrar la massa dels continents septentrionals coneguts.

En 1772 el capità anglés James Cook va partir de Suràfrica en una missió per a trobar l'illa. No obstant, en aplegar fins a 54°S 11°I, a on Bouvet havia escrit que va trobar l'illa, no varen trobar res. El capità Cook llavors va pensar que Bouvet hauria confòs un iceberg en una illa, per lo que va decidir abandonar la busca.

L'illa no va ser redescubierta fins a 1808, quan la va detectar James Lindsay, capità de la companyia ballenera Enderby. A pesar de no haver chafat l'illa, va anar el primer en definir correctament la seua posició. Entorn a eixos anys, l'illa era anomenada també Illa Lindsay, puix no se sabia en certea si era la mateixa illa que Bouvet havia trobat.

El primer desembarc data de decembre de 1822, per Benjamin Morrell, capità de l'embarcació Wasp. Va caçar algunes foques per a prendre les seues pells i va retornar al barco.

El 10 de decembre de 1825 el capità Norris, directiu de la companyia Enderby, aplega a l'illa i la flama Liverpool (com la ciutat anglesa), i ademés reclama la seua sobirania com a part del Regne Unit. Una volta més, no se sabia a ciència certa si es tractava de l'illa trobada prèviament, i ademés va recalcar haver vist una segona illa propenca, a la que va cridar Illa Thompson. Ni un rastre d'esta última ha quedat.

Costa surest en 1898.

Vista des de la EEI (Estació Espacial Internacional) el 13 de setembre de 2008.

En 1898, Carl Chun, en mig d'una expedició a bordo del vapor Valdivia, va visitar l'illa pero no va ancorar.

Anexió noruega

El Regne Unit havia reclamat el territori de l'illa com a seu en 1825, avistar des d'un ballenero de la companyia britànica Enderby. No obstant, la primera estància llarga en l'illa va ser en 1927, quan la tripulació del Norvegia, del Regne de Noruega, va permanéixer prop d'un més en l'illa; esta és la base de la reclamació de l'illa per part del capità de la nau, Lars Christensen, com a territori noruec. L'illa va ser anexionada l'1 de decembre de 1927, aprofitant una expedició al mando d'Harald Horntvedt, i després un decret real noruec del 23 de giner de 1928 la va proclamar territori noruec oficialment. L'illa Bouvet es va convertir llavors en territori noruec. El Regne Unit ho va reconéixer a l'any següent. El 27 de febrer de 1930, Noruega va convertir a l'illa en dependència del Regne de Noruega, mes no partix d'ell.

Història recent

En 1964 un pot salvavides abandonat va ser descobert en l'illa, junt en rastres de recaptes, pero no es va poder establir durant molts anys si existien passagers, ni el barco de procedència. Despuix de les investigacions de l'escritor Mike Dash i els seus colaboradors, s'han propost en 2016 dos explicacions complementàries: la primera és una expedició de barcos balleneros de l'Unió Soviètica en 1958, que haurien abandonat el pot i evacuat als exploradors en helicòpter, pel mal temps. La segona raó és l'expedició d'un grup de radioaficionados en 1962 (possiblement comandados pel nortamericà Gus Browning), que haurien utilisat un chicotet depòsit metàlic com a conexió a terra de l'equip de ràdio.

En 1971 l'illa, junt en el seu territori marítim, varen ser declarats reserva natural. En els anys 1950 i 1960, hi havia un cert interés de Suràfrica en instalar una estació meteorològica, pero les condicions climàtiques tendien a ser molt hostils. L'illa permaneix deshabitada, pero aixina i tot, en 1977, Noruega va implantar la primera estació meteorològica.

El 22 de setembre de 1979, imàgens per satèlit en centelleigs/centellejos de llum, emesos des d'un estret en la zona sur del oceà Índic, entre l'illa Bouvet i les illes del Príncip Eduardo, varen ser interpretades com originades per explosions nuclears. Els centelleigs/centellejos de llum fins a la data no han segut completament resolts.

El 19 d'octubre de 2007, l'Institut Noruec d'Investigació Polar va anunciar que ya no detectava en imàgens per satèlit l'estació d'investigació construïda en 1994. Es creu que la desolada estació va ser arrastrada cap a la mar pels forts vents. Un terremot en 2006 supostament va debilitar les bases de l'estació i s'especula que esta va ser una causa, junt en les poderoses tormentes que són comunes en la regió. Una nova estació científica i meteorològica, deshabitada, va ser erigida en giner de 2014 per dit institut noruec, principal grup d'estudi de l'illa.

El 20 de febrer de 2012, Jason Rodi i el seu equip varen escalar el pico Olav, convertint-se en els primers sers humans en conseguir-ho. Denominada Expédition pour li Futur, varen deixar ademés una càpsula del temps enterrada en el cim, en les seues prediccions per a l'any 2062. Al sendemà, varen repetir l'ardit, gràcies a l'inusual bon temps reinante.

Geografia

L'illa Bouvet és el punt de terra ferma més aïllat del planeta, ya que no hi ha terra ferma ni illes en 1750 km a la redona. Està situada a eixa distància al nort de la Terra de la Reina Maud (en l'Antàrtida Oriental), a 1850 km a l'est de les Illes Sandwich del Sur, i a 2520 km a l'oest de les Illes del Príncip Eduardo, totes elles sense població.

Les terres habitades més propenques són Tristán de Falca (archipèlec britànic), a 2270 km de distància, i Ciutat de la Veta, a 2525 km.

Efectivament, atres illes del món estan més alluntades dels continents (per eixemple Pitcairn, Illa de Pasqua o Tristán de Falca), pero totes elles posseïxen terra ferma, en forma d'illa o illot, molt més prop que Bouvet.

Mig quilómetro al suroest de l'illa principal aguaita l'illot Larsøya.

Bouvet està localisada en l'oceà Atlàntic Sur, aproximadament a 275 km a l'est del Punt triple de Bouvet, i del mont submarí Spiess.

L'illa té un àrea de 49 km², dels que el 93% està cobert per glaciars que bloquegen les costes sur i est. La llongitut perimetral de les costes de l'illa és de 29,6 km, per lo general rodejades de gèl. En les costes lliures de gèl aguaiten plages negres d'arena volcànica.

L'illa és ovalada, solcada per una chicoteta cordillera que corre diagonalment de norest a suroest. El cim de l'illa és el pico Olav (també conegut com Olavtoppen), que alcança els 780 metros d'altitut sobre el nivell de la mar, situat al nort del centre de l'illa, prou pròxim a la costa, immediatament al sur del veta Valdivia. El segon cim és el Lykketoppen, en 725 m s. n. m., ubicat prou prop de la costa suroest.

No té ports, per lo que és molt difícil per a una embarcació aproximar-se. La forma més fàcil d'accedir a l'illa és per helicòpter des d'un barco, i pràcticament l'únic lloc possible és Nyrøysa (lliteralment Nou terraplé en noruec), una plataforma originada per un moviment de terres entre 1955 i 1958.

Els glaciars formen una grossa capa de gèl que cau constantment des d'alts penya-segats o en les plages negres d'arena volcànica.

Clima

L'illa està ubicada al sur de la convergència antàrtica, lo que li conferix un clima marí antàrtic dominat per densos núvols i boira. Experimenta una temperatura mija de -1 °C (30 °F), en un promig en giner d'1 °C (34 °F) i un promig en setembre de −3 °C (27 °F). Les temperatures miges altes mensuals fluctuen poc a lo llarc de l'any. La temperatura màxima de 14 °C (57 °F) es va registrar en març de 1980, causada per l'intensa radiació solar. S'han registrat temperatures puntuals de fins a 20 °C (68 °F) en un clima solejat en les parets rocoses. L'illa experimenta predominantment un vent de l'oest dèbil. A pesar d'estes severes condicions climàtiques, l'illa Bouvet es troba en realitat quatre graus de latitut més prop del equador que l'extrem més meridional de Noruega, que es troba a 58 °N. La seua latitut des d'un punt de vista escandinau es troba en canvi de manera similar a la que està al sur de Dinamarca.

Veta Valdivia, Isla Bouvet